Els companys de comunicació han elaborat aquest escrit, com a mostra de suport al company Tomàs;
Des del passat dilluns 23 de febrer el company Tomàs Sayes, estudiant d'Enginyeria Informàtica de la UAB i militant del SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans) està duent a terme una vaga de fam indefinida. Aquesta acció tant contundent i extrema s'està duent a terme per tal d'exigir a les autoritats universitàries que replantegin els seus posicionaments i facin cas a les demandes del moviment estudiantil. Unes demandes a les quals, fins al moment, han fet orelles sordes:
-que s'iniciï un debat profund i real en el sí de la comunitat universitària
-moratòria de l'Espai Europeu d'Educació Superior
-que es retirin totes les mesures coactives i repressives contra el moviment estudiantil
-readmissió dels 6 expulsats i retirada de les amonestacions públiques
Des de l'inici de la protesta, la política del rectorat de la UAB s'ha caracteritzat per una repressió encoberta. Mitjançant la coacció als mitjans de comunicació i la retirada de tota mena de material de difusió sobre la vaga de fam, ja siguin pancartes o cartells, està intentant silenciar tota mostra de dissidència estudiantil. D'altra banda, mitjançant la seguretat privada de la universitat, està controlant totes aquelles solidàries que s'acosten a veure en Tomàs, arribant al punt de prohibir-los l'entrada, en un intent de desgastar el grup de suport i el propi Tomàs.
És per tot això que des de l'Assemblea de Comunicació volem manifestar:
La nostra solidaritat amb en Tomàs, alhora de donar-li tot el nostre suport, recolzament i ànims per seguir endavant en la lluita.
El nostre rebuig a la política repressiva de la universitat. Justament un any després de la càrrega dels Mossos d'Esquadra a la Facultat de Filosofia i Lletres del 4 de març, la nova rectora, Anna Ripoll, està demostrant que les autoritats universitàries no tenen cap mena de voluntat de diàleg, sinó que pretenen eliminar i criminalitzar el moviment contra la mercantilització de la universitat.
La nostra indignació per la manca de llibertat d'expressió a la UAB. Considerem inadmissible que el rectorat, de la mà de la cap de premsa, Esther Crespo, prohibeixi i controli l'entrada dels mitjans de comunicació a la universitat i pressioni per tal que la protesta no tingui ressò mediàtic. Entenem que això és una mostra més d'aquesta repressió i silenciament que pretén el rectorat i que a la UAB, un cop més, no hi ha llibertat d'expressió.
La repressió no ens aturarà!
Solidaritat amb en Tomàs!
Assemblea d'Estudiants de la Facultat de Ciències de la Comunicació,
4 de març de 2009
5 comentaris:
Primer de tot, dir que respecto tan al Tomas com la seva decisió ja que està posant en joc la seva salut i porta fins les últimes conseqüències les seves conviccions. Però d'altra banda, dir que no comparteixo de cap manera la seva acció.
La vaga de fam en sí, ja considero que no és dels mètodes de pressió més adequats ja que com enfront tinguis un cabrón al que vols pressionar et pot costar molt car i sense haver aconseguit gaires fites.
Em sembla que una vaga de fam és totalment desproporcionat per lluitar contra el pla bolonya, un pla d'estudis. Senyors, que això es el que feia Gandhi per lluitar contra l'Imperi Britànic!!!!!
Si estem continuament parlant de col.lectiu, de decissions conjuntes en assemblea, de la unitat de tots els estudiants es el que ens fa forts,... Per què ara un estudiant individualment es llança per iniciativa propia amb aquesta acció?? Ganes de protagonisme, de ser el salvador de la patria?? No ho trobo encertat sincerament , això de crear un màrtir, cosa que alguns col.lectius de l'Esquerra Independentista com el SEPC li tenen molt gust.
La resposta a Bolonya ha de ser colectiva, sense protagonismes ni liders.
Ghandi ja era algú quan feia les seves vagues de fam.
ei jo crec que l'assemblea de lletres hauria de fer un comunicat de suport al company en vaga de fam... o si més no adherir-se a aquest.
Salut!
la resposta contra Bolonya hauria de ser col·lectiva, però la veritat és que no ho està sent. Caldria preguntar-nos per què i fer una mica d'examen de consciència. Ja que potser si hi hagués una resposta col·lectiva contundent no caldria el que esta fent en Tomàs. Precisament és la manca d'aquesta resposta col·lectiva el que ha empès el Tomàs a fer això. Evidentment encara confio que les assemblees obrirarn els ulls i es posaran les piles per combatre Bolonya. Quan això passi no caldran accions individuals. Mentrestant em sembla molt cínic criticar a en Tomàs o el SEPC i acusar-lo de voler màrtirs, cosa que no és certa.
Abans de criticar als altres cal fer autocritica.
Esteu jugant amb foc. Això està completament fora de lloc i és perillosíssim. Com podeu els organitzadors de les mobilitzacions, i els que els hi doneu suport, estudiants i professorat, permetre que hi hagi una persona que posa en risc la seva vida? Atureu aquesta barbaritat els que podeu.
Publica un comentari a l'entrada