19 de desembre 2007

UAB (Unitat d'Acumulació de Botí) S.A.

Article extret del blog de l'assemblea de comunicació (punxeu ACÍ per veure'l en el seu context original)


Timos varis o el que suposa estudiar a la Universitat Publica, cas a la UAB

Amb alguns apunts informatius sobre la qüestió econòmica de la UAB del darrer mes es veu que el tema està mogudet. I si heu decidit passar d’article vosaltres mateixos perquè aquest promet, té més marro que el filtre de 10 cafeteres seguides.

T’has preguntat mai si administren bé els diners a la universitat? No? Normal, per definició es pensa que ja ho fan bé, clar. Però ara resulta que... el Ministeri d'Hisenda ha sancionat a la UAB per no haver pagat l'IRPF quan tocava amb 380.000 € de multa, 60 milions de les antigues pessetes. Si no us ho podeu creure, consulteu l'acta de la comissió d'economia i organització del Consell de Govern del passat 31 d'octubre.

I no serà perquè no s’estalviïn diners amb el personal... les places dels becaris omplen per majoria una necessitat de personal que es manté curs rere curs, amb unes hores que no garantitzen que es cobrin els crèdits matriculats, sense assegurar un mínim d’ingressos que es revisi amb la pujada del cost de la vida, sense un criteri objectiu segons la situació econòmica del becari i sense mesures per garantir el caràcter formatiu ni la vinculació amb els estudis. Al cap i a la fi resulta que a la UAB hi ha una ganga, els hi sortim a compte llavors.

I a la nostra estimada facultat de comunicació en concret?Entre refregits i pizzes congelades... tant pagar crèdits, ampliacions i multes i... tenim algun dret d’exigir una bona docència, de decidir quin pla d’estudi farem, quins professors no en saben fer de professors, que volem investigar o com hauria de ser la universitat pública?

No sols no entrem als diàlegs sobre els que ens incumbeix sinó que trobem un afany primordial de justificar òrgans de comunicació per consultes de vist-i-plaus. Sort q en tenim llavors de la normativa oficial que ens permeten dir “sí” amb el cap quan toca.

I el més curiós de tot no és això, sinó que després hi ha propostes d’un departament de fer projectes de participació ciutadana... Com a pràctica li recomanaríem aplicar-ho a la participació estudiantil a la seva facultat. Hauria de ser més fàcil, oi? Son menys persones que la població i tenen un tipus de segmentació força homogènia. Estem d’acord llavors! seria fàcil reconèixer una reunió participativa i oberta dels estudiants, oi?

Però tranquis, no us desanimeu companys, que pel que us faci falta (de temps, dedicació i aplicació pels temes que t’afecten, les teves queixes, la teva representació…) s’han inventat 3 crèdits meravellosos i magnífics de lliure elecció per donar-te. No alimenten, no son comestibles ni tan sols mastegables però te’ls repetiran més que del que et torna l’all i oli un diumenge de barbacoa familiar.

17 de desembre 2007

Ensenyament universitari deficient

Quantes vegades has fet una assignatura on el primer dia de classe l'aforament estava a rebentar, i desprès de la primera i segona classe, aquella aula s'ha anat buidant, o aquelles classes que es fan eternes perquè hi ha el típic professor que sembla que encara estigui al segle passat. Se que et sents identificat amb aquests dos exemples, els has viscut i comprens el que dic, saps perfectament que hi han professors d'universitat que no haurien d'estar donant classe, perquè són dolents i la seva capacitat de docència és lamentable, alguns són doctorats i d'altres catedràtics però això no implica saber ensenyar i transmetre coneixements als seus alumnes, l'únic que s'aconsegueix és que tu tinguis més feina, i en alguns casos una mala formació a causa de gent que no serveix per la feina que fa.



Si tu entres a treballar en algun lloc has de fer be la teva feina, o almenys ho intentes, però hi han casos en que ni una ni l'altra cosa es donen, i encara més quan saben que tenen el lloc assegurat i ningú els pot fer fora de la seva feina. En aquest aspecte la vida de l'alumne és la pitjor de totes, hi ha assignatures que nomes les fan determinats professors, que les tenen monopolitzades i tu no tens alternativa, però anem a l'arrel del problema, anem a la qüestió de fons; se suposa que quan decideixes fer una carrera universitària és per formar-te, i tu pagues una matricula prou cara i elevada a la universitat publica per tal de rebre aquesta formació, però que succeïx? que et trobes un servei dolent, et trobes professors dolents, pagues diners i per si fos poc és com si els tiressis, perquè hi ha gent que no sap fer be la seva feina. Si tu vas a un bar i demanes un cafè, i el cambrer te'l fot per sobre no a tu, sinó a tots els clients, una de dos; o el fan fora o ell mateix per dignitat deixa la feina, en el món universitari això és una utopia, quan els filtres haurien de ser més durs, ja que no és el mateix servir cafès que impartir docència als que se suposa que seran el futur del país.


A la universitat publica existeixen casos de professors incompetents, concretant més, a la UAB hi ha professors dolents, i els alumnes tenim que patir-los. Arriba un moment que abans de mirar l'assignatura que vols fer, has de mirar primer quins professors donen la matèria, a partir d'aquí decidir. Aquest és el nivell que volem per la universitat publica? Si ets un alumne i et sents identificat amb aquestes paraules nomes has de posar-te en contacte amb nosaltres Asslletresuab@gmail.com , seria bo començar a posar fi aquesta situació, i demostrar que som els alumnes els que tenim que decidir.

11 de desembre 2007

Qui són aquesta gent?

Probablement et preguntis, astut lector, qui són i per a què serveixen els òrgans interns de la UAB, les seves funcions i competències, així com la gent que en forma part. Sens dubte estudiem (i alguns de nosaltres vivim) en una institució plenament democràtica que es preocupa pel bé dels i les estudiants sense posar pel davant cap altre interès que no sigui merament acadèmic, oi?

Sense dubte?

Bé.. quasi segur, al menys...

D'això... probablement?

Benvinguts al meravellós món d'Oz! si seguiu el camí de les rajoles grogues això és el que trobareu, estimats/des amics/es:

Estem en una universitat on la representació estudiantil als òrgans de govern és mínima mentre que la de les empreses i interessos privats puja cada cop més, en vols una prova? tenim una de ben gran, es diu Consell Social.

El Consell Social, segons la informació oficial que podeu trobar a la web de la UAB (que podeu veure punxant ací) és l'òrgan de participació de la societat en la Universitat i, com a tal, col·labora amb la Universitat en la definició dels criteris i de les prioritats de la seva planificació estratègica.

El Consell Social està format per una representació dels interessos socials, d'acord amb la legislació vigent, i una representació de la comunitat universitària. El president del Consell Social és nomenat per acord del Govern de la Generalitat d'entre els membres representants dels interessos socials. El mandat és de quatre anys i renovable per un únic període de la mateixa durada.

La representació de la comunitat universitària al Consell Social està constituïda pel rector, el secretari general i el gerent, com a membres nats. A més, el Consell de Govern designarà, d'entre els seus membres un estudiant, un membre del personal docent i investigador i un membre del personal d'administració i serveis, per un període màxim de quatre anys. (informació textual).

Sona bé, oi? sona molt bé de fet, un òrgan de caràcter consultiu i amb potestat per tirar enrera les decisions preses pel consell de govern que pot encarregar-se d'evitar que, per exemple, els i les estudiants de les classes baixes vegin limitat el seu dret legítim a accedir a estudis superiors o que els i les estudiants, un cop llicenciats, puguem servir per millorar la nostra societat de mil formes...

Però no és or tot el que brilla, amics/es, qui està en aquest consell social? quins són els "interessos de la societat" representats en aquest llop amb pell d'ovella? doncs a la mateixa web els trobareu:

Membres nomenats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
Rosa Cullell i Muniesa, presidenta
Jesús Acebillo i Marín
Joaquim Maria Puyal i Ortiga

Membres nomenats pel Parlament de Catalunya
Antoni Llardén i Carratalà, vicepresident
Moisès Amorós i Perich

Membre escollit pels ens locals
Antoni Morral i Berenguer

Membre escollit per les organitzacions sindicals de treballadors més representatives en l'àmbit de Catalunya
Vicent Tirado i Bausa

Membre escollit per les organitzacions empresarials legalment constituïdes de més implantació en l'àmbit de Catalunya
Pendent de nomenament

Antiga alumna amb titulació de la Universitat Autònoma de Barcelona, nomenada per la presidenta del Consell Social
Mireia Belil i Voladeras

Membres representants del Consell de Govern de la UAB
Membres nats
Lluís Ferrer i Caubet, rector
Rafael Grasa i Hernández, secretari general
Gustau Folch Elosúa, gerent

Representant del personal acadèmic
Francesca Puigpelat i Martí

Representant del personal d'Administració i Serveis
Juan Manuel Gómiz i Rodríguez

Representant dels estudiants
Pendent de nomenament

Bones noticies, no hi ha cap representant de les organitzacions empresarials... això és bo, no? doncs males noves, amic/a meu/a: NO EL NECESSITEN, per què no? perquè els interessos de les organitzacions empresarials JA ESTÀN DEFENSATS, vols proves? analitzem un per un els membres d'aquest consell social:

-Rosa Cullell i Muniesa (presidenta): Rosa Cullell i Muniesa, calificada per the wall street journal com una de les 25 dones més influents d'Europa, ha treballat per RTVE i per la BBC entre d'altres i va ser directora general adjunta executiva i membre del consell de direcció de la Caixa, a part de consellera de telecomunicacions de Telefónica cable, edicions 62 i Panrico entre d'altres (es casual que la bolleria industrial que hi ha als bars sigui de Panrico?) també ha estat guardonada amb el premi montblanc a la dona directiva de l'any.

-Jesus Acebillo i Marín: President executiu de Novartis espanya i chief executive officer de Novartis Emergent Growth Markets, a part també és president de la fundació salud, innovación y sociedad. Per als que no ho sabeu Novartis és una de les empreses farmacèutiques més importants del món (famosa entre d'altres coses per portar el govern indi als tribunals, per fabricar i vendre medicaments genèrics pel tractament de malalties com el càncer o la sida)

-Joaquim Maria Puyal i Ortiga: Per als que no us agradi el futbol o no sigueu culers dir-vos que és el senyor que porta dècades radiant els partits del barça a Catalunya Radio.

-Antoni Llardén i Carratalà: Representant del PSC al Parlament i (sorpresa) director general de recursos de Gas Natural i degà del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya.

-Moisés Amorós i Perich: Representant d'ERC al Parlament.

-Antoni Morral i Berenguer: Alcalde de Cerdanyola del Vallès.

-Vicent Tirado i Bausa: Ningú sap qui és aquest...

-Mireia Belil i Voladeras: Directora de la Fundació Forum Universal de les Cultures.

A part dels membres escollits pel consell de Govern i el Claustre.

Heus ací la realitat, nens i nenes, aquesta és la "societat" a la que ha de servir la universitat, espero que l'aterratge no hagi estat gaire dur, benvinguts de nou al món real.

10 de desembre 2007

Mobilitzacions a Sevilla contra la Privatització

Manifest de les mobilitzacions que tenen lloc a la ciutat de Sevilla contra la privatització de la universitat:

CONTRA LA MERCANTILIZACIÓN DE LA EDUCACIÓN NO AL DECRETO, LA LOU Y BOLONIA Manifestación el miércoles 12 de diciembre a las 12:00 con salida desde C\ San Fernando (frente al Rectorado de la Universidad de Sevilla).
¿EN QUÉ TE AFECTA "BOLONIA"?
El pasado viernes 26 de octubre el Consejo de Ministros aprobó un Real Decreto que acaba con el modelo universitario de Diplomaturas y Licenciaturas.
El nuevo esquema que establece el Gobierno, según dicen, para responder a las necesidades de la sociedad y economía del conocimiento se compone básicamente de Grado y Master. Pero, ¿qué supone en la práctica esto?:
El Grado
1. Según define el RD en su Art.9: "El grado tiene como finalidad la obtención por parte del estudiante de una formación general orientada al ejercicio de actividades profesionales ".
2. Para alcanzar este objetivo el grado se reduce a 4 años, 240 créditos. ¿Cómo se distribuyen estos?: 60 serán de formación básica, 60 directamente en practicas en empresa (por supuesto no se contempla la remuneración) y entre 6 y 30 para el trabajo de fin de grado (¿no se parece eso a una práctica en empresas?), restarían tan sólo ¡90 créditos (año y medio) de formación relacionada con la titulación en concreto!.
3. Las atribuciones profesionales que actualmente se garantizan con las Licenciaturas y Diplomaturas desaparecen. Arquitectos que no pueden firmar proyectos, filólogos sin idioma, graduados en Derecho ¿con un curso y medio de formación teórica?. Obviamente la posibilidad de acceder al mercado laboral ¡SE REDUCE! Ya que tu título no servirá de nada, serás un mero graduado en generalidades en tanto no te "especialices" con el posgrado.
4. El grado por tanto consiste en una "formación general", básica y poco especializada dirigida a la creación de una bolsa de t rabajadores precarios y dóciles.
El Posgrado
1. Sí quieres obtener atribuciones tendrás que pagarte un Master. Es decir, la educación de calidad - Postgrado - queda reservada para los pocos que puedan pagar precios entre 3 y 6 veces más caros que los actuales.
2. Y he aquí el gran problema: la Educación Superior y el conocimiento provocan gastos. Y la genial idea de nuestros políticos no es otra que promover la inversión privada en el conocimiento. Podremos tener Master en ingeniería mecánica Toyota, en telecomunicaciones Telefónica, en informática Microsoft, en minería REPSOL... pero ¿y el master en lengua antigua?, ¿y en historia medieval?, y en ¿arte precolombino?.... ¿qué empresa financiará este conocimiento tan poco "productivo"?
3. Es la ANECA, un organismo no universitario donde se encuentran representadas las empresas de forma directa, quien evalúa y determina los Planes de Estudio (el contenido) de las distintas titulaciones de Grados, Master, y Doctorado, decidiendo qué debemos y qué no debemos estudiar (Art. 25 del RD) .
4. Al respecto de las altas tasas de matrícula del postgrado, no hay que preocuparse, ya vivimos la paulatina sustitución de las tradicionales y "poco rentables" becas por la beca-préstamo (que ya hoy nos ofrece el BSCH), y que se devuelven a un "módico" TAE del 10%. Ya no hace falta tener vivienda para hipotecar tu futuro, para obligarte a aceptar las condiciones laborales sin chistar por miedo a perder tu casa... ¡pasaremos a salir hipotecados de la Universidad!
5. Finalmente para evitar que la Universidad siga siendo un "gasto" para el Estado la Ley de financiación de Universidades de la Junta de Andalucía resuelve: "Las Universidades deben financiarse más por lo que hacen que por lo que son". Es decir, este nuevo modelo de financiación tendrá en cuenta la participación de profesores en programas internacionales, el bilingüismo de los alumnos, y sobretodo, cuanto tardan los titulados en encontrar trabajo de su especialidad, y cuantos titulados crean empresas propias en los tres años siguientes a su graduación. Por lo tanto, con este modelo no se financia la transmisión y producción de conocimiento, lo cual hace pensar que aquellas titulaciones relacionadas con las Humanidades que no cumplen con los requisitos para financiarse estén destinadas a desaparecer, y aquellas universidades que no estén a la altura del nivel de competitividad se verán condenadas a ver como aumenta la brecha entre universidades "de primera" y "de segunda", con menos recursos.
Conclusiones
1. La universidad se convierte en una fábrica de precarios, el Eurocredito (1 crédito ECTS = 30 horas) clarifica y abunda en esta función, nuestra matricula de 60 créditos supondrá una media de 35 horas semanales (una jornada laboral no remunerada, sino pagada por el alumnado) en la Universidad, de las cuales ¡ solo el 30% serán lectivas!. Por otra parte, a aquellos estudiantes que necesiten trabajar les será imposible compaginar los estudios con el trabajo, al imponerse clases obligatorias y un ritmo de trabajo académico incompatible con otra actividad, como sucede en las experiencias piloto (en Turismo, en la US, y Humanidades en la UPO).
2. Aquellos que cursáis estudios "a la antigua" sufriréis la homologación con las nuevas titulaciones. Vuestro título en la práctica se convertirá en un Grado, al competir con titulaciones más especializadas y más rentables en el mercado laboral.
3. Estas reformas legislativas representan un paso más en la aplicación de la LOU. La misma LOU que aprobó Aznar y contra la que se movilizó toda la comunidad universitaria, con Zapatero en las cabeceras de las manifestaciones prometiendo su derogación si llegaba al gobierno. Sin embargo, Zapatero, una vez en el gobierno, mantuvo y profundizó la LOU ajustándola aún más a la Declaración de Bolonia y al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES).

Frente a todo esto es necesario:

Promover una gran campaña de información y debate abierta a toda la comunidad universitaria (estudiantes, profesores y trabajadores).
Exigir a nuestros representantes de las Delegaciones de Alumnos que nos informen, se posicionen y movilicen contra la LOU y los Reales Decretos que atentan contra la Educación Pública.
Y finalmente
¡EXIGIR LA DEROGACIÓN DE LA LOU, LA LEY DE FINANCIACIÓN DE UNIVERSIDADES Y LOS REALES DECRETO!
Si quieres trabajar activamente contra estas reformas, contacta con el Grupo de Estudiantes No a Bolonia de tu facultad o por el correo noabolonia@gmail.com

04 de desembre 2007

CONVOCATORIA D'ASSEMBLEA

Propera assemblea el dia 5 de Decembre a les 11:30 a l'aula 503.

Temes a tractar:

- Cita amb el grup Soteres (empresa que gestiona el bar)
- Comissions de Treball
- ültims punts d'organització interna
- Properes mobilitzacions
- Presentació del Blog de L'assemblea
Aquest blog és un espai de lliure expressió dels i les estudiants, l'administració del blog no es fà responsable de les opinions expresades a aquest espai.

Tanmateix l'administració es reserva el dret a no publicar textos per considerar-los xenòfobs, sexistes, ofensius o destructius.