14 de gener 2009

COMUNICAT DE PORTAVEUS DEL COMITÉ CONTRA BOLONYA DE LA UAB SOBRE LA INVESTIDURA DE LA NOVA RECTORA ANA RIPOLL

Avui, dimecres dia 14 de gener del 2009, hi havia programat a la sala d'actes rectorat de la UAB l'acte d'investidura la rectora electa Ana Ripoll. Des de les assemblees s'havia proposat que les noves representants electes de les estudiants al claustre assistissin a aquest acte amb la finalitat de llegir un comunicat.


Aquest comunicat posa de manifest els resultats de les darreres eleccions al rectorat del passat Desembre. Els resultats deixaren molt clara la postura de les estudiants, del total de la participació de l'estudiantat varen resultar 426 dels vots a favor d'Ana Ripoll, 547 per Lluís Tort, 1178 pel No a Bolonya, candidatura col·lectiva presentada per les assemblees de facultat com a vot nul de protesta, i 426 vots en blanc. Resulta evident la manca de suport explícit i de reconeixement per part de la comunitat de les estudiants a la nova rectora. A més, recordava que existeix unc onflcite obert i que no es solucionarà si no s'entra en una negaociació real i productiva.


Un cop arribades les representants hem trobat un cordó de seguretat que impedia el pas a qualsevol persona que no comptés amb una invitació ratificada per l'equip rectoral, que evidentment no ens havien volgut concedir. Considerem que les investidures deuen transcórrer dintre dels òrgans representatius de la universitat, és a dir, el claustre, en la seva totalitat, i de forma pública i oberta. Aquest model que no ha estat seguit en cap moment la nova rectora i s'ha prescindit de l'òrgan que estatutàriament deu reconèixer el seu càrrec. No obstant, s'ha permès l'entrada d'algunes estudiants, que en cap cas eren membres del claustre. Volem fer palesa la repressió que des del moviment estudiantl s'està patint així com la manca de voluntat de diàleg mostrada amb aquesta actuació.


Comissió de portaveus del Comitè Contra Bolonya UAB

43 comentaris:

Anònim ha dit...

Sóc professor, voldria conèixer el resultat de l'assemblea d'avui. Especialment, perquè suposo que s'haura parlat del tema de la setmana blanca, que s'està portant de forma caòtica, d'acord amb el que cadascú vol o no vol fer...

Anònim ha dit...

Pel professor: no és caòtica, sino a criteri acadèmic de cada professor i segons les possibilitats que hagi tingut d'impartir la docència que aquest mateix criteri decideix. Està molt clar. La resta és embolicar.

Anònim ha dit...

Caòtica i decissió d'una mesura il.legal, com no deixarà d'assenyalar el recurs que s'ha presentat a aquest efecte. El caos acadèmic és quelcom diferent al simple desordre. Es la manca absoluta d'autoritat i criteri de govern durant tota l'ocupació, seguida de pressions de determinats col.lectius de professors per a una mesura general que vulnera el reglament de la facultat, els drets laborals del conjunt del professorat i el dret a la setmana blanca del conjunt de l'alumnat, fins i tot de l'alumnat que no ha participat o no ha volgut l'ocupació. El criteri acadèmic de cada professor s'aplica endarrerint el calendari PER A TOTHOM, rebaixant el nombre de setmanes de classe del segon quatrimestre per a TOTHOM i (al deixar el criteri al professor), vulnerant el dret a la transparència de les dades del calendari acadèmic, incloent els exàmens. Aquí els únics que han embolicat són un sector minoritari del professorat que ha demanat i obtingut una mesura generalitzadora. No us preocupéu, serà l'última vegada que ho faréu.

Anònim ha dit...

Cabe suponer que, tras el resultado de la votación en la asamblea acerca de la prolongación del calendario académico, las personas que han deslegitimado todas y cada una de las decisiones tomadas por este organismo, pasen a considerar ahora su falta de representatividad, la posibilidad de no considerar sus propuestas vinculantes, su carácter de instrumento en manos de unos pocos, etc. Espero ver todos esos comentarios, por pura coherencia con lo que se ha estado diciendo. Puede considerarse, además, que una asamblea ha decidido confirmar la decisión del rectorado y el decanato de quitar a los estudiantes un derecho (el de la semana blanca) equivalente al de hacer clase. Por tanto, de la misma forma que otros han estado planteando aquí la defensa de sus derechos contra la asamblea, señalo mi protesta ante la pérdida de un derecho a manos de esa asamblea. No puede pasar a ser representativa, sencillamente porque toma decisiones que son del gusto de quienes hasta ahora la han considerado un organismo de hippies, de radicales, de porretas o de cualquier otra cosa que se les haya aplicado. Finalmente, esto demuestra que si no ha habido clase es porque las personas que tanto la deseaban no acudieron a participar en la asamblea que decidió la ocupación. Y, por consiguiente, que son responsables del periodo sin docencia que hemos tenido al mismo nivel que las personas que lo decidieron. Con una diferencia: quienes lo decidieron, asumen que las clases no tienen por qué recuperarse si ha habido huelga. Y, en cambio, quienes permitieron que se decidiera no asistiendo a la asamblea, exigen un derecho que no poseen: que se les den clases de una materia que no se ha impartido por una decisión tomada gracias a su abstención.

Anònim ha dit...

Naturalmente, lo dicho se refiere igualmente a aquellos profesores que, al margen de lo que decidiera la asamblea, dieron clase a sus alumnos durante la ocupación y, además, presionaron después al decanato para que solicitara la prolongación de clases. En todo caso, este profesorado debe establecer si reconoce o no los acuerdos de la asamblea, incluso cuando ya ha mostrado que defiende las decisiones que vulneran la legalidad por mera incompetencia jurídica de quien toma decisiones sin consultar a los organismos preceptivos de la universidad y de la facultad. Según estos mismos profesores, la medida se ha tomado con flexibilidad: ahora, el profesorado deberá decidir si se vincula o no a una decisión que, además de ser ilegal, vulnera el derecho de profesores a hacer un calendario académico determinado, mientras da el derecho a los alumnos (aunque sean una minoría: un derecho, como no ha dejado de señalarse, no se pierde por un acuerdo mayoritario) a la semana blanca. Curiosamente, todos los argumentos utilizados en defensa de quienes ni siquiera se han molestado en considerar que estaban en un colectivo que tomaba decisiones, se vuelve ahora contra quienes lo han deslegitimado. Cualquier profesor puede decidir, como lo hicieron los profesores que dieron clases durante la ocupación, que a él no le vincula ninguna decisión de la asamblea. Y que, por encima de ella, está su derecho a dar estrictamente las horas fijadas en su contrato laboral, especialmente cuando el alumnado ha demostrado que, con la misma actitud que ha tenido el día 14, podía haber detenido la ocupación y el paro desde el principio. De igual modo, un profesor puede considerar que el derecho a la semana blanca, garantizado a comienzo de curso y vulnerado ahora, se impone a cualquier decisión de la asamblea y a cualquier resolución sin fundamento jurídico del rectorado.

Anònim ha dit...

Aquest ultim comentari sona a amen´ça :S jajaja

Anònim ha dit...

Perdoneu la pregunta, però quan dieu "estudiantes", us referiu a unes noies estudiants o a nois i noies estudiants? Es que no em queda clar... De fet aquest tipus de confusions es donen molt quan intenteu confondre el lector amb l'ús del femení com a genèric. (No és un comentari amb mala fe, simplement us informo per si és temari que us entra a examen i us heu saltat la classe on s'explicava durant aquest mes d'ocupació)

Anònim ha dit...

Per a que voleu que us deixin entrar? Per a poder reventar l'acte? Llençar ous? Trencar alguna cosa? O dir-hi la vostra i només la vostra?


És lógic que el vot dels estudiants no respresenti el mateix que el vot de profesors i PAS. Ells hi estan desenvolupant la seva vida laboral durant decades mentre que nosaltres només hi estem de pas.

Anònim ha dit...

Em sembla molt bé que desapareixi la setmana blanca. Aquí venim a estudiar, no a fer vacances (bé, alguns almenys, altres no incloent-hi alguns professors...)
La pena és que als energúmens dels piquets els deixin fer els examens...

Anònim ha dit...

Potser no ho he entès bé?? Ara resulta que el professorat ha de reconèixer a l'assemblea i les 'seves' decisions? Él que em faltava com a treballadora, francament.

He intentat fer classe però atesa la grandària del meu grup no ha estat possible trobar una aula diferent de la que tenia assignada. Els meus alumnes d'ambdós sexes van intentar anar a l'assemblea a expressar la seva opinió contrària a la ocupació que vulneraba el seu dret a rebre docència i es van trobar que, ves per on, aquell dia i hora només era una assemblea informativa, i que si volien decidir havien de faltar a la feina o tornar al vespre. Tothom ha pogut consultar el què posat al campus virtual però això és del tot insuficient per substituir algunes classes crucials en la seva formació acadèmica i per tant calen les classes. Ara bé, aquesta setmana blanca per estudiar -tipus acceleradament i a darrera hora- els meus estudiants no la necessiten per la senzilla raó de que faig avaluació continuada i ja estan avaluats. Toma Bolonya!

Anònim ha dit...

Si algú vulnera el reglament de la Facultat és l'Assemblea d'Estudiants de Filosofia i Lletres, que en contra de l'article 32.2 del Reglament

"L’Assemblea d’Estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres es regeix pel seu propi reglament, la ratificació del qual és competència de la Junta Permanent. Aquest reglament ha de garantir la representació de tots els estudiants de la Facultat."

no té cap reglament aprovat. Per tant, la decisió d'ocupar la Facultat va ser il·legal (independentment que serà qualsevol decisió que vagi més enllà de les seves competències, que per cert hauria de regular el reglament que no té: i ja hi tornem a ser on érem) i va vulnerar els drets laborals del conjunt del professorat i el dret a rebre classe del conjunt de l'alumnat.

Està bé que ara que es torna a fer classe el professor anònim es preocupi pels drets dels estudiants que volien fer classe. Llàstima que no ho fes quan els ocupants els hi van trepitjar.

Ah, a mi també m'agradaria més publicitat dels aplecs de l'assemblea, però es veu que cal que hi entri una periodista camuflada perquè se sàpiga què s'hi fa. No sé per què voleu un blog si no sou capaços d'informar els professors anònims interessats.

Anònim ha dit...

Pues no me has entendido. Lo que indico es que el profesorado no tiene que considerar vinculante una decisión de la asamblea referida a las clases ni antes ni ahora.

Te aconsejo que revises tu texto, hay una falta de ortografía: espero que no seas profesor o profesora de filología. ¡Toma Bolonia!

Y si has hecho evaluación continua, me parece perfecto. Pero podías haber protestado por la existencia de una semana blanca aplicada, precisamente, cuando Bolonia no está en vigor.

Y al que se refiere que vamos a la universidad a trabajar: desde luego. Siempre he indicado que se diga qué profesores no han cumplido con su horario académico y se les indique, desde la autoridad competente, lo que haya que decirles. A los que han hecho el horario, que no se les alargue la clase.

En todo caso, señalo que es un precedente que no volverá a repetirse. Ya pueden llorar personas como el profesor/a "Toma Bolonya!", ganando en los pasillos y ejerciendo violencia sobre sus compañeros a través de una resolución, la prolongación de clases. Podéis estar seguros de que esto no servirá de precedente. Nunca volveremos a tolerarlo y dudo que el rectorado esté dispuesto a volver a hacer algo que solamente se entiende en las condiciones de interinidad en que se ha hecho. Si esto es legal, indicadme cuál es el fundamento jurídico.

Ah...y para los alumnos tan atrevidos en estos espacios de anonimato, espero que estos días se dediquen a un estudio de la materia que, seamos responsables, será materia de examen. ¡Toma Bolonia!

Anònim ha dit...

Ei! On està penjat el reglament de l'assemblea? És veritat que no té reglament i que és tot plegat una il·legalitat majúscula? I després van dient a tothom el nom del porc!! Increïble. Quan s'acabarà aquesta immensa presa de pel??

Anònim ha dit...

Trobo malament el fet que no us hagin deixat entrar a la investidura de la nova rectora. Suposo que us haureu sentit com la majoria de alumnes que voliem fer classe durant l'ocupació i tampoc vam poder.

Anònim ha dit...

El profesorado anónimo siempre se ha preocupado, si la cosa va por mí, por los derechos de los alumnos que querían hacer clase. La presunción de que no lo ha hecho corresponde a la actitud incalificable de algunos otros profesores que llegan a hacer una afirmación de este nivel. Si la asamblea tiene un reglamento ilegal, quizás sería conveniente que no se permitiera la interrupción de clases, como se hizo el día 14, de forma escandalosa, cuando se están prolongando las clases. Habría estado bien que las personas que recuerdan esa legalidad no hubieran pedido que se vulnerara mediante una prolongación de clases que no se realizó de acuerdo con lo que señalan los estatutos de la UAB ni el reglamento de la Autónoma.

Me preocupaba tanto dar clase, que me escandalizó que se cerrara la facultad impidiéndome dar el curso de master que estaba realizando.

En cualquier caso, quien tiene que garantizar el derecho a la clase de los alumnos no es el profesor (que tiene que cumplir, como lo ha hecho, su horario y estar disponible). Quien no lo ha garantizado son las dos autoridades académicas que se han inhibido: el decanato y el rectorado, para intervenir después con una medida ilegal.

Debo señalar mi escándalo por la permisividad con la que mis clases se interrumpen, por orden del decanato, por un organismo que, según se indica, actúa de forma ilegal. Del mismo modo que debo mostrar mi sorpresa por tomar la decisión de modificar el calendario como resultado de haber permitido la sistemática vulneración del derecho del alumnado y de los "derechos laborales del profesorado". Debe tenerse en cuenta que estos últimos, además, han sido atropellados por la petición de una parte del profesorado, por la del decanato y por la decisión final del rectorado. Espero no oír hablar de derechos laborales por las mismas personas que los vulneran, como no dejará de demostrarlo el recurso sindical presentado. Se han vulnerado otros derechos del alumnado que espero que tampoco sean reclamados por estas mismas personas: por ejemplo, el derecho a disponer de un calendario que incluye la semana de estudios y las fechas de examen con la suficiente antelación.

Por último, fuera cual fuese el reglamento de la asamblea, continuaría planteándose el derecho a dar y recibir clase independientemente de los acuerdos tomados por la asamblea. Con lo que me sorprende que preocupe demasiado este extremo a quienes no desean considerar sus acuerdos vinculantes. Excepto, claro está, cuando esa misma asamblea decide el mantenimiento de las clases hasta el 30 de enero. Quizás un simple tema de decencia debería considerar el derecho a participar en un referéndum o en una asamblea cuando, a continuación, el resultado del voto no se considera vinculante. Lo más coherente es, entonces, no participar en ningún caso.

Y la vinculación, en este caso, es importante por un motivo que distingue un paro estudiantil del de cualquier otro sector, incluyendo al del profesorado. Si una mayoría de estudiantes decide la huelga y se continúan dando clases para una minoría (lo cual hace, por cierto, innecesaria cualquier votación), tal minoría va avanzando en su formación y en el temario que entrará en el examen. Aspecto que distingue las consecuencias del mantenimiento de las clases de lo que ocurre si sólo se pone en huelga un sector del profesorado. Por tanto, más allá de principios etéreos, deberíamos considerar si la no aceptación de un voto vinculante lleva perjuicios a quien gana una votación (y, por tanto, a la mayoría de quien puede participar en ella) mucho mayores de lo que sucede en otros ámbitos. Un trabajador que continúe realizando sus labores cuando sus compañeros están en huelga sólo se perjudica perdiendo el salario, pero la actividad productiva en su conjunto se ve perjudicada, como elemento de presión que explica la existencia de una huelga. Cuando esto ocurre en una clase, la ausencia de alumnos en huelga en nada perjudica a la marcha del curso y de nada sirve como elemento de presión en sus reivindicaciones. El servicio dado a quienes no hacen la huelga continúa siendo el mismo. Establecer el carácter no vinculante de lo que se acuerda en un espacio donde todo el mundo puede participar, en este caso, pasa a hacer del derecho al trabajo una prohibición de hecho del derecho a la huelga, por la ineficacia absoluta de la medida, al mantenerse con toda normalidad el servicio prestado.

Por último, es de esperar que no vuelva a acusarse, como no ha dejado de hacerse por algunos profesores en este espacio, a otros de su falta de deseo de acabar con el conflicto que se ha dado en la facultad. Mi posición ha sido contraria a la interrupción de clases desde el principio. He estado a la puerta de todos mis cursos en todas mis horas y he realizado las clases de máster que he podido hacer. Lo que no voy a estar argumentando es que existe un organismo no representativo al que, curiosamente han dejado reunirse, hasta el mismo día 14, quienes tienen la responsabilidad de la gestión de la facultad y quienes han solicitado la prolongación del curso al rectorado indicando, precisamente, la carencia de representatividad del organismo.

A la incoherencia de la actuación se suma esa peregrina posición de señalar a quien opina de forma distinta que "ojalá nos hubiéramos preocupado por los derechos de los alumnos antes". Esa presunción de ser portadores de profesionalidad que ostentan algunas personas en nuestra facultad resulta sonrojante cuando señalan a compañeros cuya trayectoria quizás deberían conocer mejor. O, tal vez, deberíamos considerar si quienes lanzan tales acusaciones son, precisamente, aquellas personas que disponen de una profesionalidad demostrada en el campo de la docencia y, especialmente, en el de la investigación. Alguna sorpresa nos llevaríamos (yo, desde luego, por los casos que conozco, ninguna) al ver que defensores de esos derechos de los alumnos y de esos deberes del profesorado no son en más de una y más de dos ocasiones, quienes pueden hacer gala de una trayectoria investigadora que les permita hacer juicios de valor tan arrogantes acerca de la profesionalidad de sus compañeros.

Anònim ha dit...

Releyendo el comentario, parece ser que sí, que se refiere al profesor anónimo, indicando que es una lástima que no se preocupara de defender los derechos de los alumnos cuando "eran pisados". Como se trata de una calumnia, dado que nada demuestra que no los defendiera, el profesor que interviene tiene la fortuna de que su comentario es anónimo´: si desea realizarlo de forma personal y pública, le planteo mi disposición a denunciarlo. Como no se atreverá a hacerlo de forma personal, se pone a la altura que le corresponde. Aun cuando sea lamentable que algunos profesores puedan mantener esa posición insultante y difamatoria escudándose en el anonimato, conviene indicarles que lo que han podido hacer este curso no podrán hacerlo en ninguna otra ocasión. Esta vez han aprovechado determinadas condiciones para imponer una escandalosa prolongación del calendario que no sólo atropella derechos, sino que se reconoce como ilegal por todos los estamentos que han podido consultar con instancias jurídicas y sindicales, cosa que se ha hecho. Que disfruten de esta situación, pero que lo hagan sin la fanfarria de orgullo profesional que les permite señalar a profesores que han tenido una conducta intachable en el proceso: cumplir con su horario a rajatabla y hacer las clases cuando el alumnado se lo ha pedido. Los debates sobre derechos y deberes reconocen el carácter borroso y más bien mal determinado de algunas afirmaciones radicales que este sector del profesorado ha realizado durante estos días. No han impuesto un derecho de los alumnos, sino su propia actitud ante un conflicto. Su alusión a los derechos, una vez se vulneran con la prolongación del calendario, quedan fuera de lugar.

Anònim ha dit...

A mi em fa gràcia com interpreteu els números la gent de l'assemblea. Teniu fusta per dedicar-vos a la política: bon ús de la paraula, mentiders a més no poder, interpretacions totalment parcials...

Anònim ha dit...

Doncs, segurament, determinades afirmacions que es fan per part d'un professor o professora (que comença amb la seva sarcàstica consideració sobre les confusions de gènere i assenyalant que ens hem perdut la seva classe:ara sabem de quin departament és) correspon a una cosa que ultrapassa les condicions concretes del conflicte que hi ha hagut a la facultat i que té a veure, senzillament, a la própia ideologia del professor (o, més aviat, la professora) en qüestió. Totes les desqualificacions que s'ha atrevit a fer servir en aquest espai es camuflen sota el pretés dret a fer classe, "trepitjat", sense tenir en compte com se'ns ha trepitjat el dret a la setmana blanca. Un dret que ens havia garantit la pròpia facultat quan es va fer la matrícula.

D'altra banda, considero una manca d'honestedat participar en una votació i desvincular-se de la mateixa. Què és el que dirien si ara, els que van perdre la votació el dia 14, es dediquéssin a boicotejar les classes? Ah, és clar, parlarien de que fer classe és un dret al mateix nivell que el de no fer-la. Un d'aquests drets reconeguts per la constitució: com el d'una feina i un habitatge dignes, no és així?

Resulta curiós que un professorat que ens explica la complexitat de situacions en un conflicte, es desprengui del que ha dit a classe per actuar amb una anàlisi simplista del que s'ha fet. No es denuncia els errors de plantejament de l'assemblea, que segurament es va passar allargant l'ocupació acompanyada d'interrupció de classes: es denuncia l'assemblea per sí mateixa i es passa a voler destruir el dret d'una vaga aprovada per majoria (com no podia ser d'una altra manera), reclamant el dret de la minoria a continuar amb l'activitat acadèmica.

Cal recordar a alguns professors que, si ells fan vaga, TOTS els alumnes perden el dret a fer classe. I estic ben segura de veure algunes de les persones que més radicalitat han fet servir per desautoritzar el procés, defensar algún interés de caràcter corporatiu "trepijant" el dret dels alumnes a rebre classe. No seria la primera vegada: a la secundària s'ha produït i, fa molt de temps, també a la facultat.

També s'està tendint a veure l'existència d'un professorat que és el responsable de "no haver defensat" els drets dels seus alumnes. Només falta dir que són uns adults que es dediquen a aprofitar-se de la ingenuïtat dels joves per portar-los a la subversió: llenguatge de governadors civils i de ministres de l'època de la dictadura franquista. Visió de les coses que correspon, en tot cas, a una indiferència respecte a l'anàlisi de conflictes socials fins i tot al lloc de feina on una persona es troba.

L'important, però, és no perdre's la classe on s'explica l'ús del genèric. Això sí..."Quina metzina estranya, senyora, emmalaïa el vostre cor?" Potser l'individualisme, el pensament reaccionari, la posició conservadora que es presenta, en el cim de la imprudència i en el fons més negre del cinisme, com a defensa dels interessos dels alumnes? Vol dir que no caldria dir la veritat i presentar-se com el que és: algú que passa totalment de les condicions que tenim i de les que tindrem en el futur i que no es troba disposada a acceptar cap tipus d'exercici de la mobilització per tractar de resistir-se? Critiqui els mètodes, però no traslladi a una crítica dels mètodes el que és l'afirmació d'una actitud política seva.

Per cert, persones com vosté m'han tret, amb l'ús de la seva més que discutible autoritat per fer-ho, el dret a ser examinada els dies que la facultat em va garantir, amb el pla de treball que la facultat em va garantir. Com s'atreveix vosté a parlar-me (a donar-me lliçons, quina vocació la seva...!) sobre drets? I a més no te ni idea si jo vaig votar a favor o en contra de la vaga. No parli per parlar ni fiqui tothom que volia el respecte al calendari al mateix sac. Potser sí que, al final, serà qüestió de fer front tots junts a persones i conductes com les de vosté.

Anònim ha dit...

Alumne cabrejada d'història diu:

Una no sap on mirar...Després de no poder fer classe, ens obliguen a fer-la fora de calendari. I els mateixos (i les mateixes, al tanto, que em susprendran!) que anaven com ànima en pena buscant un aula per fer classe, ara treuen pit i s'atreveixen a enfrotrese'n dels alumnes (ells i elles, ai...) que perdem la setmana blanca...Toma Bolonya! Menys mal que es coneixem tots i es pot suposar la persona que diu això, perquè no diu coses molt diferents a la seva pròpia classe...Ves-te'n a una d'aquestes universitats de les que parles tant, a veure si et volen tan fàcilment com t'han volgut aquí.

Anònim ha dit...

I perqè no s'ha convocat vaga per la setmana blanca???

realment la assemblea ho ha deixat al libre albedrio amb l'eufemisme de "criteris acadèmics"?????

El reformisme s'està instaurant a la Assemblea de lletres.

Si venim d'un més d'ocupacions, com no es pot fer una setmana de vaga contra la decisió il.legal de impartir classes a la setmana blanca???

VAGA PER LA SETMANA BLANCA

ORGANITZACIÓ DE PIQUETS!

PER UNA FACCIÓ COMBATIVA A LLETRES!

Anònim ha dit...

No és la primera vegada que sento això de que l'assemblea de lletres no té reglament. Com antic estudiant de la Facultat només dir que l'assemblea està regulada per uns estatuts elaborats i aprovats per referèndum a finals dels anys vuitanta. Estatuts que eren publicats cada any a les guies de l'estudiant de la facultat dels anys noranta. No entenc aquest desconeixement actual.

Anònim ha dit...

UNOS ESTATUTOS FELIPISTAS!!!

QUEREMOS ESTATUTOS ZAPATERILES!!! BASTA YA!!!

MILLOR ENCARA, VOLEM ESTATUTS MONTILLESCS...ADHUC...ENSEMS...CABÒRIES...
LA-LI-LO-HI-EN-NA...

Anònim ha dit...

Encara no s'ha dit ni piu de l'assemblea del dia 14. Més publicitat i transparència no us farien mal ¿o potser sí?

Anònim ha dit...

Com a professor, m'he assebentat del debat de l'assemblea preguntant a un altre professor. Segons crec, es va sotmetre a votació no acceptar la resolució del rectorat (a petició del deganat: per això només s'allarga el curs a la nostra facultat). Va guanyar la posició de fer classes amb normalitat durant les dues setmanes que modifiquen el calendari. Veuria molt estrany que l'alumnat que ha perdut la votació decidís desvincular-se de la decissió de fer classe. De la mateixa manera, he de considerar que tampoc es podien desvincular uns altres de la decissió de no fer classe abans. O s'aclareix que l'assemblea és un òrgan que pot prendre decissions que vinculen, o no cal votar. Si es vota no fer classe, sempre surt el recordatori del dret a treballar. Només vull plantejar que, com sabem els que alguna cosa hem estudiat dels moviments socials, aquesta demanda sempre ha estat plantejada per la patronal. Mai pel sindicalisme, fins i tot quan no és assembleari. Obviament, en un estat de dret, haver aprovat el dret a no respectar una majoria que vota vaga en nom del dret individual a fer classe, s'ha d'assumir. Una altra cosa és que un sàpigue a quin cantó es col.loca en la perspectiva dels conflictes socials viscuts des que hi ha vagues al món. Una posició respectable, però que és la que és. No hi ha circumstància més conflictiva que la de lligar els dos drets. Però hi ha una immensa diferència amb el que passa a altres sectors de la producció. O de la mateixa universitat. Fer una vaga de professors implicaria deixar sense classe tot un grup, independentment que altres professors no féssin la vaga. Crec que tenia raó qui plantejava que, en les condicions d'un conflicte com el viscut, i al marge de les consideracions sobre la seva evolució (i crec que s'ha de mirar de forma dinàmica, incloent-hi el resultat d'un referèndum on només 200 persones de 1.077 es van manifestar contràries a l'ocupació; he de confessar que per sorpresa meva), la decissió de no fer cas d'una convocatòria de vaga (perquè ha estat una vaga) implica, en la práctica, deixar sense efecte la vaga mateixa, perquè les classes s'haurien fet amb normalitat amb menys de la meitat dels alumnes presents.

En tot cas, he d'assenyalar la meva perplexitat per l'actitud de les autoritats acadèmiques. Si consideraven que les condicions de la facultat de lletres vulneraven drets, havien d'haver exigit al rectorat la intervenció des del primer dia. Lluny d'això, el mateix deganat va pressionar per a tancar la facultat el 17 de desembre, quan s'estaven fent classes de màster. I, de forma que no ha seguit els procediments legals, va pressionar per una modificació de calendari que no s'ha produït en cap altre cas. Crec que el professorat que ha fet la seva feina s'havia d'haver negat a acceptar una mesura com aquesta per molts motius: els seus propis drets i la paradoxal situació de trencament de drets dels alumnes que havien vist garantit un calendari per una autoritat acadèmica que no ha estat capaç de fer-lo cumplir des del 24 de novembre fins el 17 de desembre; que decideix alterar-ho entre el 17 i el 23; i que torna a modificarlo entre el 16 i el 30 de gener, cosa a la qual s'ha d'afegir el canvi de dates d'examen.

Jo ja he trobat alumnes que, procedents d'altres facultats, no poden assistir a les classes fetes en dates de modificació de calendari. Què he de fer? Penalitzar-los amb inclusió de la matèria explicada ara a l'examen, cosa que podria portar perfectament a una reclamació davant d'instàncies superiors, per incompliment del calendari garantit als alumnes? No fer cap pregunta del tema avançat durant els dies de més?

Al costat de la negativa a acceptar aquesta resolució que no s'aguanta des de cap posició legal ni des de cap posició legítima, el professorat hauria pogut decidir, a iniciativa seva (que no s'hauria deixat de veure, per Déu), considerar de quina manera es podia salvar alguna cosa d'un curs que es pot considerar, des del punt de vista acadèmic, perdut. I no pensaran els defensors de la perllongació que s'haurà recuperat alguna cosa, suposo, per aquesta introducció de dies de classe a costa de la vulneració dels drets d'alumnes i professors: fins i tot (per evitar interpretacions de bàndols fixos) d'aquells que com a docents o com a alumnes han estat en contra d'una ocupació convertida en vaga indefinida.

Em sembla una forma inadequada d'acabar el curs que, com sempre, vol dir deixar a cada professor davant el seu problema concret. Per cert: afegeixo que tant el professorat com l'alumnat del segon quatrimestre perd una setmana de classe. Espero veure les protestes d'uns (especialment d'uns) i d'altres per això. Els drets proposats de forma absoluta no es poden fragmentar a gust del consumidor.

Anònim ha dit...

Per què les coses sempre acaben (tan) malament? Que n'és de difícil de combatre el poder institucional i defensar allò que és just. I això que en algun moment l'havíem arribat a tenir a la corda fluixa, però ha tornat a guanyar, com sempre. En fi, ja vindran temps millors, tot i que amb la Ripoll al poder, ho tindrem una mica difícil... Molt bla, bla, bla, diàleg, bla, bla, bla i després castanya, com sempre.

Anònim ha dit...

Perdoneu que insisteixi, especialment als especialistes en conflictes socials. De quina vaga estem parlant? Cal recordar encara que el dret de vaga és un dret dels treballadors. Els estudiants NO PODEN FER VAGA! Poden boicotejar les classes amb timbals i gralles, poden manifestar-se i protestar, però NO PODEN FER VAGA. Parla de vaga d'estudiants és una bestiesa, tant estúpid com parlar d'una vaga de jubilats! Siguem una mica rigorosos.
En segon lloc, ¿quina competència tenen menys de dos-cents estudiants reunits per decidir si els professors podem exercir o no els nostres drets (vegeu les dades de l'assemblea que va decidir l'ocupació)? Apareix recollida aquesta competència en el reglament de l'Assemblea? Ah, perdó, que no tenen reglament, ni definició de competències, ni cap mecanisme mínimament legal per assegurar-ne un funcionament transparent. Només un exemple: un professor explica que un professor li ha explicat el que han parlat a l'assemblea. Que no tenen un blog per publicar les actes de les seves reunions, si en fan, esclar, i informar els estudiants que diuen representar?
Finalment, quan un sindicat de treballadors (animo des d'aquí a la CGT a mullar-se) convoqui els professors a la vaga, jo em sentiré al·ludit. La resta són ganes de fer bullir l'olla parlant de 'la decissió [sic] de no fer cas d'una convocatòria de vaga (perquè ha estat una vaga) implica, en la práctica, deixar sense efecte la vaga mateixa' o d''ocupació convertida en vaga indefinida'.
Per cert, hi ha una resposta meva que no s'ha publicat (sí que s'ha publicat un post posterior). És un descuit?

Anònim ha dit...

La degana la ha liao parda.
En la misma semana se mezclarán clases junto con examenes, porque no todos los profesores están dispuestos a ampliar el cuatrimestre.
En fín, la Autónoma tan caótica como siempre, si lo sé, me voy a estudiar a la UB.

Anònim ha dit...

Ana Ripoll: bla, bla, bla, escoltaré tothom, bla, bla, bla, volem una universitat moderna, pionera, bla, bla, bla, solidària, sostenible, bla, bla, bla, i després, com dius tu, company/a, implantació rigorosa del Pla Bolonya i... a callar tothom. Després es queixen que els estudiants tergiversem les paraules. Quina cara! Són ells els tergiversadors! Els dirigents universitaris són com els polítics: xerren i xerren amb paraules boniques, fan veure que escolten les "opinions diferents", i fan i decideixen allò que els convé més a ells. I nosaltres, un cop més, a callar.

Anònim ha dit...

Que els estudiants no poden fer vaga? Fes-t'ho mirar, company.

L'assamblea té capacitat de decidir com s'ha demostrat el dia 14, quan les persones que habitualment no hi van, van votar a favor de fer classe les dues setmanes de modificació. I els que van perdre, al contrari del que passa en altres ocasions, ho fan acceptar.

Insisteixo que si l'assemblea és il.legal en el seu funcionament, no acabo d'entendre el motiu pel qual s'aturen les classes, com les del dia 14, amb comunicació del deganat. Si és il.legal, que actuïn les autoritats. Si és legal, que es consideri l'òrgan de representació i de decissió dels estudiants. Que participin a les votacions o que trobin alguna manera de participació: o volen renunciar a qualsevol tipus de mecanisme de defensa dels seus interessos?

D'altra banda, va haver una votació en referèndum a la qual podia participar tothom, amb un 25% de participació. Només el 5% dels alumnes matriculats van votar les classes sense ocupació: 200. Uns 250 classes amb ocupació. La resta, fins als 1.077, classes intermitents o no fer classe. Es a dir, la majoria de l'alumnat va votar ocupació sense classes o amb classes intermitents. I es va quedar retratada l'actitud més radical d'oposició a la mobilització: 200 alumnes són aquella immensa majoria que volia acabar amb l'ocupació. Només per aquest motiu, es podria dir que els alumnes van tenir a les seves mans aturar el conflicte i no ho van fer. D'entrada, per la seva abstenció. A més, per la seva disposició a mantenir, de diverses formas, l'ocupació. Mai podreu dir que la majoria dels alumnes estava en contra.

Potser no cal que sigui la CGT la que convoqui una vaga. Por ser CCOO, el sindicat al qual pertanyo jo, professor, i que tampoc no està d'acord amb la modificació de calendari. No deixa de ser curiosa la conya constant sobre la CGT a molt diversos nivells.

I, insisteixo, fes-te mirar això de la impossibilitat dels estudiants de fer una vaga. Potser no en saps res de conflictes socials perquè no és el tema que treballes, però Deu n'hi dó el tema del sentit comú. Aturar les classes per part dels alumnes no és una vaga? O et penses que només podem qualificar-la de "interrupció de l'activitat"? Es clar que ni els parats ni els jubilats poden fer vaga: no té res a veure, no són a cap activitat al sector de la producció o dels serveis. I els alumnes no són ni tan sols estrictes consumidors. Per això s'ha defensat, per part de sectors amb els que sembla que estàs d'acord, el dret a la classe i el dret a la vaga dels alumnes...Ara sembla que consideres que no existeix la figura de la vaga. Perfecte: ja et passaré tota la documentació del deganat o del rectorat quan diu que això no ha estat una vaga, que si ho hagués estat no hi hauria hagut modificació de calendari.

Afegeixo: els defensors de la modificació d'horaris heu creat problemes greus a tothom. Jo els tinc com a professor que ha fet el seu horari durant tota l'ocupació. I es vergonyós que només s'hagi produït a la nostra facultat. Tots sabem per pressions de quins departaments i per decissió de quines persones.

Però primera i última vegada. Proveu a fer-ho, companys, provéu a pressionar al deganat o que el deganat provi de pressionar al rectorat i el rectorat provi de resoldre sense passar pels tràmits legals. La resposta del professorat serà una altra.

Anònim ha dit...

Ah Xavier: em tractes d'estúpid...Quina sort, no? L'anonimat...I la ignorància arrogant: torna a fer la carrera i si fas classe, pobres alumnes, per molt que et dediquis a la poesia mongòlica o a la música sacra. Aquesta es la universitat de qualitat que tenim.

Anònim ha dit...

Continuo sense tenir la constància de cap document legal de l'ONU, de la UE (caldrà esperar a l'Estatut de l'Estudiant) que reconegui el dret a la vaga dels estudiants. Si els experts en conflictes socials els tenen, que ens els facin arribar. No és que els vulgui treure cap dret, només faltaria, però em sembla absurd que els usuaris d'un servei públic siguin posseïdors inherents del dret a la vaga. ¿Poden fer vaga els usuaris de la sanitat o del transport públic? És de sentit comú plantejar-s'ho? I insisteixo, que no puguin fer vaga perquè no tenen aquest dret no vol dir que no puguin organitzar mitjans de pressió i de protesta per defensar els seus altres drets. Ara, dir-ne vaga és inexacte i absurd.
Per matar el tema de les decisions vinculants de l'Assemblea i la paròdia de referèndum que tant es repeteix. ¿Què se'ns va preguntar en el referèndum de l'OTAN, el de la Constitució i el de l'Estatut? ¿Què es pregunta en tots els referèndums que es fan al món? Si sí o si no, oi? I no pas una opció bona i sis inadequades per dividir el vot dels qui volien continuar amb les classes. Si es fa un referèndum o consulta sobre Bolonya, quantes opcions ens deixarà posar l'Assemblea? Es podrà triar 'Bolonya sí amb més beques' o tocarà agafar el paquet sencer?
En qualsevol cas, fins que l'Assemblea no disposi d'un Reglament que reculli les seves competències, ja poden anar muntant referèndums. Ai professors anònims, si un dia decideixen que fer exàmens/treballs, etc. és antidemocràtic i elitista, ¿acceptareu la seva decisió com a vinculant? Això, que sembla absurd, pot passar perquè no hi ha cap mecanisme legal que ho reguli. Està bé criticar la institució quan se salta les normes, però també criticar els qui no se les salten perquè, senzillament, no en tenen.

Anònim ha dit...

Encara esperem informació de primera mà (això dels professor que li va dir a un professor que li semblava que... queda una mica trist) sobre l'assemblea del dia 14!!! Especialment si ja s'ha revocat la decisió del "referèndum" de mantenir l'ocupació o es farà un altre referèndum per decidir-ho.

Anònim ha dit...

Quan és la pròxima assemblea?

Anònim ha dit...

Et recordo, Xavier, que hi ha referendums on només es podia dir que SI. No sé si els recordes.

Els estudiants no són "usuaris" d'un servei i no els pots comparar amb els usuaris de sanitat. Precíssament el sentit comú no precissa de normas de la ONU. I et recordo que el deganat ha considerat que això que ha passat no és una vaga, perquè si ho hagués estat seria impossible recuperar les classes. La teva comparació entre estudiants i usuaris d'un servei públic no sembla entendre una dinàmica que es dóna en tots els sectors estudiantils i mai, com saps, entre consumidors o usuaris de cap altre sector. Es una realitat.

El referèndum: doncs a veure si aprens a comptar no només aritméticament, sinó políticament. Dius que hi havia una majoria que volia fer classe: no es veritat des del punt de vista aritmètic. La majoria volia ò no fer classe o fer-la de forma intermitent o reduïda a 45 minuts. Fem números sobre els 1077 votants? Classes normals les van votar 460 persones i només 200 van votar acabar l'ocupació, per cert. La quantitat de preguntes va ser a proposta precíssament dels que volien fer classe, no dels que no la volien fer. Per això els 368 que van quedar primers (no els que van guanyar, al tanto) no es van dividir entre sis opcions d'ocupació sense classes. En tot cas, la "normalitat" de tornar a classe sense més es la voluntat del 5% dels alumnes matriculats i del 18% dels votants. Per quin motiu tanta gent que volia classe no va votar classe sense més? Perquè tenir 6 opcions no vol dir que ho acceptis, sinó que pots votar anar a classe i que segueixen ELLS l'ocupació. Però més del 50% va considerar fer l'ocupació SENSE CLASSE O AMB CLASSES REDUÍDES.

Anònim ha dit...

Per cert, si l'assemblea decideix que els exàmens són elitistes, com jo no en formo part...Jo he d'acceptar que he de donar dues convocatòries i puc estar en desacord, i ja véus. O que hi ha setmana blanca i...ai, no, que no n'hi ha...! Perquè no ha estat l'assemblea que ho ha decidit, sinó el rectorat incumplint els estatus de la UAB...!

En tot cas, jo no dic que els acords de l'assemblea siguin vinculants. Us plantejo, ai anònims, que decidíu d'una vegada si els seus acords existeixen o no en la realitat acceptable per la comunitat acadèmica. Perquè potser caldrà, al final, plantejar-se que no voléu cap tipus de representació dels estudiants. De fet, pel que serveixen els nostres sindicats, que ens deixen fer classe més enllà del pla docent firmat i garantit pel deganat, que vols que et digui: potser que CCOO (desgraciadament el meu, no durarà gaire) i UGT podrien preocupar-se, de tant en tant, de considerar el que passa amb els drets dels treballadors que diuen representar. Ja sé que no t'importa gaire el tema, siguis alumne o professor: ni saps que una vaga d'estudiants no és una vaga d'usuaris de serveis públics (t'han explicat les vagues d'estudiants sota el franquisme alguna vegada, noi? O no ho eren?), ni has arribat a pensar en el caràcter estrambòtic de les decissions preses pel rectorat a proposta del deganat. Amb franquesa, un degant que m'allarga el periode lectiu i m'atura les classes per fer una assemblea, em merereix molt poc respecte. Per allò que en diuen coherència.

Anònim ha dit...

Anònim,
Si vols filosofar sobre el pseudoreferèndum de les set opcions compara'l amb la consulta que van fer a la UdL:

“S’ha de congelar l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i iniciar un procés de debat sobre el futur de la Universitat Pública?”

O sí o no. Vaja, el que ha de ser un referèndum (i que consti que la pregunta fa riure!). La resta és amagar l'ou i fugir d'estudi.

En qualsevol cas, no cal posar-hi pedres al fetge, si no m'equivoco, el resultat del pseudoreferèndum no es va respectar i els ocupants se'n van anar a caseta per Nadal i no van tornar...

Sobre el dret a la vaga:

Article 28.2
Es reconeix als treballadors el dret a la vaga per a la defensa dels seus interessos. La llei que reguli l'exercici d'aquest dret establirà les garanties que calguin per tal d'assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat.

Si als estudiants se'ls arriba a reconèixer aquest dret, ¿com s'ho faran per establir serveis mínims? He, he!

Anònim ha dit...

Que patètic, que el professorat hagi de fer servir aquest blog precisament per tirar-se els trastos al cap. Crec que caldria muntar alguna assemblea de professorat, amb reglament (això de l'assemblea d'estudiants sense reglament és inaudit a cap universitat seriosa del món; del democràtic, vull dir, perquè al no democràtic ni es planteja), o alguna associació o òrgan on poguessin debatre cara a cara o en blogs propis, etc.

Bé, cap idea nova en aquest blog. Ho deixo córrer. Quin avorriment. I quina pena que malbaratem recursos de tothom perdent el temps aquí.

Anònim ha dit...

Com s'ho faran els professors per establir serveis mínims a cada assignatura quan facin vaga? He, he. Diu la constitució alguna cosa sobre la impossibilitat dels estudiants de fer vaga? Perquè, si fos així, tu i uns altres fervorosos de la constitució ja ens ho haurieu recordat. Desgraciadament, aquest mateix article permet que els estudiants les facin. La realitat, què crua que és. I, per cert, no m`'has contestat als números del referèndum. Es que, senzillament, a tu i a d'altres persones, us va deixar sense arguments. Esperàveu 1000 alumnes votant contra l'ocupació...i ja veus. Per cert, jo estic per accions contra Bolonya que mantinguin l'activitat docent, per si et despistaves.

I els trastos al cap, noi i noia, passa perquè gràcies a un professorat que no accepta que els alumnes siguin persones adultes; gràcies a una autoritat acadèmica que s'ha inhibit en el procés; gràcies a les pressions d'un professorat que, com s'ha vist, està contra l'exercici del dret a la vaga dels estudiants; gràcies a la imposició forçada d'un calendari il.legal, ens trobem fent el ridícul davant de totes les universitats. Saps d'alguna que hagi allargat les classes?

Si t'avorreixes, no miris. Exerceiz la teva llibertat individual. No t'ho han ensenyat els professors i professores que han cavalcat sobre pretesos drets i ara cavalquen sobre la conculcació dels meus i dels teus?

Anònim ha dit...

Ah, per cert, tenim òrgans propis, però son precissament els que no s'han fet servir per aprovar la modificació del calendari.

Anònim ha dit...

On és la massiva assistència d'alumnes que demanaven classe davant d'una minoria subversiva? Aquests dies, entre un 10 i un 20% a classe. La setmana que vé, segurament pitjor. Què dieu, ara, els insignes defensors dels drets "treìtjats", els inventors d'una majoria aterroritzada per una colla de brètols que no representaven ningú?

Us heu lluït, autoritats acadèmiques...Ja hi ha prou arguments perquè això no torni a passar i, en tot cas, per posar aquelle (i sobretot aquelles) que van prendre la decissió davant d'aquesta realitat. Recordo un comentari sobre la gran quantitat d'alumnes i professors que havia demanat la modificació del calendari, i l'entusiasta afirmació de que, finalment, ens han fet cas a aquells que no cridem. No, han fet cas a aquesta minoria que va pressionar per fer classe. Que tractin de tornar-ho a fer i que el professorat es planti, amb l'experiència d'aquest any a les mans.

Anònim ha dit...

Quería agradecer al decanato y al rectorado la sabia decisión de poder recuperar algunas clases y preparar los exámenes con más tiempo. Era obvio que los okupas no dejarían la facultad antes de Navidades. De hecho, habían dicho que la okupación iba a ser indefinida, y al menos el dia que se decidió terminar con la pérdida constante de tiempo y la incertidumbre sobre la marcha de las asignaturas empezamos a saber a qué atenernos. Me parece fatal que la gente hable de derechos suyos propios desde el profesorado contra los míos, hijo de clase obrera, cuya única oportunidad para formación es esta universidad, lástima que compartiéndola con estos "compañeros" que luego iran a universidades de donde se toma el modelo Bolonia, como han hecho los de su clase desde siempre. Algunos profes han cumplido con el campus virtual, pero otros han desaparecido del mapa, o se han ido a charlar con los okupas y les han escrito manifiestos de defensa. Al menos ahora los hemos recuperado. Desde luego, a mi no me servían ninguno de los llamados talleres, y sí las clases que yo he escogido y por las que me paga el estado, ya que estudio con beca. Pues eso, que al menos alguien se ha preocupado de pensar en gente como yo.

Anònim ha dit...

Carta oberta a la Rectora de la UAB
Ana Ripoll, Rectora de la UAB.

Benvolguda companya:

El propassat dimecres 14 de gener, durant l'acte de presa de possessió, es va dur a terme un dispositiu de seguretat extraordinari a l'edifici del rectorat, del qual ni la comunitat universitària, ni les persones que treballen a l'edifici, en varen ser informades.
Durant el matí d'aquest dimecres l'edifici va ser pres "militarment" per un grup de treballadors/es de seguretat, d'una empresa externa a la UAB, així com per personal de seguretat propi, en un desplegament sense precedents. A una determinada hora es van tancar tots els accessos a l'edifici, sense permetre ni l'entrada ni la sortida del mateix. Es va negar l'entrada a l'edifici de tot un seguit de persones: transportistes, periodistes, convidats a l'acte, membres de la comunitat universitària que necessitaven realitzar gestions administratives, treballadors i treballadores que accedien al seu lloc de treball i altres, tot i els esforços que varen realitzar per a identificar-se. De la mateixa manera, no es va permetre, durant una estona, la lliure sortida de l'edifici a tot un seguit de persones.
L'acte de presa de possessió es va realitzar amb l'absoluta normalitat que va proporcionar aquest desproporcionat dispositiu de força. Com comprendràs, això és totalment incompatible amb la cultura consens, respecte i diàleg pròpia dels primers 39 anys de la nostra institució, conceptes dels quals tu mateixa vas fer bandera al teu programa electoral i al teu discurs d'investidura. Així, atrinxerats dins l'edifici, un petit grup de membres de la comunitat universitària varen poder gaudir d'unes hores de /pax romana/aconseguida /manu militari/, finalitzant la festa amb unes copes de cava; trista celebració.
Algunes persones no varen poder arribar al seu lloc de treball, d'altres no varen poder realitzar la seves tasques professionals, alguns no varem poder desenvolupar la nostra feina de representació sindical, diverses gestions administratives varen restar aturades, es va impossibilitar la circulació pels espais públics de l'edifici del rectorat… Davant de l'evident conculcació de drets que es va generar aquell dia, aquella mateixa tarda, els companys de la Secció Sindical de la UGT varen enviar un comunicat d'indignació, la qual compartim, tot fent-se encertadament la pregunta de si això era l'últim acte, el final de l'etapa absolutament desafortunada de la gestió política del rectorat d'en Lluís Ferrer, o potser l'inici de la teva. Nosaltres, aquesta pregunta te la volem traslladar a tu, directament, companya Ana: és aquest el futur institucional que ens espera? Perquè de moment, el dispositiu d'ultraseguretat continua…
Iniciem amb tu, una segona etapa, encara més agressiva, de "policialització" dels conflictes al sí de la Universitat? Assistirem al desenvolupament d'un /"corpus academicus"/bunqueritzat en els seus flamants despatxos i edificis, amagats rere els escuts de les seves càtedres, protegits per una guàrdia pretoriana i terroritzats per la paranoia que els hi crea la por als seus propis estudiants? Tant ens hem allunyat d'aquella Autònoma progre, enveja de tantes universitats, capaç d'abordar qualsevol conflicte des de la perspectiva del consens i diàleg, i sense haver de recórrer a la força o al principi d'autoritat?
Necessitem respostes, companya Ana, i les necessitem ara, abans de que el desencís que situacions com aquesta ens crea generi un greu prejudici cap a les accions de govern que la institució necessita i que has de liderar des del teu càrrec.
No et quedis callada, vulguis o no valorarem la teva acció política tant pel que facis com pel que no facis, tant per les teves paraules com pels teus silencis.
Cordialment,
Secció Sindical dels CAU-IAC a la UAB

Anònim ha dit...

Llevo más de 20 años como artista urbano y 6 de ellos realizando intervenciones a carboncillo en distintas ciudades del mundo. He realizado estas intervenciones a alturas variables (algunas a pie de calle). Nunca nadie había pintado sobre mis obras. Siempre tuvieron el respeto de la gente del barrio y de los graffiteros que cada noche pasan buscando una pared dónde pintar.


Me apena ver que sea en un ámbito universitario, dónde se supondría que debería haber más educación, dónde se estropea un trabajo no sólo mío, sino de las más de 100 personas que voluntariamente se acercaron para escanearse y participar (estudiantes, trabajadores de la cafetería, profesores, gente de limpieza, mantenimiento, administración, etc). Una obra compartida con los estudiantes y profesores que investigaron para crear un programa informático capaz de escanear y realizar el promedio de caras (de hecho parte del presupuesto ha servido para apoyar esta investigación que actualmente ha impulsado y beneficiado a otros proyectos de estudiantes), de los técnicos y administrativos que facilitaron la gestión del proyecto, de la gente del campus que diariamente se interesaban por el desarrollo de la obra, etc.


Por otro lado, me asombra que mis dos últimos trabajos (Expectation, la cara de Obama en las inmediaciones del Fòrum e Identitat Composta, en la UAB) han sido motivo de críticas: el primero por parte de la ultra derecha y este último por parte de la extrema izquierda de los estudiantes. Muy triste ver como los extremos se tocan, muy triste ver como aunque entre ellos se odien, ese odio que tienen los hermana.


Me gusta que el arte sirva para generar diálogo. Me gusta que la gente se exprese y si esta expresión la motiva considero que entonces mi obra es efectiva. Lo que me apena es el aspecto destructivo de esta expresión. Considero que es importante que el mensaje llegue a la gente, pero dudo de que un discurso que surge de la intolerancia y la falta de respeto logre ser escuchado. Yo he alterado publicidades y carteles en las calles, soy uno de los fundadores del movimiento Culture Jamming (Interferencia Cultural) en Nueva York. He realizado un performance en dónde llevé a juicio una escultura de un senador de la derecha en las escalinatas del Capitolio de Washington (la escultura la hice en cerámica y pesaba unos 70 kg.). Desde siempre he participado en -arte guerrilla- y parte de lo que he hecho antes de venir a Catalunya fue recogido y comentado en el libro No Logo de Naomi Klein.


Por último, mi trabajo nada tiene que ver con este conflicto entre el equipo de gobierno y algunos estudiantes de la universidad. No fue la UAB quien me contrató ni pidió que hiciera la cara de la UAB. Fue una convocatoria abierta y pública en dónde yo propuse este trabajo relacionado con otras cosas que he hecho, pero enriquecido por la colaboración de estudiantes y profesores. Tal como os comentaba antes este proyecto ha impulsado la investigación informática y estadística. A nivel artístico y conceptual mucha gente se ha sentido identificada con mi propuesta. Por efímera que haya sido la vida del rostro, considero que el proyecto ha sido un éxito ya que Identitat Composta es mucho más que el dibujo destruido.”

Jorge Rodriguez-Gerada

Aquest blog és un espai de lliure expressió dels i les estudiants, l'administració del blog no es fà responsable de les opinions expresades a aquest espai.

Tanmateix l'administració es reserva el dret a no publicar textos per considerar-los xenòfobs, sexistes, ofensius o destructius.