5 preguntes i 5 respostes sobre l'ocupació

1. És legitima la convocatòria d'ocupació des de l'assemblea de lletres?

Sí. El 18 de novembre una assemblea multitudinària de més de 250 estudiants (la més gran dels últims 3 anys) va decidir per majoria absoluta convocar l'ocupació amb aturada de classes. Aquesta decisió és legítima ja que l'assemblea és l'únic òrgan legítim de decisió i representació de tots els estudiants com diu el propi reglament de la Facultat de Lletres:

"L'Assemblea d'Estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres és l'òrgan de representació, deliberació i decisió en les matèries pròpies del seu àmbit."

És més, l'Assemblea és la representant dels estudiants dins els propis òrgans de la UAB: els 9 seients d'estudiants de la Facultat al Claustre són de l'Assemblea, i 73 dels 75 representants a la Junta de Facultat són també de l'Assemblea.

2. Hi ha motius per fer una ocupació?

Sí. Les demandes de l'ocupació són molt importants: que es faci un referèndum vinculant sobre la implementació dels nous plans d'estudi de Bolonya (graus); que es faci públic l'estat de dèficit de la UAB; que es retirin els 31 expedients sancionadors a companys i companyes que es van mobilitzar contra l'aprovació dels graus a la Facultat; i la dimissió de la Degana (per la càrrega policial al 4 de març i per l'aprovació irregular dels Graus).

Hem de tenir en compte que els nous Graus suposen una enorme devaluació de continguts i atribucions professionals respecte a l'actualitat: una llicenciatura actual són 3.000 hores de classes (300 crèdits per 10 hores lectives) i els graus en són només 1.920 (240 crèdits per 8 hores lectives).

A més, els expedients s'han concretat amb la proposta de 27 expulsions. 27 companys i companyes que possiblement no puguin acabar la carrera, precisament per defensar la universitat pública!

3. Serveix d'alguna cosa aturar les classes?

Sí. L'aturada de classes a les Facultats i la seva autogestió, així com l'aturada del calendari institucional (reunions de Juntes, Consells, Claustre...) és la manera més clara i factible de fer pressió als òrgans de govern universitaris. Estem utilitzant l'aturada per canalitzar les protestes d'una forma pedagògica i constructiva, i per evitar tensions i ambient de confrontació.

El moviment estudiantil portem anys mobilitzant per a què les institucions universitàries i denunciessin també als governs central i autonòmic per tirar endavant la LOU i el Reial Decret de Graus i Màsters (que comporta la reducció de la democràcia interna, el finançament competitiu que obliga a externalitzar serveis i precaritzar llocs de treball, etc.). No només no ho han fet, sinó que castiguen a les persones que protesten contra la implementació de Bolonya.

Amb els tres últims anys de manifestacions i vagues d'un dia poca cosa hem assolit. En canvi, amb les dues setmanes d'ocupacions amb aturades de classes (a la Facultat de Polítiques, Lletres i Comunicació) hem aconseguit que

l'equip de govern obri postures, d'entrada inassolibles, davant de les reivindicacions abans exposades i estigui oferint propostes sobre la realització d'un referèndum, donant informació sobre el finaçament de la UAB, etc.

Si aturem la ocupació, no estarem fent una pressió real per evitar que desapareguin titulacions, com la d'Història de l'Art o Teoria de la Literatura, no estarem fent pressió perquè 27 persones compromeses amb la universitat pública i amb els drets col·lectius de tota la comunitat universitària, no siguin expulsades, fent una suma de 82,5 anys. Davant d'això, què significa perdre alguna setmana de classe, quan, a més a més, les estudiants podeu demanar a cada professor/a que imparteixi continguts sense avançar temari, en un format diferent, obert a la resta?

4. Són legítimes les reunions de titulació fora de la Facultat?

Creiem que no. Les reunions de titulació han estat convocades pel deganat —no pels estudiants— i a l'altra punta del campus.

És especialment greu que el Deganat de la Facultat en cap moment s'hagi posat en contacte amb l'assemblea de lletres per tal de tractar l'ocupació ni tan sols aquestes reunions de la titulació, quan l'assemblea és la representant dels estudiants segons el propi reglament de la facultat i, per tant, la legítima a decidir sobre l'ocupació.

Cal recordar que durant l'ocupació s'han pogut reunir sense problema a la facultat —i obertes a tots els estudiants— assemblees de titulació convocades pels propis estudiants, com les de Filosofia i Geografia.

Convocant, des de dalt, les reunions de titulació lluny de la facultat s'ha aconseguit justament impedir que els estudiants que participaven de les activitats alternatives de la facultat no poguessin participar-hi. Les problemàtiques de titulació cal que es plantegin i discuteixin des de les seves assemblees i no a instàncies d'elements superiors, i en espais on les integrants hi puguin accedir. Conseqüentment, cap de les decisions preses en aquests espais es pot considerar com a vàlida ni representativa de cap debat aglutinador o procés similar.

El resultat de les reunions de titulació ha estat fomentar les divisions dins els estudiants.

5. Què pretén aconseguir el deganat?

L'objectiu del Deganat de Filosofia i Lletres és l'aplicació dels nous Graus al preu que sigui, fins i tot a expenses de la convivència a la Facultat. Les trobades de titulació endegades pel Deganat de lletres estan generant un enfrontament intern entre nosaltres. Al nostre parer, amb aquestes convocatòries, el Deganat està actuant de manera irresponsable i irreflexiva.

Des del deganat s'han fet córrer rumors interessats, ja que a moltes titulacions s'està amenaçant les estudiants de treure la setmana blanca en cas que les mobilitzacions continuïn. Val a dir que durant les mobilitzacions contra la LOU i de la Guerra de l'Iraq, a la Facultat va estar-se mesos sencers sense impartir matèria i mai no es va plantejar la necessitar d'aplicar mesures d'aquesta mena, per tant considerem aquest fet com un estri de xantatge vers les protestes estudiantils.

Assemblea de Lletres, 2 de desembre de 2008