23 d’octubre 2008

Els estudiants expedientats per la UAB demanen la retirada de les denúncies

Penjo a continuació la notícia publicada al diari El Punt avui dijous 23 d'octubre, on es parla de la roda de premsa realitzada ahir;






L'assemblea d'expedientats de la UAB per les mobilitzacions contra el procés de Bolonya va demanar ahir que es retirin les quinze denúncies i els 33 expedients oberts contra els estudiants implicats en els incidents que hi va haver el març passat. A més, van tornar a demanar la dimissió dels responsables del rectorat i del deganat de la facultat de Filosofia i Lletres «per ser responsables de la càrrega policial i de l'obertura dels expedients». A través d'un comunicat, l'equip de govern de la UAB va puntualitzar que els expedients es van incoar «per informar o sancionar conductes» i, pel que fa als incidents del 30 de maig, en què una protesta va acabar en aldarulls i diversos ferits, es va limitar a «interposar una denúncia».



PROCEDIMENT OBERT
L'advocada dels estudiants, Pilar Rodríguez, va explicar que el procediment penal s'hauria obert arran de la denúncia d'un membre del cos de seguretat de la universitat. A partir d'aquí, els mossos haurien demanat informació a la UAB, que hauria facilitat una llista amb els noms dels implicats. Gemma Amorós, una de les estudiants expedientades, va recordar que els expedients «podrien implicar expulsions». En el comunicat emès ahir, l'equip de govern va destacar que a l'Autònoma «tothom té dret a expressar les seves opinions, sempre que es respectin els límits de l'estat de dret».

19 d’octubre 2008

15 estudiants amenaçades de presó per la UAB

S'ha elaborat un blog per fer-se resó dels darrers fets, entre els quals aquest, podeu visitar-lo punxant ací.

Durant les mobilitzacions estudiantils del maig el Rectorat va impedir l’accès dels estudiants a la planta a on es volia reunir una Junta Permanent de Facultat impugnada amb un fort cordó de seguretat privada. Un dels membres del cos de seguretat va presentar denúncia per lesions (va rebre l’alta al cap d’unes hores). La UAB ha col·laborat activament amb el jutjat aportant un llistat d’estudiants i documentació no requerida a més de reclamar danys materials.

Als 15 estudiants dels quals la UAB ha donat els noms, cognoms, dni i estudis que realitzan se’ls imputen lesions, danys materials i desordre públic. Els desordres públics poden ser castigats amb fins a tres anys de presó. La imputació d’aquests 15 estudiants ha estat possible per la col·laboració activa de l’Equip de Gobern de la UAB el qual demostra una clara voluntat d’ empresonar als seus propis estudiants. Un fet inédit i totalment desproporcionat a l’àmbit universitari, regne teòric de la democràcia, la capacitat de diàleg, llibertat de reunió, expressió i manifestació. Aquesta és la unviersitat del futur. La democràcia de Bolonya.

Antecedents:

Durant el curs 2007/08 el moviment estudiantil de la UAB va denunciar la greu manca de finançament públic de les universitats públiques i el frau de les noves titulacions (Grau). El moviment estudiantil de la UAB va realitzar una jornada de vaga i manifestació el 6M que va aplegar a més de 10.000 persones per Barcelona sota el lema: “Derogació Reial Decret de Graus, no a Bolonya no a la LOU”.

La reacció de l’Equip de Govern de la UAB (liderat per Lluís Ferrer i Caubet, amb Rafael Grasa com a Secretari General i en Joan Carbonell com a Vicerrector d’Estudiants) va ser d’un autoritarisme creixent:

Petició d’invitació del Comité de Vaga (professorat laboral +assemblees d’estudiants) al Consell de Govern per exposar els motius de la vaga. Denegada.

Tancada a la Facultat de Lletres. Els interlocutors de la taula reivindicativa són amenaçats al cap d’una hora de la crida als Mossos d’Esquadra. No hi ha més diàleg.

Entrada dels Mossos d’Esquadra a la Facultat. Càrrega contra la concentració d’estudiants, professors i treballadors en solidaritat. La càrrega es desenvolupa sense avís previ,a fosques i amb resultat de més de 50 ferits. Malgrat la petició del Departament de Prehistòria i del Departament de Psicologia Social: cap fet ha estat investigat, cap estudiant ha estat reparat.

El Secretari General, Rafael Grasa, qualifica de “minoria feixiste” als estudiands que exercien el seu dret a la llibertat d’expressió dins i a fora de la Facultat.

Tres mil persones pujen al Rectorat al dia següent a demanar la dimissió del Rector i l’Equip de Govern, inclosa la Degana de la Facultat de Lletres, Elena Estalella. Cap membre de l’Equip de Govern dona resposta.

Tots els comunicats de les assemblees d’estudiants (majoria electa de representació estudiantil als òrgans de govern) és difós per mitjans oficials de la UAB. El mateix destí pateixen ABSOLUTAMENT TOTS els comunicats crítics amb l'acció de l'èquip de govern.

El rector menteix al Consell de Govern i nega l’existència de ferits.

El Vicerectorat d’Estudiants ha tallat els fons econòmics que per dret pertànyen a les assemblees d’estudiants com a representats als òrgans de govern.

Els òrgans de govern comencen a reunir-se invariablemente amb presència de membres dels Mossos d’Esquadra, de seguretat privada i cada cop més lluny dels estudiants als que afecten les decisions i/o del campus.

Els membres electes a jutna de facultat no són convocats a les reunions dels òrgans als quals pertànyen.

La Junta Permanent de Lletres està ara en contenciós administratiu.

La presència de policia secreta al campus s’ha naturalitzat i fins i tot les assemblees ordinàries compten amb presència de seguretat privada a l’exterior.

L’Edifici del Vicerectorat d’Estudiants fa informes polítics al Vicerector sobre l’activitat de les assemblees.

Els expedients del Consell de Govern:

Com a resultat de la càrrega dels Mossos d’Esquadra el 4 de març cada reunió del Consell de Govern ha comptat amb la presència d’estudians que demanen respostes sobre aquests fets sense cap èxit. Sis persones han rebut un expedient disciplari al qual s’els imputen faltes molt greus segons el reglament franquista de 1954: manifestación contra la institució. Què van fer? Donar cops amb la mà a la porta del Consell de Govern per tal de poder entrar i fer preguntes i rebre respostes.

Els expedients de la Junta de Lletres:

Com a resultat de la manca de respecte total i absoluta per part del Deganat de Lletres cap als representats d’estudiants escollits per Assemblea (contra el plans d’estudi) la junta permanent ha estat impugnada a tots els nivells, s’ha demanat medicació al Síndic de Greuges i ara està al contenciós admninstratiu.

La Degana va enganyar als estudiants i davant la vergonya de la seva gestió no ha tingut més resposta que demanar sang contra els estudiants que van exigir respostes al Deganat allà a on estiguès, qualificant als estudiants més compromesos i actius políticament de la facultat de canívals i alborotadors irracionals i sense arguments. Un mes després els estudiants que van impugnar la junta, tots els portaveus i totes les persones conegudes per la seva activitat política van rebre expedients disciplinaris amb el mateix reglament, amenaçats d’expulsió. Ja són 31 les persones amenaçades a perdre el dret a estudiar a la unvieristat per defensar la universitat pública i accesible a tothom, de qualitat i autònoma.

L’origen de la imputació penal de 15 estudiants

Com a resultat d’una de les moblitzacions un membre del cos de seguretat va patir un desmaï (tractat amb normalitat als serveis d’urgèncias de l’hospital i amb alta al cap d’unes hores sense més tractament adicional). Aquest senyor va interpossar demanda contra les persones que el creu que li van fer patir. La UAB a aportat informació extra i no demanada pels jutjats inclosa una llista negra amb el nom de 15 estudiants. Col·labora ACTIVAMENT PER A L’EMPRESONAMENT DELS SEUS ESTUDIANTS. Un fet inèdit a la història de la UAB i de les universitats ni a la dictadura ni en democràcia.

A aquests 15 estudiants imputats per a iniciativa de la UAB s’els acusa de desordre públic, agresió i danys materials. La pena associada a “desordre públic” és de fins a 3 anys de presó.

03 d’octubre 2008

26 de juny 2008

Més actuacions del Gran Circ del Deganat!

Seguint amb el Circ "democràtic" avui el deganat ens ha delectat amb una de les actuacions més absurdes i ridícules que es recorden, havent convocat una reunió a les 9 (9:30) en segona convocatoria, ha començat la reunió a correcuita amb l'excusa que havia prou quorum i abans que arribesin els representants del estudiants (que van arribar a les 9:15) ja s'havien aprovat els graus sense la presència de cap estudiants.



Els estudiants que han arribat a les 9:15 s'han trobat amb llums apagades i sales buides, naturalment la Degana s'ha compadit de nosaltres i ens ha manat com a companyia als seus estimadíssims gossos que han efectuat identificacions als estudiants pressents.



Sens dubte aquesta és una de les millors mostres de comportament democràtic que ens ha prestat el deganat, seguirem informant de la seva democràcia a tots els estudiants.

El rector ataca amb Expedients

Notícia extreta de http://especialbolonya.wordpress.com/ , en el moment de publicar-la el nombre d'expedients disciplinaris ha pujat a 24.

Aquest matí, set estudiants de l’Assemblea de Lletres han rebut la notificació d’opertura d’expedient disclinari juntament amb els expedients informatius oberts a sis estudiants i que, de cop i volta, han esdevingut disciplinaris. Seguint l'exemple del rector de la Universitat de La Laguna (Canàries), el Rector de la UAB, Lluís Ferrer de la mà del Secretari General, Rafael Grasa ha signat l’expedient disciplinari tot aplicant un reglament de 1954 en els articles 5.a.1. y 5.a.5 que consideren faltes greus “las manifestaciones contra la Religión y moral católicas o contra los principios e instituciones del Estado” i “la falta de probidad y las [conductes] constitutivas de delito”, respectivament.

S’els acusa d’haver impedit el normal funcionament de la institució universitària els díes 29 i 30 de maig, és a dir, obstaculitzar la normal reunió de la Junta Permanent de Facultat la qual va ser impugnada pels estudiants de l’assemblea al no respectar ni el temps ni la forma establerts al Reglament de la Facultat de Lletres. Els estudiants van considerar especialment greu aquesta irregularitat tot tenint en compte que només els estudiants escollits de les candidatures de les assemblees no van rebre aquesta convocatòria a la qual- ves per on- es volien aprovar els plans d’estudi que liquiden les llicenciatures i contra el qual les assemblees s’havien posicionat en contra públicament. L’alternativa proposada pels estudiants va ser la convocatòria d’un referèndum vinculant per al conjunt de la comunitat universitària. Per arribar a aquest referèndum, l’Assemblea d’estudiants de Lletres havia recollit més de 80 signatures de juntaris i juntàries per avalar una junta extraordinària amb aquest punt.

La resposta del Deganat sembla no estar gens ni mica a l’alçada del bon funcionament de l’assemblea. No només va denegar qualsevol canal de comunicació amb la delegació d’estudiants sinó que, a més a més, ha tramitat aquesta convocatòria de Junta extraordinària fora del termini establert al reglament (10 díes) i per al juliol, -la pitjor data per a la participació institucional dels estudiants (molts dels quals encara fan exàmens o treballen per tal de pagar-se els estudis pels quals lluiten).

Tot i aquest cúmul de despropòsits per part del Deganat, s’ha d’afegir l’obertura dels expedients sancionadors i la convocatòria d’una nova Junta Permanent per aprovar el que no va poder ni per reglament vigent ni per l’acció extrainstitucional dels estudiants de la Facultat de Lletres. En cap moment s’ha volgut dialogar, ni tan sols mitjançant l’arbitratge sol·licitat pels estudiants al Síndic de Greuges de la UAB.

El Rector, amb el ferm suport de la Degana - que encara podran dir que la seva és una actitud democràtica i “progressista” com van declarar fa uns mesos alguns membres de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques- han trencat tota via de diàleg imposant la via de la repressió pura i dura i aplicant un doble barem, això sí, sempre en contra dels estudiants. Els estudiants, que malgrat no ser escoltats per la gran majoria del professorat de la UAB, cada cop guanyen més suport dins i fora d’aquesta universitat per defensar el que fan: exercir el seu dret a la llibertat d’expressió, reunió i manifestació per denunciar les constants irregularitats i manques de democràcia real i formal de la institució en l’aplicació de la reforma universitària (LOU) i el desenvolupament del Reial Decret que elimina les actuals diplomatures i llicenciatures. Un atac sense precedents a l’accés i a la qualitat de l’ensenyament superior per al conjunt de la societat, l’escalada definitiva vers la privatització i mercantilització de la universitat a imitació de brillants models tampoc consensuats i també antipopulars, com el de Xile o el dels EUA.

Doble barem repressiu perque encara no s’han aclarit públicament i, menys encara cap als estudiants, les circumstàncies imperioses que van obligar al Rector a cridar als Mossos d’Esquadra a carregar contra les persones assegudes al terra d’un recinte obert del campus (pati de lletres), en horari lectiu, amb el resultat de més de 50 ferits el dia 4 de març. Aquesta circumstància va constituir un abús de poder intolerable, totalment injustificat i sense precedents des de la transició -tret del protagonitzat per l’Aznar al 2002- per part de la institució universitària. Un abús tan greu que fins i tot va aixecar veus crítiques fins dins dels Mossos d’Esquadra.

Sobre aquests fets, sobre les responsabilitats directes en la no-resolució d’aquesta circumstància de la senyora Degana de Lletres, Helena Estalella; el senyor Secretari General, Rafael Grasa; del Vicerector d’Estudiants, Joan Carbonell i del responsable màxim d’aquesta decisió, el senyor Lluís Ferrer. No s’ha depurat cap responsabilitat, cap ni una. I no només això: de forma reiterada i constant els comunicats i escrits dels estudiants i de tots els col·lectius crítics amb l’actitud de l’Equip de Govern han estat silenciades i vetades a l’accés de les llistes de comunicació de la UAB. El senyor Secretari aplica el reglament redactat per ell amb cura, la veu del seu amo. La mort de la democràcia.

20 de juny 2008

Manifest de la CGT sobre el nou model d'Universitat a la UAB

En els últims temps estem assistint a una sèrie d'esdeveniments i a la concreció en l'entorn quotidià de la UAB d'unes polítiques que estan fent realitat un nou model d'Universitat. La UAB potser només sigui l'avantguarda en la implantació d'aquest nou model. El seu impuls per part del govern de la UAB, sota la direcció de l'actual Rector, compte amb cert consens de membres d'alguns dels estaments, però en general regna el desinterès, la distracció o el càlcul egoista. La "normalitat" que s'està imposant ens mostra que les polítiques que són dutes endavant no es corresponen als discursos, principis proclamats i reglaments. En la pràctica s'està fent de la UAB un lloc on les decisions s'oculten, la desinformació és la regla, la crítica està penalitzada i el diàleg es redueix al monòleg. És un avanç d'una normalitat que s'assenta dia a dia, i creiem que cal començar a denunciar-la.

El govern de la UAB es basa cada vegada més en decisions centralitzades, per sobre d'una desconcertada i desinformada comunitat universitària. El secretisme de certes decisions i les reunions en localitzacions allunyades del Campus de Bellaterra suggereixen que el govern de la UAB no pretén la transparència, ni facilitar explicacions a la comunitat universitària, sinó seguir el llegat d'altres formes de fer política, potser el fosc model de govern europeu (Tractat de Lisboa, Directiva de les 65 hores setmanals, Directiva del retorn, Declaració de Bolonya).

El model d'autonomia universitària està quedant enrere. La UAB està claudicant davant de directrius arribades des d'instàncies governamentals (autonòmiques, estatals o europees), des de partits polítics o des de grups de pressió empresarials, tots ells equiparats, en una equació sui géneris, amb "la societat". I en consonància amb la sintonia, mil vegades repetida, de que no es poden deixar les universitats en mans d'interessos corporatius del professorat o l’alumnat. Però les universitats són governades per un nou MICINN dirigit per una persona de la Junta Executiva de la CEOE o per una Conselleria de "Universitats i Empresa".

L'espai universitari de la UAB és ara un lloc on és normal el recurs a la força dels Cossos Policials i les Empreses de Seguretat. La mediació, el diàleg i les decisions consensuades han estat reemplaçades per l'exercici autoritari del poder. Se'ns diu que la força tan sols s'aplica per tal d’assegurar el funcionament "normal" dels òrgans universitaris, però el seu ús comporta lesions a membres de la comunitat universitària i un estat d'excepció que s'està convertint en permanent.

La nova imatge dels espais universitaris de la UAB està adoptant l'estètica dels recintes protegits per cordons d'agents uniformats. La idea d'universitat com espai de debat, reflexió crítica i pensament obert sembla allunyada de les fotografies que avui podríem prendre en el campus, i els nous temps ens ofereixen escenaris "ordenats", jerarquies inqüestionables i estaments disciplinats.

Els discursos sobre diàleg i bones intencions, i sobre respecte a la legalitat, semblaria un tret de la idiosincràsia de l'actual govern de la UAB. Però el vocabulari és confús ("nova carrera acadèmica" per a parlar de reestructuració de plantilla, "excel·lència" per a parlar d'habilitats de gestió, "mèrits" per a parlar de l’enginy a l'hora d’obtenir finançament). I en la pràctica, la legalitat es canvia o s'obvia a conveniència. I sempre s'afirma que únicament es pot seguir una trajectòria, la de les decisions de govern, en una clar exemple real de fe en un "pensament únic".

La contenció de l'alumnat crític que es mobilitza s'està iniciant amb l'obertura d'expedients, que com és preceptiu, són impulsats pel Rector. I els mitjans de comunicació transmeten l'alarma davant el suggeriment de que existeixen possibles agents subversius o suposades amenaces. Mentrestant, els canals de distribució interna d'informació únicament ofereixen la versió de les autoritats institucionals.

Per tot això, creiem que ja és hora de començar a observar el que succeeix al nostre voltant. I que cal recobrar la lucidesa que se'ns suposa a la comunitat universitària, de no oblidar que l'espai universitari ha de ser un lloc social obert, públic i transparent, on també tingui cabuda la crítica a les autoritats i a les normes. Creiem que cal impedir que el model d'Universitat que s'està gestant sigui definitivament normal. Per això, requerim a la comunitat de la UAB que faci seves i impulsi les següents exigències:

1.Una moratòria per a totes aquelles decisions que no hagin estat suficientment explicades, argumentades, debatudes i consensuades, encara que hagin estat confirmades per certs òrgans de govern.

2.Uns protocols que limitin la discrecionalitat en les decisions de recórrer a la força (policial o privada) contra membres de la comunitat universitària, restringint-la a les situacions de perill real per a la integritat física de persones, i fent transparents, mitjançant expedients informatius públics que deixin constància i proves concloents, les raons que reclamarien la intervenció.

3.Uns mecanismes de comunicació interna a la comunitat universitària que permetin la lliure circulació d'arguments, testimoniatges i crítiques, enfront de l'actual protocol de comunicació, que únicament permet la distribució de versions oficials, decisions governamentals i propaganda institucional.

4.L'anul·lació de tot intent de dur endavant expedients sancionadors contra grups o persones que mantenen un esperit crític i que actuen en conseqüència, perquè si ara poden formar part de l'alumnat, després poden afectar a personal precari, i després a altres estaments, i algun dia potser perilli la llibertat de càtedra, així que esperem no haver de dir “Ara vénen per mi però ja no queda ningú que pugui alçar la veu”.
Aquest blog és un espai de lliure expressió dels i les estudiants, l'administració del blog no es fà responsable de les opinions expresades a aquest espai.

Tanmateix l'administració es reserva el dret a no publicar textos per considerar-los xenòfobs, sexistes, ofensius o destructius.