25 anys d'Assemblea de Filosofia i Lletres

El passat dimarts 21 de desembre del 2010 l'assemblea de filosofia i lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona va celebrar el seu aniversari, 25 anys. Durant l'acte es va voler rendir homenatge a tots aquells estudiants que van passar per la facultat i van treballar amb l'assemblea per poder defensar els nostres drets com estudiants. Es va rescatar el mural esborrat per ordre del deganat l'any 2009, un mural que va ser realitzat l'any 1989 on es feia una al·legoria contra el militarisme i la guerra, amb els anys, aquell mural va esdevenir un símbol de la facultat, una pintura on tots els estudiants podien veure quin era l'esperit de tota la gent que passa per la universitat, l'esperit crític. Un esperit que s'ha vist atacat per part d'aquells que controlen les institucions universitaries, per això des de l'assemblea i a través de les noves generacions que van arribant a la facultat, es continuara lluitant per tal de que la paraula de l'estudiant mai sigui ignorada.

Expulsió a Murcia

La Universidad de Murcia pretende expulsar al alumno de doctorado José Mateos Martínez por las críticas que éste ha realizado contra el plan Bolonia antes y después de su implantación, y contra la complicidad y el servilismo del Consejo de Estudiantes de dicha universidad hacia el rectorado, así como contra diversas acciones de dicho Consejo y también de alguno de sus miembros aisladamente que resultaban un ataque frontal contra los derechos de los estudiantes y la más mínima ética, siendo algunas de ellas delictivas. Su expediente disciplinario se ha regido por el Reglamento de disciplina académica aprobado por Franco en 1954 y se le ha negado su derecho fundamental a proponer prueba en su defensa.



El Plan Bolonia ha sido implantado en la Universidad de Murcia de la forma más apresurada y precaria, sin contar para nada con la opinión de la comunidad universitaria. El rector, Jose Antonio Cobacho, negó desde el primer momento la convocatoria de cualquier consulta al respecto, limitando el debate sobre el nuevo plan a un claustro donde se aprobó una declaración descaradamente probolonia que obviaba los terribles problemas que su lógica mercantilista y la total falta de medios materiales para llevarla a cabo que sufríamos iban a traer. Dicha declaración fue presentada por el rector sin permitir la más mínima enmienda, planteándola como un “todo o nada” inamovible.



Tras ese claustro, Bolonia fue implantada en la gran mayoría de las Facultades de la UMU sin esperar a agotar el plazo máximo de proroga legal y en unas condiciones de absoluta precariedad fruto de los cambalaches del rector con gobierno regional y central, que le llevaron a aceptar, incluso con alabanzas, un plan de financiación que reflejaba plenamente el espíritu de “Bolonia a coste cero”, la filosofía que pretende convertir las universidades en centros de investigación para las empresas o entidades condenadas a la extinción por falta de presupuesto. A consecuencia de esto, la calidad de nuestra universidad se ha deteriorado a consecuencia de la masificación en las aulas, la falta de profesores y la acumulación irracional de trabajo sobre los hombros de alumnos y docentes en un sangrante teatro que pretende demostrar normalidad cuando la precariedad imperante impide cualquier aprendizaje.



El CEUM, durante este tiempo, se negó a convocar un referendum para los alumnos como se ha hecho en muchas otras universidades y no solamente se desentendió del problema apartándose de cualquier movilización o iniciativa de protesta, sino que en todas sus intervenciones y comunicados alabó la actitud del rectorado poniéndose incondicionalmente de su parte. En las jornadas de información sobre el nuevo plan que organizaron, la presencia de vicerectores y “representantes estudiantiles” que repetían milimétricamente el discurso del poder era asfixiante, quedando los críticos relegados a una presencia testimonial. José Mateos denunció todo esto en el foro http://tribunadeljurista.foroes.net del que es administrador y exigió el fin del lacayismo que estaba pudriendo los únicos órganos de expresión que se conceden a los estudiantes.



En diciembre de 2008 (y también este año) el CEUM organizó unas “jornadas de representación estudiantil” en el Hotel Don Juan de Águilas (4 estrellas) que costaron dos millones de pesetas. Dichas jornadas se venían realizando desde hacía tiempo, pero siempre se había recurrido a albergues de mucho menor coste pero con las instalaciones precisas para celebrar los actos. Pues bien, el CEUM decidió alquilar dicho hotel, con todos los lujos que conlleva un establecimiento de tal nivel, así como una discoteca para celebrar una fiesta nocturna con dinero público y sin dar la más mínima explicación sobre por qué no habían escogido los locales económicos de años precedentes. Ese mismo año otras actividades que realmente eran de interés general, como un plan global de información sobre Bolonia, se realizaron de un modo chapucero y totalmente ineficaz debido a la falta de presupuesto, pues el grueso había sido dilapidado en las vacaciones enmascaradas. José Mateos denunció los hechos y reclamó que se investigara la regularidad financiera de las jornadas.



Finalmente, el presidente de la comisión de infraestructuras del CEUM grabó con cámara oculta a un empleado de la UMU (ayudante de jardinería) deficiente psíquico con la finalidad de burlarse de él, colgando posteriormente el video en youtube. José Mateos informó a la dirección del CEUM aportándoles todas las pruebas de dicho delito y exigiéndoles que tomaran medidas contra aquel sujeto sin obtener respuesta.



A raíz de las críticas vertidas por Jose Mateos en torno a estos hechos, el CEUM le denunció ante el rectorado alegando que, si bien no podía imputársele mentira, se habia expresado con términos “formalmente injuriosos” y por esos insultos debía ser expulsado de la universidad. Las palabras “insultantes” fueron “vendidos” “siervos del rector” “mercenarios” “canallas” y “miserables” (éstas dos últimas proferidas cuando el CEUM se negó a expulsar al presidente de comisión que cometió el delito contra la imagen del empleado deficiente psíquico).



Ahora la fase de instrucción del expediente ha concluido y se pide un año de expulsión para José Mateos, quien se encuentra a un año de terminar el doctorado y leer su tesis. La expulsión podría hacerle perder los cursos y la beca de la que goza, todo ello tras un proceso fundamentado en una ley franquista y donde las irregularidades han sido constantes, hasta el punto de que una de las líderes del CEUM, Alba Rocamora, sabía dos semanas antes de la petición de pena qué día iba a producirse y cuál sería su contenido. De igual modo, José Mateos ha ofrecido aportar las pruebas pertinentes sobre el video ilícito y ha pedido al rectorado la documentación contable de las jornadas de representación estudiantil para que de una vez por todas se clarifique si fueron ilegales. Ambas peticiones de prueba le han sido rechazadas dejándole en la más absoluta indefensión.



Contra esta intolerable acción represiva se ha habilitado una hoja de firmas virtual pidiendo la absolución de José Mateos. http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dHNORXhYb0JoeVJzeFl3aXhLbFRmQWc6MA&ifq Os animamos a que participeis oponiendoos a este intento de silenciar a quienes queremos cambiar las cosas.

¡LA CRÍTICA NO ES DELITO! ¡ABSOLUCIÓN PARA JOSE MATEOS!


¡LIBERTAD EN LA UNIVERSIDAD!

Plataforma contra el PRIM

Proposta de constitució de Plataforma contra les retallades i l'autoritarisme a la UAB: No al PRIM!

Aquest any, a la UAB ens trobem amb diferents conflictes i problemàtiques, totes elles derivades de la implementació del programa neoliberal a les universitats, i del gir reaccionari emprès per les autoritats universitàries davant les protestes que les (contra)reformes han generat. En aquest sentit, la UAB és un dels centres abanderats en la aplicació de l'EEES de forma agressiva, opaca i antidemocràtica, aparellada d'una exagerada repressió contra el moviment estudiantil, ja des de principis del 2008.
Aquests conflictes han abraçat diferents camps:

- La lluita de les treballadores d'OCÉ en defensa dels seus llocs de treball i en contra de l'ERO encobert que l'empresa ha imposat davant la disminució de beneficis i que ha realitzat amb el vistiplau absolut del Rectorat, el qual tenia la potestat última sobre els contractes d'aquestes treballadores. Dues concentracions-manifestació cap al Rectorat, una campanya de difusió del conflicte i un bloqueig de centres de reprografia durant un matí, van forçar la Gerència de la UAB i la direcció de l'empresa a una reunió amb delegades sindicals (sense cap compromís real) i van activar la plantilla d'OCÉ a fer una assemblea de treballadores per decidir el proper curs d'acció. La implicació i solidaritat de moltes estudiants i de la resta de sindicats laborals, tant en reunions amb les treballadores com en les accions, han estat decisives per animar les treballadores a passar a la lluita.

- Les protestes de tots els sindicats laborals en contra de l'actitud autoritària i gens dialogant de l'actual equip de Govern de la rectora Anna Ripoll. Conjuntament amb les assemblees d'estudiants, s'està treballant per posar fre a la proposta de reestructuració econòmica que proposa el Consell Social davant de la reducció de finançament per part del Govern (el Pla de Racionalització i Millora de la UAB, el PRIM), que implica la retallada de llocs de treball, la precarització de serveis i condicions laborals, així com la privatització de serveis gratuïts bàsics per a la comunitat universitària (aparcaments i autobusos). En aquest sentit, el Claustre extraordinari del divendres 18 fou una de les primeres mesures que es van emprendre per abordar la qüestió.

- Les assemblees d'estudiants hem tornat a la càrrega en contra de la mercantilització a la UAB i, a pesar de no tenir encara un nou discurs al respecte de les noves problemàtiques que ha generat l'entrada en vigor dels Graus, hem tirat endavant una petita vaga d'estudiants al campus i a nivell de Barcelona, hem tret un miler de persones al carrer. És evident que s'ha perdut el ritme i intensitat del curs passat, però també ho és que no hem caigut a la passivitat i que ens estem tornant a activar.

Tot i que és indubtable que hi ha activitat al nostre campus, també és cert que cap d'aquestes lluites parcials ha aconseguit cap victòria concreta, ni ha aconseguit forçar ni arrencar cap mesura del Rectorat que vagi en línia contrària als seus plans de retallada sistemàtica i privatitzadora.
A dia d'avui, la primera assemblea de treballadores d'OCÉ no ha tingut contiuïtat, i sembla que estan tancant la seva línia d'acció a aconseguir que es pagui l'expulsió de les treballadores amb la suma que toca per llei. La oposició dels sindicats laborals contra el Rectorat, no s'està obrint a una participació real en la presa de decisions i no s'està plantejant anar molt més enllà d'aquest Claustre extraordinari. Finalment, les assemblees d'estudiants, pels problemes aparellats al nou escenari, i en haver-nos de centrar exclusivament a tornar a mobilitzar les Facultats, ens hem retirat d'aquests altres espais de lluita, i hem reduït la nostra visió de conjunt i capacitat d'incidència.

Per tot el que s'ha exposat fins ara, costa de creure que no hi hagi potencial per a la lluita i la mobilització, en aquest sentit la UAB és un context excepcional per a la confluència d'estudiants i treballadores, per l'alt percentatge de sindicalització i per la presència d'una lluita laboral encara reactivable. D'altra banda, l'evidència del gir autoritari del Rectorat s'ha fet palès a tota la comunitat universitària, després de la prohibició de la Festa Major de la UAB, que va suposar un descrèdit social profund per a ells, i una demostració de força per part dels col·lectius estudiantils (assemblees, SEPC, etc.) que la vam tirar endavant.

Aquest problema, en cap cas irreversible, que suposa l'estancament, està generat per la dispersió de forces; estem patint totes una problemàtica de fons (els atacs neoliberals a la universitat pública), que a nivell local està sent aplicada per un mateix organisme, la direcció de la UAB (encarnada en el Consell Social i l'Equip de Govern).

És necessari un òrgan democràtic on compartir idees i propostes, on la confluència de problemàtiques permeti articular discursos més complets i consistents, alhora que menys abstractes, menys sectorials i més propers a la gent, en forma d'articles, butlletins, rodes de premsa, fulls volants, etc.
Aquest espai, en el cas estudiantil, encara que no treballaria qüestions només estudiantils, permetria un nivell d'activitat paral·lel al de les assemblees, que seguiria endavant al marge dels ritmes propis de les estudiants (exàmens, vacances, setmana intersemestral, etc.).

Així doncs, des de l’Assemblea de Lletres proposem la creació d'un espai unitari, una plataforma oberta a totes les assemblees, col·lectius i persones que ens oposem a totes aquestes agressions, que serveixi per focalitzar les nostres energies en una campanya conjunta contra el PRIM i la resta de retallades que està infligint el Rectorat contra les condicions laborals i acadèmiques, i contra la democràcia universitària.
Després de deixar un temps (1 setmana) a la reflexió, i en funció de la resposta que hi hagi, passarem a convocar una primera reunió.

Assemblea de Lletres de la UAB
Gener de 2010

PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ I CONTRA LA CENSURA A LA UAB

PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ I CONTRA LA CENSURA A LA UAB


- Manifest de l'Assemblea de la Facultat de Lletres -
Durant els darrers anys la Universitat ha experimentat canvis bruscos que l'han convertit en un espai més i sense
identitat, assimilat pel procés general de globalització. Actualment som testimonis de com l'equip de govern gestiona els espais
per tal d'anul∙lar qualsevol expressió crítica sorgida de la comunitat universitària. Això es tradueix en la impossibilitat de fer
públiques crítiques dirigides a les polítiques desenvolupades pels equips de govern de la universitat, aconseguint així aquests
transmetre una falsa i forçosa unanimitat i consens amb les seves polítiques. Actuacions i polítiques que cada vegada troben més
resistència i desacord per part del personal docent, investigador i d'administració i serveis. És igual d'impossible, seguint la línia
de supressió de qualsevol acte no vinculat a la institució, introduir els conflictes socials a l'àmbit universitari tot i haver construït
un òrgan de govern amb representants de la societat per tal d'aproximar aquests dos espais.
Veiem com la universitat que havia estat concebuda i mantinguda com àmbit de pensament i reflexió crítica mostra una
pràctica totalment contradictòria amb aquesta fita en la gestió dels seus espais. Aquesta situació desencadena que els cartells
anunciant actes siguin arrencats sistemàticament, inclús abans de que aquests es portin a terme. Igualment desapareixen les
pancartes, des d'aquelles que denuncien la precarietat laboral per part de les treballadores de la universitat com els que
convoquen a actes o denuncien injustícies socials. Finalment hi ha hagut una forma d'expressió que ha vist totalment coartada la
seva existència: els murals.
Aquest context generalitzat a la universitat es veu molt agreujat a la Facultat de Lletres amb un deganat que fuig del
diàleg amb les estudiants o que ignora sistemàticament les protestes de les treballadores del centre. A la facultat podem veure
com a diari es treuen els cartells dels diferents col∙lectius i com les parets han estat restaurades amb un blanc impol∙lut i
impersonal eliminant totes les expressions que s'hi havien reflectit des dels anys noranta fins a les darreres ocupacions. Aquesta
campanya vol denunciar aquesta situació i reivindicar que els espais són de la comunitat universitària i com a tals s'han de
gestionar des d'aquesta i no unidireccionalment des dels òrgans de govern. Si les estudiants o treballadores s'apoderen d'espais
s'han de cedir i si aquests són demanats també. Les expressions de la comunitat universitària han de tenir cabuda en una facultat
en que precisament en teoria es fomenta l'esperit crític.
Hem iniciat una campanya per tal de denunciar la vulneració del dret a la llibertat d'expressió i la censura que imposa la
UAB, i també exigir al Deganat la restitució d'un mural històric de la Facultat: “les ovelles”, de l'espai inferior a l'auditori.
Aquest mural fou realitzat als 90's pel col∙lectiu antimilitarista de la UAB que denunciava el servei militar obligatori i
l'estratègia militarimperialista
de l'OTAN. El passat Setembre el mural fou eliminat per decisió unilateral de l'equip de deganat.
Aquell espai fou cedit a un projecte presentat per una professora d'Història de l'Art que molt possiblement buscava socialitzar
els coneixements d'aquesta especialitat mitjançant un espai permanent per a la realització d'art efímer. Tot i recolzar, tal i com
hem exposat anteriorment, la necessitat de fer de la facultat un espai per a la expressió de les estudiants i de veure en aquest
projecte concret la capacitat d'implicar a moltes estudiants d'aquesta branca, consideram que la cessió d'aquest espai ha estat
amb la intenció de silenciar la memòria històrica a la facultat de lletres i que no és l'espai que s'hauria d'haver cedit.
El mural que allà romania formava part de l'imaginari col∙lectiu, era una icona de la lluita estudiantil i de les seves
victòries i innegablement constituïa l'únic fragment de memòria històrica de la nostra facultat, sempre en remodelació. Per
aquest mateix motiu reivindicam i promovem la restauració del mural de manera col∙lectiva i participativa, juntament amb la
reubicació del projecte d'Història de l'Art en un altre espai on també pugui ser gaudit.
!!! A LA UAB ES CENSURA COM A LA DICTADURA !!!

Festa Major UAB 09

Demà, dijous 5 de novembre és la festa major de la UAB, com cada any i per molt que li pesi al rectorat, que primer es va desentendre i eliminanr la festa major per motius economics, despés va dir qe ho deixava en mans dels estudiants i que dies abans de la cel-lebració d'aquesta ha collat a les distribuidores de cervesa perque no entrin demà dijous a la UAB, ni així aconseguiran acabar amb una festa amb anys d'historia, demà us esperem a tots i totes.

Més informació: http://fmuab.org/

[UAB] Error o persecució de la memòria històrica a la Facultat de Lletres?

Noticia de la nostra facultat i extreta d'açí:

http://www.nodo50.org/casc/spip.php?article612


Ahir dijous 3 de setembre, amb la pertinent autorització del Deganat, un grup d’alumnes va procedir a tapar el mural que, des de l’any 1989, hi havia en el vestíbul que mena a l’hemeroteca des de la consergeria de la facultat. El mural, on mitjançant un ramat d’ovelles es feia una al·legoria contra el militarisme i la guerra, amb el temps havia esdevingut un autèntic referent identitari de la memòria històrica de la nostra Facultat.

Independentment de l’opinió que pugui merèixer, és innegable que el moviment per la insubmissió a l’exèrcit va ser durant els darrers 1980s i primers 1990s un dels principals fenòmens d’organització no violenta de la societat civil, va promoure un debat inèdit en la nostra societat sobre el militarisme i el dret a confrontar lleis injustes i va acabar sent el detonant de la fi del servei militar obligatori. Les “ovelles insubmisses” de la Facultat de Lletres simbolitzaven aquell temps i les aspiracions d’una part important de les facultats de Lletres i Psicologia de l’època, on el moviment per la insubmissió va tenir un fort recolzament.

Amb la seva desaparició una part de la història democràtica i antiautoritària de la nostra facultat queda mutilada o, com a mínim, perd el seu principal referent identitari i públic. El control i modelat de la memòria històrica ha estat sempre una eina política de les dictadures. És per aquesta raó que des de CGT esperem que aquesta situació respongui a una errada de l’actual equip de govern de la Facultat de Filosofia i Lletres i no a una opció política conscient i demanem que es prenguin les esures oportunes per a esmenar-la.

CGT de la UAB

•Resposta del deganat de la facultat;

Davant el missatge difós per la CGT amb el títol "Error o persecució de la memòria històrica de la Facultat de Lletres", el deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres vol fer saber que va aprovar el curs passat un projecte artístic com a part de les pràctiques docents d'uns estudiants de la llicenciatura d'Història de l'Art, dirigides per una professora del departament corresponent. Es tracta d'un projecte d'art efímer que substitueix l'anterior, dirigit per la mateixa professora i amb les mateixes característiques.

Una de les conseqüències de la realització d'aquest projecte és la substitució d'una pintura mural per una altra de nova. La decisió del deganat respon a la intenció d'afavorir la formació dels estudiants i el desenvolupament d'un projecte docent degudament supervisat que, en aquest cas, implica la utilització d'algunes parets de la facultat.

Lamentem que algú s'hagi pogut sentir molest per aquesta acció; de cap manera s'ha d'entendre com un intent d'esborrar la memòria històrica suposadament representada pel mural substituït.

http://blogs.uab.cat/deganatdelletres/2009/09/09/comunicat-del-deganat/



Sempre en la memoria:

Exit en la manifestació.

Noticia extreta de vilaweb;

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3562490

La burla als mossos dels estudiants

Els estudiants i professors que es van manifestar ahir per Barcelona van canviar de sobte la ruta de la manifestació i van desconcertar, doncs, els mossos d'esquadra, que ja havien blindat el centre de la ciutat. Els convocants havien anunciat que passarien per la Rambla, però els deu mil manifestants (cinc mil, segons la policia) van fer cap, sense incidents, a Sants, tot criticant el pla de Bolonya i la violència dels atacs de la policia.

Els organitzadors tenien un servei d'ordre propi que s'encarregava de dissuadir els possibles grups violents. Arnau Mallol, del SEPC, va explicar a VilaWeb que, tot i que dimarts havien assegurat que baixarien per la Rambla, ahir, en vist de 'l'ampli desplegament de la policia i dels comunicats oficials d'Interior', s'havien estimat més d'evitar aldarulls. 'Si no ens deixen passar, no passarem', ja havia dit un dels portaveus de les assemblees d'estudiants.

Els convocants havien fet una crida perquè els manifestants no portessin banderes, encara que finalment se n'hi van veure algunes, ni anessin encaputxats. El Departament d'Interior havia dit que en cap cas no toleraria el pas per la Rambla.

Però, sorprenentment, la manifestació, en lloc de sortir de la plaça de la Universitat pel carrer de Pelai en direcció a la Rambla, va tirar pel carrer d'Aribau. Els mossos es van desplegar a corre-cuita a la ronda de Sant Antoni, tement que els manifestants no provessin d'encaminar-s'hi, però la marxa va pujar fins al carrer de la Diputació, i d'allà cap a la plaça d'Espanya. Era un recorregut que ja tenien preparat i que va agafar els mossos per sorpresa.

La manifestació va deixar després el carrer de la Diputació, va pujar pel carrer de Calàbria fins a la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya, on va desplegar i penjar una pancarta que reclamava la dimissió del conseller d'Innovació, Universitats i Empreses, Josep Huguet. En acabat, va continuar fins a l'Avinguda de Roma i va enfilar pel lateral de l'estació cap a la plaça de Sants. Allà va ser rebuda per membres d'alguns col·lectius i moviments socials del barri que van tirar coets a tall de benvinguda. Seguidament, van continuar, tots plegats, pel carrer de Sants fins entrar a la plaça d'Osca, on els col·lectius de Sants havien preparat un taulat per als parlaments finals.

A la plaça d'Osca dos representants d'associacions de Sants, el professor de filosofia de la UB, Santiago López Petit, una representant dels estudiants i un representant del sindicat obrer andalús van llegir els manifestos finals, encoratjant els estudiants a continuar les mobilitzacions.

La manifestació, de signe festiu, va fer tot el recorregut sense incidents i, fora de l'helicòpter de la policia i dels antiavalots que la seguien, s'hi van veure ben pocs mossos d'esquadra. Això sí, els concurrents no van parar de demanar la dimissió dels consellers Joan Saura i Josep Huguet.

Protestes en algunes ciutats més

Ahir també hi va haver manifestacions en algunes ciutats més contra el pla Bolonya i en solidaritat amb els estudiants que es mobilitzaven a Barcelona. Un centenar d'estudiants es va concentrar davant el rectorat de la Universitat de Lleida i, a migdia, centenars d'estudiants es van concentrar a València davant la Facultat de Geografia i Història; a més, uns tres-cents van ocupar el rectorat de la UV durant vint minuts per criticar els atacs de la policia de la setmana passada. A Girona, un centenar d'estudiants es va concentrar davant la seu d'ICV, a la carretera de Barcelona, i la van tallar durant vint minuts. Uns quants, vestits de blanc, es van estirar a terra de manera que es podia llegir la paraula 'prou' mentre els companys cridaven proclames contra els mossos i la càrrega de la policia de Barcelona. Després van anar fins a la plaça del Vi, on van llegir un manifest.