27 de febrer 2008

Manifest de les mobilitzacions pel 6 de Març

SURT AL CARRER I ATURAREM BOLONYA!

DEROGACIÓ DE LA LOU I DEL REIAL DECRET, JA!

Han passat 6 anys des de l’aprovació de la LOU, desenvolupada i retocada al 2007. Com ja es va denunciar unitàriament pels estudiants, professors, rectors i treballadors des de el 2001, molts dels efectes de la seva aplicació es van fent realitat. L’últim pas del Ministeri representa un salt qualitatiu: l’aprovació del Reial Decret sobre l’Ordenació dels Ensenyaments Universitaris que elimina les actuals llicenciatures i diplomatures, i instaura el model de divisió “Grau-Màster-Doctorat”. Aquest RD estableix el Grau com a formació general bàsica amb continguts devaluats, sense gairebé atribucions i especialitzacions, que queden reservats pels Postgraus.
Any rere any, la comunitat estudiantil ha persistit en denunciar l’atac sense precedents a l’ensenyament públic que suposa l’aplicació de les lleis educatives (LOU i LOE), com a eines de la mercantilització de l’ensenyament, es a dir, tractant l’educació com una mercaderia més i no com un dret social. I com una mercaderia qualsevol ha estat negociada en el si de la Organització Mundial del Comerç (OMC), mitjançant l’Acord General de Comerç i Serveis, i la patronal europea.
A la Universitat, la mercantilització s’està portant a terme mitjançant l’aplicació de la LOU (Llei Orgànica d’Universitats) –complementada amb la LUC (Llei d’Universitats de Catalunya)- i el Reial Decret, que pretenen implantar l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). El procés de Bolonya suposa un canvi radical en el model universitari: privatitza, mercantilitza i elititza l’ensenyament superior. Aquesta profunda transformació clarament neoliberal es concreta en:
El finançament públic es substitueix gradualment per la inversió privada.
Les grans empreses entren als organismes de direcció de les universitats.
L’ensenyament crític-científic és reemplaçat per programes d’estudi i d’investigació al servei dels interessos de les multinacionals, concebuts per a ensinistrar treballadors.
Es creen organismes externs a la comunitat universitària que avaluen universitats, titulacions i professorat tot establint rànquings que potencien la competitivitat i la desaparició de les carreres poc “rendibles”.
L’ensenyament superior en català es margina, no es garanteix, i es discrimina a favor de les llengües més rendibles en virtut dels criteris de competitivitat empresarial i no del benefici social.
El segon cicle es mercantilitza, fent màsters amb els mateixos continguts, però triplicant el preu i sense programa de beques (que es substitueixen per beques-préstec –a retornar al finalitzar la carrera), mentre que al Grau manca especialització –tot i la pujada de taxes i matrícules-, i està destinat a un mercat de treball flexible i precari.
Els nous crèdits europeus (ECTS) augmenten considerablement el volum de feina per part de l’estudiant, que a més a més hem de pagar, i exigeixen la dedicació a temps complet. L’establiment dels ECTS condueix a una producció intel·lectual estandarditzada i sense criteris de qualitat, sota la mal anomenada avaluació continuada.
La càrrega docent per al professorat s’incrementa sense que es reflecteixi en la millora de les seves condicions laborals.
La càrrega de tasques pel personal d’administració i serveis s’incrementa sense que es reconegui la categoria laboral.
La precarietat laboral i els contractes irregulars s’institucionalitzen, a causa de la manca de finançament públic i la congelació de l’ampliació del capítol de personal malgrat les necessitats objectives dels servei: mitjançant falses beques que substitueixen contractes; contractes que no reflecteixen la càrrega laboral real; el no reconeixement de categories…
Serveis cabdals de la universitat (publicacions, reprografia, restauració, servei d’informàtica…) s’externalitzen a un preu més car, amb una notable caiguda de la qualitat del servei pels usuaris, en benefici exclusiu de les grans empreses monopolístiques (OCE, Grup Soteras…)
L’aplicació de la LOU i la LUC també requereix el protagonisme i responsabilitat de les universitats per fer realitat aquest desmantellament de la universitat publica, la degradació dels continguts, de la qualitat docent i d’estudi i l’erosió progressiva de les condicions de treball pel conjunt dels seus treballadors. Per tal de situar-se al primer lloc d’una carrera competitiva sense un horitzó clar, les universitats estan desenvolupant a corre-cuita les directrius del Ministeri i de la Generalitat sense cap mena de consideració envers els estudiants i treballadors, sense l’esperit crític que les hauria de caracteritzar.
Entenem que l’abast de la LOU i de la construcció de l’EEES en els termes descrits, no és una reforma que vulgui donar a la universitat un paper responsable envers la societat, ni que vulgui oferir la possibilitat d’aprendre i qualificar-se independentment de l’origen social dels estudiants, ni que vulgui convertir la universitat en un lloc de treball digne. Tot al contrari: és una reforma al servei de la patronal catalana, espanyola i europea; és una reforma que vol fer negoci sobre les esquenes dels treballadors i restringir l’accés dels estudiants de classe treballadora a l’educació superior.
Insistim que el procés de Bolonya no està implantat encara i que per a fer-ho és necessari que cada Estat aprovi lleis per a la seva aplicació, ja que la UE no té competències en matèria educativa (Tractat Constitutiu Comunitat Europea. Art.149.4). Per això lluitem per la derogació de la LOU, la LUC i els Reials Decrets per aturar l’EEES.
Com ja hem dit, el procés de Bolonya limitarà enormement l’accés a la universitat. Per aquest motiu l’ensenyament secundari ha de patir també una important transformació, que es basa en la implantació d’Itineraris destinats a crear mà d’obra barata i que exclouen la possibilitat d’accedir a la universitat. La Llei Orgànica d’Educació (LOE) i la Llei Catalana d’Educació (LEC) augmenta els privilegis i les subvencions a la privada, en perjudici de la pública, i equipara davant la llei als centres públics i concertats, permetent que a l’hora d’implantar els itineraris cada institut pugui escollir la ruta que prefereixi. En la pràctica això equival a la segregació dels estudiants, ja que els centres privats es dedicaran principalment als itineraris que van a la universitat, mentre que els públics tendiran a convertir-se en centres de menor nivell, amb un ensenyament de baixa qualitat dirigit a un mercat laboral precari.
L’ensenyament públic ha degenerat enormement els últims anys i tothom està d’acord que és necessari un canvi. No obstant això, les actuals reformes són el contrari del que necessita un sistema educatiu de qualitat. Per això exigim la paralització del procés de Bolonya, la derogació de les lleis d’educació i que s’obri un procés democràtic i obert de debat on participin paritàriament estudiants, personal docent, investigadors i treballadors d’administració i serveis, i que contempli:
Estudis dignes, en català i gratuïts per a tothom.
Programes de beques que garanteixin condicions òptimes d’estudi (menjador, transport, materials, mobilitat, habitatge…).
Una universitat realment pública i al servei de la transformació social –que introdueixi valors crítico-científics, solidaris, de cooperació, no sexistes, no classistes…- i no com a corretja de transmissió dels interessos i de la socialització dels costos de l’empresa privada.
Un finançament públic solvent que permeti el normal funcionament de la universitat sense haver de cedir al xantatge de la patronal, i sense haver d’obligar a l’endeutament als estudiants.
Unes condicions de treball dignes que permetin desenvolupar serveis i activitat docent i d’investigació de qualitat.
Davant les eleccions espanyoles del proper 9 de març no podem oblidar que els principals responsables d’aprofundir la privatització encoberta de l’ensenyament públic han estat els dos últims governs: el del PP, per aprovar la LOU i el del PSOE per no complir la seva promesa electoral de derogar-la i per continuar aquest camí amb el Reial Decret, correspost pel govern de la Generalitat (PSC, ERC, ICV-EUiA). Tres dies abans de les eleccions estatals, volem denunciar a tots els partits polítics institucionals sense excepció (PSOE, PP, ERC, IU, ICV, CiU, PNB…) per haver votat al parlament espanyol a favor de l’actual procés de privatització, mercantilització i elitització de la universitat pública.
Per tot això, la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) –formada per les Assemblees de Facultats i els sindicats d’estudiants AEP i SEPC-, convoquem unes jornades de lluita estudiantil amb manifestació central a Barcelona pel dia 6 de Març. També fem una crida a professors, becaris, investigadors, personal d’administració i serveis, a la totalitat de la comunitat estudiantil i, en general, a tota la societat a participar i donar suport a aquesta lluita que ens afecta a tots.
PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
PER LA DEROGACIÓ DE LA LOE, LA LOU, LA LUC I ELS SEUS REIALS DECRETS!
FORA EMPRESES DE LA UNIVERSITAT!
NO A LA SEGREGACIÓ A LES ESCOLES!
PER UN ENSENYAMENT EN CATALÀ, PÚBLIC, GRATUÏT, LAIC I DE QUALITAT!

04 de febrer 2008

El COnsell de Govern crea una comissió per estudiar la situació de les beques de col·laboració.

Notícia extreta de la web de l'Assemblea de Precaris.

El Consell de Govern crea una Comissió per estudiar la situació de les beques de col·laboració i el Rector anuncia que no es descomptarà el salari als estudiants vaguistes.La situació financera de la UAB és molt delicada, encara que el Rector persisteix en el seu “optimisme”.
Resum de la sessió del Consell de Govern, realitzada per l’Assemblea de Becari[es] de col·laboració:
A la sessió ordinària del Consell de Govern celebrada ahir, van assistir quatre estudiants membres del òrgan i com a convidat, un membre de l’Assemblea de Becaris i Becàries de Col·laboració. El desenvolupament de l’ordre del dia va ser força oportú i interessant en relació a les demandes i anàlisi de l’Assemblea de Becaris i dels raonaments del Comité de Vaga pel 6 de Març…
Una de les qüestions centrals va ser quin horitzó financer pot esperar la UAB, desprès de l’anunci de la Generalitat de no assolir els compromisos de finançament signats en al Programa d’Inversions Universitàries, la qual cosa suposa deixar de percebre 11 milions d’euros, a afegir als 22 milions de dèficit acumulat (31/10/2006, Comissió d’Economia) i els 4.6 milions del Pressupost del 2007. [Podeu consultar el resum de la CAF de la Comissió d’Economia].
Segons el Rector, a la darrera reunió amb altes instàncies de la Generalitat, si l’augment pactat no arribarà, la resta es donarà poc a poc durant l’any fins arribar a les 2/3 parts dels diners. Davant aquesta situació, alguns membres del Consell de Govern van manifestar la seva preocupació: quines mesures de restricció pressupostària adoptarà la UAB? amb quins criteris?.
El Rector va dir que ell és optimista, l’any vinent s’arreglarà. ¿S’apareixerà l’esperit Sant en forma de paloma?
El segon tema estrella va ser la discussió d’un pla per a la racionalització dels càrrecs de gestió, donat que en els darrers temps la tendència és que ningú vol posar-hi i que hi ha una sobrecàrrega de feina de gestió sobre el Personal Docent. Davant aquesta situació, el Secretari General, sr. Rafael Grasa, va dir que “el que no pot ser, no pot ser i a més a més és impossible” i com, deien les feministes, “no es pot deixar pel dia de la revolució la revolució, s’ha de començar avui”, i per tant, portava un pla.
Problemes del pla, tal com van senyalar altres membres: tenim un problema estructural. És a dir, la ràtio de Personal d’Administració i Serveis / Personal Docent Investigador és de les més baixes de Catalunya, quasidramàtica. D’altra banda, la Generalitat no permet l’ampliació del Capítol I (personal Funcionari), i la LOU estableix que el 51% del personal de la universitat ha de ser funcionari… A més a més, no hi ha diners.
El Consell de Govern es troba amb una situació complicada: es necessita personal però no es pot ampliar. Algunes solucions esmentades: promocionar via qualificació a part del PAS que ja hi és a la casa perquè assumeixi aquestes tasques; reduir la proporció de PDI al capítol I (idea del Rector), … i poc més.
Després d’aquesta introducció tant il·lustrativa sobre quins efectes té aplicar una reforma de la universitat que congela el seu finançament públic i que a més, requereix més finançament (la coordinació a nivell europeu per investigar val diners, implica un munt de paperassa; implementar la suposada revolució pedagògica de Bolonya requereix més personal docent, més aules, més beques per facilitar la famosa mobilitat tant de professorat com d’estudiants,…). L’aplicació de la LOU, la LUC, és a dir, l’aplicació de Bolonya esta posant a totes les universitats en una situació molt crítica, inclosa la UAB que en teoria partia d’una situació privilegiada per ser una universitat amb prestigi reconegut i molt avantguardista en diverses àrees…
En aquest context va començar el punt informatiu sobre les beques de col·laboració i els PCUE, amb la presentació de rigor del Vicerector d’Estudiants, reiterant la mateixa informació i afegint novetats interessants respecte a la Comissió d’Afers d’Estudiants de feia una setmana. El Vicerector va dir que per fer la proposta de reglament s’havia tingut en compte la jurisprudència creada al voltant d’estes beques (la realitat és que aquesta jurisprudència la van aportar els estudiants a la comissió desprès de veure la proposta de Reglament, encara que s’havien posat en contacte per fer aquestes tasques de documentació amb anterioritat sense que el Vicerectorat considerés oportuna la seva col·laboració). D’altra banda va afegir que s’havia proposat una moratòria amb terminis concrets per a la laboralització de les beques de biblioteques, quan a la realitat aquesta qüestió sempre s’havia deixat en mans del desenvolupament del Pla Estratègic de Biblioteques sense cap data ni res fixat – malgrat la insistència dels estudiants a la Comissió per assabentar-se-.
Desprès, va parlar el Rector demanant a les intervencions “responsabilitat i criteris de veritat científica i rigor” així com gestos que propiciïn la bona entesa per abordar la qüestió.
Al torn de paraules van participar tots els estudiants presents. A les taules tothom tenia el Comunicat de l’Assemblea de Becaris amb tres resolucions per la seva votació, a petició dels estudiants amb representació legítima al Consell de Govern.
Es va fer explícit que els programes de col·laboració universitat-empresa són un frau formatiu i que la situació actual de les beques no és sostenible.
La convidada, amb veu i sense vot, de l’Assemblea de Becaris va començar dient que, efectivament, hi ha gestos que afavoreixen el diàleg i d’altres que no: com per exemple, el comunicat del Vicerector amb data del 30 de Gener on es diu literalment que es descomptarà el salari als estudiants que havien fet vaga (qüestió no regulada ni establerta en la convocatòria de beques, veure art.10). Malgrat la confusió d’alguns membres del Consell al voltant de si a un estudiant se’l pot aplicar mimèticament la regulació laboral sobre el dret a vaga encara que no se’l reconegui el caràcter laboral de la seva tasca, … finalment el Rector va rectificar el comunicat del Vicerector, dient que a cap estudiant se’l descomptarà del salari les jornades de vaga realitzades. Una molt bona notícia.
La discussió, tal com la va plantejar el Vicerector, residia en si el programa de beques de col·laboració continuaria o no l’any vinent. Segons la delegació de l’Assemblea de Becaris és un sense sentit: aquest programa ja està pressupostat i d’altra banda, “qui col·locarà els llibres a la biblioteca d’Humanitats? Al matí, no més hi ha un auxiliar de biblioteca contractat”. Actualment més de 60 beques de col·laboració són a biblioteques.
El Rector va insistir que un programa de beques sense contraprestació de serveis, “a canvi de res” no són possibles. Els estudiants van dir que estudiar és una activitat que mereix una beca, no és res, encara que el Rector digui això. D’altra banda va assenyalar la existència de programes d’aquest tipus a altres universitats de l’Estat, p.e. Universitat de Granada, amb beques de menjador, per material, per transport, … un tercer paraigües a afegir a, ja insuficient, del Ministeri o de la Junta d’Andalusia.
Es va declinar votar cap de les resolucions plantejades però el Rector va proposar la creació d’una Comissió Paritària per l’estudi de la qüestió composada per tots els sectors representats al Consell de Govern i una representació en igualtat de condicions de l’Assemblea de Becaris de Col·laboració, a reunir-se amb caràcter urgent i que havia de produir documents de cara a un proper Consell de Govern, davant la insistència de que als estudiants el temps no li sobra per res.
La discussió d’aquest punt va coincidir com un rellotge amb la concentració convocada per l’Assemblea a la porta del Rectorat, que va pujar fins a la porta de la Sala de Juntes i va aturar els lemes (Cap treballador sense contracte) per tal d’afavorir el parlament dels membres del Consell, alguns dels quals van sortir i van recollir les octavetes repartides per l’Assemblea.
L’Assemblea de Becaris de Col·laboració es mostra esperançada amb aquest resultat, encara que no deixa de mantenir la tensió per tal de que les seves reivindicacions tirin endavant. Continuen treballant de cara a aquesta comissió, per portar documents per escrit concrets, a més d’un dossier de documentació i activitats d’autofinançament per a la Caixa de Resistència i activitats pròpies, especialment de difusió de la notícia: la lluita col·lectiva és productiva i necessària.
Aquest blog és un espai de lliure expressió dels i les estudiants, l'administració del blog no es fà responsable de les opinions expresades a aquest espai.

Tanmateix l'administració es reserva el dret a no publicar textos per considerar-los xenòfobs, sexistes, ofensius o destructius.