http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3562490
La burla als mossos dels estudiants
Els estudiants i professors que es van manifestar ahir per Barcelona van canviar de sobte la ruta de la manifestació i van desconcertar, doncs, els mossos d'esquadra, que ja havien blindat el centre de la ciutat. Els convocants havien anunciat que passarien per la Rambla, però els deu mil manifestants (cinc mil, segons la policia) van fer cap, sense incidents, a Sants, tot criticant el pla de Bolonya i la violència dels atacs de la policia.
Els organitzadors tenien un servei d'ordre propi que s'encarregava de dissuadir els possibles grups violents. Arnau Mallol, del SEPC, va explicar a VilaWeb que, tot i que dimarts havien assegurat que baixarien per la Rambla, ahir, en vist de 'l'ampli desplegament de la policia i dels comunicats oficials d'Interior', s'havien estimat més d'evitar aldarulls. 'Si no ens deixen passar, no passarem', ja havia dit un dels portaveus de les assemblees d'estudiants.
Els convocants havien fet una crida perquè els manifestants no portessin banderes, encara que finalment se n'hi van veure algunes, ni anessin encaputxats. El Departament d'Interior havia dit que en cap cas no toleraria el pas per la Rambla.
Però, sorprenentment, la manifestació, en lloc de sortir de la plaça de la Universitat pel carrer de Pelai en direcció a la Rambla, va tirar pel carrer d'Aribau. Els mossos es van desplegar a corre-cuita a la ronda de Sant Antoni, tement que els manifestants no provessin d'encaminar-s'hi, però la marxa va pujar fins al carrer de la Diputació, i d'allà cap a la plaça d'Espanya. Era un recorregut que ja tenien preparat i que va agafar els mossos per sorpresa.
La manifestació va deixar després el carrer de la Diputació, va pujar pel carrer de Calàbria fins a la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya, on va desplegar i penjar una pancarta que reclamava la dimissió del conseller d'Innovació, Universitats i Empreses, Josep Huguet. En acabat, va continuar fins a l'Avinguda de Roma i va enfilar pel lateral de l'estació cap a la plaça de Sants. Allà va ser rebuda per membres d'alguns col·lectius i moviments socials del barri que van tirar coets a tall de benvinguda. Seguidament, van continuar, tots plegats, pel carrer de Sants fins entrar a la plaça d'Osca, on els col·lectius de Sants havien preparat un taulat per als parlaments finals.
A la plaça d'Osca dos representants d'associacions de Sants, el professor de filosofia de la UB, Santiago López Petit, una representant dels estudiants i un representant del sindicat obrer andalús van llegir els manifestos finals, encoratjant els estudiants a continuar les mobilitzacions.
La manifestació, de signe festiu, va fer tot el recorregut sense incidents i, fora de l'helicòpter de la policia i dels antiavalots que la seguien, s'hi van veure ben pocs mossos d'esquadra. Això sí, els concurrents no van parar de demanar la dimissió dels consellers Joan Saura i Josep Huguet.
Protestes en algunes ciutats més
Ahir també hi va haver manifestacions en algunes ciutats més contra el pla Bolonya i en solidaritat amb els estudiants que es mobilitzaven a Barcelona. Un centenar d'estudiants es va concentrar davant el rectorat de la Universitat de Lleida i, a migdia, centenars d'estudiants es van concentrar a València davant la Facultat de Geografia i Història; a més, uns tres-cents van ocupar el rectorat de la UV durant vint minuts per criticar els atacs de la policia de la setmana passada. A Girona, un centenar d'estudiants es va concentrar davant la seu d'ICV, a la carretera de Barcelona, i la van tallar durant vint minuts. Uns quants, vestits de blanc, es van estirar a terra de manera que es podia llegir la paraula 'prou' mentre els companys cridaven proclames contra els mossos i la càrrega de la policia de Barcelona. Després van anar fins a la plaça del Vi, on van llegir un manifest.
35 comentaris:
Que n'aprenguin tots els antidisturbis i pirats del govern que esperaven fotre'ns d'osties a la primera excusa.
Ni minoria ni violents, erem multitud i pacifics.
celebro que fos tot pacífic;
espero que no hi hagi més violència relacionada amb aquest conflicte
(per mi, els piquets també són violència).
I això de canviar el recorregut, va ser de sobte? sense estar autoritzats a fer-ho? això no tindria cap sentit!
escooooolta!!!!! va sssser sssssuperguai!!!!! vam anar tots els colegues amb les estelades i les rastes i va sssser ssssuperguaiii!!!!
jo vai cridar mooolt i vaii cridar "foralrector" i mossssolquinoboti" ossstiii que va sssser guai, i el meu comapny el rastes va portar una litrona i l'altre el del cabell rapat va portar uns calimoxos a les ampolles de llitre i mig!!!
que xulu que va ssser tot!!!!
a veure quan ho repetim, encara que sigui en comptes de bolonya per quatre estacions o per margarita, tant se val!!!
Ja n'hi ha prou de tantes imbecilitats ( va per tu anonim de sobre meu) Estem perdent el temps nomes discutint dels metodes pero es parla molt poc del que es el Pla Bolonya. Els de l'assemblea: No us deixeu engatussar, que la majoria de gent es imbecil i nomes sap repetir com lloros que volen anar classe per despres no apareixer en tres setmanes, seguiu amb la feina q esteu fent ( amb erros evidentment com qualsevol cosa feta per persones) i deixeu de perdre el temps amb gent curteta.
uauuu! van burlar els mosssos! Engegeu el walkis! operació burlem la seguretat!
I perquè? què es va aconseguir?
Vendre-ho com una heroicitat ho trobo molt infantil.
Soc professor i crec que el que toca, després d'haver demostrat que es pot realitzar una mobilització pacífica, és plantejar que la JPDI acabi amb la seva intolerable inhibició davant el procés (és l'únic organisme de representació amb el que compten els professors i, com a mínim a la UAB, ha destacat, amb la presidència d'una dirigents de CCOO pel seu absolut desinterés per l'autoritarisme de les preteses "autoritats" acadèmiques (que no fan us de l'autoritat, sinó que el confónen amb el que provoca el buit d'aquesta: la deriva autoritària).
Crec que el que correspon es establir els ponts de diàleg amb els estudiants que no es va poder o no vàrem saber mantenir. Jo soc molt crític amb algunes coses que ha fet l'assemblea, però mai la desautoritzaré com a organisme. Crec que es tracta de parlar per evitar la neutralització mútua dels sectors que han d'impedir el que se'ns vé a sobre. El professorat sap que els plans d'estudis empitjoren de manera greu la seva capacitat de docència. Que poden presentar-se situacions d'empitjoramen de les condicions laborals per fer més hores cobran el mateix, donat que el sistema de Bolonya implica una tutorització que només es pot fer incrementant la plantilla del professorat i acabant, per cert, amb vergonyoses situacions de diferències salarials i precarietat intolerables. D'altra banda, la lògica mercantil de Bolonya és el que es critica: no la funció de la universitat ACTUALITZADA I AL SERVEI DE LA SOCIETAT. La universitat crea i transmet SABER, i ho ha de fer d'acord amb les necessitats de la societat. En el cas de lletres, per oferir el màxim d'accés a la cultura, per evitar la seva banalització i per oferir recursos crítics. Feia broma amb un company que, si haguéssim de ser lleials a les normes del mercat, no explicariem mai qui és Dickens o Tólstoi, sinó que hauriem d'explicar els best-sellers, que és el que vénen les grans empreses d'edició.
Respecte del que es diu dels alumnes que plantegen el seu dret de classe, la meva opinió és que ténen raó. S'ha de fer classe i exigir, a més que siguin classes de veritat, no massificades i establertes d'acord amb plans d'estudis que van empitjorant la possibilitat d'escollit optatives i de possibilitat que professors que han fet recerca sobre un tema puguin transmtre en condicions el que han fet als seus alumnes. Es té el dret a la classe, clar que sí. El tenim els professors i els alumnes i l'hem de defensar, sense deixar-nos tancar en l'alternativa entre els que volen classe i els que volem mobilització. Ens mobilitzem en favor del dret a les classes, a la cultura, a l'aprenentatge, a que les persones que saben més puguin oferir el seu coneixement a qui pot aprendre i difondre'l després. Què us havieu pensat?
S'ha de fer que la consigna VOLEM FER CLASSE sigui nostra, no del sector que hauria de tenir, com a consigna NO VOLEM MILLORAR LA QUALITAT DE LA DOCENCIA. Amb imaginació, treballem per a indicar-ho, perquè això sigui el que dongui caràcter al moviment, sense deixar-nos fer trampes.
Com deia Layret: quan el treballador fa vaga, no és que no vulgui treballar, sinó que vol treballar en altres condicions. Exigim el dret a treballar, exigim el dret a una universitat on es pugui treballar d'una manera digne. El nostre OBJECTIU no és la mobilització. La Mobilització és el nostre MITJÀ per aconseguir-ho.
hola! que hi ha vaga de tres dies la pròxima setmana?
Xapó pel professor anònim, que l'ha clavat de ple.
El que no entenc, és que si els professors sabeu que Bolonya comporta això i molt més... perquè no esteu a favor dels estudiants? Es a dir, no seria més potent una vaga d'estudiants i professors conjuntament per posar en manifest precisament que no es vol Bolonya i tot el que comporta? O almenys, tal com s'està aplicant des de les institucions.
Segurament amb el suport del professorat, les mobilitzacions haurien estat més efectives, i potser ara no estaríem amb una vaga cada setmana.
Felicitats i gràcies als coordinadors de la manifestació i a tots aquells que ho van fer possible participant-hi.
Moltes gràcies a l'aportació del professor, estic molt d'acord amb els seu plantejament i crec que la clau és aquesta. TOTS volem fer classe, però classe de veritat, on realment es transmeti coneixement i no simples dades útils tan sols en un món laboral cada cop més precari i competitiu.
Torno a ser el professor: gràcies per haver acceptat la meva participació en un espai que és el vostre, d'entrada. I la manera en què héu copsat l'essencial de la meva proposta i el parany en que se'ns volia fer caure a totes les persones que estem per una Universitat Pública de debó, fent classe d'acord amb les necessitats de la societat que, curiosament, no són les necessitats del mercat. Us posaré només una analogia: fa uns anys, se'ns va vendre, per part d¡una certa esquerra, que la flexibilitat laboral era el millor sistema per a la creació de feina, perquè els empresaris contractàven sense por. El resultat és que, en temps de crisi, aquestes possibilitats precaritzadores han estat fetes servir per poder posar al carrer a la gent. Aquesta és la diferència entre les necessitats del mercat i les necessitats d'una societat on hi ha interessos antagònics.
El problema del professorat es complex i vé de lluny. D'entrada, ´som un col.lectiu molt i molt divers, amb diferències de salari i de seguretat laboral que farien l'escàndol de qualsevol empresa. Aauestes diferències no són el resuultat de la gestió de la dreta al govern, sinó de les peticions de "carreres docents" per part dels sindicats, sempre al servei dels col.lectius que, curiosament, en comptes de demanar rigor ciéntífic propi de mercat, demanen atenció als més antics, premiats sempre amb salaris que poden tenir diferèndies de 1.000 euros entre un catedràtic i un titular, i estem parlant de catedràtics que ho són en concursos sense competència "de mercat", sense aplicar els criteris que es consideren raonables fora del marc universitari. Per exemple, com si la gent anés a comprar a les botigues més velles i aquestes rebéssin subvencions públiques...Per què, aquest professorat tan indignat amb els alumnes, no s`'aplica ell mateix la lògica empresarial i s'exigeig proves objectives? Doncs que no s'indignin tan, perquè porten molts anys vivint d'un estudi que només s'aguanta gràcies a les persones que considerem que el coneixement es deu a la societat, no al mercantilisme. O es pénsen que les seves reflexions sobre determinats aspectes de la història, de la literatura o de la filosofia, són pagats d'acord amb la demanda del mercat? Doncs una mica de coherència: no es pot defensar l'autonomía del saber per guanyar-se 4.000 euros al mes, i després dir que s'ha de tenir en compte la lògica empresarial...
Per no indicar, i cal que es tingui en compte cada vegada que hi hagi una queixa, que alguns dels professors que han estat més actius en la demanda explícita de repressió sobre l'alumnat (sí, de repressió en forma de pèrdua de la setmana blanca, per exempe), es van permetre, quan els hi va convenir, quan només eren professors precaris l'any 1975, posar-se en vaga TOT UN CURS (cobrant cada mes, això sí, perquè la vaga no estava reconeguda i, per tant, es tolerava i es cobrava), deixar els alumnes sense aquest dret a classe que sacralitzen ara i, a més,desfer els expedients dels alumnes que volien treballar amb un aprovat general polític, que va beneficiar les persones que no feien res. Que ho recordin sempre, aquests que ara dónen lliçons d'academicisme (que és quelcom diferent a la vida acadèmica).
O podriem considerar si els professors, tan critics amb tota mobilització, tan atents al dret a una classe feta sense les condicions adequades (m'estranya que considerin satisfactòries les condicions en les que ens trobem fent classe: jo no les trobo), estan disposats, llavors, a acceptar les normes d'avaluació que, per exempre pretén portar el president Sarkozy a França, fart del que ell diu corporativisme, amb la lógica d'una persona que creu que la universitat s'ha de mantenir en els mateixos termes que qualsevol empresa. Que els estudiants ho pateixin, perfecte. Però que no toquin el sistema funcionarial, els mètodes de promoció que no afavoreixen precíssament les persones que més treballen, i que cap governant consideri que s'han d'adaptar a les condicions dels altres treballadors del país. Un intel.lectual com Löwy recordava, davant d'aquestes reformes, que l'autonomia de la valoració de la recerca a França va ser el resultat d'una cultura antifeixista, de la resistència, que es va fixar en lleis al 1945-46, quan es considerava que hi havia sectors que no podien funcionar amb una lògica de mercat, sinó amb la lògica del servei públic.
Per tant, s'ha de dir alt i clar que, moltes de les persones que ens recorden el dret a classe, haurien de veure's amb la resposta del dret dels alumnes a rebre classes de persones que s'han dedicat a fer la seva carrera en condicions de competència, amb reciclatges, amb control de la recerca, i no en les condicions en què s'ha donat la vida del professorat universitari, estalvi de totes aquestes molèsties, en perjudici dels estudiants. Cada vegada que parlin dels drets dels alumnes, que se'ls hi pregunti sobre el seu curriculum, que se'ls hi digui si s'han sotmés en condicions adequades a les mateixes avaluacions que demanen pels alumnes i si les seves classes ténen el control que qualitat que demanem alguns.
Aquesta divisió del professorat ha servit perquè uns visquin millor que altres, però també per a impedir una mobilització de caràcter política i laboral conjunta que arribi a crear un front comú de la comunitat universitària.
Com ho ens hem de plantejar d'una altre manera quan els sindicats majoritaris no han dit RES sobre el conflicte ni sobre les diverses mesures de pressió que s'han exercit sobre el professorat i sobre l'alumnat? Perquè no es demana públicament que la JPDIO respongui per la seva manca d'intervenció davant de coses com el tancament de la facultat de lletres, que va vulnerar el dret a la classe o sobre l'abolició de la setmana blanca o la perllongació de les hores de classe del professorat quan es va acabar el quatrimestre? Es pot tolerar que l'organisme de representació dels professors (que no és una assemblea, aquí ja no es pot fer la crítica fàcil) hagi passat olímpicament de tot això, amb por a perdre el recolzament d'aquells professors que militen en els sindicats majoritaris, però han mostrat una gran agressivitat contra la mobilització estudiantil (no una posició crítica, sino de simple i pura condemna i criminalització)?
Potser aquests són alguns dels elements que, desgraciadament, dónen resposta al perquè el professorat no ha pres postures diferents. Home...Potser, si els llocs de feine es veiéssin en perill, perquè el producte que s'elabora en alguns departaments molt combatius contra la mobilització no vén...Potser els veuriem a primera fila, lluitant pel seu salari com bojos...
al senyor professor:
llegint amb cura els seus raonaments, trobo a faltar la noció de què vivim a un mon capitalista, exactament això, i aquest any el llibre més venut és Ruiz Zanfon, no Dickens. Per canviar aquesta situació calen probablement una mena d'accions una mica diferents que piquets a les classes o cercaviles festius per l'eixample. No es pot pressionar per baix, cal fer-ho per dalt, i assumint riscs: crec sincerament que primerament per part dels professors.
A tot això, no trobo en les seves paraules cap explicació que doni autoritat a les colles de nois i noies amb actituts autoritàries i fregant la violència cridar a alumnes i professors per aturar classes.
I sobretot no desapareix la sensació que aquestes colles precissament a lletres ho fan pel tema dels expedientats.
Un mon capitalista com el que tenim trobo que te moltíssimes deficiències, però em permetreu opinar que l'alternativa que em propossen aquests joves quan parlen de "autogestió", "anarquia", i ho fan destrossant les parets i el mobiliari de la facultat, i coaccionant a la majoria "silenciosa" i pel que sembla "ignorant", em sembla força pitjor. De moment, prefereixo que millori el sistema al que vivim.
Algú sap alguna cosa de vaga aquest dimecres i dijous? 1 i 2 d'abril?????
Ole profe!
No hi ha res més a dir...
És bastant indignant el què expliques.
Indignant perquè és veritat...
Stive:
Jo no soc el professor, soc un noi "violent" que després de llegir el seu comentari té la necesitat de dir-li un parell de qüestions:
Deixi de dir mentides siusplau, en aquests moments de la pelicula i encara continua amb el tema dels expedientats, sempre la mateixa excusa, vosté no té cap mena de intenció de canviar res del que està establert, vosté viu bé, està comode, se'n diu societat del benestar. Hi han protestes arreu del pais sobre el pla bolonya, i abans dels expedients també hi havien manifestacions i propostes, fins que van carregar-se als estudiants de torn, perque gent com voste pogues utilitzar-los com a leiv motiv de les protestes, quin analisi tan ridicul, és vergonyos.
Jo, formo part d'aquests piquets, i en cap moment he entrat cridant a ninugna aula, ni he trencat mobiliari urbà -cosa que no nego que hi hagin atres que ho fagin-, però posar a tothom al mateix sac és injust i patetic, i encar més parlar d'anarquia, des de l'assamblea no s'ha parlat mai de anarquia, sino de demanar un epai de debat per tractar una reforma tan important com és bolonya, un referendum on tothom pugui participar-hi, i no els 4 de sempre que decideixen per milions de persones, pero sembla ser que aixòestà mal vist en aquesta societat tan democratica en la que vivim, sembla ser que no toca aixo-com deia aquell-.
I voste, pot continuar analitzant el conflicte com vulgui, des de la senzillesa de que els estudiants son violents, una minoria, anarquistes i autoritaris, pero no vulgui veure el que fan per nosaltres sense ni tan sols preguntar-nos si ho volem.
I si, vagi esperant que el sistema millori, pero esperi molt eh, que quan s'adoni que ja no hi ha marxa enrere sigui massa tard.
bé, les pintades no les faig jo,
l'atac al deganat (consulteu el video a la web) no el vaig fer jo,
les samarretes amb l'A d'anarquisme no les vaig fer jo,
les pintades d'universitat "autogestionada" (per quí, pels okupes?) no les he fet jo,
en canvi els crits i els insults a la porta de l'aula sí els he rebut jo,
i les nombroses manifestacions "a l'estat", a tot arreu, en contra de Bolonya ens estan sent amagades pels maquiavèlics medis d'informació, els milers de manifestants que col·lapsen els carrers de Madrid, Sevilla, Cáceres, Coruña, Valencia, Bilbao... ni tan sols permeten que apareguin a internet ¡ens han robat fins i tot internet!
i jo soc aquí qui diu mentides...
Stive: torno a ser el professor. es cert que hauriem de fer alguna cosa més des de dalt perquè la cultura no es degradi i donar els nostres alumnes les millors condicions, entre les quals crec que es troba la que es deriva del teu propi comentari: que puguin relacionar la seva competència amb una societat que ha estat sotmesa a valors diferents, senzillament perquè els grups que poden crear valor socials disposen de les eines per fer-ho. Nosaltres en tenim moltes menys.
Crec que l'assemblea ha de reduïr en la mesura que pugui fer-ho (i no sempre pot) qualsevol escenari de violència o d'imposició. D'altra banda, la gent no s'ha de posar tan nerviosa ni respondre en la manera en què s'ha arribat a fer, quan alguns alumnes han volgut, senzillament, explicar que l'assemblea havia proposat vaga. Hi ha hagut una determinada forma de violència i jo mateix he estat testimoni d'insults greus a alumnes que no estaven practicant cap tipus de violència per part d'algun professor.
D'altra banda, els membres de l'assemblea van acceptar sense cap tipus de problema que es perllonguéssin les classes en l'assemblea del 12 de gener. El sector que va perdre no va boicotejar les classes: senzillament, no va anar. Llavors, la decissió de l'assemblea sí que es va considerar oportuna. Però m'hauria agradat veure, a la meva classe, tot aquells alumnes que reiteradament s'han queixat de la interrupció de la docència. On eren, quan el rectorat, a demanda del deganat, va allargar les classes? No creus que ai´xò els hi treu legitimitat per parlar?
Una última cosa. Jo, que era partidari de que hi hagués mobilització i continuació de classes, estic fart que es digui (i així ho va justificar la resolució del rectorat perllongant les classes dues setmanes), que la majoria de l'alumnat estava contra l'ocupació. No és veritat. Al referèndum del 15 de desembre, 200 alumnes es van pronunciar contra l'ocupació. Els 260 que volien ocupació amb classes normals no renunciaven a l'ocupació. Per tant, nomes 200 poden compartir la crítica que les autoritats acadèmiques han considerat sentida per una immensa majoria dels estudiants: menys del 20% de les persones que van participar a la votació i menys del 10% de les persones que podien haver participat.
La resta, fins a 1.077, es va considerar favorable a l'ocupació. No sé si van ser 240 o 260 alumnes que van voler ocupació i classes normals. Però eren alumnes que no compartien, perquè haurien votat d'una altra manera, aquesta visió de l'ocupació i van ser perfectament capaços de distingir entre ocupació i vandalisme d'alguns.
Crec que, més enllà de les dades, la majoria dels alumnes el que vol es mantenir un espai de defensa dels seus drets i perdre el mínim de docència, que és, efectivament, un dret. En aquest tema sempre hi ha una tensió de fons, resultat no d'aquesta lluita, sino de totes les que he pogut viure. Per això, del que es tracta es d'establir ponts de diàleg, en primer lloc, al sí mateix dels estudiants per diferenciar la lluita del robombori. Aquesta diferenciació cal no només que es digui, sinó que es vegi, que es calculi el cost de la mobilització amb molta cura per no crear fractures entre persones que defensem una universitat pública de qualitat.
Cal que el professorat parli als seus propis espais: desgraciadament, el espais sindicals no han estat a l'alçada i la posició de la JPDI ha estat vergonyosa per la seva tolerància respecte d'accions i valoracions de les autoritats acadèmiques.
I cal fer un debat perquè tothom plantegi quin és el seu model d'actualització i reforma de la universitat, que mantingui la seguretat de la seva funció social i l'eficàcia de les estratègies de recerca i docència, però no per la pressió del mercat, sinó per les necessitats de la societat.
La universitat no por ser-hi al marge de la societat. Es evident. però cal dir que aquest no pot ser l'argument que es fa servir des de posicions de autosuficiència pel que ens convé. La manera com es defensa l'autonomia universitària com si la universitat fos propietat d'algun estament, tantes vegades. La manera en que els mateixos que parlen d'aquesta modernització i atenció a la demanda del mercat, a la facultat de lletres, no saben que el mercat tancaria docència i recerca que interessa a sectors ínfims de la societat, desgraciadament. Només demano la coherència d'autoexigir-nos les mateixes normes que demanem. Deixem que sigui "la societat" la que defineix la lògica dels sistemes de promoció a la carrera docent? O defensem amb ungles i dents que només ens pertoca a nosaltres, o més ben dit, als grups de pressió que ténen força per influïr sobre les decissions ministerials, per salvar places, departaments, assignatures, independentment del que digui el mercat?
Obrim el camí per parlar no només contra Bolonya, sinó per parlar de quina reforma universitària volem, en coherència amb la seva obligació de ser un servei públic de qualitat, amb capacitat d'exigir que la gent es dediqui a estudiar (no només a reclamar el dret a anar a classe, sinó a anar a classe de veritat, el 100% dels matriculats i amb disposició d'acceptar l'exigència). Que hi hagi acceptació de les exigències de preparació de docència i de recerca contrastada regularment que els professors, a diferència del que passa ara, estiguin obligats a cumplir, perquè treballem a un servei públic, com ho fa el metge d'urgències del Clínic.
I vull dir una cosa. Entre els estudiants que han portat la mobilització hi ha de tot. De tot. Com entre els estudiants que no han fet ni mobilització ni classe QUAN NINGU IMPEDIA FER-LA. `Però faltaria a la veritat si no digués, precissament perquè hi ha de tot, que entre les persones que han treballat de manera més dura en les classes es troben persones que han estat favorables a la mobilització. D'altres no, segur. Però que no es digui, perquè soc testimoni directe, que la majoria de la gent que es mobilitza es mala estudiant. Senzillament, no és veritat. I no estic fent demagògia al lloc indicat. Es que ningú ho ha expressat, i he de confessar que a mí mateix em va sorprendre. No menys que veure només un 20% d'alumnes a classe les dues setmanes de perllongació de calendari. Això sí que és una minoria.
I perdonéu. Aquest és un espai vostre i, en tot cas, només volia rebatre, des d'un punt de vista que no es té per part de molts estudiants, el que passa o com es veu a l'altre sector. El debat, en tot cas, és vostre.
Ja va sent hora de que ens escoltin...
Em sembla fantàstic el canvi de recorregut!! ajajaa quina cara deurien fer els mossos...
Els medis de comunicació, o almenys la televisió, us han afavorit molt mostrant a talls les parts on us estomacaven, així que no et queixis d'això, si us plau. El que no ensenyen mai és la violència i intolerància envers els altres d'alguns de vosaltres.
Algú podría informarme si durant aquests tres dies hi haurà assamblea? i l'hora?
Moltes gracies.
alguien puede decir si estos días hay huelga o no?
A VEURE DURANT AQUESTS DIES DE VAGA (DIMECRES, DIJOPUS I DIVENDRES) HI HAURÀ ASSEMBLEA DIJOUS A LES 11'30 A LA 501.
Se suposa que sí hi haurà perquè hi ha una pancarta al vestíbul.
He visto que alguno se ha duchado pero hasta que no se use desodorante me negaré rotundamente a parlamentar.
PD. Buen Rollo, que la Uni son dos días!
i s'atura classe x l'assemblea?
No s'aturan classes perquè només es poden aturar dos cops al semestre, i ja es va fer.
Em sembla que la vaga ha estat un gran fracàs, aquesta vegada: ahir vaig fer classe amb tota normalitat. Menys mal que la gent comença a pensar...
alguien divce que ha visto los piquetes por Candanchú...
Ep nois, penjo la darrera acta d'assamblea, que potser és interessant.
1) valoració “vaga” i organització de l’assemblea
2) properes mobilitzacions
3) Funcionament CAE
4) Altres
1-valoració “vaga” i organització de l’assemblea
La vaga convocada a la facultat de lletres per als dies 1,2 i 3 està sortint malament, sense piquets no es pot fer vaga. Es qüestiona per enèsim cop si el sistema de votacions es l’apropiat per prendre decisions en assemblea. Hi ha un sentiment general de que estem malgastant una arma com la vaga molt fàcilment.
2) properes mobilitzacions
Hi ha diferents propostes de mobilitzacions de cara al tornar de vacances:
a) Fer classes fora com el curs passat
b) Concentracions a seus del tripartit i institucions del govern
c) Campanya conta la cap de premsa de la UAB, persona que s’ha dedicat a silenciar tota mobilització estudiantil
d) Fer vagues puntuals i ben plantejades
e) Proposta de referèndum per ocupar amb tres opcions: Sí ocupar i vaga, No, Sí ocupar sense vaga
f) Ocupar sense alterar l’activitat acadèmica però amb certa autogestió de les classes pels alumnes
g) Debat amb la nova degana per a que expliqui com s’aplicarà Bolonya i com s’està aplicant a la nostra facultat
h) Ocupar la biblioteca i fer vaga a la japonesa
Totes aquestes propostes volen ser una mesura de pressió per a que les institucions obrin un procés de diàleg sincer.
S’ha dit que aquest curs s’ha abusat de la ocupació, i crema tant als que participen com als que s’oposen. Les institucions han trobat la resposta en la repressió davant les ocupacions.
S’ha valorat que la conjuntura actual es diferent a la del primer semestre i que una ocupació sense aturar la activitat pot portar a futures mobilitzacions.
Aquestes propostes es traslladaran a la CAF i CAE. Totes dues es fan el dia 2 de abril.
La CAF es farà a les 14h a CC de la Comunicació i aniran el Marc i l’Oriol.
La CAE es farà a les 17:30h a UB Raval i aniran en Gerard i la Bet.
3) Funcionament CAE
S’ha dit que no es veu transparència en les comissions, les seves decisions no baixen a les assemblees. Hi ha una impressió de que la CAE va més enllà de ser una coordinadora de assemblees de facultats ja que pren decisions quan hauria de ser una òrgan on es posen en comú les idees i propostes de les assemblees. Es fa autocrítica perquè si la CAE funciona com un òrgan de decisió es en part culpa de les assemblees ja que al no implicar-se han permès que s’estableixin certes dinàmiques que trenquen amb les bases.
PROPERA ASSEMBLEA: DIJOUS 16 DE ABRIL A LES 11:30H
ORDRE DEL DIA: PROPERES MOBILITZACIONS
En Quim demanarà aula i farà el cartell.
m'agrada sobretot la part que diu "La vaga convocada a la facultat de lletres per als dies 1,2 i 3 està sortint malament, sense piquets no es pot fer vaga."
És a dir, que si no coaccionem als alumnes, aquests van a classe lliurement, i això vol dir que la vaga surt malament. Si la majoria actua amb llibertat, això no està bé.
Què fort...i després us extranyeu quan us diuen feixistes...
Bueno, bones vacances, espero que tots tornem amb les piles carregades, bueno tots menys aquesta colla de sargantanes despreciables que es senten molt valents i molt lliures de culpa quan escriuen aquí críticant i amenaçant, aquests animals als que fins i tot la gent normal contrària a la ocupació li semblen xungos i que sembrar enfrontaments via internet amb total impunitat els deu posar calents o no m'ho explico.
Uf, me quedat relaxat.
Ara per la resta de gent normal que opinava que les vagues son un mal mètode, quan tornem de vacances, esperem les vostres propostes.
sargantana...
quin animalet més maco...
quant més conec els okupes més m'estimo la meva sargantana...
El grau en Geografia no havia de durar 3 anys? Veig que no dura 4 anys, i després s'haurà de fer màster si vols tenir la llicenciatura, o sigui que durarà 5 anys la carrera!!!
Quan torna a haver assemblea?
Algú ho sap de primera mà?
Em penso que van dir aquest dijous 20 d'abril... no estic segur.
Merci companys...!
Salut i insubmissió!
Hola, escric aquest missatge per veure si és que han piratejat la web o que passa que no s'actualitza.
S'ha mort l'assemblea?
Publica un comentari a l'entrada