29 de desembre 2008

Opinions

Els drets socials: aquells que no són fruit de la caritat sinó que són garantitzats universalment a tots els ciutadans en resposta exclusiva a la seva qualitat natural d’éssers humans. Aquells que efectivament són, com els econòmics i els culturals, un equivalent dels drets humans de segona generació. Aquells que l’ONU ratificà el 1988 a nivell Internacional i que trasllueixen la possibilitat d’accedir als mitjans necessaris per assolir unes condicions de vida dignes. Aquells que la història feu brollar en la Constitució de la República de Weimar com a superació de l’Estat de Dret Lliberal.


Els drets socials són:

Dret a un treball i a un salari.
Dret a la protecció social en cas de necessitat:
- Jubilació.

- Seguretat Social.

- Baixes laborals per malaltia, maternitat, paternitat o accidents laborals.

Dret a un habitatge.
Dret a l’educació.
Dret a la sanitat.
Dret a un medi ambient saludable.
Dret d’accés a la cultura.
Dret d’accés a tots els àmbits de la vida pública.


Els moviments i les lluites socials comprenen una part fonamental de la Història de la Humanitat precisament perquè l’objecte últim d’aquests processos fou la consecució d’aquests drets; unes garanties d’igualtat i llibertat REALS per a tots els éssers humans.

A tots aquells que amb les vostres ferotges crítiques desvaloritzeu els mecanismes històrics de lluita social com la vaga o l’ocupació, potser, us caldria repassar allò que comprengué el recorregut històric del segle XIX i a voltes copsar les pinzellades més superficials d’allò que Charles Dickens provà de trasmudar en el seu “Tiempos Difíciles”. Dedicar uns segons a valorar les implicacions que revestiren tots aquells conflictes socials, a voltes, us faria percebre les connotacions “violentes” que s’hi desprengueren des una òptica completament diferent. Potser, perquè responien a una causa superior?

La violència que certament no està justificada en cap cas, sempre s’ha de matisar si es prenen en consideració el context o les circumstàncies que motivaren la precipitació dels fets. Especialment perquè les conseqüències materials són patides per un grup d’estudiants que responen al mateix perfil que el vostre. Vosaltres que ara us erigiu en el paper de crítics i jutges d’ètica i raó compartiu l’essència natural amb aquests mateixos estudiants: la condició universal d’éssers humans. I no és a fi que el producte d’aquesta matisació sigui una justificació de qualsevols conductes violentes sinó perquè l’anàlisi del context que les envolta pot explicar amb justícia quins foren els elements reals que motivaren o propiciaren dites conductes i obtenir, així, una repartició equitativa de les “culpes”.

No oblideu vosaltres que banderegeu per la Facultat reclamant el vostre dret a l’Educació digna i de qualitat, que aquests es sacrificaren per tots vosaltres quan la posició formal de la majoria del cos estudiantil de la UAB convenia en oposar-se frontalment a l’aplicació literal del Programa de Bolonya.

Quant a aquest Dret a L’Educació digna i de qualitat que sembla ser el vostre segon argument després de la violència també escau comentar-ne algunes notes. Assimileu el dret a vaga i la llibertat d’expressió a dos mitjans que atempten contra el vostre dret fonamental a rebre classes i en conseqüència una educació de qualitat. Allò que entra en debat quan es critiquen les reformulacions que pretén introduir el Pla Bolonya al plantejament general d’estudis és el fet si aquestes responen precisament al paradigma d’una educació de qualitat.

Qüestioneu-vos, només un instant, si d’entre aquelles exigències que demandeu a una Universitat Pública es troben algunes de les següents:

Formació integral dels alumnes.
Igualtat d’oportunitats.
Representació estudiantil i reconeixement de la mateixa.
Dret a l’associacionisme, a vaga, a reunió i a manifestació.


Pregunteu-vos realment si el nou Pla de Bolonya acompleix aquestes demandes. Els que respongueu afirmativament podeu restar al marge i a l’espera que esdevingui una realitat definitiva. Els que contesteu en negatiu no us dediqueu a desvaloritzar els mecanismes de lluita. Si considereu que l’aplicació d’aquests mecanismes no s’ha dut a terme de manera prou intel·ligent rememoreu quina és la qualitat essencial de tots, la d’humans que com a tals tenim el dret d’errar però també aquells que responen a la possibilitat d’expressar i de protestar. Ningú us demana recolzament incondicional o solidaritat vers una causa superior que definitivament sembla no ser la vostra. Només es demanda respecte, perquè amb les vostres crítiques i els vostres insults perdeu el criteri de la mateixa manera que atesteu el perden aquells que no fan un ús prou adequat o intel·ligent dels seus mitjans de protesta.




Formació integral dels alumnes, la igualtat d’oportunitats, la plena integració per a superar qualssevol causes de marginació (tal i com recull l’article 14 de la Constitució), la representació estudiantil i el reconeixement de la mateixa, l’associacionisme, i els drets a vaga, reunió i manifestació.


Una estudiant d'historia de l'art, 29 de desembre de 2008.

101 comentaris:

Anònim ha dit...

"La violència que certament no està justificada en cap cas, sempre s’ha de matisar"

ostiaaaaa...la violència es pot matisar...

nenes, preparen sus capuchas y duro con el eskirol!! (que no lo digo yo, busquen por internet el artículo "eskiroles a la boloñesa"

Anònim ha dit...

Molt bon article. Si en el segle XIX els obrers haguessin pensat igual que alguns trolls que pululen per aqui encara estariem treballant 16 hores al dia i viuriem en colonies.

Anònim ha dit...

Tiene rarices la comparación de la ocupación de la facultad con los métodos utilizados por los trabajadores en el siglo XIX, el XX y el XXI. Si creéis que el movimiento obrero habría aceptado la imposición de unas condiciones como las que habéis creado en la facultad durante cuatro semanas, es que no conocéis nada de la historia del movimiento obrero, lo cual permite sugerir que deberíais estudiar algo más de historia de los movimientos sociales.

Anònim ha dit...

Crec què amb aquest darrer post ja s'acaba tota discussió. La violència és matissable...doncs apa, tothom a correr i s'acabat. Fi del tema, i que guanyi el més fort.

Carles ha dit...

"A tots aquells que amb les vostres ferotges crítiques desvaloritzeu els mecanismes històrics de lluita social com la vaga o l’ocupació, potser, us caldria repassar allò que comprengué el recorregut històric del segle XIX i a voltes copsar les pinzellades més superficials d’allò que Charles Dickens provà de trasmudar en el seu “Tiempos Difíciles”."

--> M'estàs comparant la revolta dels treballadors del s.XIX amb la vostra revolució? No és ni una mil·lèsima part de la del 68.

"La violència que certament no està justificada en cap cas, sempre s’ha de matisar si es prenen en consideració el context o les circumstàncies que motivaren la precipitació dels fets."

i

"l’anàlisi del context que les envolta pot explicar amb justícia quins foren els elements reals que motivaren o propiciaren dites conductes i obtenir, així, una repartició equitativa de les “culpes”."

--> Tens raó, la pròxima vegada que ens traieu el dret a fer classe, que, atenta, és un DRET com els altres que has mencionat, ho solucionarem amb violència, perquè està matisat, oi? I estem defensant un dret, oi? O aquí no valdria?

"Especialment perquè les conseqüències materials són patides per un grup d’estudiants que responen al mateix perfil que el vostre."

--> Perdona, però jo ni tiro ous al despatx del deganat, ni insulto a professors ni a alumnes perquè volen exercir el seu dret a fer classe, ni interrompo reunions del consell de govern, ni faig destrosses, ni un llarg etcètera, perquè tots sabem que els expedientats no van ser precisament sants.

"No oblideu vosaltres que banderegeu per la Facultat reclamant el vostre dret a l’Educació digna i de qualitat, que aquests es sacrificaren per tots vosaltres quan la posició formal de la majoria del cos estudiantil de la UAB convenia en oposar-se frontalment a l’aplicació literal del Programa de Bolonya."

--> Sí, i com que "la majoria del cos estudiantil de la UAB convenia en oposar-se frontalment a l’aplicació literal del Programa de Bolonya.", també conveníem a que se'ns tragués el dret a fer classes, i també que se'ns representés amb persones que utilitzen la violència?

"Allò que entra en debat quan es critiquen les reformulacions que pretén introduir el Pla Bolonya al plantejament general d’estudis és el fet si aquestes responen precisament al paradigma d’una educació de qualitat."

--> No tenir classe sí que no és educació de qualitat.

"Formació integral dels alumnes.
Igualtat d’oportunitats.
Representació estudiantil i reconeixement de la mateixa.
Dret a l’associacionisme, a vaga, a reunió i a manifestació.


Pregunteu-vos realment si el nou Pla de Bolonya acompleix aquestes demandes."

Crec que les acompleix totes, el pla de Bolonya, excepte la formació integral de l'alumne, que aquí entra el tema de la privatització i mercantilització, i la igualtat d'oportunitats depèn de què vols dir, perquè si és el manteniment d'algunes carreres no, però si és a nivell de mobilitat dins d'Europa sí. La representació estudiantil, el reconeixement de la mateixa i el dret a l’associacionisme, a vaga, a reunió i a manifestació està recollit als estatuts de l'Autònoma, per tant el pla de Bolonya poc i té a fer.

"Ningú us demana recolzament incondicional o solidaritat vers una causa superior que definitivament sembla no ser la vostra."

--> No juguis amb les paraules, que ja veiem que l'oratòria la portes bé. La causa és de tots, superior o no es qüestionable, però l'eix central de totes les protestes que rebeu és la forma en què s'ha fet.

"Només es demanda respecte, perquè amb les vostres crítiques i els vostres insults perdeu el criteri de la mateixa manera que atesteu el perden aquells que no fan un ús prou adequat o intel·ligent dels seus mitjans de protesta."

--> Sí, mostrem el mateix respecte com el que heu mostrat per treure'ns el dret de classes.

CONCLUSIÓ: aquest tipus de discursos no són els més adequats ara mateix, utilitzar el do de la paraula és entrar en terreny perillós. L'oratòria té una funció clara, que és la de convèncer, i crec que a nosaltres, o com a mínim a mi, no ens heu de convèncer de res. Jo ho tinc tot molt clar.

EL 7 TOTHOM QUI VULGUI A CLASSE!!

Anònim ha dit...

Que ridiculs arribeu a ser... els anti ocupacio, es clar.

Carles ha dit...

Al primer anònim del post:

Acabo de llegir-me l'article de "Eskiroles a la Boloñesa".

Un gran exemple d'educació i respecte...
Deixo el link per si algú s'ho vol mirar:

http://www.kaosenlared.net/noticia/eskiroles-a-la-bolonesa

Anònim ha dit...

¿por qué la asamblea es más papista que el Papa? ¿por qué siempre os ponéis del lado de los de "sí Okupación" y no dejáis de colgar manifiestos, cartas y demás parafernalias? si queréis ser algo objetivos y representar a todo el colectivo, en principio deberíais tener un poco de respeto y tener en cuenta a aquellos que votaron no a la ocupación o sí a la ocupación pero con clases y dejar de colgar cartitas de estudiantes y manifiestos siempre del mismo bando. si queréis una discusión seria y adulta debéis conocer y aceptar las diversas propuestas y no hacer "política" barata (por llamarle de algún modo) de la ocupación y todo lo que conlleva ésta. que los antiocupación como vosotros decís también somos estudiantes con unos derechos, que nos hemos manifestado y hemos votado (en unas votaciones totalmente falsas para gran parte del alumnado) para intentar aportar nuestra opinión, pero como siempre, no se nos ha querido escuchar y encima se nos acusa de egoístas, de corderitos bajo el régimen, de insconcientes, de insolidarios... YA ESTÁ, HOMBRE!! YA ESTAMOS CANSADOS DE LA FALTA DE RESPETO Y DE COMO SE RÍE LA ASAMBLEA DE NOSOTROS SIEMPRE!!!

Anònim ha dit...

La estudiant d'Història de l'Art, afortunadament, no és estudiant d'Història Contemporánia. I es nota. A més, poca cosa déu haver fet per conèixer la dinàmica del moviment obrer que, com s'ha dit aquí mateix, mai hauria ni fet ni tolerat una mascarada com la que s'ha viscut en forma de reivindicació. Hauria triat un sistema representatiu, mai hauria pres una decissió pretesament vinculant amb 165 persones de 4.000
matriculades a la facultat. I, en cas de fer-ho, la resta de treballadors els haurien engegat a fer punyetes. Si vols referir-te a allò que ha passat en altres moments i altres sectors, t'ho estudies millor. I si t'ho han explicat com t'ho ho dius, que et tornin els diners.

Anònim ha dit...

No soc estalinista pero veient l'actitut dels estudiants contraris a la ocupació començo a entendre el sentit dels gulags.

Carles ha dit...

A l'últim comentari:

Crec que aquí t'has passat. Demana disculpes, si us plau.

Carles

Anònim ha dit...

M'afegeixo a la demanda de petició de disculpes. Saps quina imatge dones de les persones que es mobilitzen? Saps que aquesta frase apareixerà en cada ocasió que es vulgui desprestigiar una mobilització?

Anònim ha dit...

Per cert, donat que jo he fet l'últim comentari abans del teu: que potser em ficaréu a un camp de concentració? Va bé saber-ho. Sobretot, per quan algú es queixi de la intervenció dels mossos a la facultat. A la primera assemblea que hi hagi, treuré aquest comentari.

Anònim ha dit...

I també hem de treure tots els vostres insults de "fills de puta" "feixistes" i demès. No jugueu a ser ètics, que potser podeu perdre i de valent!

Anònim ha dit...

Felicitats a la noia de l'article. Estic a favor d'ella totalment.
Hi a la gent que parla del moviment obrer...Bé, és nota que no ho han mamat massa a casa seva!
Que estudiin que són les vanguardes dels moviments obrers, que tornin a llegir Lenin i Marx i que desprès parlin amb conciència, que es veu que molta història tampoc en saben!
O es que no us sona quanta gent va fer la revolució cubana desde el principi? potser eren 150?
Si es que no teniu ni idea de revolucions ni de moviment obrer...Ai!

Anònim ha dit...

El que importa no és si sabem història o no, el que importa és que el nostre futur està en joc i ens hem de posar una mica seriosos. (i les piles, també).

Les reivindicacions sigui quina sigui sempre porta descontament per una part i neguit per l'altre, però és una cosa que s'ha de fer.

No pot ser que abaixem el cap i acceptem la merdeta del pla bolonya. No pot ser que ens doni igual que la UAB pugui reprimir els seus propis estudiants (tot i que tampoc pot ser que aquests estuidiants actuin violentament).

Hi ha tantes coses que no poden continuar essent d'aquesta manera... hi ha tantes coses en què no hauríem d'haver abaixat el cap i ho hem fet...

Jo només espero que el moviment estudiantil no es fracturi encara més, que l'assemblea assumeixi part de culpa en aquesta situació, i que la resta assumeixi la seva per haver passat olímpicament del tema. La pilota es fa cada vegada més gran, i això és molt perillós.

Anònim ha dit...

Com jo no he dit feixista a ningú, no em sento al.ludit.

I, respecte a aquell que ens vol fer estudiar Marx i Lenin, potser que preguntis a aquells que en saben una mica més que tu del tema, perquè em temo que tens una idea dels dos personatges ben curiosa...Carai, ara resulta que Lenin estava per fer una revolució de minories: oi? Doncs potser que miris els debats que va tenir amb el seu propi partit per a aconseguir la majoria als soviets, tot dient que, mentre no la tinguéssin, no podien fer una revolució. No t'ho han explicat a classe, això? I els 150 cubans...per què no parles dels cubans que van anar a Bolívia? Es la diferència entre tenir les simpaties de les masses o no tenir-les.

Per cert, aquest debat només m'interessa amb les persones que han fet recerca sobre el tema, que són, pel que a nosaltres respecta, els professors. I no els doctrinaris de saló que no teniu ni idea de la història que ens pretenéu ensenyar aquí. Apa, ves a llegir una mica més...¿T'imagines en Lenin cuinant al hall de lletres? Es per petar-se. Es posaria a plorar veient com el cites...Quina nota t'han posat, a revolució russa? I a historia dels moviments socials?

Anònim ha dit...

Ara, els 165 de l'assemblea son els 150 revolucionaris cubans...aleluia! Liderats per l'estudiant d'Història de l'Art, segurament...patètic. Potser que parleu de temes que interessin la gent (que és el que van fer els revolucionaris cubans, que lluitaven contra una dictadura i no se n'aprofitaven de la manca d'ordre i de defensa dels interessos i els drets que tots, que és el que ha caracteritzat aquests dies la facultat.

Anònim ha dit...

Anònim ha dit;
"Es la diferència entre tenir les simpaties de les masses o no tenir-les"
En això estic totalment d'acord amb tu. Si et fixes jo no parlat del tema, perquè encara hi tinc alguns dubtes.
Només estava intentant explicar que sempre són uns pocs (tu mateix ho estàs afirmant amb Lenin) que tiran més endavant de la majoria. I això es indubtable. Un altre cosa és que desprès la majoria no segueixi...Però això és un altre tema. Si parlem de moviments socials i revolucions, les coses són aixi. I per cert, de revolució russa un notable i de Cuba...bé, hi he viscut tres anys, crec que sé una mica més que tu, sens dubte.

Anònim ha dit...

TANQUEU LA BOCA!!!
No sabeu amb qui esteu parlant...

Anònim ha dit...

A l'últim anònim...no sabem qui ets, però deus ser de l'assamblea...m'ho diu la teva actitud xulesca i dictatorial.

un que no vol ser anònim ha dit...

Clar que no sabem amb qui parlem, si tothom escriu comentaris anònims.

Perque no poseu noms, encara que siguin falsos?

Anònim ha dit...

Demano disculpes per haver anomenat els gulags, però arriba un punt q fa rabia tant debat sense cap tipus d'argument i jo he caigut en l'error de rebaixar-me al igual q els altres. Pero a l'igual que jo no tinc cap problema en demanar disculpes també crec que s'haurien de disculpar tots aquells que han amenaçat amb violencia i desitjar que els mossos entrin apallisant.
Tot i que no ho facin, jo repeteixo que demano disculpes si he ofés algú i haver donat arguments aquells q només posen traves al moviment estudiantil.

Tomas Molina ha dit...

Molt bona niiiiiiiiiiit. La violencia es matissable, si. No te res d estrany. Cal tenir en compte que no nomes es violencia aquella que es fisica o material, tambe n hi ha d altres tipus i que arriben a fer mes mal.

Fredi ha dit...

Mooooooolt bona tarda! Salutacions al Tomàs Molina; crec que claves el personatge al Polònia (per cert, demà a la nit se t'ha girat feina). Efectivament, la violència és matisable però només en el sentit gramatical de si s'exerceix d'una forma o altra (física o veral), en cap cas ho és d'una forma diguem-ne "absoluta". Dir que es pot matisar és com si es volgués justificar, que és acceptable depenent del context, la situació, etc. i això sí que és, com a mínim, molt opinable. Malgrat que la història ens demostra que molts conflictes socials es resolen (o empitjoren) des del moment que la violència passa a primer pla, no crec ni de lluny que la situació que estem visquent a la UAB es pugui comparar als exemples que esmenta l'autor de l'escrit. I com molt encertadament -sota el meu parer- ha criticat algun company d'aquest blog, ni tan sols al maig del 68 que, si no recordo malament de quan vaig estudiar-ho fa molt de temps, es va acabar en arribar les vacances d'estiu.
Al company anònim que ha esmentat la paraula "gulag", noi, anem forts!! Potser que es llegeixi -si no ho ha fet- el llibre d'Alexander Solzhenitsyn titulat, justament "Arxipèlag gulag". Més que res per no treure les coses de context. I ja posat, ja que demana que demanin disculpes els que han insultat i desitjat que entrin els mossos, suposo que deu referir-se a aquells estudiants i també professors que han estat violentats i escridassats per estudiants de l'Assemblea (o que si més no actuaven en nom seu) per voler exercir un dret tan "simple" com fer classe. Potser que alguns d'aquests que han anat amb caputxes també demanin disculpes. I no és qüestió d'esbrinar qui va començar primer perquè seria caure en una actitud infantil. Ara bé, ja que es diu que la violència es pot matisar, l'autor de l'escrit hauria d'especificar quina ho és i quina no, qui ha de tenir el "dret" de poder exercir-la. Al cap i a la fi, agradi o no, en aquesta societat qui té el monopoli legal de la violència és l'Administració que l'aplica quan se suposa que ho ha de fer -no dic si bé o malament- mitjançant els cossos i forces d'ordre públic.
O és que ara hem de ser tan il.lusos de creure que un món com el nostre es pot viure o millor dit, conviure, sense els Mossos, la Guàrida Civil, la polícia, etc. Ja posats a filosofar i seguint la línia maximalista de l'escrit, reclamem l'anarquia, l'amor lliure, la supressió de la propietat privada i deroguem per decret l'egoisme individual, l'avarícia, etc.
Bon cap d'any i que el 2009 porti nous aires, que ja convenen.

Anònim ha dit...

¿Només un notable? I tres anys a Cuba? Et guanyo en les dues coses...! Perfecte. Ah...! I cinc anys de militància a un grup leninista, per si això de Lenin serveix...

Anònim ha dit...

Però no cal posar mèrits. Més aviat, el que cal es no enviar la gent a llegir quan potser no has llegit tant com d'altres que escriuen aquí. LLàstima que no ens coneixem, perquè podriem intercanviar coneixements, experiència de militància, lectures, estades a països socialistes i fins i tot a alguns que no ho són i tracten de ser-ho. Al tanto amb certs consells i més humilitat, perquè pots portar-te sorpreses.

Anònim ha dit...

Soc l'estudiant cabrejada d'Història.

Sí, potser aquests que ens recomanen llegir al Marx i en Lenin que se'n vagin tots a fer punyetes, ja els llegim quan toca a la facultat, i aquí parlem de la facultat. Per cert, jo tinc un excle.lent a revolució russa i el que compara en Lenin amb l'assemblea no té ni idea.

Però no és això el que m'importa. El que m'interessa és veure si ja ens hem oblidat de la modificació del calendari. Si això no va per nosaltres, o què.

Penséu que el professorat es quedarà quiet o que, més aviat, perdrem la setmana blanca i, a més, se'ns farà passar pel "tubo" de programas allargats fins el 30, recuperant dues setmanes de quatre `perdudes? Perquè amb aquesta recuperació, els professors poden qualificar com si res no hagués passat, i es la impressió que es vol donar.

Jo no he patit violència, però no dubto de que existia l'amenaça d'exercir-la. I la violència present com a possibilitat ES violència. A més, l'assemblea sap que tenia 165 vots a favor de la ocupació d'una facultat de 4.000 matricultas. Com s'ho havia de fer, sense l'amenaça? Però em temo que, a la història dels moviments socials, la violència la fa la majoria oprimida, no una minoria contra els seus propis companys. Vergonya us hauria de fer, des de posicions de la mateixa esquerra.

Anònim ha dit...

La violencia ejercida por una minoría contra la voluntad de la mayoría es fascismo. En la tradición de la izquierda, y sin incluir en ella a grupúsculos de iluminados, sino solamente a quien quiere contar con una mayoría social, la defensa de la violencia por una vanguardia no existe. A veces, la derecha trata de presentar a los revolucionarios de esa forma, y de definir los procesos históricos revolucionarios como los realizados por una minoría. Y no es así: con estos argumentos sólo se beneficia a los conservadores, que siempre nos quisieron decir que la revolución rusa fue un putsch y que los revolucionarios cubanos eran cuatro gatos.

No puede justificarse la incapacidad de convencer a una mayoría (aunque uno crea que tiene razón y quizás la tenga) con una deformación de la historia. ¿Es que no hemos visto como los movimientos sindicales que han arrastrado a la gente siempre han estado pendientes de que no se pierda el contacto entre el grupo más consciente y la mayoría. ¿A qué viene ese orgullo de minoría? ¿A qué viene indicar que la violencia es matizable, confundiendo la contextualización de la violencia con su justicicación? Porque el post lo indica así, aunque ciertos párrafos intenten desmentirlo. Su argumentación acaba por plantear una contextualización que ha servido para todo. ¿O es que cree la autora del post que la derecha no tiene elementos para justificar sus acciones de violencia? Pues que repase las dos (no una, dos) guerras de Irak, la de 1991 y la del 2003 para ver cómo se justifica la violencia por quienes tienen el poder: con miles de páginas de argumentos. Jugar con fuego...Y, además, cuando la única violencia que se ha visto en la facultad se ha ejercido contra estudiantes o profesores, no como defensa contra la represióin.

Anònim ha dit...

Anònim de les 14:28: ben fet per demanar disculpes. Però de ben segur que el teu argument el veuràs sortir...T¡ho havies d'haver pensat. Un no pot adaptar el seu llenguatge al dels altres. Millor callar, especialment quan les paraules, i més les escrites, acaben per girar-se en contra teva. Has fet mal a allò que volies defensar. Ho sento.

Anònim ha dit...

Hi ha moltes maneres de lluitar pels drets de les persones, sense trepitjar altres drets pel camí. La fi no justifica els mitjans. No en el meu nom.

Estudiant de Musicologia

Anònim ha dit...

Algunes persones partidaries de l'assemblea segueixen sense veure el que molts altres estudiants fa setmanes que diem: NO A BOLONYA, però SI a fer classes. No estic d'acord amb Bolonya però tampoc estic d'acord a perdre un curs. Com és que l'Assemblea no ha plantejat una vaga a la japonesa? és clar, perquè és massa feina...?

Cinismes a part: aviam quan els assemblearis actius entenen que el problema es deriva bàsicament de les FORMES i no tant del contingut.

Anònim ha dit...

Com era previsible, molts nomes heu llegit el que us convenia, i heu saltat a la critica ferotge de diferents paragrafs de l'escrit, donant la rao de manera indirecta al que ha escrit aquesta noia, sou incapacos de sortir de la vostra bombolla d'inmobilisme. El més gracios de tot es quan llegeixes això de que jo estic en contra bolonya, però nomes hem limito a dir-ho, que ja és prou feina. Parleu de violencia i no teniu ni idea dels fets, aquí un anonim s'apunta al carro de dir que l'han amenaçat i amen que és paraula de Deu.
Després tenim el cas dels alternatius, vaga a la japonesa i coses d'aquestes, s'ha repetit per activa i passiva que s'han esgotat altres metodes, que la realitat de la UAB és diferent a d'altres universitats, que estem aïllats i fer repercussió és dificil, pero es igual vosaltres a la vostra, el dia 7 tothom a classe, pero aneu a classe, eh!

A la noia dels 4000 alumnes, saps quina es l'assistencia d'alumnes d'una assignatura? mitjana de la facultat és del 55% i 60%, he dit mitjana. A partir d'aqui fes numeros, i mira't el resultat del referendum.

Per cert, recordeu l'any de la guerra d'irak? un MES sense classes, i el calendari academic no es va modificar...ah es veritat, que aleshores hi havia el PP al poder i quedava progre fer vaga....la universitat està podrida i no us doneu compte, realment és patetic.


Ara si voleu ja podeu criticar el que he escrit o desmentir-ho, pero sobretot no reflexioneu gens ni mica que es dolent.


Pepitu

Anònim ha dit...

pepitu, macu,

que no has vistu els encapuchados, por la facu?

Anònim ha dit...

I doncs perquè no proposeu alguna cosa? Sempre estem igual; "estem en contra de Bolonya eh! Sóm estudiants tots, però...bé, no volem de deixar fer classes, no volem perdre el curs" (cosa que entenc) però ningú diu res!!!! No proposeu de quina altre manera lluitar, ni us afeixiu a res...Aixì que si no aporteu res perquè sempre esteu críticant...Potser si diguessiu alguna cosa es podria debatir, ni creieu?

Anònim ha dit...

Per cert...no heu estat a la facultat aquest ultims 4 anys?
Digueu quants manifestacions s'han convocat contra Bolonya, quantes assembleas, quantes concentracions pacífiques,etc!
I quants del que dieu; no a bolonya heu anat i ara crítiqueu el que s'està fent?
Al menys siguem sincers i digue que us importa una merda, que com que no us toca, que s'ho traguin els altres i no aneu de progres, sisplau

Anònim ha dit...

Pepitu: tens raó. Quan la guerra de Irak, em sembla que tres setmanes de vaga i cap quip del deganat va decretar la modificació del calendari. I tens raó: no es va fer perquè no es podia plantejar anar contra aquella mobilització o demanar mètodes alternatius. I que no siguin que no va haver queixes d'alumnes demanant classe, perquè va haver, i moltes, fins i tot amb un manifest.

Anònim ha dit...

Potser si a una facultat amb 4.000 matriculats només asisteixen a classe el 55-60%, serà qüestió de considerar la maduresa de l'alumnat i la qualitat de la pública. I, naturalment, la responsabilitat del professorat que ho tolera, o de las autoritats acadèmiques que no dónan eines per combatre aquest escàndol. En comptes de ser un argument a favor de l'ocupació i l'aturada de classes, és un argument per a considerar si cal invertir recursos en una facultat com aquesta.

Anònim ha dit...

Doncs això! S'està demanan una universitat pùblica de QUALITAT, precisament, possar més diners, per fer millorar l'universitat, però no mitjançant les empreses, sinó l'Estat!

Anònim ha dit...

Vale he arribat a una conclusió.
Els estudiants de l'Autonoma o la seva Assamblea son els unics que han estat lluitant contra Bolonia durant un llarg temps. I com han esgotat totes les vies proposades, ara han ocupat i ocupaben les aules per no fer clase.
La resta d'alumnes coacionats en algus casos i per desidia en altres no s'han sabut imposar i han estat un mes OKUPANT sense fer clases.

La resta d'universitats de Catalunya i de l'estat Espanyol son una panda de vagos que no han fet res (les seves assamblees), perque sino no entenc com a tota la resta d'ocupacions ha hagut classes simultaneament amb la reivindiació, potser han parat alguna clase puntual per alguna convocatoria de la Assamblea important (aixó ja no ho se) pero no han perdut un mes de clase. I a més gossen ficar-se en el mateix sac de lluitadors que vosaltres.

I els de Lleida que han aconseguit una taula de negociació amb el catedratic (amb 21 dies d'ocupació segons el seu blog i sense aturar les clases).

No ho entenc, de veritat la unica forma que s'us ocorria per Okupar era aturar les classes quan la resta d'assamblees universitaries feien ocupacions similars pero sense aturarles.
I es mes algunes segueixen fent activitats al nadal, mentres d'altres "mes concienciats" estan a casa.

Sergio UB

Anònim ha dit...

perdó, però als darrers missatges encara no ha sortit la paraula clau del misteri diferencial de lletres: EXPEDIENTS.

por el humo se sabe donde está el fuego

Anònim ha dit...

Sergio, si vols et faig memòria però durant més de tres setmanes, Lletres, Comunicació, Polítiques i Sociologia Psicologia i Pedagogia, i Educació, han fet ocupació amb aturades de classe. I em consta que en algunes facultats de la UB tampoc es va fer classe.

Que quedi clar, que no potser que un moviment així, passi per alt, ni pels estudiants ni per les autoritats, perquè una mobilització així, vol dir que hi ha alguna cosa que no funciona, i això és la Universitat.

D'altra banda, es veu clarament que quan interessa aturar classes com en el cas de l'Iraq ningú diu ni fa res, però que en un cas idèntic d'aturada de classes tothom es posa les mans al cap i clamant al cel. Si llavors no va ser una desgràcia, ara tampoc, coi.

I si només el 55 o 60% de l'alumnat va a classe, l'altre restant es pot saber què collons fa? I no feu l'acudit fàcil que estaven ocupant, perquè és evident que no.

Anònim ha dit...

Bé, fem numeros. Accepto que, dels 4.000 alumnes la meitat no va a classe (i poso la meitat, sóc generós).

Al referèndum participen 1.077. Es a dir, que la meitat que SI va a classe no vota.

Els 400 vots (us regalo alguns vots per les propostes demencials com fer classe als passadissos) representen menys del 20% dels alumnes que van a classe. ES A DIR, QUE EL 80% VA PLANTEJAR FER CLASSE I, PER TANT, VA CONSIDERAR QUE NO S'HAVIA DE FER UNA OCUPACIO ATURANT LES CLASSES.

Parleu en nom d'un misteriós 20%. Perqùè, on són els 400? S'han vist alguna vegada a l'ocupació. O potser hi ha vost d'alumnes que prefereixen NO FER CLASSE I EXAMINAR-SE DE MENYS MATÈRIA? O això, o els ocupants són uns irresponsables, excepte els 70 com a màxim que eren presents cada dia.

Fem números, doncs, FASE PREVIA A QUALSEVOL ANALISI. El 80% dels alumnes que van a classe sempre (i el 90% dels matriculats) decideix que no vol aturar les classes.

Creiéu que d'aquesta manera es fan les coses?

L'assemblea no pot ser un òrgan democràtic perquè, senzillament, no podem assistir els 2.000 estudiants que anem a classe. ¿O sí? Per tant, ha de deixar de ser un òrgan de representació perquè ha demostrat a bastament que no pot representar per simple impossibilitat física.

O oferiu les condicions per a una participació de tothom, o deixeu de considerar-vos demòcrates. L'assemblea és un organisme antidemocràtic perquè no permet la participació ni tan sols de les persones que van participar al referèndum. Que, per cert, s'us va treure amb forceps: mai accepteu aquest sistema de votació. Sempre ho limitéu a la participació i debat a l'assemblea. Ens tractéu com a infants que no ténen les idees clares. Jo les tinc: vull una representació autèntica dels estudiants, que sigui possible, viable i democràtica.

A veure si es reforma el reglament de la facultat i es posen les coses clares. Així, una minoria deixarà de manar com ho ha fet durant aquest quatrimestre.

Traductora Emprenyada ha dit...

Així doncs es pot recórrer a la violència si això justifica la fi? Llavors quan els Mossos van entrar a Lletres el passat mes de març, també era justificat, no? I, ja que us agrada barrejar universitat i política, també deveu pensar que el terrorisme d'ETA és un bon mitjà per assolir la independència d'Euskadi...

[A tots aquells que amb les vostres ferotges crítiques desvaloritzeu els mecanismes històrics de lluita social com la vaga o l’ocupació, potser, us caldria repassar allò que comprengué el recorregut històric del segle XIX i a voltes copsar les pinzellades més superficials d’allò que Charles Dickens provà de trasmudar en el seu “Tiempos Difíciles”.]

Em sembla que aquí ningú està "desvaloritzant" els mecanismes de lluita... Simplement ens queixem que el vostre no és precisament el més adequat, i ha quedat demostrat perquè no esteu aconseguint res tangible.

La veritat és que, com a membre del Consell d'Estudiants, de l'Assemblea I de la Junta de la meva Facultat (de Traducció i Interpretació, si us interessa), he parlat amb molts estudiants i he rebut opinions de tot tipus (jo i els meus companys de fatigues universitàries, vaja), i a hores d'ara encara no he trobat cap estudiant que estigui d'acord amb "Bolonya". Però, si em deixeu matisar, hi ha dos grups, a grans trets: els que no tenen ni idea de què està passant i els mola aquesta idea de "va, anem a fer vaga perquè així tenim una excusa per saltar-nos classes" (el 99%), i l'altre grup és el que pensa que Bolonya com a concepte no és tan dolent, però que a Espanya no és aplicable tal com estan les coses ara.

Seguiré proposant sempre que pugui, i tan de bo algun dia algú m'escolti, que en comptes de limitar-nos a fer okupacions i coses semblants, us deixeu de "cadires buides" allà on remenen les cireres (=Junta de Facultat) i PARLEU. Sense tirar ous. Ni massa mocs.

I per acabar, vull dir que estic completament d'acord amb el que ha dit en Carles, li dono tota la raó i el meu suport, perquè penso exactament igual que ell.

Ah, i voldria tornar a mencionar que ara mateix em fa vergonya reconèixer que vaig a la UAB, sobretot quan em miren amb cara de "ui, aquesta es deu ficar en aquests follons que tiren ous al despatx de la degana i es tanquen a la facultat... aquest jovent d'avui en dia...". Gràcies, de veritat.

Anònim ha dit...

Respecte els Expedients, potser les coses no s'han fet be, com la gent que es queixa de que l'han amenaçat o agredit, potser el mes adient era deixar que es jutgi desde fora no la propia universitat. Llavors potser el mes adient es si la universitat creu que hi ha proves per expulsar a aquests 6 alumnes, doncs en comptes d'expulsarlos que possi una denuncia amb els carrecs que cregui que s'adapten a les causes d'expulsio i que decideixi la justicia. I de pas no se com funciona legalment l'assamblea pero sino que vagi tmb pel civil contra ella pels ous i la pintura al deganat ja que tots anaven enmascarats i que decideixi la justicia quina multa o quin preu deuen pagar els culpables, potser així no es fa política amb els expedients, a mi em dona igual que es facin grafitis o m'embrutin el portal del costat de casa meva que la porta de la universitat, el delicte es el mateix, ni es mes greu ni menys, si creieu que la universitat no deu ser victima i jurat doncs potser es mes just que recorri a la justicia ordinaria, que truqui a la policia perque detingui els vandals valorin els danys i ala, i si a partir d'ara algun resulta intimidat doncs que posi una denuncia, potser acabareu mitja universitat litigiada uns contra els altres pero no tindreu problemes d'expedients polítics.

Anònim ha dit...

Digue'm quines facultats de la UB han aturat les clases continuament durant tants dies, perque a Sociologia feien Assamblees tenien paradeta i nomes van ocupar un parell de dies sense interrompre res, son menys lluitadors.
A biologia i física okupaven i es seguien fent clases (a física i química segur perque tinc amics fent química) a biologia pasaba cada dia per allí i no veia res d'aturar clases ni de tensio ni res.

Per les facultats del raval no pasaba, pero a l'edifici Historic tmb continuaven fent classes.

A la pagina de la UB el rector ha dit que estaba molt content amb els ocupants perque manteien les formes (ho va dir d'altre manera pero es pot entreveure, malgrat certes matitzacions que poden donar a la pagina de tancats, cadascú es lliure de interpretar el que diu el rector com vulgui).

Ja se que a altres facultats de l'Autonoma tmb havien aturat les classes. I a psicologia van sortir 2 blogs en contra de la aturada de classes i la gent proaturada els calificava de tot.

A l'universitat de Lleida l'assamblea explicava que la seva aturada sería sense interrompre la docencia els primers comentaris, i no he llegit cap que digui que canviaven d'estrategia.

Jo he fet tota la meva vida universitaria a la UB, la Guerra de Irak em va pillar l'any entre Biologia i Economiques, i que jo sapique a Biologia (que es el que conec) no van estar 1 mes sense fer clase, perque recordo que anava a veure amics que encara estaven fent la carrera i cada setmana anava amb ells a les manifestacions i hi havia gent fent clase, d'altres no, i aprofitaven per fer les pancartes i tot aixó pero no estava tot aturat, ni res semblant i tampoc se que haguessin fet els examens mes o menys complicats que altres anys.

Sergio UB

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb la companya de Traducció. Bona part dels alumnes de lletres han estat molt contents de no fer classe, perquè suposen que el professorat els examinarà de menys matèria. Per això no hi havia gairebé ningú ocupant. Per això van sortir 400 vots a favor de mantenir-nos sense classe, quan no hi ha 400 ocupants ni de lluny. Per això s'han aturat les classes precíssament a la nostra facultat, que ja te fama de no fer res, de permetre la no assistència dels alumnes, de que no facin lectures ni les obligatòries, que estiguin focopiant apunts a última hora, que es permetin ni anar a les segones convocatòries d'exàmens...Sí, a mí també em fa vergonya dir que pertanyo a la UAB, i especialment que soc de la facultat de Lletres. No és d'ara, és de sempre, i espero que l'actitud de professorat canvii i es comenci a fer fora la gent que no va a la facultat a estudiar. Es que ni va...Així respectem l'espai públic. Ja han dit professors que han fet classe a universitats europees i americanes, que això seria impensable a una universitat de primera fila. Ara, els estudiants de Lletres seran sempre els de les vagues i no fotre brot, com ens miren els companys d'altres facultats. Si la gent estigués disposada a lluitar, hauriem tingut un miler d'estudiants fent debats. I hem tingut experiències de cuina, de dormir plegats i de sentir-nos molt importants aturant les classes. De fet, a ningú li molesta gaire, perquè si la gent hagués volgut, s'hauria instal.lat a les aules. Però, com ja he dit, els hi ha anat de puta mare, a tots els que esperen ara la clemència del professorat. Un podéu anar preparant, perqué amb la modificació del calendari, els examens contemplaran la totalitat de la matèria prevista: i si no, al temps. Ja en parlarem dels resultats i potser la gent s'ho prendrà, a partir d'ara, una mica més seriosament. Som els alumnes més mal preparats del país, tenint departaments amb mencions de qualitat i grups de recerca de prestigi internacional. Ja ens està bé...

Anònim ha dit...

A veure voldria acabar amb aquests tòpics que va surant en l'ambient de que la majoria de gent que secunda la ocupació amb aturada de classes el que volem és no anar classe perquè som uns apalancats i mal estudiants. Que som uns fills de casa bona i que no treballem. Això no és cert, personalment sóc un habitual de l'assemblea, treballo i sóc també un bon estudiant. Com jo la majoria d'habituals de l'assemblea. Òbviament entre els estudiants mobilitzats hi ha de tot (bones notes, dolentes, gent que treballa, gent que no...), com hi ha de tot entre els estudiants en general. Però m'atreveixo a dir que entre els estudiants habituals de l'assemblea hi ha una gran part que si que sap que és treballar i la majoria de nosaltres som estudiants que treiem bones notes i que ens treiem la carrera com qualsevol altre estudiant. De fet, jo conec bastants estudiants que participen a l'assemblea i que tenen notes d'excelent i matricules.
Acabem ja amb aquest tòpic d'una vegada perquè no és cert.

Anònim ha dit...

Els estudiants d'història de la UAB, una vegada més, mostrant la seva cara més autoritària.

Que sou? La cara amable de l'autoritarisme? Ni això. Ja ni teniu la vergonya d'intentar dissimular el vostre Stalinisme.

Ni dretes i esquerres, directament sou una colla de nens malcriats que preteneu imposar el vostre pensament sobre la resta.

Il·luminats del segle XXI. Fanàtics integristes del nou mil·leni. Ara és contra Bolonya, un dia serà contra tots els que no siguin com vosaltres.

Anònim ha dit...

Només per aquesta idees últimes plenes d’ombrívoles consideracions. Vaig estudiar en aquesta facultat i ho vaig fer en anys on les aturades de classes es comptaven per mesos. Vam aconseguir amb elles que no s’incrementessin les taxes durant la segona meitat dels noranta. En aquestes mobilitzacions van haver-hi fets derivats que farien emmudir a tots els que ara parlen de “violència” i, el cert, és que en aquells moments ningú, i menys el rectorat i el decanat, no van utilitzar el llenguatge ni les mesures que es fan servir actualment. De manera que sense crear ruptures de no retorn, de tot es podia parlar i tot es podia reconduir. Vaig rebre una bona formació i no només del professorat, sinó del propi ambient de la facultat, tant d’aquells que eren crítics amb el sistema universitari i prenien partit com d’aquells que prenien més partit contra els crítics que contra altres coses, volent ser crítics de la crítica critica ad infinitum. Sembla ara, que derivat dels debats del pla Bolonya, la Universitat Pública catalana sigui un desastre i la Facultat de Lletres de la UAB el centre de totes les nostres misèries i els principals culpables de tot plegat: una minoria d’estudiants. No és cert. En el camp laboral m’he trobat companys d’altres universitats, d’aquest país i d’altres de més enllà de les nostres fronteres, i no tenim res a envejar-los des de cap punt de vista. I això fa referència tant als coneixements formals com, sobre tot, als informals. Volia dir-ho perquè se m’ha fet estrany veure a gent que no ha estat en aquesta facultat, i en alguns casos ni en aquesta universitat, pontificant tant. Mai he sentit vergonya d’estudiar on ho vaig fer, ni ningú me n’ha fet sentir. Feliç any nou a tots.

Anònim ha dit...

En resposta a algunes apreciacions: les meves consideracions "ombrívoles" no són cap invenció. Conec multitud d'estudiants que no han trepitjat ni l'assemblea ni la facultat des que va començar l'ocupació. I, si fóssin examinats com passa a altres facultats (cosa que no és, ni de lluny, la tradició de lletres), ja s'haurien mobilitzat per tenir classe. No ho han fet, amb molt més cinisme que la gent que, com a mínim, ha anat a l'assemblea, perquè no volen fer classe, així de clar. Ningú no els hi ha impedit tornar massivament. Per això em referia al misteri dels 400-500 vots favorables a no fer classe o fer-la intermitent, comparant el nombre amb l'absència d'aquests estudiants a la facultat.

Jo mai no he dit (potser d'altres sí) que els estudiants de l'assemblea siguin pitjors en nota o en assistència. No és una opinió, és una realitat que conec. Però també conec la realitat de la facultat: si demanem qualitat, hauriem de demanar que tot fós d'una altra manera. Que la gent anés a classe, que tingués un nivell d'exigència més gran, que no arribi a dir, com s'ha dit (i jo ho he sentit) que l'absència de classe suposava la reducció de temari. Això, a cap altre facultat passaria: els alumnes de medicina serien examinats, com espero com a futur pacient, de la totalitat del temari ¿o no? ¿Us penséu de veritat que la facultat de Lletres té el nivell d'exigència d'altres facultats? ¿Quina nota de tall tenim per entrar-hi? Com es que els alumnes es passen els últims dies fent fotocòpies dels apunts? Com és que falten a classe gairebé la meitat dels matriculats? Com és que en una situació de crisi com la que s'ha viscut només hi havia cent persones de les 4.000 matriculades voltant pels passadissos?

Com va dir el David, un dels expedientats, cal felicitar els alumnes de Filologia Anglesa, perquè han estat coherents: han fet classe on han pogut. Els d'història, per exemple, ni s'han presentat a la facultat per anar a l'assemblea, a l'ocupació o a classe. I ara demanaran l'aprovat fàcil...Per això insisteixo en que aquesta facultat no funciona com hauria de ser-ho un servei públic. I, com a defensor de la pública, a mí em fa vergonya l'actitud dels companys que es prénen aquesta carrera com a una cosa més senzilla. Si no, miréu com sempre es busca la feina mínima a classe. Si sou sincers, sabreu que és així a la majoria de cassos. Això no té res a veure amb la lluita? Doncs crec que sí, que a partir d'aquí podem defensar amb més o menys serietat la universitat pública i la nostra formació.

Anònim ha dit...

Per cert, això de que t'¡has trobat amb alumnes d'altres països i no tens res a envejar...No sé quins alumnes són ni de quins països. Jo m'he trobat amb persones que m'han fet caure la cara de vergonya quan els hi he dit que, per exemple, a les meves classes no es podia llegir en cap idioma que no fos el català o l'espanyol. I porto temps a la facultat de LLetres per poder opinnar, no pontificar. I, a més, vull coneixement FORMAL, que és el que se'm dóna a la facultat. L'INFORMAL ja l'adquiriré a la vida. Vols un metge que tingui coneixements formals o "informals"? Vols un metge que no sàpigue on és el fetge? Perquè el nivell de l'alumnat de lletres arriba a ser l'equivalent d'una persona sistemàticament suspesa a ciències. I si no creus que la facultat de lletres està desprestigiada, fes-t'ho mirar, perquè ho està a la mateixa UAB: els companys d'altres carreres dieuen: clar, sempre sou els de lletres, i especialment els d'història. I quan tenim experiències laborals, ens dieuen que ens regalen la carrera. Quantes lectures recomanades llegeixen els alumnes de lletres? O es treuen les assignatures amb els apunts, moltes vegades fotocòpiats?

I això, vull ensenyament FORMAL. Deixa'm que decideixi que els coneixements informarls els decideixi a la meva vida social, no a la classe, a costa dels coneixements formals.

Anònim ha dit...

Realment…si que estàs pessimista. No, no eren alumnes d’altres països, sinó professionals d’altres països formats en altres universitats. Mai m’han dit que em van regalar la carrera, però la teva experiència deu ser una altra. De fet, la UAB actualment, conjuntament amb la UB i la Complutense, són les úniques que apareixen en els índexs de qualitat internacionals a nivell espanyol. Tanmateix, crec que el que estàs dient no té a veure realment amb el conflicte a la Facultat, de fet no té a veure ni amb els teus companys, sinó amb la valoració que fas de l’aprenentatge que pots adquirir en aquesta Facultat, que veig que és molt negatiu i deus tenir motius per pensar així.

Anònim ha dit...

Ets un impresentable. Els index de qualitat es refereixen al professorat. I de la meva preparació no en tens ni idea. Jo no m'he referit a la teva, sinó a la preparació general dels alumnes. Llàstima que les coses siguin anònimes, per comparar a veure el que tens per presentar i comparar-nos. Passo dels teus insults patètics, units a la teva excel.lencia professional que deu ser de riure.

Anònim ha dit...

I ems meus companys, impresentable? Et refereixes a aquells que ni apareixen per la facultat i que estan contents de l'aturada de classes perquè tindran menys matèria? Et refereixes a aquells que, quan un professor pregunta alguna cosa a classe de cultura general s'amaguen sota la taula? Potser que escoltis al professorat, quan opina sobre la preparació i l'actitud de l'alumnat. Potser t'han dit que estaves força preparat...que et tornin els diners...

Anònim ha dit...

I mai t'han dit que t'han regalat la carrera? Doncs posa't a qualsevol institut de batxillerat, a veure que et diuen els professors de ciències...i t'ho dieun en general. I els alumnes de qualsevol carrera consideren que se'ns regala...Es que no et parles amb ells?

Anònim ha dit...

Em sembla que t'estàs confonent, sincerament. Jo no he parlat de la teva preparació, com tampoc t'he insultat, cosa que tu si estàs fent. He dit que et basaves en la teva experiència i que per tant devies tenir motius per dir el que deies, res més. A mi ningú m'ha dit que em van regalar la carrera, ho sento, però no m'ho han dit. Sobre el tema dels índexs de qualitat, no es basen només amb el professorat, sinó també amb les trajectòries dels estudiants: nombre de tesis llegides, competència en mercats laborals, etc. Tan sols no estic d'acord amb el diagnòstic que fas, no cal que t'ho prenguis tan a la valenta. Bon any.

Anònim ha dit...

Ho sento, potser m'he passat. Però m'ha semblat que feies comparacions entre la totalitat dels estudiants i jo. Els index de qualitat no mesuren fonamentalment la preparació dels estudiants. Ho saps. El nombre de tesis llegides, els projectes, etc., no desdieuen res del que he dit sobre la immensa majoria dels estudiants. Sé com falten, com copien els apunts, com deixen de fer lectures LA MAJORIA. I no és la majoria mobilitzada, sinó gent que ni tan sols ha participat en cap mobilització i que, en cas d'aturada, es queda a casa. Clar que hi ha estudiants bons! Aquests que fan tesi i poden ser indexats. Suposo que no consideraras, o hem estudiat en facultats diferents, que a classe la gent es dedica a fer el que s'hauria de demanar en nivell universitari, quan m'he fartat de sentir com deien que no pensaven ni llegir els textos que es passen per part del professorat, perquè "això no entrarà a l'examen". Creus que hi ha un idex d'abstentisme com el que hi ha a una altra facultat on estudien amics meus com medicina? Creus que la gent es passa pel forro les convocatòries d'examen? Creus que la gent surt amb una preparació adequada, fins i tot la que poden oferir els professors que tenim, que no són poca cosa en la seva especialitat? Doncs si ho creus, no ho entenc, perquè ni tan sols és l'opinió dels propis alumnes.

I sento haver-me posat nerviós. Bon any.

Anònim ha dit...

Bon any igualment.

Anònim ha dit...

Només un matís. No generalitzeu, perquè com a estudiant d'història m'he sentit ofès.

La carrera d'història és tan vàlida com les altres, i aquí ningú regala res. Deixa de comparar ciències i lletres perquè no són el mateix ni segueixen la mateixa estructura.

I la qualitat de la UAB està internacionalment reconeguda en l'àmbit social (les carreres de lletres, bàsicament), o sigui que en teoria els estudiants sortiran amb un nivell mínim reconegut arreu.

Anònim ha dit...

Em permeto corregir-te i ho faig cordialment. Jo no dic que la carrera de Lletres sigui més fàcil. Al contrari. Crec que té unes dificultats conceptuals que altres disciplines, més mecàniques, no ténen. Del que em queixo, i em sobta que no estiguéu d'acord, és de les mancances d'una formació que estem desaprofitant. Per culpa de manques d'exigència, per no fer les lectures si no hi ha un control exhaustiu del professorat, d'una absència a les classes extraordinària...De fet, tot som conscients que si es volgués, el grau de rebaixa de notes a aquesta facultat seria molt més gran i més realista, en relació a la dificultat de les diverses matèries. Jo he vist com els alumnes deien que no els hi calia més que prendre apunts i, amb això, l'assignatura estava aprovada, sense necessitat de cap lectura: potser mireu a patatabrava i veureu com es fa aquest comentari molt sovint. I he vist aprovar de manera escandalosa persones, moltes, que no havien fet un seguiment del curs. Potser hi ha nocions, però no l'equivalència de coneixements que es demana a altres carreres. Si consideréu que estic equivocat, consideréu el nombre d'hores que, si volen aprovar, es demana a amics que van medicina, o biologia o matemàtiques. Com es comencen les assignatures des del no-res, com si no haguéssim fet història a primer o segon, i se'ns tornen a explicar coses que hauriem de saber, i no estem ni en condicions de fer us de debats historiogràfics actualitzats, perquè nosaltres mateixos oferim resistència. I la facultat de lletres de la UAB és de les millors considerades, tan llicenciatura com màster: cert. Però pels projectes de recerca, pel prestigi de professors que son reconegut com especialistes en les seves matèries.

Tot això por considerar-se estrany a allò que ha passat. Però jo, que estic a favor de la mobilització contra Bolonya (no pas com s'ha portat, com la majoria dels estudiants o van fer saber al referèndum, indicant que volien classe a més de l'ocupació), no em puc estar de dir que, segurament, si el nivell d'exigència fos un altre, segurament s'haurien buscat altres vies. Però sabem que no ens juguem el curs, sinó el coneixement. Es a dir, no ens juguem la nota, sinó el saber.

Anònim ha dit...

Entro esta noche y encuentro un debate interesante sobre la relación entre lrespuesta a la movilización y la tradición de exigencia en Letras. Soy profesor y lamento que el alumno de Historia se sienta ofendido. Como ha dicho alguien, nadie dice que la Historia sea más fácil. Pero debo lamentar que se les den demasiadas facilidades a los alumnos, permitiéndose, como se dice, el abstentismo y no exigiendo lo que debería exigirse en lo que se refiere a lecturas (en catalán, castellano u otros idiomas que deben ser conocidos). A mí ha habido alumnos que me han confesado, una vez acabado el curso, que se estudia al final, en la célebre semana blanca, y que se olvida con facilidad.

Naturalmente, con las cuatro semanas blancas que han tenido los alumnos, que ni han asistido a clase ni han participado en la ocupación; después de que nos obligue a los profesores a alargar el curso a pesar de haber hecho nuestro horario, es de esperar que el alumnado se encuentre, con tantas horas libres como ha tenido, preparado para cuando lleguen los exámenes. A ver si es cierto que no se regala nada.

Anònim ha dit...

Home...! a veure si ara tindrem la culpa els que voliem classe...pero què és això? Jo em queixo del nivell, però suposo que no es voldrà remuntar precíssament ara, i a cops de catejades massives...El tema del calendari no em sembla bé, però es un tema que els professors heu de solucionar a un altre lloc, no et sembla?

Anònim ha dit...

Heus ací una crítica interessant sobre el Pla Bolonya, feta per una catedràtica d'Antropologia de la UB. http://blogs.publico.es/dominiopublico/968/bolonia-merece-un-debate/
BON ANY, companys i companyes! Endavant amb l'oposició a Bolonya!

Anònim ha dit...

La crítica del Pla Bolonya que fa Jordi Llovet, catedràtic de teoria literària, també és interessant. http://www.upf.edu/recull/2008/novembre/08112709.pdf

Anònim ha dit...

Si m'he sentit ofès, és perquè considero que a mi no m'han regalat res. Les notes que tinc, són les que m'he guanyat. I fa ràbia que la gent pensi que t'ho han regalat, quan no és veritat. I encara fa més ràbia que alguns professors pensin que t'han regalat la nota.

El nivell de les carreres de Lletres està rebaixat, però això no és culpa de la Universitat, això és culpa de les etapes anteriors a la Universitat, que fan que el nivell cada any, sigui més baix.

Reduir l'ocupació a un: Es que no volien fer classe, no ho veig ni de lluny el més indicat. L'objectiu de la ocupació era, per sobre de tot, la lluita contra bolonya i la repressió de la UAB. Que hi ha alumnes que s'han aprofitat de la situació per no anar a ocupar, ni per anar a classe, i que simplement s'han quedat a casa... segur que sí! Però englobar-ho tot, seria un error fatal. Al mateix temps, molts professors també s'han aprofitat i no han vingut a classe i ni tan sols s'han preocupat d'informar els alumnes via campus virtual (només en conec un que s'hagi preocupat minimament de la matèria i dels seus alumnes). Per tant, estem en el tema de sempre: Es demana exercir un dret, quan a la pràctica ningú l'exerceix perquè per les dues parts implicades hi ha hagut una passivitat pasmant.

Ens hauriem de plantejar el perquè de tot plegat. De fet, ens hauríem de questionar l'actual funcionament de la facultat i què podem fer nosaltres per arreglar-ho o canviar-ho, però això només serà possible si ens hi posem seriosament en el tema. Si he de perdre el curs, almenys que serveixi d'alguna cosa.

Anònim ha dit...

Como profesor que ha ido a clase todos los días y que, en estos días de presuntas vacaciones, estoy descargando en el campus virtual apuntes a pesar de la intolerable prolongación del curso, te ruego que indiques cuáles son esos "muchos profesores" que no han aparecido por las clases o no han estado en su despacho. Yo he recibido la visita de seis alumnos en las tres semanas de paro; he ido a todas mis clases e incluso he impartido el máster porque me lo han solicitado mis alumnos. NO creo que pueda hacerse una afirmación tan grave como la que haces en un medio como éste. De entrada, porque estás acusando al profesorado (que no estaba en huelga) de no haber cumplido con sus obligaciones laborales, cosa que es sancionable. Y, además, porque por mi experiencia de todas estas semanas, no he dejado de ver en el departamento a todos los profesores a los que he estado viendo durante los días de curso. Te sugiero que, si no has tenido clase por la ausencia del profesorado, lo pongas en conocimiento de las autoridades que deben controlar este tema, o no hagas acusación alguna de este nivel. La verdad es que, con comentarios así, uno se pregunta por qué estoy, el 1 de enero, escribiendo apuntes para un campus virtual en el que, según me consta por los acuses de recibo de los alumnos, solamente se han asomado al mismo media docena. Y, encima, para recibir este tipo de recriminaciones. Por tanto, dejo de pasarlos ahora mismo y, como debe ser, me limitaré a señalar la bibliografía obligatoria que en su momento se planteó.

Anònim ha dit...

Quería añadir una cosa: ¿además de presentarme en la puerta de la clase cada día, sin encontrar alumnos, de recibir a los que venían al despacho incluso fuera de las horas que tengo fijadas para ello y de atender los escasos correos electrónicos que se me han hecho llegar, o de hacer las clases de máster a petición de los alumnos...¿puede saberse a qué te refieres con eso de la pasividad? El conflicto ha estado siempre en manos de los alumnos y, en todo caso, de la autoridad académica. En cualquier momento se podía haber solicitado clase (que yo habría dado, como cualquiera de mis compañeros) y, en cualquier momento también, podía haberse impuesto a las condiciones de la asamblea del 18 de noviembre que la ocupación de combinara con las clases, cosa que quedó clara que era la opinión del alumnado. En estos momentos, al profesorado se le impone una prolongación de dos semanas de clase cuando no ha dejado de cumplir su horario (y, si hay excepciones, insisto, las citas, yo no tengo constancia de ello sino de todo lo contrario). Todo el profesorado estaba dispuesto a tratar de llegar a algún sistema de acuerdo con los alumnos para causar los menores daños en el periodo de evaluación, cosa que dudo que pueda hacerse tras la decisión intolerable que se ha tomado desde el decanato.

Por otro lado, no sabes lo injusta que es tu apreciación al comparar la actitud del profesorado y del alumnado. En primer lugar, porque el profesorado nunca ha votado ninguna forma de ocupación. En segundo lugar, porque indicas que sólo conoces a un profesor que se haya preocupado: yo conozco a muchos que están preocupados y que están trabajando más allá de lo que marcan sus obligaciones, redactando material tras haber estado en la facultad, cosa que el 90% de los alumnos matriculados dejaron de hacer desde la primera semana de paro. En tercer lugar, porque, como te he indicado, muchos de nosotros estamos tratando de ofrecer material a los alumnos. Cosa que me ha llevado ya algunos días de vacaciones y que, gracias a comentarios como el tuyo, dejo de hacer de inmediato.

alumno ha dit...

Al profesor,

no creo que sea propio de un profesional responsable dejarse calentar por los comentarios de un solo anónimo, o de varios si fuera el caso, para desatender la preocupación que debiera en conciencia (de profesor) sentir por sus alumnos. Le sugiero por ello que refrene su alteración y continúe realizando una labor que al menos algunos de sus alumnos agradecerán, al menos aquellos por los que vale la pena preocuparse.
Cosa que ciertamente otros profesores no hacen: de los cinco profesores que tengo este cuatrimestre en musicología, sólo dos se han dignado en todo el cuatrimestre en usar el campus virtual, y de estos dos sólo uno ha dado un mensaje (uno) con material que oriente durante la huelga. El otro lo ha prometido en su único mail pero fué hace dos semanas, y aún estamos esperando.
Comprenderá que no cite nombres.

Anònim ha dit...

En respuesta a la sugerencia de que refrene mi alteración y acerca de lo que es propio o impropio de un profesional.

Dejando a un lado lo inapropiado de este lenguaje.

Los profesores no tienen la obligación de utilizar el campus virtual para dirigirse a alumnos cuando tienen que estar en su despacho para atenderles. Como comprenderás, no creo que sea de recibo exigir atención virtual cuando no se hace acto de presencia en la facultad. Dado que el profesorado (contra lo que se ha indicado en este medio que puede ser leído por todo el mundo) ha hecho su horario, incluyendo el de las clases, suponer que la tarea del profesor es dedicarse al campus virtual podría implicar que ésta debía haber sido la relación durante un paro de clases que los alumnos han aceptado e incluso impulsado (recuerda los resultados del referèndum: 500 personas favorables al mantenimiento del paro absoluto o de las clases reducidas o intermitentes).

Lo propio de la responsabilidad del profesorado es dar sus clases y atender en su despacho. Lo impropio es tratar de compensar la ausencia del alumnado con un sistema virtual que podría implicar, en caso de ser el más adecuado, no haber ido a la facultad a cumplir el horario previsto. Un horario que, además, se ve alterado por la prolongación arbitraria del cuatrimestre por parte de una autoridad que no ha sabido o no ha podido garantizar el paro, en favor de los derechos de alumnos que ni siquiera han sido capaces de poner fin al paro en una votación secreta.

Como, por otro lado, no dejo de tener en cuenta que los apuntes que puedo pasar a los alumnos serán aprovechados por quienes no asisten a clase y quienes nada han hecho por evitar esta situación, considero que lo más profesional es, precisamente, que estas condiciones afecten tanto a mi posibilidad de haber hecho las clases como habría deseado, como a la posibilidad de los alumnos a recibirlas si lo hubieran querido.

En cualquier caso, dado que el alumnado dispone ya de recursos para realizar las lecturas de las asignaturas, que se les ofrecieron el primer día de clase, no hay motivo para que, además de esa prolongación de días de docencia, dedique mayores esfuerzos que llegarán a beneficiar a quienes nunca han pisado (ni siquiera antes del paro) mis clases.

Te agradezco tus llamadas a que adopte una actitud profesional y las sugerencias acerca de mejorar mi actitud psicológica. Desde luego, creo que ambas cosas mejorarán dejando de ofrecer un material en condiciones que chocan contra lo decretado por el decanato y lo ejercido por los alumnos.

Anònim ha dit...

Només volia dir que sóc alumna d'història i em sento, com un dels companys que ha escrit anteriorment, molt ofesa pels comentaris que he sentit de que 'els d'història ni ens hem presentat'. No tots els estudiants d'història estem fikats en l'ocupació ni som uns estalinistes ni no se cuantes coses mes he llegit per aquí... Hi ha estudiants d'història que estudiem perquè ens agrada, que hem anat a la facultat tots els dies ha intentar fer classe, tot i que ha estat impossible pels propis companys i fins i tot per algun que altre professor... I hem hagut d'anar despatx per despatx per a saber que haviem de fer amb totes les classes perdudes... Així que se us llevi del cap a tots aquells que penseu que els estudiants d'història son uns revolucionaris que no van a classe i que volen aprovats per la cara. Un altre mite més dels que corren per la facultat. I estic segura que molts dels companys d'història estaran d'acord amb mi.

Anònim ha dit...

a veure per lúltim comentari. Jo sóc estudiant d'història i també sóc membre de l'assemble i he estat posat en "això de l'ocupació". No obstant també faig història perquè m'agrada i no vull un aprovat per la cara perquè per sort no ho necessito.Tampoc sóc un estalinista com tu dius. Si tu ets sents ofesa pels tòpics jo també i tu no fas res més que reproduir mentides i tòpics sobre la gent que participa de l'assemblea. Normalment sempre vaig a classe i trec bones notes, i com jo la majoria dels meus companys de l'assemblea.
Si us plau no qüestioneu ni la capacitat ni les ganes d'estudiar de la gent que lluita politicament contra Bolonya des de l'assemblea. No és just ni cert i us enduriem moltes sorpreses. Tots fem les nostres carreres perquè ens agraden.

alumno ha dit...

Al profesor otra vez,

lamento que hayas malinterpretado el tono de mimensaje, defecto propio de un medio escrito en el que no podemos vernos cara a cara. Mi intención era por supuesto refrenear tu enfado, porque yo mismo, que además de alumno soy profesor, sufro a veces arrebatos de malhumor frente a determinadas actitudes, pero le tengo un cariño a mi actividad, y siento muy profundamente la responsabilidad que tengo a la hora de trabajar con los alumnos que muestran interés por el estudio.
Es puramente una opinión personal, pues en mi caso mi sentido de "obligación" va más allá de lo que figura en el contrato de trabajo. No creo que la enseñanza se deba equiparar a una profesión productiva cualquiera.
En cualquier caso, no he querido insinuar en ningún momento que tu actitud no sea profesional, pues ni siquiera sé quién eres. Sólo he reaccionado desde mi propio sentimiento de profesor, tras muchos años de dedicación.
Un saludo.

Anònim ha dit...

Como profesor a quienes se quejan de la carrera de Historia.

Estoy convencido de que quienes estudian historia y vienen a clase con regularidad merecen especial respeto por las dificultades que tiene la carrera en sus salidas. No así ese 40% de ausentes permanentes que desacreditan la carrera como no ocurre con otras, donde quien no quiere sacarse el título o aprender, ni siquiera se matricula. Lo sabéis, es así, y si lo deseáis podemos sacar números de aprobados, de asistencia, de presentación a exámenes, etc.

Todo mi respeto para los alumnos que SI VIENEN. Ninguno por aquellos que se apuntan y que no pegan golpe, que ni siquiera asisten y que son, proporcionalmente en Letras, más numerosos que en otras facultades.

Con respecto al alumno que indica que los miembros de la asamblea estudian y sacan buenas notas. No lo dudo en algunos casos, y no quiero generalizar como lo haces tú. Podría indicarte que, en la ocupación, he visto a alumnos de mi clase que sólo han aparecido en un par de ocasiones durante el curso en el aula. Y he visto a alumnos que tengo, por experiencia propia, por buenos estudiantes. De cualquier modo, creo que la actitud de la asamblea ha consistido en no dejar que hiciéramos un curso normal, sin tener en cuenta que la movilización habría sido la misma manteniendo las clases. Y si han tenido que pararse las clases para conseguir crear unas condiciones de anormalidad, es que la gente es muy poco coherente. Ni siquiera podéis hacer las asambleas los viernes, como las hacemos los profesores. Tenéis que hacerlas interrumpiendo clase, cosa que váis a tener la cara dura de volver a hacer el día 7. ¿O tampoco vulneráis ese día el derecho del alumno a quien no le da la gana escucharos, porque prefiere escuchar lo que tiene que decírseles en clase? ¿Vas a contarme que los alumnos que no tendrán clase ese día, como no la han tenido durante casi todo este cuatrimestre, van a salir preparados en aquellas asignaturas en las que se han matriculado deseando asistir? Y los profesores ¿qué tenemos que hacer? ¿Rebajar el nivel para que "ser comprensivos" y encontrarnos con que luego se nos dice que no regalamos nada? ¿O examinar con el programa en la mano, dando lugar a un suspenso generalizado? ¿Qué hacemos? ¿Regalamos o suspendemos?

Al profesor: llevo muchos años, muchos, dedicándome a la docencia y realizando esfuerzos que van mucho más allá de mis obligaciones estrictas contractuales. Entre otras cosas, dejarme medio sueldo comprando libros que no se facilitan en la biblioteca, que necesito con mayor urgencia, o realizando una investigación que considero vinculada a la docencia, sin que la universidad la haya tenido, como bien sabes, en cuenta para nada. Me he pasado las vacaciones poniendo apuntes en el campus virtual y sólo he recibido, hasta ahora, ocho notificaciones de personas que los han mirado: un porcentaje ínfimo de los alumnos. He recibido exactamente seis visitas de alumnos en las casi cuatro semanas de ocupación. NO sé si la alumna de Historia que se queja será una de ellas, y sería casualidad, porque sólo vino una alumna.

Suponso que podrña comprenderse que, en defensa de la universidad pública y del prestigio de esta carrera, mi posición (y espero que sea la de los compañeros) será la de mantener el mismo nivel de exigencia de otros años. Las quejas, a la asamblea y a las autoridades. Yo he hecho mi trabajo y hoy, 2 de enero, continúo haciñéndolo. Incluso se me ha decretado que continúe dando clases hasta el día 30 cuando se acababan el 16.

Anònim ha dit...

perdó, els serveis? m'ha entrat caguera només de veure això.

Anònim ha dit...

Bueno, los servicios los puedes encontrar muy fácilmente. Están muy cerca del lugar donde se establecieron las cocinas durante la ocupación, al lado del hall de la facultad. En la cultura propia de personas como tú, la privacidad de tus asuntos orgánicos, incluida tu incontinencia intestinal, debe de haber quedado abolida en favor del exhibicionismo. Vamos, del mismo exhibicionismo en el que ha consistido la ocupación, que estará haciendo las delicias de un trabajo práctico de cómo no se deben las cosas.

alumno ha dit...

Al profesor de las 10:05

suscribo completamente lo que expones.
A eso me refería con lo de la responsabilidad profesional, que por supuesto parte necesariamente de un impuso personal, que como en todas las profesiones, no se da en todos los profesionales, lamentablemente.

DRETS HUMANS ha dit...

ARTICLE 19
Tot individu te dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de NO SER MOLESTAT A CAUSA DE LES SEVES OPINIONS....


Crec que la declaració dels drets humans està per sobre jurídica, ètica i moralment que aquests drets socials.

Anònim ha dit...

ARTICLE 26
Tota PERSONA té dret a l'EDUCACIÓ.

I ja fa un mes que se'ns nega aquest dret...

Anònim ha dit...

No era la meva intenció comparar l'actitud d'alumnes i professors. Són coses diferents.

El que jo volia dir, és que hi hagut professors (no anomenaré ningú, que es lleig) que no han anat a classe, cap dels dies que hi havien d'anar (ignoro si han estat al despatx o no), però l'acció d'anar a classe no l'he vista. I m'he passat per la facultat pràcticament cada dia.

Que quedi clar que no estic criticant l'actitud del professorat, ja que la vaga era estudiantil, i no del professorat, simplement vull remarcar que jo he rebut mails de professors explicant la situació i intentant trobant solucions, mentre que altres no ho han fet. Simplement vull deixar clara aquesta diferencia. Alguns ho han fet i d'altres no. I l'acció d'informar sigui o no una obligació del professorat, diu molt de cadascú.

En el que no estic d'acord, es que es relacioni el prolongament del curs, amb això. La situació de vaga, és una situació d'exepcionalitat, que naturalment afecta el curs, però evidentment els professors no en tenen la culpa, i que per tant aquest prolongament del curs no es pot fer. Tal com dius, no és just que els professors hagiu de pagar aquesta situació. Però això ho ha fet el deganat i el rectorat, per "castigar" als alumnes d'haver començat la protesta. El curs ha de continuar tal com estava previst, l'únic que amb les modificacions de temari (és evident que no pot entrar matèria que no s'hagi fet a classe).

Per acabar només dir que jo estic a favor de la ocupació (discrepo en com s'ha portat el tema, això si), però en cap cas, m'ha agradat el tractament d'alguns sobre els que estudiem història. I, molt menys la percepció que té la gent sobre aquesta carrera i els seus estudiants.

Finalment em vull disculpar amb el professor i amb els lectors del blog en general si en el meu anterior missatge no vaig saber explicar-me, i vaig ofendre algú. No estic criticant a ningú, només dono la meva opinió sobre com ha anat la situació. Segurament molta gent ho veu diferent a com ho veig jo, però també segurament estic d'acord en moltes opinions fetes aquí.

Aviam si el dia 7 les coses són d'un altre color.

Anònim ha dit...

Venc crèdits !!!
Sense assistir a classe, sense estudiar i sense obrir ni un llibre!!!
Interessats presenteu-vos el dia 7 amb una flor vermella a la solapa o lloc visible.

Anònim ha dit...

Anònimo de las 12:53:

Creo que, en caso de que el profesor no estuviera en la puerta del aula (yo mismo iba a la primera de las clases que tengo, sin encontrar a nadie en la puerta, a primera hora de la mañana, y a la segunda ya no iba, viendo en los pasillos que las aulas continuaban vacías). El resto del tiempo he estado en mi despacho. Enviar emails a los alumnos es complicado por un tema sencillo: la dirección de la uab no es leída por la mayor parte del alumnado, como he tenido ocasión de comprobar. Sólo me han dado respuesta de leído el 5% de los alumnos, que utilizan otras direcciones electrónicas. En el despacho, que es donde debe informarse al alumnado, cara a cara, atendiendo preguntas, etc., sólo he recibido la visita de seis estudiantes. He realizado las clases de máster con normalidad, asistiendo todos los alumnos. Estoy pasando las vacaciones redactando las clases que de´berían hacerse realizado para perjudicar en el menor grado posible a mis alumnos: es decir, que he dejado tareas que tambíén forman parte de mi trabajo, como la investigación (en la que siempre tenemos que emplear tiempo de teóricas fiestas) y dedicarme al descanso y oxigenación, que también es indispensable.

Considero, como tú, que la obligación de prolongar el tiempo lectivo lesiona los derechos de los profesores, crea tensión y, además, trata a los alumnos como unos inmaduros que nunca aprenderán lo que es un paro y sus consecuencias necesarias. A mí me quitan el sueldo cuando no trabajo. Pero comprenderás la cara de tonto que se me queda cuando he realizado escrupulosamente mis horas (incluyendo las del máster) y, ahora, además de pasar apuntes al alumnado tengo que alargar el curso sin que en ningún momento se tenga en cuenta que puedo haber adquirido compromisos profesionales a realizar más allá del día 16. Creo que debería haberse dejado a la conciencia de cada profesor y, conociendo a mis compañeros, todos habríamos hecho lo posible para evitar costos superfluos a los alumnos, aun cuando señalando que debe examinarse. Con una puntualización: la materia no puede ser solamente la que se ha explicado en un caso de huelga (y no es otra cosa que los alumnos no hayan asistido a la clase, de lo que soy testigo directo, o que votaran mantener la suspensión o clases intermitentes en un porcentaje tal alto el día 15 de diciembre). Un día de paro voluntario, en el que los alumnos no reciben clase, es un día en el que la materia que debía explicarse debe darse por impartida. Si no fuera de este modo, se crearía el precedente de mantener una huelga indefinida de dos meses y examinar de los dos en los que se ha hecho clase, lo cual es intolerable.

No me has ofendido en ningún momento. Tengo la conciencia tranquila por mi actitud durante la ocupación. Estoy a favor de la movilización de los estudiantes sin necesidad de pérdida de unas clases que suponen pérdida de conocimientos que nunca podrán recibirse, dadas las caracter´sticas de nuestras materias.

Un saludo

Anònim ha dit...

El dia 7, assemblea a 2/4 de 12. Si es decideix continuar l'aturada de classes...Continuarem el curs, per decissió de la degana fins el 28 de febrer? Cal ser coherents...

Anònim ha dit...

I, per cert, si s'allarga el curs al primer quatrimestre...Tindrà una setmana menys el segon? Tindrem setmana blanca al juny o no? Mantindrem la discriminació entre els dos quatrimestres?

Anònim ha dit...

Resposta a les preguntes retòriques anteriors, del mateix que les formulava:

No se sap que fer per part de ningú. Si l'assemblea vota tornar a classe (després d'haver perdut les del dia 7, que ja son nassos haver de perdre classes perquè s'aturen oficialment per fer assemblees) s'haurà d'explicar molt bé, tot dient quines coses ho justifiquen. Malgrat que, després de l'espectacle de deixar l'ocupació durant les vacances, ja em diréu...Igual que a la guerra d'Iraq: quan van arribar les vacances de Pasqua, tothom a casa. Ja estan pensant en coses que s'han aconseguit per justificar-se: el déficit de la UAB (quina victòria quan es demanaven coses tan profundes com la dimissió d'uan degana que acabava el seu mandat el dia 19 de desembre! O la dimissió d'un rector que es troba ja en funcions...! O l'aturada del Pla de Bolonya!

Com si ho veiés: donada la impossibilitat física d'aturar els alumnes a partir del dia 7, es presenta la cosa com una decissió de l'assemblea. I, perdut el curs definitivament es faci el que es faci, sense poder recuperar mai les classes no donades, aprovats o no aprovats segons l'analisi que el professorat faci del que ha passat...A otra cosa, mariposa.

I l'altra cosa seria deixar molt clar el que es pensa fer davant de mesures tan pintoresques com aturar les classes durant quatre setmanes, la propera vegada que aquest organisme inviable que es l'Assemblea ho decideixi. Ha considerat alguna persona que la defensa que, si volguéssim anar tots els alumnes no hi podriem entrar a cap espai de la universitat? On fiquéu 4.000 persones o les 2.000 que vénen regularment a classe? Quin torn de paraules faréu servir? Consideraréu alguna vegada l'essencia antidemocràtica d'un sistema que no permet, per les mateixes condicions físiques, la participació de la totalitat dels estudiants?

Defensaréu aquest sistema amb ungles i dents, perquè us permet fer el que heu fet aquest any. No ha estat un error polític vostre, sinó un pols de poder amb el deganat i el rectorat a costa de la voluntat dels alumnes i dels professors. Per què no us atreviu a fer un referendum on es plantegi, senzillament, qui vol fer classe i qui no? Qui VOLIA FER-LA I QUI NO?

Anònim ha dit...

Gràcies, Anònim (31/21:32) per passar-nos l'enllaç. http://blogs.publico.es/dominiopublico/968/bolonia-merece-un-debate/
És molt aclaridor de per què cal oposar-se a la implantació del Pla Bolonya. En canvi, la crítica que en fa el Jordi Llovet no l'he trobada tan encertada, tot i que reconec que és una visió prou estesa entre els professors d'Humanitats que veuen que el seu món s'enfonsa cada cop més... http://www.upf.edu/recull/2008/novembre/08112709.pdf

Anònim ha dit...

Recomano, a la revista EL VIEJO TOPO del mes de gener, l'article de Juan Ramon Capella sobre Bolonia. La portada de la revista es refereix precíssament al Pla. Es aconsellable, sobretot, veure com han evolucionat les coses a la universitat en les últimes dècades.

Anònim ha dit...

A diferència d'Anònim (17:32), jo sí que crec que la crítica de Jordi Llovet és encertada. No es tracta tampoc de concloure de manera pessimista, com fa ell, "Delenda est universitas" (sona a "después de mí el diluvio"), però sí que crec que la gent d'Humanitats i Lletres hauria de reaccionar més (com ha fet en Jordi) davant del que representa per a ells Bolonya.

Anònim ha dit...

M'agradaria saber si a l'Assemblea del dia 7 es demanarà perllongar l'ocupació amb suspensió de classes.

Vull recordar que l'acord del referèndum, segons la lectura que es va fer d'ell, és que la majoria simple va decidir no tornar a classe, i així es va actuar. No veig cap motiu per alterar-ho ara sense més. Caldria un altre referendum per saber si l'alumnat vol tornar a classe o no. Hi ha una decissió presa amb participació de 1,077 alumnes. Voléu revocar-la en una assemblea on participarà, com a màxim la meitat? L'assemblea pot modifica en qualsevol moment les seves decissions però ¿pot fer el mateix amb el que es va votar en el referèndum del 15 de desembre? I si el referendum es llegeix d'una altre manera ¿per què no es va tornar a classe immediatament?

Tenim el dret a saber quina proposta es portarà per la gent que ha estat dirigint l'ocupació durant aquest temps. Ja sé que diran que això depen de l'assemblea mateixa, però no fotem. Hi ha un sector que la porta i fa les propostes.

Quina és la proposta pel dia 7?

Un posaré algunes:

-tornar a classe immediatament, en les mateixes condicions en que es va decidir no tornar o pitjor, perquè els sis expedients es van aprovar després.

-no tornar a classe, amb un enfrontament ja clar amb l'alumnat que, després de les vacances, pensar anar a les aules sense que l'interessi el que pugui aprovar l'assemblea, que no té el dret d'aturar-les. Per tant, l'assemblea serà desbordada per l'activitat dels estudiants que voldran tornar a classe a 4 dies dels exàmens.

- Proposar un recès en l'aturada mantenint l'ocupació i fent classe, amb la qual cosa guanya el referèndum alguna de les opcions menys votada.


- Fixar un periode de normalitat amb data fixa per solucionar alguns dels temes (encetar diàleg, retirada expedients...). I tornar a proposar, potser a final de quatrimestre, el retorn a l'aturada.

- Negociar el tema de la setmana blanca per guanyar-se els estudiants, cosa impossible perquè el calendari acadèmic no es pot moure més de dues setmanes i el deganat està disposat a recuperar les dues setmanes de classe.


Es a dir, situacions sense sortida, que vulneren els acords previs a les vacances o que són insostenibles per la própia resistència dels estudiants que volen tornar a classe.

Advertiment de les autoritats acadèmiques i del professorat, amb l'acord majoritari dels estudiants, que no es tolerarà la interrupció de classes per simple imposició de l'assemblea al segon quatrimestre. Per primera vegada es recordarà que l'assemblea pot convocar una aturada de classes, però no la pot imposar. Canvi d'escenari polític a la facultat, en tot cas, en contra dels interessos de la mobilització, pel desastre de com s'han portat les coses, amb una vaga indefinida que podia haver estat molt més eficaç com a intermitent.

LARGAROS YA ha dit...

respecto a la posible asamblea del día 7, que es que ya cansa el tema, y con todos los respetos debidos, ME CAGO EN VUESTRA PUTA ESTIRPE YA DE UNA PUTA VEZ, largaros con los perros y las flautas a hacer cercavilas y dejad hacer clase al que quiera CHORIZOS MENTIROSOS FUTUROS CONSELLERS DE MIERDA LADRONES MEDIOCRES RASTREROS EL 7 NOS VEMOS LAS CARAS

Anònim ha dit...

ah, y me olvidaba,

EXPEDIENTADOS AL TRULLO

Anònim ha dit...

¿No podría considerarse que, tras haber realizado suficientes asambles con interrupción de clases antes de vacaciones, debe suspenderse el reglamento que ordena la suspensión de clases para realizar la asamblea del día 7?

De la misma forma que la decana ha podido prolongar arbitrariamente los días de clase, supongo que puede tomar esa decisión que, por lo demás, es coherente con la prolongación del calendario: de no ser así, no se entiende nada. Se permite una nueva suspensión de clases y, luego, se exige continuar hasta el día 30.

Si se interrupen las clases reglamentariamente, espero que entonces se aprueba por la asamblea mantener la suspensión de clases: como mínimo, alguien sería coherente en esta dichosa facultad.

Anònim ha dit...

Crec que fóra bo que algú de l'assemblea es dediqués a enviar un correu a tots aquells que estiguem apuntats en alguna llista o on sigui per anunciar què es pensa fer a partir del dia 7. Perquè aquí no veig més que paraules i bones intencions però el que ens preocupa realment a tots és què cony passarà el dia 7.
I si se segueix amb la ocupació, què es pensa fer en dates d'examens? Lluitem per l'aprovat polític? Anul·lacions de matricula?

Anònim ha dit...

Respuesta al anónimo de las 14:34:

Imposible el aprobado general ´político e imposible la anulación de matrícula. Lo segundo, por cuestión legal. Lo primero, por negativa del profesorado a una medida que ya se experimentó en el curso 1974-1975, tras una huelga de profesores que, al poner un aprobado justo en todas las asignaturas, reventaron el expediente de los alumnos mejor preparados. Luego, en el momento de ir a oposiciones de secundaria o en temas como peticiones de beca, ese tema es de una gravedad que, en su momento, aquellos profesores ni siquiera tomaron en cuenta, cuando lo único que les importaban eran sus problemas laborales. Curiosamente, algunos de los participantes en aquella huelga son los que ahora alargan el curso, vulnerando los derechos laborales de los profesores y olvidando de la época en la que creían que esos mismos derechos estaban por encima del futuro de sus alumnos.

En todo caso, no sé qué ocurrirá si se decide continuar la huelga. De hecho, si se permite una asamblea con interrupción de clases el día 7, es otro día de pérdida. Supongo que la vanguardia de la vanguardia de la vanguardia, que es lo que tenemos al frente de la asamblea, pedirá un retorno a clase, por la sencilla razón de que no podrá evitar la asistencia masiva del alumnado a partir del día 7. Eso implica cargarse todos los acuerdos tomados tras el referéndum, pero no creo que tal incoherencia importe demasiado a quienes defienden un sistema de representación en el que nunca han estado presentes más del 25% de los alumnos (en el referéndum) o más del 15% (en la asamblea).

Es decir, que a partir del 7 habrá clase. Y, en el caso muy dudoso de que no la haya, se suspenderá (imagino) la modificación del calendario y se pasará a examinar en los días previstos, de acuerdo con la materia dada en clase o la que se ha proporcionado a los alumnos en el campus virtual.

Anònim ha dit...

Com sabem que el dia 7 hi ha clase? Si no m'equivoco, abans de nadal estavem ocupats i sense clase, perque despres de nadal hauria de ser diferent? Segons els d l'assemblea, van guanyar el referendum aquell tan politicament correcte... aixi que no sé. Trobo una falta d'informació molt considerable...

Nem a clase? Ens deixaran fer clase? de que va l'assemblea del dia 7? ens agrada el canvi de calendari? realment aquest canvi s'ha fet? (perque ningú ens ha avisat ni per mail, ni pel campus virtual...).

Que em de fer?

Anònim ha dit...

El canvi s'ha fet. Pots trobar l'email que va rebre el professorat el dia 23 de desembre, em sembla que en un comentari del post anterior. La modificaci´´o de calendari ha estat "ordenada pel rector a proposta del deganat de Lletres" i estableix les classes fins el dia 30, els examens des del 2 de febrer i el començament del segon quatrimestre el 23 de febrer.

Es coneix el desacord d'alumnes i professors per aquest canvi, per motius diversos que afecten tant a la forma com al fons de la decissió de l'equip del deganat. El desacord dels professors es degut a la recuperaci´´o d'hores de classe quan han fet els seus horaris i al precedent que implica que, a partir d'ara, el calendari queda en mans de qualsevol alteració de curs. El desacord dels alumnes es refereix, en alguns cassos, a la necessitat de ser coherent amb l'aturada de classes i, en altres, a la supressió de la setmana de preparació d'examens. En tot cas, la decissió ja s'ha pres i no es mourà.

Respecte de la suspensió de classes, si l'assemblea vol ser coherent amb l'analisi del referendum, hauria de continuar, perquè no hi ha hagut cap consulta massiva com aquella, amb participació de 1.077 persones, que ho rectifiqui. I sempre van dir que havia guanyat l'opció de no tornar a les classes. Fer una altre cosa seria desdir-se i caura ja en la incoherència més absoluta i la més complerta manca de credibilitat per qualsevol cosa que faci al futur.

Anònim ha dit...

Soy profesor. El día 7, estaré a mi hora en el aula como no he dejado de hacer desde el día 24 de noviembre. En caso de que haya estudiantes, daré clase. Si, como no los ha habido en todo este tiempo, no hay, no la daré. Pero me dirigiré a la decana para indicarle cuáles son los motivos de prolongar nuestra tarea docente en estas condiciones.

Anònim ha dit...

el dia 7 nem a classe tots, home... no us esteu adonant? estic llegint comentaris dirigint-vos a l'assamblea dient "ens deixareu fer classe?" o "què hem de fer el dia 7"? Com que què hem de fer? És la nostra responsabilitat, dret i deure, de seguir amb la nostra activitat acadèmica regular, és a dir que els bombin a tots, però nosaltres a classe. I si ells volen allargar les vacances de nadal, amb mi que no hi comptin!

Anònim ha dit...

El dia 7 no habrá clase a partir de las 11:30, como resultado de la misma normativa de la facultad, que EXIGE el paso de la actividad académica en el caso de una de las asambleas previstas en cada cuatrimestre. Si no es así, será porque el decanato entiende que la pérdida de clases ha sido la suficiente, con la convocatoria de asambleas, como para que se hayan agotado las posibilidades de interrupción de clases por éstas. De cualquier modo, el curso está perdido. Y no lo está desde el punto de vista de la materia que ha dejado de darse. El profesorado, considerando la bibliografía orientativa que se ha dado en los primeros días de clase y/o los materiales colocados en el campus virtual, podrá examinar de la materia prevista. Y más cuando se alargan dos semanas las clases. Por tanto, lo que no se producirá es que el curso está perdido en conocimientos, pero no en calificaciones. El alumnado deberá indicar que tiene los conocimientos que se propusieron como objetivo a alcanzar cuando se inició el curso. Si ello implica, como no dejará de hacerlo, peores resultados académicos, las responsabilidades no se encuentran, en modo alguno, en el profesorado, al que no se le puede pedir, precisamente por las indignadas intervenciones que ha habido en este blog, que regale la nota. Las quejas deberán dirigirse a quienes han impedido la actividad docente, a quienes no han asistido a la facultad y a una autoridad académica que cree que puede resolver algo alargando dos semanas las clases.

Anònim ha dit...

Si vols violència, vés a picar pedra i deixa de dir parides!

Anònim ha dit...

Així m'agrada, feu la revol·lució des del saló de casa...

Aquest blog és un espai de lliure expressió dels i les estudiants, l'administració del blog no es fà responsable de les opinions expresades a aquest espai.

Tanmateix l'administració es reserva el dret a no publicar textos per considerar-los xenòfobs, sexistes, ofensius o destructius.