El COnsell de Govern crea una comissió per estudiar la situació de les beques de col·laboració.

Notícia extreta de la web de l'Assemblea de Precaris.

El Consell de Govern crea una Comissió per estudiar la situació de les beques de col·laboració i el Rector anuncia que no es descomptarà el salari als estudiants vaguistes.La situació financera de la UAB és molt delicada, encara que el Rector persisteix en el seu “optimisme”.
Resum de la sessió del Consell de Govern, realitzada per l’Assemblea de Becari[es] de col·laboració:
A la sessió ordinària del Consell de Govern celebrada ahir, van assistir quatre estudiants membres del òrgan i com a convidat, un membre de l’Assemblea de Becaris i Becàries de Col·laboració. El desenvolupament de l’ordre del dia va ser força oportú i interessant en relació a les demandes i anàlisi de l’Assemblea de Becaris i dels raonaments del Comité de Vaga pel 6 de Març…
Una de les qüestions centrals va ser quin horitzó financer pot esperar la UAB, desprès de l’anunci de la Generalitat de no assolir els compromisos de finançament signats en al Programa d’Inversions Universitàries, la qual cosa suposa deixar de percebre 11 milions d’euros, a afegir als 22 milions de dèficit acumulat (31/10/2006, Comissió d’Economia) i els 4.6 milions del Pressupost del 2007. [Podeu consultar el resum de la CAF de la Comissió d’Economia].
Segons el Rector, a la darrera reunió amb altes instàncies de la Generalitat, si l’augment pactat no arribarà, la resta es donarà poc a poc durant l’any fins arribar a les 2/3 parts dels diners. Davant aquesta situació, alguns membres del Consell de Govern van manifestar la seva preocupació: quines mesures de restricció pressupostària adoptarà la UAB? amb quins criteris?.
El Rector va dir que ell és optimista, l’any vinent s’arreglarà. ¿S’apareixerà l’esperit Sant en forma de paloma?
El segon tema estrella va ser la discussió d’un pla per a la racionalització dels càrrecs de gestió, donat que en els darrers temps la tendència és que ningú vol posar-hi i que hi ha una sobrecàrrega de feina de gestió sobre el Personal Docent. Davant aquesta situació, el Secretari General, sr. Rafael Grasa, va dir que “el que no pot ser, no pot ser i a més a més és impossible” i com, deien les feministes, “no es pot deixar pel dia de la revolució la revolució, s’ha de començar avui”, i per tant, portava un pla.
Problemes del pla, tal com van senyalar altres membres: tenim un problema estructural. És a dir, la ràtio de Personal d’Administració i Serveis / Personal Docent Investigador és de les més baixes de Catalunya, quasidramàtica. D’altra banda, la Generalitat no permet l’ampliació del Capítol I (personal Funcionari), i la LOU estableix que el 51% del personal de la universitat ha de ser funcionari… A més a més, no hi ha diners.
El Consell de Govern es troba amb una situació complicada: es necessita personal però no es pot ampliar. Algunes solucions esmentades: promocionar via qualificació a part del PAS que ja hi és a la casa perquè assumeixi aquestes tasques; reduir la proporció de PDI al capítol I (idea del Rector), … i poc més.
Després d’aquesta introducció tant il·lustrativa sobre quins efectes té aplicar una reforma de la universitat que congela el seu finançament públic i que a més, requereix més finançament (la coordinació a nivell europeu per investigar val diners, implica un munt de paperassa; implementar la suposada revolució pedagògica de Bolonya requereix més personal docent, més aules, més beques per facilitar la famosa mobilitat tant de professorat com d’estudiants,…). L’aplicació de la LOU, la LUC, és a dir, l’aplicació de Bolonya esta posant a totes les universitats en una situació molt crítica, inclosa la UAB que en teoria partia d’una situació privilegiada per ser una universitat amb prestigi reconegut i molt avantguardista en diverses àrees…
En aquest context va començar el punt informatiu sobre les beques de col·laboració i els PCUE, amb la presentació de rigor del Vicerector d’Estudiants, reiterant la mateixa informació i afegint novetats interessants respecte a la Comissió d’Afers d’Estudiants de feia una setmana. El Vicerector va dir que per fer la proposta de reglament s’havia tingut en compte la jurisprudència creada al voltant d’estes beques (la realitat és que aquesta jurisprudència la van aportar els estudiants a la comissió desprès de veure la proposta de Reglament, encara que s’havien posat en contacte per fer aquestes tasques de documentació amb anterioritat sense que el Vicerectorat considerés oportuna la seva col·laboració). D’altra banda va afegir que s’havia proposat una moratòria amb terminis concrets per a la laboralització de les beques de biblioteques, quan a la realitat aquesta qüestió sempre s’havia deixat en mans del desenvolupament del Pla Estratègic de Biblioteques sense cap data ni res fixat – malgrat la insistència dels estudiants a la Comissió per assabentar-se-.
Desprès, va parlar el Rector demanant a les intervencions “responsabilitat i criteris de veritat científica i rigor” així com gestos que propiciïn la bona entesa per abordar la qüestió.
Al torn de paraules van participar tots els estudiants presents. A les taules tothom tenia el Comunicat de l’Assemblea de Becaris amb tres resolucions per la seva votació, a petició dels estudiants amb representació legítima al Consell de Govern.
Es va fer explícit que els programes de col·laboració universitat-empresa són un frau formatiu i que la situació actual de les beques no és sostenible.
La convidada, amb veu i sense vot, de l’Assemblea de Becaris va començar dient que, efectivament, hi ha gestos que afavoreixen el diàleg i d’altres que no: com per exemple, el comunicat del Vicerector amb data del 30 de Gener on es diu literalment que es descomptarà el salari als estudiants que havien fet vaga (qüestió no regulada ni establerta en la convocatòria de beques, veure art.10). Malgrat la confusió d’alguns membres del Consell al voltant de si a un estudiant se’l pot aplicar mimèticament la regulació laboral sobre el dret a vaga encara que no se’l reconegui el caràcter laboral de la seva tasca, … finalment el Rector va rectificar el comunicat del Vicerector, dient que a cap estudiant se’l descomptarà del salari les jornades de vaga realitzades. Una molt bona notícia.
La discussió, tal com la va plantejar el Vicerector, residia en si el programa de beques de col·laboració continuaria o no l’any vinent. Segons la delegació de l’Assemblea de Becaris és un sense sentit: aquest programa ja està pressupostat i d’altra banda, “qui col·locarà els llibres a la biblioteca d’Humanitats? Al matí, no més hi ha un auxiliar de biblioteca contractat”. Actualment més de 60 beques de col·laboració són a biblioteques.
El Rector va insistir que un programa de beques sense contraprestació de serveis, “a canvi de res” no són possibles. Els estudiants van dir que estudiar és una activitat que mereix una beca, no és res, encara que el Rector digui això. D’altra banda va assenyalar la existència de programes d’aquest tipus a altres universitats de l’Estat, p.e. Universitat de Granada, amb beques de menjador, per material, per transport, … un tercer paraigües a afegir a, ja insuficient, del Ministeri o de la Junta d’Andalusia.
Es va declinar votar cap de les resolucions plantejades però el Rector va proposar la creació d’una Comissió Paritària per l’estudi de la qüestió composada per tots els sectors representats al Consell de Govern i una representació en igualtat de condicions de l’Assemblea de Becaris de Col·laboració, a reunir-se amb caràcter urgent i que havia de produir documents de cara a un proper Consell de Govern, davant la insistència de que als estudiants el temps no li sobra per res.
La discussió d’aquest punt va coincidir com un rellotge amb la concentració convocada per l’Assemblea a la porta del Rectorat, que va pujar fins a la porta de la Sala de Juntes i va aturar els lemes (Cap treballador sense contracte) per tal d’afavorir el parlament dels membres del Consell, alguns dels quals van sortir i van recollir les octavetes repartides per l’Assemblea.
L’Assemblea de Becaris de Col·laboració es mostra esperançada amb aquest resultat, encara que no deixa de mantenir la tensió per tal de que les seves reivindicacions tirin endavant. Continuen treballant de cara a aquesta comissió, per portar documents per escrit concrets, a més d’un dossier de documentació i activitats d’autofinançament per a la Caixa de Resistència i activitats pròpies, especialment de difusió de la notícia: la lluita col·lectiva és productiva i necessària.