Seguint amb el Circ "democràtic" avui el deganat ens ha delectat amb una de les actuacions més absurdes i ridícules que es recorden, havent convocat una reunió a les 9 (9:30) en segona convocatoria, ha començat la reunió a correcuita amb l'excusa que havia prou quorum i abans que arribesin els representants del estudiants (que van arribar a les 9:15) ja s'havien aprovat els graus sense la presència de cap estudiants.
Els estudiants que han arribat a les 9:15 s'han trobat amb llums apagades i sales buides, naturalment la Degana s'ha compadit de nosaltres i ens ha manat com a companyia als seus estimadíssims gossos que han efectuat identificacions als estudiants pressents.
Sens dubte aquesta és una de les millors mostres de comportament democràtic que ens ha prestat el deganat, seguirem informant de la seva democràcia a tots els estudiants.
26 de juny 2008
El rector ataca amb Expedients
Notícia extreta de http://especialbolonya.wordpress.com/ , en el moment de publicar-la el nombre d'expedients disciplinaris ha pujat a 24.
Aquest matí, set estudiants de l’Assemblea de Lletres han rebut la notificació d’opertura d’expedient disclinari juntament amb els expedients informatius oberts a sis estudiants i que, de cop i volta, han esdevingut disciplinaris. Seguint l'exemple del rector de la Universitat de La Laguna (Canàries), el Rector de la UAB, Lluís Ferrer de la mà del Secretari General, Rafael Grasa ha signat l’expedient disciplinari tot aplicant un reglament de 1954 en els articles 5.a.1. y 5.a.5 que consideren faltes greus “las manifestaciones contra la Religión y moral católicas o contra los principios e instituciones del Estado” i “la falta de probidad y las [conductes] constitutivas de delito”, respectivament.
S’els acusa d’haver impedit el normal funcionament de la institució universitària els díes 29 i 30 de maig, és a dir, obstaculitzar la normal reunió de la Junta Permanent de Facultat la qual va ser impugnada pels estudiants de l’assemblea al no respectar ni el temps ni la forma establerts al Reglament de la Facultat de Lletres. Els estudiants van considerar especialment greu aquesta irregularitat tot tenint en compte que només els estudiants escollits de les candidatures de les assemblees no van rebre aquesta convocatòria a la qual- ves per on- es volien aprovar els plans d’estudi que liquiden les llicenciatures i contra el qual les assemblees s’havien posicionat en contra públicament. L’alternativa proposada pels estudiants va ser la convocatòria d’un referèndum vinculant per al conjunt de la comunitat universitària. Per arribar a aquest referèndum, l’Assemblea d’estudiants de Lletres havia recollit més de 80 signatures de juntaris i juntàries per avalar una junta extraordinària amb aquest punt.
La resposta del Deganat sembla no estar gens ni mica a l’alçada del bon funcionament de l’assemblea. No només va denegar qualsevol canal de comunicació amb la delegació d’estudiants sinó que, a més a més, ha tramitat aquesta convocatòria de Junta extraordinària fora del termini establert al reglament (10 díes) i per al juliol, -la pitjor data per a la participació institucional dels estudiants (molts dels quals encara fan exàmens o treballen per tal de pagar-se els estudis pels quals lluiten).
Tot i aquest cúmul de despropòsits per part del Deganat, s’ha d’afegir l’obertura dels expedients sancionadors i la convocatòria d’una nova Junta Permanent per aprovar el que no va poder ni per reglament vigent ni per l’acció extrainstitucional dels estudiants de la Facultat de Lletres. En cap moment s’ha volgut dialogar, ni tan sols mitjançant l’arbitratge sol·licitat pels estudiants al Síndic de Greuges de la UAB.
El Rector, amb el ferm suport de la Degana - que encara podran dir que la seva és una actitud democràtica i “progressista” com van declarar fa uns mesos alguns membres de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques- han trencat tota via de diàleg imposant la via de la repressió pura i dura i aplicant un doble barem, això sí, sempre en contra dels estudiants. Els estudiants, que malgrat no ser escoltats per la gran majoria del professorat de la UAB, cada cop guanyen més suport dins i fora d’aquesta universitat per defensar el que fan: exercir el seu dret a la llibertat d’expressió, reunió i manifestació per denunciar les constants irregularitats i manques de democràcia real i formal de la institució en l’aplicació de la reforma universitària (LOU) i el desenvolupament del Reial Decret que elimina les actuals diplomatures i llicenciatures. Un atac sense precedents a l’accés i a la qualitat de l’ensenyament superior per al conjunt de la societat, l’escalada definitiva vers la privatització i mercantilització de la universitat a imitació de brillants models tampoc consensuats i també antipopulars, com el de Xile o el dels EUA.
Doble barem repressiu perque encara no s’han aclarit públicament i, menys encara cap als estudiants, les circumstàncies imperioses que van obligar al Rector a cridar als Mossos d’Esquadra a carregar contra les persones assegudes al terra d’un recinte obert del campus (pati de lletres), en horari lectiu, amb el resultat de més de 50 ferits el dia 4 de març. Aquesta circumstància va constituir un abús de poder intolerable, totalment injustificat i sense precedents des de la transició -tret del protagonitzat per l’Aznar al 2002- per part de la institució universitària. Un abús tan greu que fins i tot va aixecar veus crítiques fins dins dels Mossos d’Esquadra.
Sobre aquests fets, sobre les responsabilitats directes en la no-resolució d’aquesta circumstància de la senyora Degana de Lletres, Helena Estalella; el senyor Secretari General, Rafael Grasa; del Vicerector d’Estudiants, Joan Carbonell i del responsable màxim d’aquesta decisió, el senyor Lluís Ferrer. No s’ha depurat cap responsabilitat, cap ni una. I no només això: de forma reiterada i constant els comunicats i escrits dels estudiants i de tots els col·lectius crítics amb l’actitud de l’Equip de Govern han estat silenciades i vetades a l’accés de les llistes de comunicació de la UAB. El senyor Secretari aplica el reglament redactat per ell amb cura, la veu del seu amo. La mort de la democràcia.
Aquest matí, set estudiants de l’Assemblea de Lletres han rebut la notificació d’opertura d’expedient disclinari juntament amb els expedients informatius oberts a sis estudiants i que, de cop i volta, han esdevingut disciplinaris. Seguint l'exemple del rector de la Universitat de La Laguna (Canàries), el Rector de la UAB, Lluís Ferrer de la mà del Secretari General, Rafael Grasa ha signat l’expedient disciplinari tot aplicant un reglament de 1954 en els articles 5.a.1. y 5.a.5 que consideren faltes greus “las manifestaciones contra la Religión y moral católicas o contra los principios e instituciones del Estado” i “la falta de probidad y las [conductes] constitutivas de delito”, respectivament.
S’els acusa d’haver impedit el normal funcionament de la institució universitària els díes 29 i 30 de maig, és a dir, obstaculitzar la normal reunió de la Junta Permanent de Facultat la qual va ser impugnada pels estudiants de l’assemblea al no respectar ni el temps ni la forma establerts al Reglament de la Facultat de Lletres. Els estudiants van considerar especialment greu aquesta irregularitat tot tenint en compte que només els estudiants escollits de les candidatures de les assemblees no van rebre aquesta convocatòria a la qual- ves per on- es volien aprovar els plans d’estudi que liquiden les llicenciatures i contra el qual les assemblees s’havien posicionat en contra públicament. L’alternativa proposada pels estudiants va ser la convocatòria d’un referèndum vinculant per al conjunt de la comunitat universitària. Per arribar a aquest referèndum, l’Assemblea d’estudiants de Lletres havia recollit més de 80 signatures de juntaris i juntàries per avalar una junta extraordinària amb aquest punt.
La resposta del Deganat sembla no estar gens ni mica a l’alçada del bon funcionament de l’assemblea. No només va denegar qualsevol canal de comunicació amb la delegació d’estudiants sinó que, a més a més, ha tramitat aquesta convocatòria de Junta extraordinària fora del termini establert al reglament (10 díes) i per al juliol, -la pitjor data per a la participació institucional dels estudiants (molts dels quals encara fan exàmens o treballen per tal de pagar-se els estudis pels quals lluiten).
Tot i aquest cúmul de despropòsits per part del Deganat, s’ha d’afegir l’obertura dels expedients sancionadors i la convocatòria d’una nova Junta Permanent per aprovar el que no va poder ni per reglament vigent ni per l’acció extrainstitucional dels estudiants de la Facultat de Lletres. En cap moment s’ha volgut dialogar, ni tan sols mitjançant l’arbitratge sol·licitat pels estudiants al Síndic de Greuges de la UAB.
El Rector, amb el ferm suport de la Degana - que encara podran dir que la seva és una actitud democràtica i “progressista” com van declarar fa uns mesos alguns membres de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques- han trencat tota via de diàleg imposant la via de la repressió pura i dura i aplicant un doble barem, això sí, sempre en contra dels estudiants. Els estudiants, que malgrat no ser escoltats per la gran majoria del professorat de la UAB, cada cop guanyen més suport dins i fora d’aquesta universitat per defensar el que fan: exercir el seu dret a la llibertat d’expressió, reunió i manifestació per denunciar les constants irregularitats i manques de democràcia real i formal de la institució en l’aplicació de la reforma universitària (LOU) i el desenvolupament del Reial Decret que elimina les actuals diplomatures i llicenciatures. Un atac sense precedents a l’accés i a la qualitat de l’ensenyament superior per al conjunt de la societat, l’escalada definitiva vers la privatització i mercantilització de la universitat a imitació de brillants models tampoc consensuats i també antipopulars, com el de Xile o el dels EUA.
Doble barem repressiu perque encara no s’han aclarit públicament i, menys encara cap als estudiants, les circumstàncies imperioses que van obligar al Rector a cridar als Mossos d’Esquadra a carregar contra les persones assegudes al terra d’un recinte obert del campus (pati de lletres), en horari lectiu, amb el resultat de més de 50 ferits el dia 4 de març. Aquesta circumstància va constituir un abús de poder intolerable, totalment injustificat i sense precedents des de la transició -tret del protagonitzat per l’Aznar al 2002- per part de la institució universitària. Un abús tan greu que fins i tot va aixecar veus crítiques fins dins dels Mossos d’Esquadra.
Sobre aquests fets, sobre les responsabilitats directes en la no-resolució d’aquesta circumstància de la senyora Degana de Lletres, Helena Estalella; el senyor Secretari General, Rafael Grasa; del Vicerector d’Estudiants, Joan Carbonell i del responsable màxim d’aquesta decisió, el senyor Lluís Ferrer. No s’ha depurat cap responsabilitat, cap ni una. I no només això: de forma reiterada i constant els comunicats i escrits dels estudiants i de tots els col·lectius crítics amb l’actitud de l’Equip de Govern han estat silenciades i vetades a l’accés de les llistes de comunicació de la UAB. El senyor Secretari aplica el reglament redactat per ell amb cura, la veu del seu amo. La mort de la democràcia.
20 de juny 2008
Manifest de la CGT sobre el nou model d'Universitat a la UAB
En els últims temps estem assistint a una sèrie d'esdeveniments i a la concreció en l'entorn quotidià de la UAB d'unes polítiques que estan fent realitat un nou model d'Universitat. La UAB potser només sigui l'avantguarda en la implantació d'aquest nou model. El seu impuls per part del govern de la UAB, sota la direcció de l'actual Rector, compte amb cert consens de membres d'alguns dels estaments, però en general regna el desinterès, la distracció o el càlcul egoista. La "normalitat" que s'està imposant ens mostra que les polítiques que són dutes endavant no es corresponen als discursos, principis proclamats i reglaments. En la pràctica s'està fent de la UAB un lloc on les decisions s'oculten, la desinformació és la regla, la crítica està penalitzada i el diàleg es redueix al monòleg. És un avanç d'una normalitat que s'assenta dia a dia, i creiem que cal començar a denunciar-la.
El govern de la UAB es basa cada vegada més en decisions centralitzades, per sobre d'una desconcertada i desinformada comunitat universitària. El secretisme de certes decisions i les reunions en localitzacions allunyades del Campus de Bellaterra suggereixen que el govern de la UAB no pretén la transparència, ni facilitar explicacions a la comunitat universitària, sinó seguir el llegat d'altres formes de fer política, potser el fosc model de govern europeu (Tractat de Lisboa, Directiva de les 65 hores setmanals, Directiva del retorn, Declaració de Bolonya).
El model d'autonomia universitària està quedant enrere. La UAB està claudicant davant de directrius arribades des d'instàncies governamentals (autonòmiques, estatals o europees), des de partits polítics o des de grups de pressió empresarials, tots ells equiparats, en una equació sui géneris, amb "la societat". I en consonància amb la sintonia, mil vegades repetida, de que no es poden deixar les universitats en mans d'interessos corporatius del professorat o l’alumnat. Però les universitats són governades per un nou MICINN dirigit per una persona de la Junta Executiva de la CEOE o per una Conselleria de "Universitats i Empresa".
L'espai universitari de la UAB és ara un lloc on és normal el recurs a la força dels Cossos Policials i les Empreses de Seguretat. La mediació, el diàleg i les decisions consensuades han estat reemplaçades per l'exercici autoritari del poder. Se'ns diu que la força tan sols s'aplica per tal d’assegurar el funcionament "normal" dels òrgans universitaris, però el seu ús comporta lesions a membres de la comunitat universitària i un estat d'excepció que s'està convertint en permanent.
La nova imatge dels espais universitaris de la UAB està adoptant l'estètica dels recintes protegits per cordons d'agents uniformats. La idea d'universitat com espai de debat, reflexió crítica i pensament obert sembla allunyada de les fotografies que avui podríem prendre en el campus, i els nous temps ens ofereixen escenaris "ordenats", jerarquies inqüestionables i estaments disciplinats.
Els discursos sobre diàleg i bones intencions, i sobre respecte a la legalitat, semblaria un tret de la idiosincràsia de l'actual govern de la UAB. Però el vocabulari és confús ("nova carrera acadèmica" per a parlar de reestructuració de plantilla, "excel·lència" per a parlar d'habilitats de gestió, "mèrits" per a parlar de l’enginy a l'hora d’obtenir finançament). I en la pràctica, la legalitat es canvia o s'obvia a conveniència. I sempre s'afirma que únicament es pot seguir una trajectòria, la de les decisions de govern, en una clar exemple real de fe en un "pensament únic".
La contenció de l'alumnat crític que es mobilitza s'està iniciant amb l'obertura d'expedients, que com és preceptiu, són impulsats pel Rector. I els mitjans de comunicació transmeten l'alarma davant el suggeriment de que existeixen possibles agents subversius o suposades amenaces. Mentrestant, els canals de distribució interna d'informació únicament ofereixen la versió de les autoritats institucionals.
Per tot això, creiem que ja és hora de començar a observar el que succeeix al nostre voltant. I que cal recobrar la lucidesa que se'ns suposa a la comunitat universitària, de no oblidar que l'espai universitari ha de ser un lloc social obert, públic i transparent, on també tingui cabuda la crítica a les autoritats i a les normes. Creiem que cal impedir que el model d'Universitat que s'està gestant sigui definitivament normal. Per això, requerim a la comunitat de la UAB que faci seves i impulsi les següents exigències:
1.Una moratòria per a totes aquelles decisions que no hagin estat suficientment explicades, argumentades, debatudes i consensuades, encara que hagin estat confirmades per certs òrgans de govern.
2.Uns protocols que limitin la discrecionalitat en les decisions de recórrer a la força (policial o privada) contra membres de la comunitat universitària, restringint-la a les situacions de perill real per a la integritat física de persones, i fent transparents, mitjançant expedients informatius públics que deixin constància i proves concloents, les raons que reclamarien la intervenció.
3.Uns mecanismes de comunicació interna a la comunitat universitària que permetin la lliure circulació d'arguments, testimoniatges i crítiques, enfront de l'actual protocol de comunicació, que únicament permet la distribució de versions oficials, decisions governamentals i propaganda institucional.
4.L'anul·lació de tot intent de dur endavant expedients sancionadors contra grups o persones que mantenen un esperit crític i que actuen en conseqüència, perquè si ara poden formar part de l'alumnat, després poden afectar a personal precari, i després a altres estaments, i algun dia potser perilli la llibertat de càtedra, així que esperem no haver de dir “Ara vénen per mi però ja no queda ningú que pugui alçar la veu”.
El govern de la UAB es basa cada vegada més en decisions centralitzades, per sobre d'una desconcertada i desinformada comunitat universitària. El secretisme de certes decisions i les reunions en localitzacions allunyades del Campus de Bellaterra suggereixen que el govern de la UAB no pretén la transparència, ni facilitar explicacions a la comunitat universitària, sinó seguir el llegat d'altres formes de fer política, potser el fosc model de govern europeu (Tractat de Lisboa, Directiva de les 65 hores setmanals, Directiva del retorn, Declaració de Bolonya).
El model d'autonomia universitària està quedant enrere. La UAB està claudicant davant de directrius arribades des d'instàncies governamentals (autonòmiques, estatals o europees), des de partits polítics o des de grups de pressió empresarials, tots ells equiparats, en una equació sui géneris, amb "la societat". I en consonància amb la sintonia, mil vegades repetida, de que no es poden deixar les universitats en mans d'interessos corporatius del professorat o l’alumnat. Però les universitats són governades per un nou MICINN dirigit per una persona de la Junta Executiva de la CEOE o per una Conselleria de "Universitats i Empresa".
L'espai universitari de la UAB és ara un lloc on és normal el recurs a la força dels Cossos Policials i les Empreses de Seguretat. La mediació, el diàleg i les decisions consensuades han estat reemplaçades per l'exercici autoritari del poder. Se'ns diu que la força tan sols s'aplica per tal d’assegurar el funcionament "normal" dels òrgans universitaris, però el seu ús comporta lesions a membres de la comunitat universitària i un estat d'excepció que s'està convertint en permanent.
La nova imatge dels espais universitaris de la UAB està adoptant l'estètica dels recintes protegits per cordons d'agents uniformats. La idea d'universitat com espai de debat, reflexió crítica i pensament obert sembla allunyada de les fotografies que avui podríem prendre en el campus, i els nous temps ens ofereixen escenaris "ordenats", jerarquies inqüestionables i estaments disciplinats.
Els discursos sobre diàleg i bones intencions, i sobre respecte a la legalitat, semblaria un tret de la idiosincràsia de l'actual govern de la UAB. Però el vocabulari és confús ("nova carrera acadèmica" per a parlar de reestructuració de plantilla, "excel·lència" per a parlar d'habilitats de gestió, "mèrits" per a parlar de l’enginy a l'hora d’obtenir finançament). I en la pràctica, la legalitat es canvia o s'obvia a conveniència. I sempre s'afirma que únicament es pot seguir una trajectòria, la de les decisions de govern, en una clar exemple real de fe en un "pensament únic".
La contenció de l'alumnat crític que es mobilitza s'està iniciant amb l'obertura d'expedients, que com és preceptiu, són impulsats pel Rector. I els mitjans de comunicació transmeten l'alarma davant el suggeriment de que existeixen possibles agents subversius o suposades amenaces. Mentrestant, els canals de distribució interna d'informació únicament ofereixen la versió de les autoritats institucionals.
Per tot això, creiem que ja és hora de començar a observar el que succeeix al nostre voltant. I que cal recobrar la lucidesa que se'ns suposa a la comunitat universitària, de no oblidar que l'espai universitari ha de ser un lloc social obert, públic i transparent, on també tingui cabuda la crítica a les autoritats i a les normes. Creiem que cal impedir que el model d'Universitat que s'està gestant sigui definitivament normal. Per això, requerim a la comunitat de la UAB que faci seves i impulsi les següents exigències:
1.Una moratòria per a totes aquelles decisions que no hagin estat suficientment explicades, argumentades, debatudes i consensuades, encara que hagin estat confirmades per certs òrgans de govern.
2.Uns protocols que limitin la discrecionalitat en les decisions de recórrer a la força (policial o privada) contra membres de la comunitat universitària, restringint-la a les situacions de perill real per a la integritat física de persones, i fent transparents, mitjançant expedients informatius públics que deixin constància i proves concloents, les raons que reclamarien la intervenció.
3.Uns mecanismes de comunicació interna a la comunitat universitària que permetin la lliure circulació d'arguments, testimoniatges i crítiques, enfront de l'actual protocol de comunicació, que únicament permet la distribució de versions oficials, decisions governamentals i propaganda institucional.
4.L'anul·lació de tot intent de dur endavant expedients sancionadors contra grups o persones que mantenen un esperit crític i que actuen en conseqüència, perquè si ara poden formar part de l'alumnat, després poden afectar a personal precari, i després a altres estaments, i algun dia potser perilli la llibertat de càtedra, així que esperem no haver de dir “Ara vénen per mi però ja no queda ningú que pugui alçar la veu”.
13 de juny 2008
Esquerdes en el Procès de Bolonya
El que semblava un mur impenetrable, el procés de Bolonya, està començant a mostrar les primeres fissures.El 26 de maig el Claustre de la Universitat Complutense de Madrid, la més gran de l'Estat, demanava la retirada del Màster de Formació de Professorat enquadrat dins Bolonya que substituirà al Curs d'Adaptació Pedagògica (indispensable per a ser professor de secundària). El 29 i 30, els estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletresde la UAB impedien en dues vegades successives l'aprovació dels nous graus (els plans d'estudi de Bolonya que substituiran les llicenciatures) per la Junta Permanent, l'òrgan més restringit de la Facultat.
Aquestes dues victòries no surten del no-res. Aquest curs el moviment estudiantil ha començat a créixer, a estendre's més enllà de Barcelona, cap a Sevilla i Madrid principalment, i a consolidar una nova capa d'activistes. Les manifestacions del 6 de març a Barcelona i Sevilla, i els tancaments a les facultats de Madrid a l'abril i maig han obert el debat sobre la mercantilizació de la universitat i han empès a que el professorat comenci a despertar creant els seus propis manifestos de rebuig (important el text 'Per una Universitat Pública al servei de tota la societat' que ja ha aconseguit 300 adhesions del professorat de la UB; es troba a
http://repositori.wordpress.com/).
http://repositori.wordpress.com/).
L'amplitud del moviment és essencial. És la que dóna la possibilitat de mobilitzar al conjunt del estudiantat i d'eixamplar el moviment cap al professorat i treballadors. Però hi ha moments en que la radicalitat es fa imprescindible per a impedir que òrgans restringits de la universitat aprovin, a esquena de la comunitat educativa, els nous graus i la implantació de Bolonya. D'aquí la importància de la mobilització d'un centenar d'estudiants de la UAB que van muntar una protesta el 30 de maig, en la pitjor època de mobilització que és l'última setmana de classes, i van aconseguir superar un cordó de seguretat per impedir que la Junta Permanent de la Facultat, constituïda irregularment el dia interior, aprovés els nous graus. Al seu torn, el Consell de Govern de la UAB que ha d'aprovar diversos dels nous graus (altra vegada de forma irregular, ja que s'estarà saltant les Juntes de Facultat), s'ha hagut d'ajornar a la primera setmana d'exàmens i traslladar del campus al centre de Barcelona pensant que així evitarà les protestes. El mateix rectorat i deganat que ja van enviar els d'Esquadra el 4 de març a la Facultat de Lletres, amb el resultat d'una càrrega policial que va ferir a desenes d'estudiants, ara titlla a les protestes dels últims dies 'de situació d'extrema violència'. La criminalització del moviment estudiantil i la seva repressió serà un intent d'aïllar-lo de la resta dels estudiants i professorat. És per això que la radicalitat mai ha de deixar de costat l'amplitud. I la millor forma és buscar unes demandes i principis que facin el pont. La reivindicació de les Assemblees de la UAB de demanar un referèndum, un debat real de la comunitat educativa, previ a l'aprovació dels graus va en aquesta línia i dóna una gran legitimitat per a l'actuació.
Aquestes dues victòries, el rebuig al Màster de Formació de Professorat per part de la Complutense i la paralització momentània dels graus a la UAB, arriben massa prop dels exàmens perquè insuflin energia immediata al moviment. Però sens dubte han de donar ànims per al curs que ve. I és que unes petites esquerdes poden inspirar més esquerdes, i començar a amenaçar el mur més infranquejable.
Joel Sans
10 de juny 2008
Més mostres de "democràcia" per part del consell de Govern
Seguint amb els bons costums, el rector ha tornat a manar als gossos d'espanya per evitar que els estudiants ens manifestesim, donant altre cop la imàtge d'universitat progressista, tolerant i oberta que tant es cansen de repetir-nos.Aquest cop els fets han passat a l'Hospital de Sant Pau, a on en plé periode d'exàmens i ben lluny de la universitat per complicar la vinguda als estudiants de fora de Barcelona s'han volgut aprovar 25 graus que no han estat aprovats encara per les seves respectives juntes de facultat, saltant-se així a la torera la normativa interna de la propia Universitat.
Els estudiants que em acudit a protestar ens em trobat, a dos quarts de tres, per agents de seguretat privada democràtica de l'hospital i gossos de paisà, que al cap d'uns vint minuts han estat substituits per una vintena d'antiavalots democràtics que han expulsat a cops de porres democràtiques i empentes democràtiques als estudiants d'un recinte universitari al quan tenien tot el dret a ser, el resultat han estat dotze estudiants contusionats democràticament. Un grup d'estudiants va aconseguir burlar el cordó de seguretat i accedir al recinte, obtenint com a resultat una bona quantitat de cops i insults democràtics.
Els estudiants membres del consell de govern em pogut accedir al recinte per l'intervenció d'un profesor que en arribar tard es va trobar l'espectacle democràtic i va instar als gossos d'espanya a deixar-nos passar, aquest cop de sort va permetre als estudiants membres del consell de govern ser agredits, insultats i expulsats democràticament pels propis membres del consell de govern quan em intentat evitar que es continuès amb la reunió veient que no se'ns escoltava, davant això de forma totalment ridícula s'ha cridat a votar amb fulles escrites a mà alçada saltant-se un cop més la normativa de la UAB, després de mitja hora d'empentes i insults democràtics per part dels propis membres del consell de govern i d'agents de paisà em sortit del recinte acompanyats pel salut feixista democràtic d'un membre del consell de govern que, probablement, ho considerès molt divertit, en sortir el senyor rector Lluís Ferrer ha donat la seva paraula (democràtica) que dimitirà en breu.
En sortir els estudiants membres del consell de govern s'ha continuat amb la reunió ja sense la molesta representació de les estudiants de la universitat democràtica.
Posteriorment dos estudiants que havien accedit per la porta de darrera han estat retinguts i identificats pels gossos d'espanya durant 30 minuts.
En ser alliberats s'ha format una manifestació espontania fins a la conselleria d'educació on, rodejats de gossos d'espanya que han requisat dos càmares de fotos s'han reunit amb la comisionada d'universitats.
ACÍ podeu veure el video amb els fets.
07 de juny 2008
Davant els Fets
Els dies 29 i 30 de maig, la lluita dels estudiants de lletres de la UAB passà a la llum pública.
Però la lluita comença abans: el passat octubre de 2007 el Ministeri d’Educació de l´Estat espanyol, va emetre un Reial Decret que regulava les noves titulacions, els graus, que substitueixen a les llicenciatures i diplomatures. Cada universitat ha de fer propostes de graus a aprovar per l’Agència Nacional d’Evaluació de la Qualitat (ANECA, òrgan en que hi ha interessos privats).
Els nous graus suposen una degradació de les titulacions a la baixa, introductoris i generalistes, sotmesos a les demandes mercantils (desaparició de titulacions) i amb la avaluació continua que impossibilita conciliar la vida acadèmica i laboral i amb postgraus d’especialització a preus desorbitats. Es produeix la subordinació de les carreres als interessos de les empreses i la elitització de l’estudiantat.
A la UAB, el ritme institucional es va accelerar exponencialment. Segons els reglaments, les reformes dels plans d’estudi s’han d’aprovar a les Juntes de Facultat o Juntes Permanents abans d’aprovar-se en el Consell de Govern (cosa que no està passant en moltes titulacions).
La composició de les Juntes de Facultat és obertament estamental i no reflexa la composició real de la facultat. L’estudiantat té dret al voltant d’un terç dels representants malgrat representar el 80% de la comunitat universitària. El professorat no funcionari, tot i tenir cada cop més implantació, té una presència simbòlic. És per això que l’Assemblea de Lletres (que hem guanyat el 95% dels representats estudiantils a Junta), davant un tema tan extraodinari com és l’aprovació dels Graus, demanem un referèndum vinculant i el posicionament de la Junta de Facultat. La resposta de la Degana ha estat convocar una Junta Permanent (encara menys representativa i més reduïda que la Junta de Facultat) sense respectar els terminis del reglament de la Facultat: fins a l’últim moment i informalment els representants de l’assemblea no van saber ni lloc ni hora de la reunió, que ni tan sols es va respectar; la Degana va constituir la Junta al vestíbul de la Facultat i va voler continuar la sessió l’endemà al Rectorat.
L’Assemblea ha presentat l’impugnació de la constitució de la Junta Permanent al deganat, rectorat i síndic de greuges. Quan, el divendres 30, es va anar a denunciar la seva irregularitat es va trobar amb un cordó de seguretat dins el Rectorat que va voler identificar als membres de la Junta Permanent (funció que no poden exercir) i impedir el dret al lliure reunió i llibertat d’expressió reconeguts als estatuts de la UAB.
La resposta de l’estudiantat ha combinat l’acció institucional i la mobilització, sent la resposta de l’Equip de Govern invariable: criminalització, violència física, expedients i amenaces quan no el propi incompliment de les seves normatives. Es deprecien els arguments i preguntes dels estudiants tot acusant-los de minoria violenta i antidemocràtica.
Però la intimidació, la criminalització i la repressió no ens aturaran! Seguim creient irregular com s’ha constituït la Junta Permanent i per tant procurarem evitar que aquesta aprovi els nous plans d’estudi.Seguim defensant postulats no-violents, i per això demanem que dimiteixi la degana i el rector, per haver enviat els mossos el passat 4 de març a la Facultat i per intentar bloquejar amb cordons de seguretat la oposició legitima de la Assemblea a l’aprovació dels graus.I seguim defensant postulats democràtics, i creiem que només un referèndum vinculant obert a tota la comunicat educativa pot decidir el futur de la educació pública front tal amenaça.
Però la lluita comença abans: el passat octubre de 2007 el Ministeri d’Educació de l´Estat espanyol, va emetre un Reial Decret que regulava les noves titulacions, els graus, que substitueixen a les llicenciatures i diplomatures. Cada universitat ha de fer propostes de graus a aprovar per l’Agència Nacional d’Evaluació de la Qualitat (ANECA, òrgan en que hi ha interessos privats).
Els nous graus suposen una degradació de les titulacions a la baixa, introductoris i generalistes, sotmesos a les demandes mercantils (desaparició de titulacions) i amb la avaluació continua que impossibilita conciliar la vida acadèmica i laboral i amb postgraus d’especialització a preus desorbitats. Es produeix la subordinació de les carreres als interessos de les empreses i la elitització de l’estudiantat.
A la UAB, el ritme institucional es va accelerar exponencialment. Segons els reglaments, les reformes dels plans d’estudi s’han d’aprovar a les Juntes de Facultat o Juntes Permanents abans d’aprovar-se en el Consell de Govern (cosa que no està passant en moltes titulacions).
La composició de les Juntes de Facultat és obertament estamental i no reflexa la composició real de la facultat. L’estudiantat té dret al voltant d’un terç dels representants malgrat representar el 80% de la comunitat universitària. El professorat no funcionari, tot i tenir cada cop més implantació, té una presència simbòlic. És per això que l’Assemblea de Lletres (que hem guanyat el 95% dels representats estudiantils a Junta), davant un tema tan extraodinari com és l’aprovació dels Graus, demanem un referèndum vinculant i el posicionament de la Junta de Facultat. La resposta de la Degana ha estat convocar una Junta Permanent (encara menys representativa i més reduïda que la Junta de Facultat) sense respectar els terminis del reglament de la Facultat: fins a l’últim moment i informalment els representants de l’assemblea no van saber ni lloc ni hora de la reunió, que ni tan sols es va respectar; la Degana va constituir la Junta al vestíbul de la Facultat i va voler continuar la sessió l’endemà al Rectorat.
L’Assemblea ha presentat l’impugnació de la constitució de la Junta Permanent al deganat, rectorat i síndic de greuges. Quan, el divendres 30, es va anar a denunciar la seva irregularitat es va trobar amb un cordó de seguretat dins el Rectorat que va voler identificar als membres de la Junta Permanent (funció que no poden exercir) i impedir el dret al lliure reunió i llibertat d’expressió reconeguts als estatuts de la UAB.
La resposta de l’estudiantat ha combinat l’acció institucional i la mobilització, sent la resposta de l’Equip de Govern invariable: criminalització, violència física, expedients i amenaces quan no el propi incompliment de les seves normatives. Es deprecien els arguments i preguntes dels estudiants tot acusant-los de minoria violenta i antidemocràtica.
Però la intimidació, la criminalització i la repressió no ens aturaran! Seguim creient irregular com s’ha constituït la Junta Permanent i per tant procurarem evitar que aquesta aprovi els nous plans d’estudi.Seguim defensant postulats no-violents, i per això demanem que dimiteixi la degana i el rector, per haver enviat els mossos el passat 4 de març a la Facultat i per intentar bloquejar amb cordons de seguretat la oposició legitima de la Assemblea a l’aprovació dels graus.I seguim defensant postulats democràtics, i creiem que només un referèndum vinculant obert a tota la comunicat educativa pot decidir el futur de la educació pública front tal amenaça.
Assemblea d’Estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres
La Boloña de Brian:
"L'autor de la broma me l'ha enviat al meu correu personal i prefereix mantenir l'anonimat"
"Mira, a los únicos que odiamos más que a los romanos son a los del maldito Frente Judaico Popular."
No tinc gaire cosa més a dir, espero que al menys algú entengui la broma.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)