La veritable cara de la UAB

Noticia extreta de kaosenlared;


Aquest assolellat matí, un grup d’artistes han aportat la seva pinzellada autònoma, retocant amb gran destresa el “rostre de la UAB”. Es tracta d’un retrat de grans proporcions (15x10m) fet a ordenador i plasmat en carbonet sobre una de les parets de la plaça cínica de l’Autònoma de Barcelona. Dues persones s’han despenjat d’un edifici per anar modificant subtilment els diferents trets d’aquesta cara, feta per Jorge Rodríguez. Aquest singular personatge va ser l’encarregat de realitzar la cara del nostre recent president electe negre, al territori del Fòrum de la incultura.

D’aquesta manera la nova cara UAB S.A. mostra la realitat actual de la universitat, marcada per la privatització i la repressió al moviment estudiantil, però també per una lluita constant i frontal per una universitat lliure i popular.

COMUNICAT DE PORTAVEUS DEL COMITÉ CONTRA BOLONYA DE LA UAB SOBRE LA INVESTIDURA DE LA NOVA RECTORA ANA RIPOLL

Avui, dimecres dia 14 de gener del 2009, hi havia programat a la sala d'actes rectorat de la UAB l'acte d'investidura la rectora electa Ana Ripoll. Des de les assemblees s'havia proposat que les noves representants electes de les estudiants al claustre assistissin a aquest acte amb la finalitat de llegir un comunicat.


Aquest comunicat posa de manifest els resultats de les darreres eleccions al rectorat del passat Desembre. Els resultats deixaren molt clara la postura de les estudiants, del total de la participació de l'estudiantat varen resultar 426 dels vots a favor d'Ana Ripoll, 547 per Lluís Tort, 1178 pel No a Bolonya, candidatura col·lectiva presentada per les assemblees de facultat com a vot nul de protesta, i 426 vots en blanc. Resulta evident la manca de suport explícit i de reconeixement per part de la comunitat de les estudiants a la nova rectora. A més, recordava que existeix unc onflcite obert i que no es solucionarà si no s'entra en una negaociació real i productiva.


Un cop arribades les representants hem trobat un cordó de seguretat que impedia el pas a qualsevol persona que no comptés amb una invitació ratificada per l'equip rectoral, que evidentment no ens havien volgut concedir. Considerem que les investidures deuen transcórrer dintre dels òrgans representatius de la universitat, és a dir, el claustre, en la seva totalitat, i de forma pública i oberta. Aquest model que no ha estat seguit en cap moment la nova rectora i s'ha prescindit de l'òrgan que estatutàriament deu reconèixer el seu càrrec. No obstant, s'ha permès l'entrada d'algunes estudiants, que en cap cas eren membres del claustre. Volem fer palesa la repressió que des del moviment estudiantl s'està patint així com la manca de voluntat de diàleg mostrada amb aquesta actuació.


Comissió de portaveus del Comitè Contra Bolonya UAB

Trimestre a la Bolonyesa

En el primer trimestre del curs actual (el darrer abans de la aplicació dels nous plans d’estudi), el moviment estudiantil ha actuat de forma massiva i contundent. Inicià el curs d’una forma vacil•lant, amb poca agitació, nous plans d’estudi (NPE) aprovats amb poca o nula oposició, etc.

Però el moviment estudiantil estava fort degut a les mobilitzacions del segon semestre del curs passat, i havent blindat la oposició estudiantil a la conversió de les llicenciatures en graus. Una prova són els resultats de les consultes no vinculants sobre la implementació del Procés de Bolonya, que s’han dut a terme arreu dels Països Catalans. A la UAB, a més, la ressaca del nou curs arribava amb un Contenciós Administratiu obert contra la aprovació d’uns plans d’estudi (lletres) i 31 expedients disciplinaris contra 33 alumnes.

Si bé el 13 de Novembre serví per encendre els motors, fou el 17 de Novembre a la UAB i el 20 a les altres universitats púbiques catalanes on la mobilització prengué força. L’argumentació: darrer any per aconseguir aturar la reforma acadèmica. Objectiu: la moratòria. Mètode: el Referendum Vinculant. Mesura de pressió: les ocupacions.

La necessitat de combinar massivitat i combativitat amb el no frontal a Bolonya (motiu del trencament de la PMDUP el curs passat degut a l’obstruccionisme i possibilisme de l’AEP, el sindicat d’estudiants d’ICV-EUiA) quedà evident en la setmana de lluita del Novembre.

Començant per la ocupació de la facultat de Polítiques de la UAB i acabant amb la ocupació del Rectorat de la UB, el moviment estudiantil ha fet un salt qualitatiu en coordinació interuniversitària sobretot metropolitana però també nacional. La CAE (Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants) ha estat i és un òrgan imperfecte, però necessari, horitzontal i eficaç per maximitzar la energia del moviment estudiantil metropolità.

També ha traslladat el debat de la reforma universitària al conjunt de la societat, gràcies tan a la vinculació del moviment estudiantil amb altres moviments i col.lectius socials i laborals, com a la difusió feta al carrer, o al gran ressó mediàtic que han tingut les mobilitzacions.

I sobretot ha sapigut contextualitzar la urgència del moment (darrer curs abans NPE) i hi ha hagut una resposta massiva, que ha ampliat enormement les bases, les assemblees de facultat.. S’han implicat estudiants de totes les ideologies (inclús l’ala esquerra de l’AEP) i, sobretot, alumnes que mai havien trepitjat una assemblea i que han assumit unes dinàmiques de conscienciació, difusió i agitació I així han proliferat les ocupacions, a València, Lleida, Girona, UB, etc, i a la UAB on la ocupació física sumava l’element de pressió real d’aturar les classes, esdevenint, de fet, una vaga indefinida encoberta. I s’han tirat endavant altres demostracions de força, com la ocupació del Comissionat d’Universitats o la tallada de carreteres de forma simultània.

No obstant, hi ha hagut varis errors tàctics. La poca implicació del professorat, amb una minoria molt activa tancant files amb l’establishment i l’ordre estamental universitari. Error també la poca coordinació amb l’alumnat de secundària, que serà, de fet, qui rebi els graus i que hagués suposat un salt en la pressió sí haguessin participat de forma activa (vagues, tancades, etc) durant les protestes de novembre i desembre.
A més, em mantingut certa dependència mediàtica, i obsessió amb la imatge de “pacifisme”, caient en un fals debat que dóna ales a la estigmatització, criminalització i repressió a les accions de desobediència, necessàries per l’estat d’indefensió de l’alumnat dins les estructures estamentals universitàries.

D’altra banda, em arrastrat tics de sectarisme i de corporativisme de certs elements obsessionats en la visualització de les seves sigles i no en el conjunt del moviment. A més, ha retornat l’intent de fre de les mobilitzacions, aquest cop en forma de derrotisme contagiós, en la contradicció de mantenir una acció de pressió (la aturada de classes) amb gran part de l’alumnat recorrent a l’absentisme i amb una minoria organitzant la reacció a maneta dels deganats.
De fet, la no assumpció dialèctica de l’espiral de lluita ha provocat dissimetria en les formes de pressió tan entre la UAB i les altres universitats com a la pròpia UAB (aturada de classes o no; desallotjar les facultats o no, etc.), que han provocat la no maximització de la nostra energia, la visualització de certa divisió, la desmoralització i la caiguda en la correlació de forces, amb el resultat de no haver tancat un acord en el moment més àlgid.

En fi, si bé s’han provocat reunions d’urgència entre els rectors i la ministra, si bé el Consell Interuniversitari féu una aposta per les consultes, tot això pot quedar en paper mullat, sinó es manté el ritme de lluita. D’altra banda, 6 dels 31 estudiants de la UAB expedientats han estat expulsats, fet que marca precedent de cara a extirpar l’ús de la desobediència i la acció directa al moviment estudiantil. No els hi pot compensar. I per últim, a hores d’ara sols el rectorat de la UB roman ocupat.

Cal seguir amb força la resta del curs perquè queda camí per recorre. També cal combinar la lluita global per la educació pública amb la demanda específica universitària. L’argumentació: darrer any per aconseguir aturar la reforma acadèmica. Objectiu: la moratòria. Mètode: el Referendum Vinculant, vaga general de la educació, etc. Mesura de pressió: les necessàries.


Carles, estudiant d'historia.

Els companys de la UB donen la campanada

Els companys de la UB, van dur a terme la primera acció de l'any contra Bolonya, aquí penjo la noticia del seu blog, si voleu veure al video cliqueu al vincle;

Els estudiants/es que estem lluitant contra l'implantació de l'EEES vam decidir ahir mostrar el nostre missatge de “pau i amor” per aquest nou any a totes les families de Catalunya, per això vam pensar que el millor espai era a les campanades de la TV3 que es retransmetien des del Teatre Nacional.
Segurament que molts de vosaltres vareu veure ahir per la televisió que el nostre objectiu es va complir, milions de famílies van celebrar l’any nou amb una pancarta que posava !No a Bolonya!. Avui ens hem llevat amb una victòria a les mans, una victòria que ens acompanyarà tot el 2009 i que ahir sens va presentar com una nova companya en el nostre camí de lluita.



http://tancadaalacentral.blogspot.com/2009/01/intervenci-campanades-2009.html

Opinions

Els drets socials: aquells que no són fruit de la caritat sinó que són garantitzats universalment a tots els ciutadans en resposta exclusiva a la seva qualitat natural d’éssers humans. Aquells que efectivament són, com els econòmics i els culturals, un equivalent dels drets humans de segona generació. Aquells que l’ONU ratificà el 1988 a nivell Internacional i que trasllueixen la possibilitat d’accedir als mitjans necessaris per assolir unes condicions de vida dignes. Aquells que la història feu brollar en la Constitució de la República de Weimar com a superació de l’Estat de Dret Lliberal.


Els drets socials són:

Dret a un treball i a un salari.
Dret a la protecció social en cas de necessitat:
- Jubilació.

- Seguretat Social.

- Baixes laborals per malaltia, maternitat, paternitat o accidents laborals.

Dret a un habitatge.
Dret a l’educació.
Dret a la sanitat.
Dret a un medi ambient saludable.
Dret d’accés a la cultura.
Dret d’accés a tots els àmbits de la vida pública.


Els moviments i les lluites socials comprenen una part fonamental de la Història de la Humanitat precisament perquè l’objecte últim d’aquests processos fou la consecució d’aquests drets; unes garanties d’igualtat i llibertat REALS per a tots els éssers humans.

A tots aquells que amb les vostres ferotges crítiques desvaloritzeu els mecanismes històrics de lluita social com la vaga o l’ocupació, potser, us caldria repassar allò que comprengué el recorregut històric del segle XIX i a voltes copsar les pinzellades més superficials d’allò que Charles Dickens provà de trasmudar en el seu “Tiempos Difíciles”. Dedicar uns segons a valorar les implicacions que revestiren tots aquells conflictes socials, a voltes, us faria percebre les connotacions “violentes” que s’hi desprengueren des una òptica completament diferent. Potser, perquè responien a una causa superior?

La violència que certament no està justificada en cap cas, sempre s’ha de matisar si es prenen en consideració el context o les circumstàncies que motivaren la precipitació dels fets. Especialment perquè les conseqüències materials són patides per un grup d’estudiants que responen al mateix perfil que el vostre. Vosaltres que ara us erigiu en el paper de crítics i jutges d’ètica i raó compartiu l’essència natural amb aquests mateixos estudiants: la condició universal d’éssers humans. I no és a fi que el producte d’aquesta matisació sigui una justificació de qualsevols conductes violentes sinó perquè l’anàlisi del context que les envolta pot explicar amb justícia quins foren els elements reals que motivaren o propiciaren dites conductes i obtenir, així, una repartició equitativa de les “culpes”.

No oblideu vosaltres que banderegeu per la Facultat reclamant el vostre dret a l’Educació digna i de qualitat, que aquests es sacrificaren per tots vosaltres quan la posició formal de la majoria del cos estudiantil de la UAB convenia en oposar-se frontalment a l’aplicació literal del Programa de Bolonya.

Quant a aquest Dret a L’Educació digna i de qualitat que sembla ser el vostre segon argument després de la violència també escau comentar-ne algunes notes. Assimileu el dret a vaga i la llibertat d’expressió a dos mitjans que atempten contra el vostre dret fonamental a rebre classes i en conseqüència una educació de qualitat. Allò que entra en debat quan es critiquen les reformulacions que pretén introduir el Pla Bolonya al plantejament general d’estudis és el fet si aquestes responen precisament al paradigma d’una educació de qualitat.

Qüestioneu-vos, només un instant, si d’entre aquelles exigències que demandeu a una Universitat Pública es troben algunes de les següents:

Formació integral dels alumnes.
Igualtat d’oportunitats.
Representació estudiantil i reconeixement de la mateixa.
Dret a l’associacionisme, a vaga, a reunió i a manifestació.


Pregunteu-vos realment si el nou Pla de Bolonya acompleix aquestes demandes. Els que respongueu afirmativament podeu restar al marge i a l’espera que esdevingui una realitat definitiva. Els que contesteu en negatiu no us dediqueu a desvaloritzar els mecanismes de lluita. Si considereu que l’aplicació d’aquests mecanismes no s’ha dut a terme de manera prou intel·ligent rememoreu quina és la qualitat essencial de tots, la d’humans que com a tals tenim el dret d’errar però també aquells que responen a la possibilitat d’expressar i de protestar. Ningú us demana recolzament incondicional o solidaritat vers una causa superior que definitivament sembla no ser la vostra. Només es demanda respecte, perquè amb les vostres crítiques i els vostres insults perdeu el criteri de la mateixa manera que atesteu el perden aquells que no fan un ús prou adequat o intel·ligent dels seus mitjans de protesta.




Formació integral dels alumnes, la igualtat d’oportunitats, la plena integració per a superar qualssevol causes de marginació (tal i com recull l’article 14 de la Constitució), la representació estudiantil i el reconeixement de la mateixa, l’associacionisme, i els drets a vaga, reunió i manifestació.


Una estudiant d'historia de l'art, 29 de desembre de 2008.

Felicitats als companys de la Universitat de Lleida

Els estudiants de la Universitat de Lleida que van ocupar el rectorat, han aconseguit un acord firmat pel rector i vicerector, per tal de plantejar un debat sobre l'implantació del proces del EEES, un gran avanç en la lluita contra Bolonya. Aqui us penjo el document del vicerector als estudiants de la Universitat de Lleida;

ACORD

Aquests dies, la Universitat pública catalana es troba immersa en una situació molt especial. Estudiants d'arreu de la nostra geografia duen a terme un procés extraordinari de participació i debat sobre cap a on camina la Universitat pública catalana.
Aquest debat, com a intens que és, ha tingut moments de tensió propis d'aquesta situació extraordinària, moments que entenem, són difícils de gestionar.

De comú acord, el Rector i els estudiants tancats a la UdL, directament implicats en tot aquest procés, volem expressar la nostra aposta pel diàleg com a via de resolució dels conflictes que hagin pogut esdevenir d'aquesta situació.

Cal obrir debats, i cal que aquests vagin precedits d'un clima d'entesa i predisposició per part de tots els implicats, des d'una posició constructiva i sense que aquesta implicació pugui comportar conseqüències a nivell personal a les persones que hi han participat.
Cal assegurar que els conflictes i les dissidències es resolen mitjançant el diàleg, sense cap tipus de violència i en el marc de la universitat.

És per això que no considerem vies pròpies de la resolució d'aquests conflictes les agressions personals, les implicacions en expedients disciplinaris o la via judicial que només aconsegueixen agreujar el clima de tensió i no permeten la presa de cap tipus de consens en el si de la Universitat.

En aquests moments de reforma del sistema universitari català i de debat sobre cap a on camina el sistema universitari, pensem que s'han d'articular beques i ajuts per als estudiants amb voluntat i capacitat de cursar estudis universitaris de forma que els motius econòmics no siguin un impediment per a la dedicació als estudis universitaris, i garantir un adequat finançament del sistema universitari públic per assegurar la qualitat de la docència, recerca i transferència de coneixement de les universitats públiques.

En el context de les negociacions entre l'equip de govern de la UdL i els representats de l'estudiantat que estan ocupant el Rectorat de la Universitat de Lleida, i d'acord amb l'exposat, ambdues parts acorden:

• Obrir, un procés de diàleg i debat dins de la Universitat de Lleida, buscant la màxima participació i implicació del conjunt de la comunitat universitària i articulat a través de taules de debat, treball, discussió i participació. En aquestes taules s'analitzaran, des dels diferents sectors implicats, els temes bàsics de la conjuntura universitària i del camí cap a una universitat pública i de qualitat.

• Les taules es crearan amb la voluntat de ser representatives de tots els col•lectius universitaris (PDI, PAS i estudiantat), amb la participació de l'equip de govern, tot procurant garantir la pluralitat de les mateixes. En aquest sentit, es prendran mecanismes per tal que aquestes taules siguin àmpliament participatives i obertes a totes aquelles persones que hi vulguin assistir amb dret a intervenir i actitud constructiva.

• Aquestes taules iniciaran la seva tasca a mitjans de febrer i el seu desenvolupament serà fins a l'abril.

• La pressa de decisions, propostes i acords de les taules, serà per consens. Els conjunt de propostes i acords presos en aquests espais de debat seran recollits en un document que serà sotmès a consulta als membres de la comunitat universitària de la UdL i elevats als òrgans de govern i representació de la nostra universitat.

• Mentre es realitzi aquest procés de debat i participació i fins que no es concretin unes conclusions i propostes per part de les taules, s'aplicarà una moratòria pel que fa al desenvolupament dels nous graus que encara no han estan proposats per al curs 2009-2010. Així mateix, les conclusions a les que arribin aquestes taules condicionaran les modificacions dels plans d'estudi dels graus verificats o en vies de verificació.

• Declarar el compromís, per part dels representants dels estudiants, d'iniciar un procés de desocupació immediata de les aules a partir del moment en què es faci públic el present acord. A partir d'aleshores es garanteix la plena normalitat acadèmica.

Comunicat de l'Assemblea d'Estudiants de Filosofia i Lletres

Avui dimarts, dia 23 de desembre de 2008, l'Assemblea d'Estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres ha ratificat la decisió presa fa una setmana de desocupar temporalment la nostra facultat. Aquesta decisió s'ha pres per tal d'analitzar aquestes darreres setmanes i formular el futur de les mobilitzacions estudiantils en els propers mesos, i que serà debatut el proper dia 7 de gener en una assemblea d'estudiants que es celebrarà a dos quarts de dotze a l'Auditori de la facultat.


L'ocupació de la nostra facultat va ser decidida en una assemblea amb prop de 300 estudiants celebrada el 18 de novembre, i va començar el dilluns següent, 24 de novembre, tot paralitzant-se l'activitat acadèmica des de llavors. Ha estat un mes on s'han produït un seguit d'assemblees multitudinàries arribant a les més de 600 persones que han anat renovant l'ocupació, també mostrant aquest suport en el referèndum celebrat el proppassat 15 de desembre. Així doncs, un cop més, malgrat els intents del Deganat i el Rectorat per aturar les mobilitzacions intentant criminalitzar el moviment estudiantil i l'assemblea, els estudiants hem plantat cara i hem mantingut aquesta ocupació que avui acaba temporalment.


Aquesta és una petita pausa, però per res és una aturada. Seguim reclamant els quatre punts que s'han exigit des del començament de les ocupacions (recordem: convocatòria d'un referèndum vinculant sobre la paralització de l'aplicació dels nous plans d'estudi tot obrint un període de debat que tingui resultats pràctics, el reconeixement del dèficit públic i com es vol aplicar la nova reforma amb aquest forat econòmic i què implica aquesta aplicació, la retirada dels expedients i les imputacions, i la dimissió de la Degana de la Facultat de Filosofia i Lletres, Helena Estalella). Així mateix, mantenim la voluntat de negociació amb l'equip de govern de la Universitat Autònoma de Barcelona així com amb els agents públics que participen de la Universitat.







Assemblea d'Estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres

Bellaterra, 23 de desembre de 2008