Assemblea d'Estudiants de Filosofia i Lletres

25 anys d'Assemblea de Filosofia i Lletres

2010-12-26T11:33:00.004Z

El passat dimarts 21 de desembre del 2010 l'assemblea de filosofia i lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona va celebrar el seu aniversari, 25 anys. Durant l'acte es va voler rendir homenatge a tots aquells estudiants que van passar per la facultat i van treballar amb l'assemblea per poder defensar els nostres drets com estudiants. Es va rescatar el mural esborrat per ordre del deganat l'any 2009, un mural que va ser realitzat l'any 1989 on es feia una al·legoria contra el militarisme i la guerra, amb els anys, aquell mural va esdevenir un símbol de la facultat, una pintura on tots els estudiants podien veure quin era l'esperit de tota la gent que passa per la universitat, l'esperit crític. Un esperit que s'ha vist atacat per part d'aquells que controlen les institucions universitaries, per això des de l'assemblea i a través de les noves generacions que van arribant a la facultat, es continuara lluitant per tal de que la paraula de l'estudiant mai sigui ignorada.

Expulsió a Murcia

2010-01-25T20:08:00.001Z

La Universidad de Murcia pretende expulsar al alumno de doctorado José Mateos Martínez por las críticas que éste ha realizado contra el plan Bolonia antes y después de su implantación, y contra la complicidad y el servilismo del Consejo de Estudiantes de dicha universidad hacia el rectorado, así como contra diversas acciones de dicho Consejo y también de alguno de sus miembros aisladamente que resultaban un ataque frontal contra los derechos de los estudiantes y la más mínima ética, siendo algunas de ellas delictivas. Su expediente disciplinario se ha regido por el Reglamento de disciplina académica aprobado por Franco en 1954 y se le ha negado su derecho fundamental a proponer prueba en su defensa.

El Plan Bolonia ha sido implantado en la Universidad de Murcia de la forma más apresurada y precaria, sin contar para nada con la opinión de la comunidad universitaria. El rector, Jose Antonio Cobacho, negó desde el primer momento la convocatoria de cualquier consulta al respecto, limitando el debate sobre el nuevo plan a un claustro donde se aprobó una declaración descaradamente probolonia que obviaba los terribles problemas que su lógica mercantilista y la total falta de medios materiales para llevarla a cabo que sufríamos iban a traer. Dicha declaración fue presentada por el rector sin permitir la más mínima enmienda, planteándola como un “todo o nada” inamovible.

Tras ese claustro, Bolonia fue implantada en la gran mayoría de las Facultades de la UMU sin esperar a agotar el plazo máximo de proroga legal y en unas condiciones de absoluta precariedad fruto de los cambalaches del rector con gobierno regional y central, que le llevaron a aceptar, incluso con alabanzas, un plan de financiación que reflejaba plenamente el espíritu de “Bolonia a coste cero”, la filosofía que pretende convertir las universidades en centros de investigación para las empresas o entidades condenadas a la extinción por falta de presupuesto. A consecuencia de esto, la calidad de nuestra universidad se ha deteriorado a consecuencia de la masificación en las aulas, la falta de profesores y la acumulación irracional de trabajo sobre los hombros de alumnos y docentes en un sangrante teatro que pretende demostrar normalidad cuando la precariedad imperante impide cualquier aprendizaje.

El CEUM, durante este tiempo, se negó a convocar un referendum para los alumnos como se ha hecho en muchas otras universidades y no solamente se desentendió del problema apartándose de cualquier movilización o iniciativa de protesta, sino que en todas sus intervenciones y comunicados alabó la actitud del rectorado poniéndose incondicionalmente de su parte. En las jornadas de información sobre el nuevo plan que organizaron, la presencia de vicerectores y “representantes estudiantiles” que repetían milimétricamente el discurso del poder era asfixiante, quedando los críticos relegados a una presencia testimonial. José Mateos denunció todo esto en el foro http://tribunadeljurista.foroes.net del que es administrador y exigió el fin del lacayismo que estaba pudriendo los únicos órganos de expresión que se conceden a los estudiantes.

En diciembre de 2008 (y también este año) el CEUM organizó unas “jornadas de representación estudiantil” en el Hotel Don Juan de Águilas (4 estrellas) que costaron dos millones de pesetas. Dichas jornadas se venían realizando desde hacía tiempo, pero siempre se había recurrido a albergues de mucho menor coste pero con las instalaciones precisas para celebrar los actos. Pues bien, el CEUM decidió alquilar dicho hotel, con todos los lujos que conlleva un establecimiento de tal nivel, así como una discoteca para celebrar una fiesta nocturna con dinero público y sin dar la más mínima explicación sobre por qué no habían escogido los locales económicos de años precedentes. Ese mismo año otras actividades que realmente eran de interés general, como un plan global de información sobre Bolonia, se realizaron de un modo chapucero y totalmente ineficaz debido a la falta de presupuesto, pues el grueso había sido dilapidado en las vacaciones enmascaradas. José Mateos denunció los hechos y reclamó que se investigara la regularidad financiera de las jornadas.

Finalmente, el presidente de la comisión de infraestructuras del CEUM grabó con cámara oculta a un empleado de la UMU (ayudante de jardinería) deficiente psíquico con la finalidad de burlarse de él, colgando posteriormente el video en youtube. José Mateos informó a la dirección del CEUM aportándoles todas las pruebas de dicho delito y exigiéndoles que tomaran medidas contra aquel sujeto sin obtener respuesta.

A raíz de las críticas vertidas por Jose Mateos en torno a estos hechos, el CEUM le denunció ante el rectorado alegando que, si bien no podía imputársele mentira, se habia expresado con términos “formalmente injuriosos” y por esos insultos debía ser expulsado de la universidad. Las palabras “insultantes” fueron “vendidos” “siervos del rector” “mercenarios” “canallas” y “miserables” (éstas dos últimas proferidas cuando el CEUM se negó a expulsar al presidente de comisión que cometió el delito contra la imagen del empleado deficiente psíquico).

Ahora la fase de instrucción del expediente ha concluido y se pide un año de expulsión para José Mateos, quien se encuentra a un año de terminar el doctorado y leer su tesis. La expulsión podría hacerle perder los cursos y la beca de la que goza, todo ello tras un proceso fundamentado en una ley franquista y donde las irregularidades han sido constantes, hasta el punto de que una de las líderes del CEUM, Alba Rocamora, sabía dos semanas antes de la petición de pena qué día iba a producirse y cuál sería su contenido. De igual modo, José Mateos ha ofrecido aportar las pruebas pertinentes sobre el video ilícito y ha pedido al rectorado la documentación contable de las jornadas de representación estudiantil para que de una vez por todas se clarifique si fueron ilegales. Ambas peticiones de prueba le han sido rechazadas dejándole en la más absoluta indefensión.

Contra esta intolerable acción represiva se ha habilitado una hoja de firmas virtual pidiendo la absolución de José Mateos. http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dHNORXhYb0JoeVJzeFl3aXhLbFRmQWc6MA&ifq Os animamos a que participeis oponiendoos a este intento de silenciar a quienes queremos cambiar las cosas.

¡LA CRÍTICA NO ES DELITO! ¡ABSOLUCIÓN PARA JOSE MATEOS!

¡LIBERTAD EN LA UNIVERSIDAD!

Plataforma contra el PRIM

2010-01-14T20:40:00.001Z

Proposta de constitució de Plataforma contra les retallades i l'autoritarisme a la UAB: No al PRIM!

Aquest any, a la UAB ens trobem amb diferents conflictes i problemàtiques, totes elles derivades de la implementació del programa neoliberal a les universitats, i del gir reaccionari emprès per les autoritats universitàries davant les protestes que les (contra)reformes han generat. En aquest sentit, la UAB és un dels centres abanderats en la aplicació de l'EEES de forma agressiva, opaca i antidemocràtica, aparellada d'una exagerada repressió contra el moviment estudiantil, ja des de principis del 2008.
Aquests conflictes han abraçat diferents camps:

- La lluita de les treballadores d'OCÉ en defensa dels seus llocs de treball i en contra de l'ERO encobert que l'empresa ha imposat davant la disminució de beneficis i que ha realitzat amb el vistiplau absolut del Rectorat, el qual tenia la potestat última sobre els contractes d'aquestes treballadores. Dues concentracions-manifestació cap al Rectorat, una campanya de difusió del conflicte i un bloqueig de centres de reprografia durant un matí, van forçar la Gerència de la UAB i la direcció de l'empresa a una reunió amb delegades sindicals (sense cap compromís real) i van activar la plantilla d'OCÉ a fer una assemblea de treballadores per decidir el proper curs d'acció. La implicació i solidaritat de moltes estudiants i de la resta de sindicats laborals, tant en reunions amb les treballadores com en les accions, han estat decisives per animar les treballadores a passar a la lluita.

- Les protestes de tots els sindicats laborals en contra de l'actitud autoritària i gens dialogant de l'actual equip de Govern de la rectora Anna Ripoll. Conjuntament amb les assemblees d'estudiants, s'està treballant per posar fre a la proposta de reestructuració econòmica que proposa el Consell Social davant de la reducció de finançament per part del Govern (el Pla de Racionalització i Millora de la UAB, el PRIM), que implica la retallada de llocs de treball, la precarització de serveis i condicions laborals, així com la privatització de serveis gratuïts bàsics per a la comunitat universitària (aparcaments i autobusos). En aquest sentit, el Claustre extraordinari del divendres 18 fou una de les primeres mesures que es van emprendre per abordar la qüestió.

- Les assemblees d'estudiants hem tornat a la càrrega en contra de la mercantilització a la UAB i, a pesar de no tenir encara un nou discurs al respecte de les noves problemàtiques que ha generat l'entrada en vigor dels Graus, hem tirat endavant una petita vaga d'estudiants al campus i a nivell de Barcelona, hem tret un miler de persones al carrer. És evident que s'ha perdut el ritme i intensitat del curs passat, però també ho és que no hem caigut a la passivitat i que ens estem tornant a activar.

Tot i que és indubtable que hi ha activitat al nostre campus, també és cert que cap d'aquestes lluites parcials ha aconseguit cap victòria concreta, ni ha aconseguit forçar ni arrencar cap mesura del Rectorat que vagi en línia contrària als seus plans de retallada sistemàtica i privatitzadora.
A dia d'avui, la primera assemblea de treballadores d'OCÉ no ha tingut contiuïtat, i sembla que estan tancant la seva línia d'acció a aconseguir que es pagui l'expulsió de les treballadores amb la suma que toca per llei. La oposició dels sindicats laborals contra el Rectorat, no s'està obrint a una participació real en la presa de decisions i no s'està plantejant anar molt més enllà d'aquest Claustre extraordinari. Finalment, les assemblees d'estudiants, pels problemes aparellats al nou escenari, i en haver-nos de centrar exclusivament a tornar a mobilitzar les Facultats, ens hem retirat d'aquests altres espais de lluita, i hem reduït la nostra visió de conjunt i capacitat d'incidència.

Per tot el que s'ha exposat fins ara, costa de creure que no hi hagi potencial per a la lluita i la mobilització, en aquest sentit la UAB és un context excepcional per a la confluència d'estudiants i treballadores, per l'alt percentatge de sindicalització i per la presència d'una lluita laboral encara reactivable. D'altra banda, l'evidència del gir autoritari del Rectorat s'ha fet palès a tota la comunitat universitària, després de la prohibició de la Festa Major de la UAB, que va suposar un descrèdit social profund per a ells, i una demostració de força per part dels col·lectius estudiantils (assemblees, SEPC, etc.) que la vam tirar endavant.

Aquest problema, en cap cas irreversible, que suposa l'estancament, està generat per la dispersió de forces; estem patint totes una problemàtica de fons (els atacs neoliberals a la universitat pública), que a nivell local està sent aplicada per un mateix organisme, la direcció de la UAB (encarnada en el Consell Social i l'Equip de Govern).

És necessari un òrgan democràtic on compartir idees i propostes, on la confluència de problemàtiques permeti articular discursos més complets i consistents, alhora que menys abstractes, menys sectorials i més propers a la gent, en forma d'articles, butlletins, rodes de premsa, fulls volants, etc.
Aquest espai, en el cas estudiantil, encara que no treballaria qüestions només estudiantils, permetria un nivell d'activitat paral·lel al de les assemblees, que seguiria endavant al marge dels ritmes propis de les estudiants (exàmens, vacances, setmana intersemestral, etc.).

Així doncs, des de l’Assemblea de Lletres proposem la creació d'un espai unitari, una plataforma oberta a totes les assemblees, col·lectius i persones que ens oposem a totes aquestes agressions, que serveixi per focalitzar les nostres energies en una campanya conjunta contra el PRIM i la resta de retallades que està infligint el Rectorat contra les condicions laborals i acadèmiques, i contra la democràcia universitària.
Després de deixar un temps (1 setmana) a la reflexió, i en funció de la resposta que hi hagi, passarem a convocar una primera reunió.

Assemblea de Lletres de la UAB
Gener de 2010

PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ I CONTRA LA CENSURA A LA UAB

2009-11-21T12:04:00.000Z

PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ I CONTRA LA CENSURA A LA UAB

- Manifest de l'Assemblea de la Facultat de Lletres -
Durant els darrers anys la Universitat ha experimentat canvis bruscos que l'han convertit en un espai més i sense
identitat, assimilat pel procés general de globalització. Actualment som testimonis de com l'equip de govern gestiona els espais
per tal d'anul∙lar qualsevol expressió crítica sorgida de la comunitat universitària. Això es tradueix en la impossibilitat de fer
públiques crítiques dirigides a les polítiques desenvolupades pels equips de govern de la universitat, aconseguint així aquests
transmetre una falsa i forçosa unanimitat i consens amb les seves polítiques. Actuacions i polítiques que cada vegada troben més
resistència i desacord per part del personal docent, investigador i d'administració i serveis. És igual d'impossible, seguint la línia
de supressió de qualsevol acte no vinculat a la institució, introduir els conflictes socials a l'àmbit universitari tot i haver construït
un òrgan de govern amb representants de la societat per tal d'aproximar aquests dos espais.
Veiem com la universitat que havia estat concebuda i mantinguda com àmbit de pensament i reflexió crítica mostra una
pràctica totalment contradictòria amb aquesta fita en la gestió dels seus espais. Aquesta situació desencadena que els cartells
anunciant actes siguin arrencats sistemàticament, inclús abans de que aquests es portin a terme. Igualment desapareixen les
pancartes, des d'aquelles que denuncien la precarietat laboral per part de les treballadores de la universitat com els que
convoquen a actes o denuncien injustícies socials. Finalment hi ha hagut una forma d'expressió que ha vist totalment coartada la
seva existència: els murals.
Aquest context generalitzat a la universitat es veu molt agreujat a la Facultat de Lletres amb un deganat que fuig del
diàleg amb les estudiants o que ignora sistemàticament les protestes de les treballadores del centre. A la facultat podem veure
com a diari es treuen els cartells dels diferents col∙lectius i com les parets han estat restaurades amb un blanc impol∙lut i
impersonal eliminant totes les expressions que s'hi havien reflectit des dels anys noranta fins a les darreres ocupacions. Aquesta
campanya vol denunciar aquesta situació i reivindicar que els espais són de la comunitat universitària i com a tals s'han de
gestionar des d'aquesta i no unidireccionalment des dels òrgans de govern. Si les estudiants o treballadores s'apoderen d'espais
s'han de cedir i si aquests són demanats també. Les expressions de la comunitat universitària han de tenir cabuda en una facultat
en que precisament en teoria es fomenta l'esperit crític.
Hem iniciat una campanya per tal de denunciar la vulneració del dret a la llibertat d'expressió i la censura que imposa la
UAB, i també exigir al Deganat la restitució d'un mural històric de la Facultat: “les ovelles”, de l'espai inferior a l'auditori.
Aquest mural fou realitzat als 90's pel col∙lectiu antimilitarista de la UAB que denunciava el servei militar obligatori i
l'estratègia militarimperialista
de l'OTAN. El passat Setembre el mural fou eliminat per decisió unilateral de l'equip de deganat.
Aquell espai fou cedit a un projecte presentat per una professora d'Història de l'Art que molt possiblement buscava socialitzar
els coneixements d'aquesta especialitat mitjançant un espai permanent per a la realització d'art efímer. Tot i recolzar, tal i com
hem exposat anteriorment, la necessitat de fer de la facultat un espai per a la expressió de les estudiants i de veure en aquest
projecte concret la capacitat d'implicar a moltes estudiants d'aquesta branca, consideram que la cessió d'aquest espai ha estat
amb la intenció de silenciar la memòria històrica a la facultat de lletres i que no és l'espai que s'hauria d'haver cedit.
El mural que allà romania formava part de l'imaginari col∙lectiu, era una icona de la lluita estudiantil i de les seves
victòries i innegablement constituïa l'únic fragment de memòria històrica de la nostra facultat, sempre en remodelació. Per
aquest mateix motiu reivindicam i promovem la restauració del mural de manera col∙lectiva i participativa, juntament amb la
reubicació del projecte d'Història de l'Art en un altre espai on també pugui ser gaudit.
!!! A LA UAB ES CENSURA COM A LA DICTADURA !!!

Festa Major UAB 09

2009-11-04T20:50:00.003Z

Demà, dijous 5 de novembre és la festa major de la UAB, com cada any i per molt que li pesi al rectorat, que primer es va desentendre i eliminanr la festa major per motius economics, despés va dir qe ho deixava en mans dels estudiants i que dies abans de la cel-lebració d'aquesta ha collat a les distribuidores de cervesa perque no entrin demà dijous a la UAB, ni així aconseguiran acabar amb una festa amb anys d'historia, demà us esperem a tots i totes.

Més informació: http://fmuab.org/

[UAB] Error o persecució de la memòria històrica a la Facultat de Lletres?

2009-09-27T19:28:00.008+01:00

Noticia de la nostra facultat i extreta d'açí:

http://www.nodo50.org/casc/spip.php?article612

Ahir dijous 3 de setembre, amb la pertinent autorització del Deganat, un grup d’alumnes va procedir a tapar el mural que, des de l’any 1989, hi havia en el vestíbul que mena a l’hemeroteca des de la consergeria de la facultat. El mural, on mitjançant un ramat d’ovelles es feia una al·legoria contra el militarisme i la guerra, amb el temps havia esdevingut un autèntic referent identitari de la memòria històrica de la nostra Facultat.

Independentment de l’opinió que pugui merèixer, és innegable que el moviment per la insubmissió a l’exèrcit va ser durant els darrers 1980s i primers 1990s un dels principals fenòmens d’organització no violenta de la societat civil, va promoure un debat inèdit en la nostra societat sobre el militarisme i el dret a confrontar lleis injustes i va acabar sent el detonant de la fi del servei militar obligatori. Les “ovelles insubmisses” de la Facultat de Lletres simbolitzaven aquell temps i les aspiracions d’una part important de les facultats de Lletres i Psicologia de l’època, on el moviment per la insubmissió va tenir un fort recolzament.

Amb la seva desaparició una part de la història democràtica i antiautoritària de la nostra facultat queda mutilada o, com a mínim, perd el seu principal referent identitari i públic. El control i modelat de la memòria històrica ha estat sempre una eina política de les dictadures. És per aquesta raó que des de CGT esperem que aquesta situació respongui a una errada de l’actual equip de govern de la Facultat de Filosofia i Lletres i no a una opció política conscient i demanem que es prenguin les esures oportunes per a esmenar-la.

CGT de la UAB

•Resposta del deganat de la facultat;

Davant el missatge difós per la CGT amb el títol "Error o persecució de la memòria històrica de la Facultat de Lletres", el deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres vol fer saber que va aprovar el curs passat un projecte artístic com a part de les pràctiques docents d'uns estudiants de la llicenciatura d'Història de l'Art, dirigides per una professora del departament corresponent. Es tracta d'un projecte d'art efímer que substitueix l'anterior, dirigit per la mateixa professora i amb les mateixes característiques.

Una de les conseqüències de la realització d'aquest projecte és la substitució d'una pintura mural per una altra de nova. La decisió del deganat respon a la intenció d'afavorir la formació dels estudiants i el desenvolupament d'un projecte docent degudament supervisat que, en aquest cas, implica la utilització d'algunes parets de la facultat.

Lamentem que algú s'hagi pogut sentir molest per aquesta acció; de cap manera s'ha d'entendre com un intent d'esborrar la memòria històrica suposadament representada pel mural substituït.

http://blogs.uab.cat/deganatdelletres/2009/09/09/comunicat-del-deganat/

Sempre en la memoria:

Exit en la manifestació.

2009-03-27T12:14:00.002Z

Noticia extreta de vilaweb;

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3562490

La burla als mossos dels estudiants

Els estudiants i professors que es van manifestar ahir per Barcelona van canviar de sobte la ruta de la manifestació i van desconcertar, doncs, els mossos d'esquadra, que ja havien blindat el centre de la ciutat. Els convocants havien anunciat que passarien per la Rambla, però els deu mil manifestants (cinc mil, segons la policia) van fer cap, sense incidents, a Sants, tot criticant el pla de Bolonya i la violència dels atacs de la policia.

Els organitzadors tenien un servei d'ordre propi que s'encarregava de dissuadir els possibles grups violents. Arnau Mallol, del SEPC, va explicar a VilaWeb que, tot i que dimarts havien assegurat que baixarien per la Rambla, ahir, en vist de 'l'ampli desplegament de la policia i dels comunicats oficials d'Interior', s'havien estimat més d'evitar aldarulls. 'Si no ens deixen passar, no passarem', ja havia dit un dels portaveus de les assemblees d'estudiants.

Els convocants havien fet una crida perquè els manifestants no portessin banderes, encara que finalment se n'hi van veure algunes, ni anessin encaputxats. El Departament d'Interior havia dit que en cap cas no toleraria el pas per la Rambla.

Però, sorprenentment, la manifestació, en lloc de sortir de la plaça de la Universitat pel carrer de Pelai en direcció a la Rambla, va tirar pel carrer d'Aribau. Els mossos es van desplegar a corre-cuita a la ronda de Sant Antoni, tement que els manifestants no provessin d'encaminar-s'hi, però la marxa va pujar fins al carrer de la Diputació, i d'allà cap a la plaça d'Espanya. Era un recorregut que ja tenien preparat i que va agafar els mossos per sorpresa.

La manifestació va deixar després el carrer de la Diputació, va pujar pel carrer de Calàbria fins a la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya, on va desplegar i penjar una pancarta que reclamava la dimissió del conseller d'Innovació, Universitats i Empreses, Josep Huguet. En acabat, va continuar fins a l'Avinguda de Roma i va enfilar pel lateral de l'estació cap a la plaça de Sants. Allà va ser rebuda per membres d'alguns col·lectius i moviments socials del barri que van tirar coets a tall de benvinguda. Seguidament, van continuar, tots plegats, pel carrer de Sants fins entrar a la plaça d'Osca, on els col·lectius de Sants havien preparat un taulat per als parlaments finals.

A la plaça d'Osca dos representants d'associacions de Sants, el professor de filosofia de la UB, Santiago López Petit, una representant dels estudiants i un representant del sindicat obrer andalús van llegir els manifestos finals, encoratjant els estudiants a continuar les mobilitzacions.

La manifestació, de signe festiu, va fer tot el recorregut sense incidents i, fora de l'helicòpter de la policia i dels antiavalots que la seguien, s'hi van veure ben pocs mossos d'esquadra. Això sí, els concurrents no van parar de demanar la dimissió dels consellers Joan Saura i Josep Huguet.

Protestes en algunes ciutats més

Ahir també hi va haver manifestacions en algunes ciutats més contra el pla Bolonya i en solidaritat amb els estudiants que es mobilitzaven a Barcelona. Un centenar d'estudiants es va concentrar davant el rectorat de la Universitat de Lleida i, a migdia, centenars d'estudiants es van concentrar a València davant la Facultat de Geografia i Història; a més, uns tres-cents van ocupar el rectorat de la UV durant vint minuts per criticar els atacs de la policia de la setmana passada. A Girona, un centenar d'estudiants es va concentrar davant la seu d'ICV, a la carretera de Barcelona, i la van tallar durant vint minuts. Uns quants, vestits de blanc, es van estirar a terra de manera que es podia llegir la paraula 'prou' mentre els companys cridaven proclames contra els mossos i la càrrega de la policia de Barcelona. Després van anar fins a la plaça del Vi, on van llegir un manifest.

26 de Març, Vaga i Manifestació

2009-03-25T13:13:00.005Z

Tal i com es va aprovar en l'última assemblea d'estudiants realitzada a la facultat de filosofia i lletres, aquest proper dijous 26 de març hi ha convocada una vaga i manifestació, a les 20h a plaça universitat Barcelona. La votació es va realitzar a mà alçada i el resultat va ser el següent:

92 persones a favor

42 persones en contra

11 abstencions

Aquesta convocatòria a la vaga és la resposta als fets ocorreguts la setmana passada a Barcelona, on els mossos d'esquadra van agredir els estudiants que es manifestaven pacíficament en contra del desallotjament del rectorat de la UB, els assistents a l'assemblea van acceptar la mobilització proposada i després es va sotmetre a votació amb els resultats ja esmentats.

Un altra punt a remarcar va ser el tema d'una vaga indefinida, es torna a repetir tal i com s'ha dit a les assembles realitzades com a l'acta anterior que; si es torna a proposar fer una vaga indefinida a la facultat de filosofia i lletres, aquesta haurà de ser sotmesa a un referèndum, on puguin votar tots els estudiants de la facultat.

Un últim punt és la convocatòria demà dijous 26 de març a una assemblea d'estudiants de filosofia i lletres a les 12 del migdia, lloc per determinar però punt de reunió el pati del quiosc, on es discutiran altres accions proposades i la proposta de fer una altra vaga de tres dies la setmana del 31 de març, 1 i 2 d'abril.

Del gris al azul: así trató la policía a los estudiantes en Barcelona

2009-03-22T21:02:00.001Z

Article extret de sinpermiso:

http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=2441

Para cuando el reloj dio las doce de la noche, las declaraciones de Dídac Ramírez, rector de la Universidad de Barcelona (UB), justificando el desalojo del Edificio Central el miércoles pasado para evitar nuevos casos de violencia por parte de unos estudiantes «que habían cruzado la línea roja» se había convertido ya en una broma macabra, pues con su decisión provocó una escalada de represión policial que centuplicó cualquier incidente, en el caso que lo hubiere, por parte de los estudiantes. El rector añadió en su declaración una alusión a «elementos antisistema ajenos a la universidad» que se habían infiltrado en la protesta, en clara referencia a Enric Duran, el cual, de todos modos, había sido detenido ya el día anterior en un espectacular y a todas luces desmedido operativo de los mossos d'esquadra (treinta agentes para detener a una sola persona), un cuerpo relativamente joven pero con un largo historial de abusos y torturas, denuncias que han sido sistemáticamente subestimadas y hasta negadas con olímpico desprecio por los sucesivos responsables políticos del cuerpo (1).

Los hechos del 18 de marzo vienen precedidos, además, por la entrada previa de la policía autonómica, hace un año en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), y el pasado fin de semana en la Universitat Pompeu Fabra (UPF), para desalojar a los estudiantes que protestan por la aplicación del llamado plan Bolonia. La actuación de la policía, que fue en todos los casos violenta, en las tres universidades públicas de Barcelona es un hecho sin precedentes en el breve historial democrático del Reino de España: de ahí las declaraciones del profesor de antropología Manuel Delgado y otros de la reciente actuación policial como una puesta al día de las formas y métodos de la policía franquista, a mayor abundamiento en los mismos escenarios. Hay que denunciar también que el comportamiento de los rectores de las tres universidades se ha dado ante la más absoluta indiferencia, cuando no directa connivencia, de buena parte del profesorado, incluyendo a destacados antiguos soixante-huitards refugiados en el romanticismo generacional (“mis tiempos sí que fueron duros”) y a la tornadiza sedicente izquierda académica, la cual, en el momento decisivo, ha dado la espalda a los estudiantes para abstraerse en sus autocomplacientes construcciones teoréticas, estableciendo así el exacto equivalente universitario a la celebérrima repetición marxiana de la historia como tragedia y como farsa. A propósito de Theodor W. Adorno, Manuel Sacristán comentó lo que sigue en una conferencia en la librería Leviatán el 30 de abril de 1985:

«Cuando el 68, sus estudiantes [de Adorno], entre otros, individuos de tanto talento como Dutchske, Hans-Jürgen Krahl -que se mató en un accidente de automóvil en el 68 mismo, corriendo de Hamburgo a Berlín a una manifestación se pegó un trastazo y murió en las puertas de Berlín-, algunos otros personajes, sobre todo uno que a mí me conmueve mucho, y supongo que cuando sea muy viejo, y ya me esté muriendo, todavía la recordaré con dolor que es Ulrike Meinhof, a la que yo conocí en Münster, cuando empezaba a ser roja, todavía no lo era mucho, pues también fue alumna de él, de Adorno, cuando estos estudiantes de Adorno decidieron que había llegado el momento de hacer algo, de hacer algo en la práctica, Adorno [...] contestó que la revolución nunca, que de ninguna manera la revolución.»

Poco después también Adorno descolgaría el teléfono para llamar a la policía. Pues bien, ahora como entonces, no basta «con decir frases muy críticas de la cultura burguesa mientras se [recibe] dineros de esta fundación y de la otra fundación», de «hablar mucho contra la cultura burguesa [...] sirviendo a la economía y a la política burguesas», de vivir, en definitiva, «“en el gran hotel abismo”. Es decir, un abismo que resulta que es un gran hotel, en el que a uno le dan todo servido y con lujo.» El Gran Hotel Abismo sigue abierto y ofreciendo sus servicios para que los pesimistas de izquierda se desparramen en su languidez.

En cuanto al marco general, éste coincide en gran medida con el que describe Mike Davis en un reciente artículo a propósito de las revueltas en Grecia, a saber, el de unos jóvenes a quienes se pretende reducir a mercancías intercambiables tanto en el mundo laboral como en el académico, en una sociedad supersaturada «con rabia no reconocida, una que repentinamente puede cristalizar en torno a algún incidente aislado de abuso policiaco o de represión estatal. Aunque las semillas de la revuelta se han sembrado flagrantemente, la sociedad burguesa casi no reconoce que es su propia cosecha.» (2) El mismo día en que la protesta estudiantil se extendió por todo el centro de Barcelona, hubo choques entre los estudiantes y la policía antidisturbios en la Universidad de la Sapienza de Roma, y en el barrio de Montmartre en París (3), que tuvo lugar dentro de una huelga general en Francia. La imagen ya la hemos ido viendo estos últimos meses. En Grecia. En Letonia. En Rumanía. En Italia. En Francia. Tanto, que comienza a ser desgradablemente familiar: grupos de trabajadores, campesinos y estudiantes reclamando sus derechos teniendo que hacer frente a una amenazante e impenetrable línea de agentes antidisturbios, hombres de uniforme perfectamente pertrechados y armados con porras -“el palito de abollar ideologías”, que decía Mafalda-, pelotas de goma y gas lacrimógeno -hasta cuatro toneladas se llegaron a lanzar en Grecia contra los koukoulofori el pasado mes de diciembre-, convertidos en una verdadera fuerza paramilitar donde la personalidad individual de cada policía es nivelada por la instrucción, la formación y el uniforme con el objetivo de convertir esta masa humana en una máquina de represión de inhumana efectividad.

Una ola de descontento político-social está barriendo Europa, y, como apuntaba Peter Popham, las nuevas tecnologías de la comunicación -eficaces, inmediatas y relativamente baratas- permiten a los estudiantes informarse de lo que está sucediendo en el resto de Europa, extraer lecciones y traducir, por así decirlo, al idioma propio las formas de protesta y de reivindicación que están teniendo lugar.(4)

EL ORDEN REINA

Sí, es verdad, como se ha dicho, que el pasado miércoles hubo alborotadores en el centro de Barcelona - la policía. Contraviniendo el reglamento y las declaraciones del conseller Saura, todos los mossos retiraron el número TIP (número de agente) de sus uniformes, garantía de la total transparencia de su actuación. Fuimos agredidos por hombres genéricos vestidos de azul, que demostraron nuevamente el axioma de que la cabeza del hombre es mucho más ligera bajo un casco.

Alrededor de las 6h de la mañana, los estudiantes entreabrieron lo ojos, descubriendo entre luces de linternas unos cuerpos acorazados que anunciaban el desalojo. Acataron las instrucciones de forma pacífica, y se quedaron tras la puerta sin sus pertenencias, mientras iban acudiendo en solidaridad estudiantes encerrados en otras facultades. A las 8.30h hubo la primera carga, en ese momento se recogieron las primeras imágenes que reflejan una especie de munus gladiatorum en plena vía pública [http://blip.tv/file/1891138]. El mensaje se difundió antes de que muchas clases empezaran, resonando la alarma: “Desalojan la central!”. Cuatro horas después, se multiplicaba el número de estudiantes que renunciaban a aceptar la normalidad de los acontecimientos y decidían acudir a la Plaza Universitat; superaban el millar y la acera no alcanzaba ya para mayor densidad, por lo que tuvieron necesariamente que ocupar la calzada -la prensa, en cambio, informó de que «los estudiantes cortaron la Gran Vía». La segunda carga comenzó a mostrar un control meticuloso de los accesos y una brusca coreografía que recibía el asombro de un público compuesto por turistas, ciclistas, empleados municipales o trabajadores en paro. El residuo más numeroso de masa estudiantil se transformó en manifestación, subiendo calles arriba en dirección a la consejería “Departament d'Innovació, Universitat i Empresa”, que dirige el conseller Josep Huguet (ERC). Una vez allí las carreras protagonizaron las manzanas octogonales del barrio de l'Eixample. Tras la dispersión, el lamentable espectáculo se prolongó con palizas y persecuciones arbitrarias. Las furgonetas circulaban o paraban sincronizadas ante grupos de más 5 jóvenes, y de dentro salían disparados otros jóvenes uniformados.

Los primeros detenidos del día ya habían sido llevados a la comisaria de Les Corts que, como ha escrito nuestro amigo Salvador López Arnal, «se está convirtiendo en un monumento al disparate y a la abyección, monumento del terror que hacer pensar por momentos en Vía Laeitana y en la comisaría central de la policía franquista.» (5)

Por la tarde se logró convocar una nueva movilización ciudadana a la que se sumaron centenares de estudiantes y algunos profesores consternados. No se dio en ningún momento a los estudiantes la posibilidad de disolver la manifestación voluntariamente. Cuando la cabecera de la manifestación trató de acercarse al cordón policial en Plaça dels Àngels se produjo la primera carga en aquella calle, mientras desde Via Laietana la policía conducía sus furgonetas contra los manifestantes -una táctica importada a Europa occidental en los ochenta por Margaret Thatcher procedente de la Sudáfrica del apartheid-, empujándolos a un embudo formado entre la Plaça dels Àngels y el Born que hubo necesariamente de desbordarse por los callejones del barrio. Un primer grupo, entre los que figuraba uno de los autores, se vio constantemente perseguido por las calles del Born por patrullas de agentes que se dedicaron a cazar a estudiantes, algunos de los cuales sacados a rastras y a golpes de los establecimientos y portales en los que buscaron refugio. Otro fue retrocediendo por la calle Argenteria en dirección Santa Maria del Mar y el Passeig del Born cruzando vallas, sillas y mesas a su paso y volcando contenedores para frenar el avance policial. Un tercer grupo se vio atrapado en Vía Laietana a merced de la policía, que los acorraló a ambos lados de la calle. La policía tomó literalmente todo el centro de la ciudad, golpeando a diestro y siniestro a turistas, vecinos, transeúntes y a una familia que trató de presentar sus quejas a la policía, incluido su hijo de diez años, que hubo de ser atendido en el lugar.

La actuación de los mossos ha sido condenada ya por la Comisión de Defensa de los Derechos de la Persona del Colegio de Abogados de Barcelona y la Federación de Asociaciones de Vecinos de Barcelona, el Observatorio del Sistema Penal y los Derechos Humanos de la UB, la Asociación Catalana de Defensa de los Derechos Humanos y el Observatorio de los derechos económicos, sociales y culturales, el grup de periodistes Ramón Barnils, el Col·legi de Periodistes, los principales sindicatos de estudiantes el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), AEP (Associació d'Estudiants Progressistes), los sindicatos CGT, Intersindical-CSC, USTEC-STEs, y varios partidos y organizaciones políticas, como CJC-Joventut Comunista de Catalunya, CUP, Endavant-OSAN y otras. Siete personas fueron detenidas acusadas de atentado y resistencia a la autoridad, 16 imputados, nueve por desobediencia grave, y siete por una falta de desobediencia.

LA MORDAZA

Pero si hubo algo aún más repugnante que este descarado ejemplo de brutalidad policial, fue sin duda la cobertura informativa de muchos medios de comunicación, los cuales, en su intento por criminalizar al movimiento estudiantil, presentaron la manifestación como la reunión de una minoría de sediciosos y desclasados, y el lanzamiento de sillas y piedras de los estudiantes como una provocación a la policía -cuando en realidad trataban de defenderse de las cargas de ésta-. Mientras TV3, la televisión autonómica catalana, comenzaba a retransmitir las primeras imágenes que llegaban junto a las del conseller Huguet cerrando filas junto a los rectores, sonrientes y en traje en el Salò de l'Ensenyament, se repetían las declaraciones de Rafael Olmos, Director General de la Policia Catalana, afirmando que la carga había sido «correcta y proporcionada» (6) -¿así juzga la Conselleria d'Interior golpear a estudiantes, turistas, transeúntes, familias indefensas y hasta a un niño de diez de 10 años? ¿desplegar helicópteros y 165 unidades antidisturbios (de un cuerpo de unos 270 miembros) contra los estudiantes?- y exoneró a los agentes de cualquier responsabilidad en las agresiones a unos 30 periodistas, según Olmos, no lo suficientemente acreditados -las imágenes de vídeo muestran cómo un agente golpea a un fotógrafo del diario ADN, con su cámara fotográfica colgando del cuello, después de que éste le muestre un vistoso brazalete rojo con la palabra “prensa” escrita en él- y porque habían estado «muy en primera línea» -¿dónde, si no, se supone que ha de estar el periodista que ha de cubrir la noticia?-. Las agresiones a los periodistas violan el artículo 20 de la Constitución Española, que reconoce la libertad de expresión y el derecho a la información, y no son nuevas: en noviembre José Colón, periodista free-lance de Público, fue golpeado en la cara y necesitó ocho puntos de sutura. Alguien debió de comentarle todo esto a Olmos en su trayecto hacia Via Laietana, porque cuando un grupo de periodistas visiblemente enojados lo rodeó le había cambiado totalmente el semblante, pidió disculpas y aseguró que asumiría todas las responsabilidades. (7) Responsabilidades que, de momento, no ha asumido. Blanca Palmada, comisionada de universidades, tampoco se ha pronunciado públicamente sobre la entrada de los mossos en las universidades.

Véase en este otro ejemplo lo que escribió, sin preocuparse lo más mínimo de aparentar imparcialidad alguna, con un discurso, como diría Marx, “autorizado por la policía y vedado a la lógica” (y nunca mejor dicho), el redactor de El País, donde tenemos la versión de los sucesos de la policía, pero ninguna desde el lado de los estudiantes:

«La violencia se adueñó este miércoles de las calles del centro de Barcelona a propósito (o con la excusa de) la oposición al proceso de Bolonia (homologación de títulos universitarios en Europa). [...] No fue una manifestación exclusiva de universitarios contrarios al proceso de Bolnia; se apuntaron personas de toda clase de movimientos sociales, además de okupas, activistas antisistema y redskins. Los jóvenes buscaban guerra y la encontraron. Desfilaron hacia las Ramblas a paso ligero y con la cara tapada. En Canaletes, junto a la plaza Catalunya se produjo el primer choque: los manifestantes pretendían pisar la plaza de Sant Jaume, sede de la Generalitat y el Ayuntamiento, y toparon con una eficaz barrera de antidisturbios. Repelido el primer ataque, los jóvenes enfilaron hacia la Via Laietana en medio de una presencia policial apabullante. Un helicóptero sobrevoló durante toda la noche el cielo de Barcelona.

Pero ni siquiera el despliegue de medios logró evitar los incidentes. En la plaza dels Àngels, que da acceso a la sede del Gobierno catalán y del Ayuntamiento, la barrera de antidisturbios no resistió ni dos minutos la presión de los antisistema, que usaron banderas y palos para intimidar a los mossos. Éstos cargaron sin contemplaciones, los manifestantes se dispersaron hacia las callejuelas de la ciudad vieja y comenzó un espectáculo de persecuciones, golpes indiscriminados y, sobre todo, descontrol.

La tensión fue insoportable para algunos policías y manifestantes. Los mossos, en tensión por los sucesos de la mañana y superados por los acontecimientos, no lograban reagrupar sus fuerzas y se veían obligados a dar caza a los protestantes en pequeños grupos. Un caso ilustra el nerviosismo: un anciano que esperaba a ser atendido por una ambulancia lanzó un insulto contra los antidisturbios que iban en una furgoneta. Éstos dieron marcha atrás, abandonaron el vehículo a toda prisa y agredieron con las porras al hombre.» (8)

De la cifra oficial de heridos (24 estudiantes contra 32 policías) no puede decirse más que es risible. Si contásemos la cantidad de manifestantes contusionados que no acudieron o no pudieron llegar a las ambulancias del Servicio de Emergencias Médicas (SEM) por la obstrucción policial o puro miedo, la balanza se inclinaría indudablemente hacia los estudiantes. Hay varios testimonios de personas -incluyendo profesores lesionados- que fueron golpeadas en el cuello, la cabeza y la espalda, partes del cuerpo que, como recuerda la Comissió de Defensa dels Drets la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona, prohíbe el ordenamiento jurídico. Se formaron colas en algunos CAP (Centro de Atención Primaria), donde se redactaron más de un centenar de partes médicos. Hasta el momento se sabe de heridos graves. Por lo demás, poner a un mismo nivel las agresiones de los estudiantes con las de la policía es obsceno, a la vista de las imágenes que existen. Joan Francesc Escrihuela, redactor TVE-Sant Cugat y afiliado al Sindicat de Periodistes de Catalunya, en su nota de prensa, tras describir la agresión sufrida por la policía (aunque llevaba cascos y el micro en la mano), escribe: «Per acabar només vull dir que des del 1976 he assistit a moltes manifestacions en tant que integrant d’equips ENG de TVE, però mai he vist una càrrega policial amb tanta violència gratuïta com la que es va viure ahir a la nit. Ni la Policia Armada durant la Transició va actuar així.» [Para terminar sólo quiero decir que desde 1976 he asistido a muchas manifestaciones como integrante de equipos ENG de TVE, pero nunca he visto una carga policial con tanta violencia gratuita como la que se vivió ayer por la noche. Ni la Policía Armada durante la Transición actuó así.]

Todo lo cual ha llevado a la siguiente airada respuesta de un joven periodista en paro a El País:

«Y ahora, yo me pregunto: ¿los fotógrafos actuaron con violencia contra los agentes? ¿Con la misma violencia que los estudiantes, o más desproporcionada todavía? Porque si no, ¿cómo el señor Olmos justifica la agresión contra los fotógrafos diciendo que en una carga es difícil discernir quién es un estudiante violento, quién un periodista? Y ahora les pregunto yo a ustedes, que habrán visto las imágenes en la televisión o en otros medios de comunicación: ¿han visto a algún fotógrafo de prensa o a algún estudiante actuando violentamente contra un mosso d'esquadra, o han visto a mossos d'esquadra actuando violentamente contra estudiantes y periodistas?

Y ahora les digo yo, que no soy estudiante sino periodista en paro preocupado por la pérdida de libertades que estamos sufriendo día a día y he estado en el lugar de los hechos: ¿ustedes creen que un estudiante tipo, que va armado sólo con un libro y grita consignas como "més escoles, menys pistoles", ha podido herir a un mosso d'esquadra tipo, que mide dos metros, va equipado con casco, escudo y otras protecciones, se defiende con una porra y está entrenado para repeler las acciones violentas?

¿Ustedes creen que los estudiantes que llevan cuatro meses ocupando la sede central de la UB tienen como objetivo ejercer la violencia contra los mossos d'esquadra? ¿Ustedes seguirán creyéndose lo que dicen los poderosos, políticos, policías, rectores de universidad, o lo que pueden ver con sus propios ojos, sólo saliendo a la calle a luchar o a dar apoyo a los que luchan por la pérdida de libertades que estamos sufriendo día a día? De ustedes depende.» (9)

Con todo, Joan Puigcercós dijo el viernes que los mossos estaban sufriendo un «linchamiento» mediático -del linchamiento de estudiantes no dijo nada- (10) y el sábado aún pudimos leer cómo el Avui titulaba, con un cinismo hiriente, “POCAS PORRAS PARA TANTA CRISIS”, y disculpaba a la actuación de los mossos d'esquadra en ésta y en otras manifestaciones anteriores debido a que están «sobrecargados de trabajo por el incremento de la crispación social provocado por el descalabro económico. Prácticamente no hay día en que los trabajadores en pie de guerra no salgan a la calle y la brigada móvil de la policía catalana tiene que estar. En estas condiciones y con el factor social en contra trabajaron los agentes el miércoles.» El mundo al revés: los agresores son los trabajadores y los estudiantes; las víctimas son los mossos, superados por el estrés y las malas condiciones laborales (a pesar de ser uno de los cuerpos policiales mejor retribuidos no sólo de Cataluña, sino de todo el Reino de España). Mossos que se quejan de tener demasiado trabajo cuando cada semana miles de personas engrosan las filas del paro y congelan sus salarios para poder mantener sus trabajos, los mismos a quienes reprimen a golpe de porra: vivir para ver. Valentín Anadón, portavoz de SAP-UGT, el sindicato mayoritario del cuerpo, se justifica así: «La policía tiene el monopolio legal de la violencia, y cuando se ejerce, se ejerce.» Amenaza, además, con que los mossos saldrán a manifestarse si el departamento de Interior intenta expedientar a algún agente. El señor Anadón ha ofrecido sin saberlo con sus declaraciones una buena definición de lo que es un monopolio: un abuso constante de poder que, cuando cuestionado, puede votar a su manera. A las imágenes en que se ve a dos antidisturbios golpeando a una sola persona en el suelo, un agente sin identificar contesta que «se tiene que saber qué ocurrió antes, no podemos quedarnos solamente con esta imagen, que puede ser impactante. Seguramente este tío antes les había lanzado una piedra.» (11) ¿Ésta es la policía moderada y catalanista que nos prometió la clase política catalana en bloque? No tenemos más que a una panda de matones con placa (¡pero sin número!) reclutados entre las filas de la antigua Guardia Civil (que en Cataluña siempre ha sido especialmente ultramontana) y la hez del sotoproletariado.

La cifra de manifestantes -esa «minoría violenta», entre la cual se encontraban profesores universitarios como Jordi Mir, Francisco Fernández Buey, Gerardo Pisarello, Jaume Asens o Manuel Delgado- también fue aumentando: de los 1.000 que se admitieron en las primeras noticias a los 2.000, y de ahí a los 2.500 que se ha dado finalmente en la mayoría de medios de comunicación. Los sindicatos de estudiantes afirman que hubo 5.000 manifestantes.

PRELUDIO CATALÁN PARA LA PRIMAVERA CALIENTE

Lejos de anularla, como se pretendía, esta estrategia de escalada de la represión policial ha conseguido aumentar la confianza propia y galvanizar la protesta estudiantil en Barcelona y en otras ciudades. El mismo miércoles se convocaron concentraciones de solidaridad en Madrid, Palma de Mallorca y Zaragoza (12). La repulsa hacia la actuación de los mossos es unánime, ni siquiera se atreven a justificarla quienes apoyan el plan Bolonia. Queda todavía por comprender la actitud nebulosa de los rectores de la Universidad de Barcelona, de la Universidad Autónoma de Barcelona y de la Universidad Pompeu Fabra respecto al tipo de trato con los estudiantes y sus reivindicaciones (el empecinamiento de éste último le ha llevado a pedir la intervención de los mossos en tres ocasiones durante el último mes, con respuesta reiteradamente pacífica por parte de los estudiantes). Hay razones fundadas para creer que esta violenta respuesta policial contra los estudiantes obedece, entre otras razones, a la aplicación de nuevos enfoques y tecnologías -en la logística y en la cadena de comunicación de las unidades- para la previsible estrategia de represión de los movimientos sociales en lo que algunos medios de comunicación anglosajones califican ya de una “primavera caliente” que será seguida por un “verano de la rabia”.

Lo que ocurrió el pasado 18 de marzo no fue el principio del fin de las protestas, sino el fin del principio.

NOTAS: (1) “Banalizar la tortura”, Jaume Asens, El Periódico de Catalunya, 20 de diciembre de 2008, (2) “El mundo se ha vuelto inflamable y la revuelta de Atenas es el primer chispazo”, Mike Davis, Sin Permiso, 21 de diciembre de 2008 (3) “En Roma, en París, en Barcelona. ¡A la carga! La policía ataca a los estudiantes”, Iaia Ventaglio, Il Manifesto, 18 de marzo de 2009, (4) Peter Popham, “Preguntas y respuestas en torno a la gran cuestión: ¿va camino de agravarse la incipiente protesta político-social de las poblaciones trabajadoras europeas?”, Sin Permiso, 1 de febrero de 2009 (5) Dos breves notas sobre socializaciones y detenciones (y una apostilla sobre desalojos)”, Rebelión, 19 de marzo de 2009, (6) “El director de los Mossos ve 'correcta y proporcionada' su actuación”, La Vanguardia, 18 de marzo de 2009, (7) “El director dels mossos assumeix la 'responsabilitat' de les càrregues policials”, 3cat24.cat, 18 de marzo de 2009, (8) “Batalla campal en Barcelona tras el desalojo de los encerrados en la UB”, El País, 18 de marzo de 2009, (9) Albert Roca Enrich, “¿A quién creer?”, El País, 20 de marzo de 2009, (10) “Puigcercós denuncia que hi ha una campanya de 'linxament' contra els Mossos”, El Periódico de Catalunya, 20 de marzo de 2009, http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=596834&idseccio_PK=1021 (11) “Poques porres per a tanta crisi”, Avui, 21 de marzo de 2009, (12) “Estudiantes zaragozanos cortan avenidas para denunciar represión en Barcelona”, Kaos en la red, 18 de marzo de 2009, .

Àngel Ferrero es licenciado en Comunicación Audiovisual por la Universidad Autónoma de Barcelona. Actualmente realiza el doctorado en esa misma universidad y escribe artículos de crítica cultural en la revista SINPERMISO. Edgar Manjarín es estudiante de sociología en la Universidad de Barcelona.

Un ampli desplegament policíac al centre de Barcelona controla la manifestació d'estudiants de la UB

2009-03-18T20:55:00.001Z

Noticia extreta de vilaweb, amb l'enllaç podreu veure els videos;

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3558323

Llibertat amb càrrecs per als sis estudiants detinguts · Protestes contra el desallotjament al matí de l'edifici del rectorat i contra la violència de les càrregues dels mossos · La direcció dels mossos considera proporcionada l'actuació · PSC, ERC i ICV es neguen a valorar-la
Un ampli dispositiu policíac, amb desenes de furgonetes dels mossos d'esquadra, controla la manifestació des més d'un miler d'estudiants de la UB que recorre el centre de Barcelona per protestar contra el desallotjament al matí de l'edifici històric de la universitat i contra la violència de les càrregues contra els manifestants. Durant la manifestació del vespre, hi ha hagut moments de tensió i els agents han carregat contra alguns estudiants que provaven de baixar la Rambla.

La manifestació del matí, improvisada després del desallotjament de l'edifici del rectorat, s'ha dissolt a causa d'una contundent càrrega policíaca al Palau Robert (vídeo). Abans però, els mossos ja havien carregat contra els estudiants a la plaça de la Universitat després del desallotjament, a les vuit del matí (vídeo) i encara una altra vegada poc més tard de les onze (vídeo). El director general de la policia, Rafael Olmos, ha dit que l'actuació dels mossos havia estat 'totalment proporcionada', perquè, segons diu, els estudiants que protestaven contra el desallotjament volien tornar a entrar a l'edifici. ICV no ha considerat que li pertoqués valorar la càrrega policíaca, i s'ha remès al departament d'Interior. El PSC i ERC tampoc no ho han fet, i tant CiU com PP han demanat explicacions a Joan Saura.

Desallotjament violent

El rector ha explicat (àudio) que havia decidit que la policia posés fi al tancament (vídeo) d'una cinquantena d'estudiants que es feia des del 20 de novembre contra l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), l'anomenat pla Bolonya. Poc després del desallotjament, que s'ha fet a primera hora del matí, els estudiants han tallat la Gran Via i els mossos han els han fet fora cap a les vuit amb una contundent càrrega per poder obrir el trànsit. Els estudiants han respost llançant-los objectes i mobiliari urbà i la batalla campal ha acabat amb alguns ferits i tres detinguts (vídeo). A migdia, els mossos han detingut tres estudiants més, acusats de desobediència i desordres públics. Els sis estudiants detinguts han quedat en lliberat amb càrrecs a la nit.

Mentrestant, diversos alumnes han ocupat la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i és previst que demà dijous facin el mateix amb les d'Educació i Comunicació. A més, és previst que avui comenci una tancada a la facultat d'Història de la UB, al Raval.

Alguns professors es solidaritzen amb els estudiants

Poc més tard de les onze, Manuel Delgado, catedràtic d'Antropologia de la UB, ha llegit un comunicat en nom de l'Assemblea PAS i PDI - Universitats Catalanes, que aplega sis-cents professors i treballadors, que criticava la duresa de la càrrega policíaca (vídeo). L'ha qualificada de desproporcionada, sobretot tenint en compte que l'ocupació dels estudiants a la UB era pacífica i volia dialogar amb el rectorat. Al comunicat, molt crític, s'ha afirmat que els fets d'aquest matí recorden el temps en què la policia entrava amb impunitat a les universitats, en referència als anys del franquisme. Delgado, a més, ha dit que amb la contundència policíaca es donava crèdit als estudiants veuen el diàleg com una opció massa ingènua i prefereixen anar més enllà.

Més càrregues policíaques

Cap a les dotze més estudiants s'han afegit a la concentració que es feia davant l'edifici històric de la UB. A més, els mossos d'esquadra no hi deixaven entrar cap estudiant, només podien fer-ho els treballadors, de manera que molts dels qui havien vingut per anar a classe s'han quedat a fora i s'han afegit a la protesta. Llavors, amb pancartes que s'han fet al carrer mateix, s'ha improvisat una nombrosa manifestació que ha tornat a tallar la Gran Via i s'ha encarat als mossos d'esquadra que vigilaven l'única entrada oberta de la facultat. Els mossos que protegien l'entrada han carregat novament contra els estudiants. S'hi han afegit els antiavalots que eren en furgonetes policíaques aparcades a la plaça i, literalment, han escombrat a cops fins al carrer d'Aribau tots els estudiants que eren a la Plaça de la Universitat (vídeo).

Els estudiants, en una marxa novament improvisada, han començat a caminar pel carrer d'Aribau, han girat pel carrer Consell de Cent i han pujat pel Passeig de Gràcia amb la intenció protestar davant de la seu de la Conselleria d'Innovació, Universitats, i Empresa, situada al Passeig de Gràcia tot just abans d'arribar a la Diagonal. Quan hi han arribat la seu de la conselleria ja era protegida per un cordó policíac, i s'han limitat a escridassar els mossos i fer crits contra el conseller Huguet i la comissionada d'Universitats, Blanca Palmada. També han llegit un manifest i han fet una crida a una nova manifestació convocada aquest vespre, a les vuit, a la Plaça de la Universitat. Després han tallat la Diagonal i, de cop i volta, han començat a entrar als jardins del Palau Robert per tal d'ocupar-los.

La càrrega final

Quan els estudiants encara entraven als jardins del Palau Robert, els mossos d'esquadra també hi han entrat per la porta principal i han començat una nova càrrega (vídeo) contra els pocs que ja eren dins. Quan els han fet fora però, no s'han aturat, sinó que els cops han continuat fins que no han dissolt la protesta en grups petits. Alguns estudiants s'hi han enfrontat novament llançant-los objectes de tota mena i cadires de les cafeteries del carrer Còrsega. La càrrega dels mossos ha arribat fins al carrer Balmes i, després, des de les furgonetes, han anat buscant grups petits d'estudiants per tal de carregar-hi de nou.

17-M OCUPEM LA FACULTAT DE LLETRES!

2009-03-16T20:26:00.001Z

En l’anterior assemblea de lletres del dia 2 de març es va decidir per una majoria de 127 vots a favor, 12 vots en contra i 21 abstencions que els dies 17, 18 i 19 de març ocuparem la facultat. El motiu és, com ja fa anys que es va repetint, l’oposició estudiantil a la reforma dels plans d’estudi.

Els nous plans d’estudi, derivats del Procés de Bolonya i la seva aplicació estatal, la LOU i el Reial Decret, suposen una degradació dels continguts educatius i la transformació de llicenciatures en Graus. El futur Grau serà equivalent a l’actual primer cicle de la llicenciatura, mentre que es relega l’especialització al postgrau el qual aprofundeix en l’elitització de l’educació pública a preus desorbitats.

Per això cal que sigui la totalitat de la comunitat universitària que es posicioni sobre els nous plans d’estudi en forma de Referèndum vinculant. Cal també que es congeli l’aprovació dels nous plans d’estudi als òrgans estamentals de la UAB que, com a la Junta Permanent de Lletres, els estudiants tan sols tenim el 33% de representació tot i representar el 85% de la composició de la Facultat de Lletres. I cal seguir lluitant per a construir una universitat realment pública, gratuïta, de qualitat, democràtica i catalana.

Després de l’experiència que tenim de l’anterior ocupació, hem vist que aquesta via és la que dóna resultats, així que ara hem de ser molts més per a aconseguir:

1. Moratòria de l’aplicació dels nous plans d’estudi i la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre aquests.

2. Readmissió dels expulsats i retirada de les sancions públiques aplicades als estudiants expedientats, com també la retirada de les denúncies penals.

Grups d'estudiants es manifesten de nou contra el pla Bolonya

2009-03-12T21:08:00.001Z

Noticia exteta de vilaweb;

Milers d'estudiants s'han manifestat a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, València, Castelló, Alacant, Palma i Perpinyà contra les reformes que planteja l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). A Barcelona, sis mil estudiants, segons la guàrdia urbana, (quinze mil segons l'organització) han recorregut el centre de la ciutat. El seguiment de la vaga ha estat desigual: en algunes facultats no hi ha assistit ningú i en altres s'ha fet classe amb normalitat.

Els manifestants han acabat el recorregut a dos quarts de dues ocupant per sorpresa el campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Amb el crit 'Ocupació, no a la privatització', han entrat al pati de l'edifici Roger de Llúria i han llegit un manifest contra Bolonya.

A Palma la manifestació ha aplegat devers cinc-cents estudiants (vuit-cents segons els organitzadors), que han recorregut els carrers de la ciutat des de la plaça del Tub fins a l'edifici de la Conselleria d'Educació, on els portaveus de les organitzacions convocants han lliurat una llista de reclamacions al departament corresponent. La manifestació ha comptat amb el suport de divuit entitats, com ara l'Obra Cultural Balear (OCB) i el Grup d'Ornitologia Balear (GOB).

A València han respost a la convocatòria centenars d'estudiants (dos-mil segons els organitzadors i cinc-cents segons la policia). La manifestació, que ha eixit des de la Facultat d'Història, a Blasco Ibáñez, ha recorregut els carrers de València fins arribar al Palau de la Generalitat, on s'ha llegit un manifest. 'No a la privatització', 'universitat pública i de qualitat'i 'Fora les empreses de la universitat' han estat algunes de les consignes que s'hi han escoltat. A la pancarta que encapçalava la manifestació es podia llegir: 'Stop Bolonya. Prou imposició i repressió. Els estudiants no som mercaderia ni delinqüents'.

En la resta de ciutats el seguiment tampoc no ha estat gaire important. A Tarragona la manifestació no ha aplegat més de tres-cents estudiants i a Girona se n'han manifestat uns cinc-cents.

Les manifestacions a totes les ciutats han estat convocades pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), l'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP) i assemblees de facultat de diverses universitats. Exigeixen un 'debat obert' sobre l'aplicació del procés de Bolonya.

Suport d'una part del professorat i el personal d'administració

El 28 de febrer passat professors (PAS) i personal d'administració i serveis (PDI) feren públic un manifest 'contra el desballestament de la universitat pública', en què es demana 'generar un espai obert de discussió no mediatitzat per principis innegables ni per normativitats immutables.' El manifest compta amb un bon nombre d'adhesions. PAS i PDI de nou universitats catalanes hi han donat suport. El manifest cridava a la participació activa en les mobilitzacions universitàries que tenen lloc avui a tot el país.

Vaga de fam

D'altra banda, Tomàs Sayes, estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona i militant de la SEPC, suma avui divuit dies en vaga de fam i diu que continuarà fent vaga fins que no s'aturi l'aplicació del procés de Bolonya.

Referèndums no vinculants

Cal recordar que en algunes universitats del país els estudiants feren referèndums, no vinculants, per a expressar el seu parer respecte a l'anomenat procés de Bolonya. La pregunta a què havien de respondre els estudiants era: 'Cal paralitzar l'aplicació de l'Espai Europeu Superior d'Ensenyament (EEES) per iniciar un procés de debat sobre el futur de la universitat pública?'. Els estudiants de la UAB, de la UB i de la UPF votaren majoritàriament a favor de la paralització del procés.

Unos 300 profesores se suman a las críticas al plan de Bolonia

2009-03-10T22:16:00.000Z

Noticia extreta del diari el país;

Piden debate; alaban a los estudiantes que se han movilizado contra el plan de Bolonia; aceptan que la Universidad debe someterse a reformas, pero dicen que hay que "mejorar el sistema educativo con la participación generosa de todos": no les gusta cómo se ha enfocando el proceso de Bolonia (el cambio del sistema universitario para homologarlo a los estudios universitarios europeos alcanzado hace una década en la ciudad italiana del mismo nombre). Así se pronuncian cerca de 300 profesores (entre ellos, 113 catedráticos y titulares de universidad), investigadores y personal de administración y servicios de varias universidades catalanas en un manifiesto que tienen previsto dar a concoer hoy.

"No nos resignamos a una pasividad cómplice y optamos por una actividad creativa". En el manifiesto piden participar en el proceso de cambios y critican a las autoridades por no haberlos consultado, a su juicio, suficientemente con las partes implicadas: investigadores, profesores, personal de administración y servicios, y estudiantes.

Algunos catedráticos y titulares que se han sumado al manifiesto son Jordi Arcarons, de Econometría de la UB; Joan Bestard, de Antropología Social de la UB; Josep Maria Català, de Comunicación Audiovisual de la UAB; Manuel Delgado, de Antropología de la UB; Josep Muntañola, de la UPC; Jordi Llovet, de Filología de la UB; Salvador Oliva, de Filología de la Universidad de Girona; Ana Garay, de Psicología Social de la UAB, o Manuel Cruz, de Historia de la Filosofía de la UB.

"La reforma era inaplazable" para poner fin "al progresivo deterioro" de la Universidad, sostienen. "Bolonia vendría a ser la respuesta a este deterioro. Eso es lo que se nos ha dicho. Lamentablemente, no es así", añaden.

Proceso impuesto
El proceso de Bolonia "es una imposición que no ha contado con (...) los que han estado directamente implicados". A su juicio, se está supeditando a los dictámenes del mercado y desperdiciando el conocimiento en la medida en que es tratado como una mercancía.

Añaden los que suscriben el manifiesto que es loable homologar titulaciones, avanzar en el conocimiento científico, ganar en movilidad de estudiantes y en la intregración de los graduados en el mercado laboral europeo, como pretende el cambio de Bolonia. "Nadie puede disentir de estos propósitos. Pero no dicen que bajo una reconversión docente y pedagógica, que afirman, ofrece innumerables oportunidades (...), se sutrae a los protagonistas de la vida universitaria la posibilidad de reflexionar lúcidamente sobre las decisiones que se están adoptando y las consecuencias que tendrán en la Universidad pública".

Los firmantes del manifiesto aplauden el "coraje estudiantil" por haberse movilizado contra Bolonia. "Faltan recursos", sostienen. "Las protestas estudiantiles han sacado las críticas y reflexiones que hasta ahora sólo existían en los pasillos (...) a un debate abierto". Por eso afirman: "Reclamamos participar en un debate colectivo sobre el futuro" de la Universidad. "El futuro de la enseñanza superior y el de la investigacion científica no pueden estar consignados exclusivamente en espacios difusos de decisión ni en gabinetes tecnocráticos", añaden.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/300/profesores/suman/criticas/plan/Bolonia/elpepuespcat/20090310elpcat_17/Tes

Rubiralta: ANECA tiene 'presiones no democráticas' para aprobar titulaciones

2009-03-09T11:49:00.001Z

Noticia extreta de terra.es;

El secretario de Estado de Universidades, Marius Rubiralta, ha dicho hoy que la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) tiene a veces 'presiones no democráticas' para que se aprueben titulaciones adaptadas al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), conocido como 'proceso de Bolonia'

'Deberíamos tener todos el máximo respeto (por el trabajo de la ANECA) porque todos los consejos de gobierno están semana a semana aprobando, en algunos casos con presiones no democráticas, el que se vaya efectuando la incorporación de nuevos planes de estudio con la participación de todos los sectores', ha indicado Rubiralta en la Comisión de Ciencia e Innovación del Congreso.

El secretario de Estado ha apuntado que la convergencia española en el EEES es un 'proceso frágil y débil' y ha pedido que entre todos, incluida la oposición, se procure 'no romperlo'.

Ha anunciado una serie de reformas de mejora relacionadas con la comprobación de los requisitos que deben cumplir los nuevos planes de estudio (procedimiento de verificación).

El Consejo Asesor de ANECA y la actual dirección de ésta deberán establecer contactos mensuales con las universidades para determinar los puntos de gestión de la agencia que han generado mayor disconformidad, ha dicho Rubiralta, en alusión a la verificación.

Ha considerado necesario 'cambiar la forma de elección de los grupos de evaluación, y (que) no (sean) nombrados entre los que se ofrezcan voluntarios'.

Además, ha mencionado la simplificación en la presentación de documentación y la renovación del Consejo Asesor de la ANECA, al que se incorporarán representantes de los estudiantes y de los agentes sociales.

Se nombrará un nuevo presidente del Consejo Asesor, con la potestad de proponer cambios y mejoras 'a todos los niveles de la gestión', y un delegado del secretario de Estado de Universidades coordinará la transformación de la agencia en fundación.

En cuanto a la selección del profesorado, el Consejo Asesor estudiará los documentos de acreditaciones anteriores para detectar los puntos de 'irracionalidad' en el procedimiento, aunque ha negado Rubiralta que todo el sistema de evaluación sea malo.

Sobre las movilizaciones estudiantiles contra Bolonia, Rubiralta ha dicho que la falta de información sobre el EEES sólo puede ser un argumento de los recién llegados a la Universidad.

Ha añadido que los disturbios juveniles de estos días en Grecia 'no van a favorecer' el hallazgo de una salida a esta situación.

El diputado del PP Jesús Vázquez ha denunciado que la ministra de Ciencia e Innovación, Cristina Garmendia, 'no está' cuando se aprueban o anuncian normas de interés universitario, y le ha pedido coherencia y sensatez en el 'desaguisado' del EEES para evitar una sensación de 'desconfianza y oscurantismo'.

http://actualidad.terra.es/sociedad/articulo/rubiralta-aneca-tiene-presiones-no-2941891.htm

Comunicat de suport a la vaga de fam. Comunicació amb en Tomàs!

2009-03-05T20:35:00.002Z

Els companys de comunicació han elaborat aquest escrit, com a mostra de suport al company Tomàs;

Des del passat dilluns 23 de febrer el company Tomàs Sayes, estudiant d'Enginyeria Informàtica de la UAB i militant del SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans) està duent a terme una vaga de fam indefinida. Aquesta acció tant contundent i extrema s'està duent a terme per tal d'exigir a les autoritats universitàries que replantegin els seus posicionaments i facin cas a les demandes del moviment estudiantil. Unes demandes a les quals, fins al moment, han fet orelles sordes:

-que s'iniciï un debat profund i real en el sí de la comunitat universitària
-moratòria de l'Espai Europeu d'Educació Superior
-que es retirin totes les mesures coactives i repressives contra el moviment estudiantil
-readmissió dels 6 expulsats i retirada de les amonestacions públiques

Des de l'inici de la protesta, la política del rectorat de la UAB s'ha caracteritzat per una repressió encoberta. Mitjançant la coacció als mitjans de comunicació i la retirada de tota mena de material de difusió sobre la vaga de fam, ja siguin pancartes o cartells, està intentant silenciar tota mostra de dissidència estudiantil. D'altra banda, mitjançant la seguretat privada de la universitat, està controlant totes aquelles solidàries que s'acosten a veure en Tomàs, arribant al punt de prohibir-los l'entrada, en un intent de desgastar el grup de suport i el propi Tomàs.
És per tot això que des de l'Assemblea de Comunicació volem manifestar:
La nostra solidaritat amb en Tomàs, alhora de donar-li tot el nostre suport, recolzament i ànims per seguir endavant en la lluita.
El nostre rebuig a la política repressiva de la universitat. Justament un any després de la càrrega dels Mossos d'Esquadra a la Facultat de Filosofia i Lletres del 4 de març, la nova rectora, Anna Ripoll, està demostrant que les autoritats universitàries no tenen cap mena de voluntat de diàleg, sinó que pretenen eliminar i criminalitzar el moviment contra la mercantilització de la universitat.
La nostra indignació per la manca de llibertat d'expressió a la UAB. Considerem inadmissible que el rectorat, de la mà de la cap de premsa, Esther Crespo, prohibeixi i controli l'entrada dels mitjans de comunicació a la universitat i pressioni per tal que la protesta no tingui ressò mediàtic. Entenem que això és una mostra més d'aquesta repressió i silenciament que pretén el rectorat i que a la UAB, un cop més, no hi ha llibertat d'expressió.
La repressió no ens aturarà!
Solidaritat amb en Tomàs!

Assemblea d'Estudiants de la Facultat de Ciències de la Comunicació,
4 de març de 2009

Opinions.

2009-03-01T12:40:00.002Z

HIPOCRESIA

Adoro l'hipocresia en el funcionament de certes persones i grups, concretament, de certs grups:

- SEPC (extracte de la seva web)

Qui som? El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) som l'organització estudiantil de l'esquerra independentista, nascuda arran de la fusió de les organitzacions estudiantils Alternativa Estel i la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC). Treballem amb voluntat d'esdevenir l'eina de totes les estudiants dels Països Catalans per la seva autoorganització, formació i presa de consciència en la defensa dels nostres drets com a estudiants i persones.

Com ens organitzem? Les nostres estructures internes es basen en l'assemblearisme, el control democràtic i la plena participació. Apostem per una tasca sindical i associativa des de la nostra realitat més propera: els centres d'ensenyament. Rebutgem de soca-rel la burocratització d'algunes organitzacions estudiantils i el control que pretenen exercir organitzacions polítiques i corporacions sindicals de treballadors sobre el moviment estudiantil.

[Si es llegeix de seguida es veu la contradicció]

- Que part dels Juntaris de la facultat de Filosofia i Lletres (que representen els estudiants) no reconeguin la Junta de la Facultat però en canvi presentin propostes com donar suport a l'assumpte d'Israel i Palestina (si no ho reconeixes no hi vas).

- Que els "Assemblearis per se" es queixin del secretisme de l'administració però ells realitzin votacions i reunions fora de l'horari lectiu durant les ocupacions, no anunciïn les assemblees i no publiquin les actes on tothom pugui veure-les.

- Que es realitzin actes de desobediència civil i no es vulguin afrontar les conseqüencies de saltar-se la llei o interrompre el correcte funcionament social.

- Que es reclamin drets propis de treballadors com la vaga, i concretament indefinida, sent estudiants, es rebutgi tot diàleg i a sobre es critiqui qualsevol mesura presa que no formi part de les reivindicacions exactes del grup en lluita i finalment es critiqui qualsevol mesura per a intentar restablir l'ordre a falta de qualsevol altre mitjà consensuat i racional.

- Que es realitzin queixes i vagues exigint drets de treballadors (que no deures) però tal com va passar amb manifestacions i ocupacions per la guerra d'Iraq (entre d'altres) i amb la proximitat d'exàmens, vacances, i festius i altres, es desisteixi de continuar amb la lluita.

- Que es realitzi un referèndum amb diverses opcions (típics de Suïssa, Austràlia, i altres) denotant només una unitat en l'opció d'ocupar aturant classes i es queixin de manipulació informativa per part de l'administració (entre altres). [Enllaç al blog de l'assemblea de lletres].

- Que des de l'Assemblea es critiqui la falta d'assistència a aquesta però no es pengi ni al blog pertinent, ni als cartells (de mitja dos dies lectius abans), etc. L'útlima assemblea anunciada al blog és del 9 de desembre. [Enllaç al blog de l'Assemblea]

- Que es critiqui l'ús o aplicació d'una llei per el fet de ser del 1954 en ves de dir que la normativa que regeix la facultat és anticuada i s'ha de revisar.

- Que es parli de democràcia i de legitimitat de decisions i la importància del dret a fer vaga però es trepitgi el dret dels estudiants a rebre un ensenyament superior.

Júlia Rossell, estudiant de humanitats.

El «no» a Bolonya a Girona es fa extensiu a una cinquantena d'estudiants d'institut

2009-02-19T20:41:00.002Z

Noticia extreta de vilaweb;

Una setantena de joves, entre estudiants d'institut i universitaris que els donaven suport, van celebrar una protesta contra el pla de Bolonya, la LEC i la privatització de l'ensenyament en general. Els estudiants de l'Institut Vicens Vives de Girona van intentar ocupar el centre, però la direcció no ho va autoritzar i els van impedir l'accés.

Plaça de Catalunya de Girona, 5 de la tarda. Arriben un grup de nois. Van carregats amb banderes i pancartes. Són l'avançada de la concentració que l'Assemblea d'Estudiants de l'Institut Jaume Vicens Vives havia convocat ahir. Al cap de poca estona ja havien arribat més estudiants d'ESO i de Batxillerat i també se'ls havia afegit un grup de l'Assemblea d'Estudiants de la Universitat de Girona, que els dóna suport. Els motius de la concentració són clars: contra el pla de Bolonya, contra la LEC, en suport als expulsats de la UAB, contra la supressió del batxillerat nocturn i contra la privatització de l'educació en general. Quan eren una setantena, cap a 1/4 de 6, van començar la marxa cap al Vives amb la intenció d'ocupar-lo. Havien previst tallers de pancartes i xerrades sobre la LEC i sobre Bolonya. També hi havia grups d'estudi i de preparació d'exàmens. Els que es quedessin necessitaven el permís patern. També havien previst llevar-se a l'endemà a les 7 per netejar, esmorzar i anar a classe. La direcció del centre ja va avançar abans-d'ahir que no permetria la tancada i els serveis territorials d'Educació tampoc l'havien autoritzat. La marxa va arribar a l'accés del carrer Julià de Bolívar, però estava tancat. Llavors es van dirigir cap a l'entrada del carrer Muntanya. També era tancat i, darrere la reixa, hi havia els membres de l'equip directiu del centre. Els joves continuaven amb crits contra el pla de Bolonya i també contra els Mossos d'Esquadra, ja que asseguraven que n'hi havia de paisà.

Llavors hi va haver un intent de negociació. La directora Elisabeth Saguer els va demanar parlar amb ells, que designessin un interlocutor. Els estudiants s'hi van negar i, per contra, van fer una asseguda de protesta. Però una bomba de fum llançada per algun dels joves va fer que es moguessin. Aleshores van saltar la tanca del darrere i van entrar. Però els accessos a l'edifici també estaven tancats. La portaveu de l'assemblea i membre del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Maria Garcia, anunciava que, atès que no podien entrar, farien una xerrada sobre el pla Bolonya al mateix pati i que no es tancarien.

INCIDENTS FINALS

Mentre feien la xerrada, però, tres noies de tercer d'ESO van demanar entrar a l'institut per anar al lavabo. Quan van ser dins, la direcció no les va deixar tornar a sortir i va avisar els seus pares. Així van anar cridant els altres estudiants, a mesura que arribaven els pares. Maria Garcia va explicar a aquest diari que quan en quedaven només set o vuit van voler retenir-los fins que no arribessin els pares i que, un cop els progenitors hi van ser, els van faltar al respecte. Segons ella, als pares que van donar suport als fills també els van faltar al respecte.

Bolonia.- El Govern mediará para desocupar facultades y readmitir a los expulsados

2009-02-17T20:51:00.002Z

Noticia extreta de EUROPA PRESS, la vanguardia també ha fet una noticia d'això, però com que és realment lamentable el seu contingut no el penjaré, ja que no saben ni que és la CAE;

La comisionada de Universidades e Investigación de la Generalitat, Blanca Palmada, afirmó hoy que su departamento iniciará un proceso de mediación para desocupar los rectorados de las universidades de Barcelona (UB) y de Girona (UdG), así como para readmitir en otros centros catalanes a los estudiantes expulsados por la Autònoma (UAB).

Así lo explicó hoy a los 17 de 20 estudiantes convocados a la constitución de la Mesa Nacional por la Universidad Pública.

En declaraciones a la prensa, dijo que la Conselleria de Innovación, Universidades y Empresa entrará en un proceso de mediación "como mecanismo preferente" para dialogar con los "colectivos discrepantes" e ir resolviendo caso por caso las situaciones enquistadas "no normales" contra el Plan de Bolonia.

"Estamos trabajando con los rectores. Han sido expulsados de la UAB, pero no del sistema universitario ni de Catalunya", afirmó Palmada, quien advirtió de que estas cambios se producirán de forma inmediata. "Tengo la certeza personal de que hay una vía clara de solución", dijo.

El presidente de la Asociación de Universidades Públicas de Catalunya (ACUP), Josep Joan Moreso, admitió: "Unilateralmente, yo no lo haría". No obstante, indicó que cada centro deberá decidir si readmite a los expulsados, ya que depende de la competencia de cada rector. Moreso indicó que él mismo ha trabajado en la búsqueda de mediadores para contribuir al fin del conflicto con los estudiantes.

MESA

Palmada consideró que la Mesa "puede mejorar", ya que hay que empezar a construir "puentes de diálogo" con los estudiantes. "Reconocemos que ha habido un tiempo de no dialogo, y rehacer los puentes pide tiempo. Nos lo damos y lo damos a la mesa", explicó la comisionada.

A la reunión asistieron representantes de los sindicatos Asociación de Jóvenes Estudiantes de Catalunya (AJEC), Estudiantes en Acción y la Federación Nacionalista de Estudiantes de Catalunya (FNEC) , así como dos representantes de alumnos de las universidades públicas --excepto de la URV, ya que acudió uno--. Asistieron también los rectores de las siete universidades públicas catalana y sus vicerrectores de estudiantes.

La próxima mesa se realizará el 10 de marzo, y en ella se tratarán asuntos como el seguimiento de los planes de estudio y la compatibilización de estudios y trabajo. En posteriores encuentros, el programa a seguir serán las becas y la participación de los estudiantes. Además, la comisionada estimó que en nuevas reuniones se podría convocar a profesores y a Personal de Administración y Servicios (PAS).

Los rectores catalanes están "expectantes" sobre lo que sucederá, indicó Moreso, ya que una parte de los estudiantes entraron solamente a leer un manifiesto con sus ideas prefijadas y se marcharon, quedando cinco alumnos en la reunión. Fuera, unos 15 se quedaron a las puertas en una concentración de protesta contra el plan de Bolonia.

Un representante de la UdG, Jordi Gasulla, indicó a Europa Press que será necesario un aumento de la financiación para que Bolonia "no acabe signifcando la mercantilización". Explicó que, según se vaya confromando la mesa, decidirá si volver.

Cristina Garmendia: "Bolonia es irreversible"

2009-02-13T12:47:00.000Z

Noticia extreta del diari Publico;

La ministra de Ciencia e Innovación considera "alarmista" pensar que "vamos a tener un problema". El PP cree que en "el Gobierno han conseguido que todos estén en contra"

La ministra de Ciencia e Innovación, Cristina Garmendia, ha dicho este lunes en el Senado que el proceso de Bolonia "es irreversible" y ha destacado la necesidad de un amplio consenso en el proceso de convergencia del sistema universitario español al Espacio Europeo de Educación Superior.

La ministra ha explicado en su comparecencia en el Senado que esto no significa que no estén abiertos a "revisar aquellos procedimientos y condiciones que pudieran representar un obstáculo o algún tipo de desajuste", con el compromiso de "garantizar una transición hacia la nueva ordenación académica".

Esta ordenación no es el objetivo final de Bolonia, éste trasciende a los planes de estudios, es parte de un proceso que se desarrollará más allá del curso 2010 "es la transformación para acoplarse a un sistema europeo mas coordinado y dinámico", ha añadido.

Para la ministra sería "una irresponsabilidad caer en la tentación de sembrar dudas" sobre una decisión que se tomó libremente en 1999.

"Es alarmista pensar que vamos a tener un problema"

Garmendia ha dicho que el proceso de convergencia estará a tiempo para el curso 2010 y ha considerado "alarmista" pensar que "vamos a tener un problema" y ha reconocido el "gran esfuerzo" de todas las universidades españolas que pondrán a disposición del alumnado 809 nuevos títulos.

"La universidad española necesita cambios, retos que posicionará a nuestro sistema universitario entre los mejores del mundo, la calidad de la formación universitaria incide en el potencial de nuestro crecimiento económico, una universidad de calidad significa más y mejor empleo y mayor bien estar social", ha añadido.

La titular de Ciencia e Innovación ha señalado que es preciso aprovechar esta ocasión para que el país esté en condiciones de aprovechar los retos sociales y económicos futuros, y ha reconocido que "no es sencillo", significa nuevas exigencias para el sistema universitario español, mayor calidad docente, y mejoras infraestructuras, para que "ningún ciudadano pueda ser excluido de la enseñanza universitaria por motivos socio económicos".

"El Gobierno ha conseguido que todos estén en contra"

El senador Adolfo Abejón, portavoz de Educación del grupo popular en el Senado, ha trasmitido la inquietud que hay en las universidades, "nos preocupan las protestas" y el Gobierno han conseguido que todos estén en contra.

Abejón ha expresado la preocupación de su grupo de que con Bolonia "se transforme" el mapa de titulaciones no demandada por la sociedad, y ha dicho que en Bolonia no existe uniformismo, ni la misma duración en todas las titulaciones, "no exige las reglas rígidas que impone el gobierno".

La senadora Rosa Nuria Aleixandre del Grupo Convergencia i Unió ha criticado la falta de un programa, "de aquí nacen los problemas, la falta de información, la manipulación de la misma, y ha expresado su temor de "llegar tarde y llegar mal".

Cristina Garmendia ha trasmitido un mensaje de pacto por la nueva universidad del futuro, como se ha conseguido un pacto por la ciencia, por la necesidad que tiene el país en priorizar la ciencia en la construcción del futuro.

Ha reconocido la responsable de Universidades que los canales de información son fundamentales y ha dicho que aunque se ha informado en qué consiste Bolonia "no ha sido suficiente" y animó a insistir en la labor pedagógica en el ámbito parlamentario y un apoyo unánime en el papel que tiene que jugar la universidad.

Un grup d'estudiants s'encadenen a l'entrada del departament d'Universitats

2009-02-06T20:38:00.002Z

Noticia extreta del diari Avui;

Un grup d'estudiants s'ha encadenat aquest matí a la porta d'entrada del departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, situat al passeig de Gràcia de Barcelona, per protestar contra el pla Bolonya, segons ha confirmat la Guàrdia Urbana. Els Mossos d'Esquadra han detingut dos dels joves acusats de trencar un vidre de la seu de la conselleria, segons han informat fonts de la policia catalana.

Amb aquesta acció volen denunciar la inoperància de la conselleria per resoldre el conflicte de les universitats i protestar contra la persecució dels estudiants que es mobilitzen en defensa d'una universitat pública de qualitat, segons un portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC).

Les mateixes fonts han assenyalat que dos estudiants han bloquejat la porta d'accés, i quatre més han ocupat un balcó de la primera planta, on han desplegat una pancarta en la qual es pot llegir Parem Bolonya, no a les expulsions, i que més d'una vintena d'estudiants s'ha concentrat davant de l'edifici.

Amb aquesta acció el SEPC vol cridar l'atenció contra les actuacions del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha expulsat sis estudiants i n'ha amonestat 22 més per participar en protestes contra la imposició de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES).

Els estudiants consideren que els mecanismes sancionadors no ajuden a mantenir el debat social que necessita la universitat pública, i demanen que es deixin sense efecte les sancions imposades a aquests 28 estudiants de la UAB.

També volen que en la proposta de Mesa Nacional per la Universitat Pública, plantejada pel Comissionat d'Universitats, s'abordi la principal demanda estudiantil, que és l'exigència de paralitzar l'aplicació de l'EEES, i que sigui el mecanisme adequat per fixar entre tots el rumb de la universitat.

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/53045/grup/destudiants/sencadenen/lentrada/departament/duniversitats.html

Davant la resolució dels expedients. Carta dels i les estudiants expedientades

2009-01-27T20:51:00.003Z

La resolució del Rectorat de la UAB dels expedients sancionadors oberts el passat juny de 2008 ha estat amonestar a 20 estudiants i expulsar-ne i amonestar-ne a 6. Davant aquesta resolució les persones expedientades volem manifestar:

Que aquesta resolució continua la lògica del rectorat d'intentar criminalitzar el moviment estudiantil, duent a terme un càstig suposadament "exemplar" davant suposades actituds i males conductes, i amagar que les protestes que hi ha hagut tenen unes reivindicacions clares contra l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior i les actuacions de l'Equip de Rectorat sortint, que té una responsabilitat directa tant en la seva implementació irregular com en l'ús de la repressió per a dur-ho a terme.

Que si en el campus s'ha produït algun tipus d'agressió violenta que hagi de ser penalitzada, aquesta és la càrrega policial del 4 de març, que es va saldar amb més de 50 estudiants ferits. Es tracta d'una actuació policial que el Rectorat va provocar, es va negar a investigar i de la que no n'ha assumit ni la més mínima responsabilitat.

Que la utilització de procediments totalment irregulars per aprovar els nous plans d'estudi de Bolonya i mesures de repressió a les opinions contràries, forma part de la línia habitual d'actuació del Rectorat de la UAB. Això està tenint efectes a molts col·lectius i persones implicades de la Universitat, més enllà dels i les estudiants expedientades.

Que els expedients són fruit d'un conflicte polític obert entre el moviment estudiantil i el rectorat de la UAB. Això ho mostra el fet de que un dels arguments que s'han esgrimit per dur a terme finalment les 6 expulsions han estat els talls de carreteres que es van produir el passat dijous 18 de desembre que, òbviament, no són les protestes de l'abril i maig que consten en tot el procés d'instrucció. Per altra banda, el propi rectorat de la UAB està utilitzant els expedients com a condicionant i espasa de Dàmocles en les negociacions amb el moviment, fet que reforça encara més el contingut i l'ús polític de les sancions.

Que el Rectorat de la UAB està quedant ben retratat utilitzant un Decret franquista del 1954 per a sancionar i expulsar estudiants, amb acusacions com "manifestacions en contra dels principis i institucions de l'Estat" i "falta de probitat", que significa manca de rectitud moral. El senyor Huguet també s'ha lluït donant suport total a les sancions i emparant aquesta "legalitat vigent" del 1954.

Que totes les persones expedientades vam participar de la mateixa forma a les protestes de l'abril i maig de l'any passat i que per tant som igual de culpables o iguals d'innocents. Aplicar sancions diferents és una maniobra per criminalitzar i dividir amb una lògica perversa que no pensem acceptar.

Per això demanem públicament que, o bé s'expulsin a totes les 31 persones a qui es va obrir expedient o bé que s'arxivin totes les expulsions i amonestacions.

¿Por qué miente la Gaceta Universitaria?

2009-01-22T20:21:00.002Z

Article extret de rebelion.org;

Un compañero me preguntó una vez cómo puede ser que haya periódicos gratuitos. Le expliqué que la prensa es el único producto que se vende por debajo de su coste de fabricación. El verdadero negocio no es venderle una información a un público, sino un público a unos anunciantes. Así, a lo largo y ancho de la Gaceta Universitaria podemos encontrar anuncios de Repsol, Cajasol, Cajastur, Halcón Viajes, Marca, revistas, películas, programas informáticos... Tales bancos, petroleras, etc. son quienes financian el periódico, y de ahí su gratuidad.

Duele -por obvio- ver cómo la gente se sigue creyendo lo que lee en los grandes medios de comunicación. ¿Qué son estos medios de comunicación? Son simplemente empresas. Empresas que pertenecen a grandes monopolios multinacionales, como el Grupo Prisa. ¿De qué depende realmente -pongamos el ejemplo más obvio del mundo- la actitud de un periódico hacia un país latinoamericano rico en petróleo? Y, sin desviarnos demasiado del tema, ¿de dónde extraen las multinacionales sus estrambóticos beneficios? Cuando existe un conflicto de intereses, ¿qué fiabilidad puede tener una de las partes interesadas?

Si yo quisiera escribir en la Gaceta Universitaria, ¿me dejarían? Creo que esta pregunta se contesta sola en cuanto abrimos el periódico y vamos a los créditos. En esa letrita pequeña comprobamos que la Gaceta pertenece al Grupo Unidad Editorial, presidido por Carmen Iglesias y dueño también del diario Marca, de Expansión o de la editorial ultraderechista La Esfera de los Libros. También leemos que el Director General Editorial de este grupo es Pedro J. Ramírez. Así que todo aclarado: la Gaceta Universitaria pertenece a El mundo. A su vez, todos los anteriores pertenecen a RCS MediaGroup (Rizzoli), empresa también dueña de Il Corriere della Sera, del grupo editorial francés Flammarion y de la Rizzoli Publications y la Universe Publishing en Estados Unidos.

¿A quién puede extrañarle, pues, encontrarse con un artículo principal como el aparecido en el último número (648), acaparador de toda la portada y titulado 100 preguntas sobre Bolonia. Todo lo que necesitas saber sobre el nuevo Espacio Europeo de Educación Superior? Lo primero que habría que mirar es ¿quién lo escribe? Isabel R. Ramos, periodista de El mundo. Se nos dice que lo ha elaborado preguntando a tres “expertos en la materia”: Guillermo Bernabeu, representante en España del BFUG (Bolonia Follow-Up Group); Francisco Michavilla, miembro de la ANECA y ex-vicepresidente de la Sociedad Española de Métodos Numéricos en Ingeniería, y Gemma Rauret, directora de la ANECA.

Pensemos: ¿qué es el EEES? Es el resultado de una serie de reuniones, la primera de las cuales se celebró en Bolonia en el verano de 1999 (como bien vemos en la respuesta a la pregunta 3). Pero en cuanto lleguemos a la pregunta 12 (“¿Quién participa en ellas” [las reuniones que configuran Bolonia]?), veremos que quienes asisten son los miembros del BFUG (vaya, ¿de qué me sonarán esas siglas?). Y en el Estado español, una de las consecuencias de Bolonia fue precisamente la creación, por recomendación europea, de la ANECA (LOU de 19 de julio de 2002, Artículo 32), de la que hablaremos más adelante. Por tanto, vuelvo a repetir la pregunta del segundo párrafo de este artículo: cuando hay un conflicto de intereses, ¿qué fiabilidad puede tener una de las partes interesadas?

Con sólo unos conocimientos elementales de la legislación educativa española de los últimos años, resulta ya incuestionable que este artículo no tiene la menor intención de informar a nadie sobre nada. Lejos de ello, está escrito ex profeso para manipular a los alumnos y hacerles tragar el Espacio Europeo como sea.

Por ejemplo, un lector se quedará muy tranquilito al leer, en la respuesta a la pregunta 58, lo siguiente: “Es esencial que se pueda compatibilizar el trabajo y los estudios”. Pero siempre cabe la posibilidad de que el lector tenga dos cosas: buena memoria y calculadora. Si tiene buena memoria, recordará las preguntas 28 (“El compromiso era que el grado tuviera entre 180 y 240 ECTS. En España hemos elegido 240 ECTS”) y 24 (“Un crédito ECTS supone entre 25 y 30 horas”). Y si tiene calculadora, dado que el grado tiene 4 años (y dado lo que establece el Real Decreto 13/93), sabrá que ha de hacer 60 ECTS cada curso, y podrá multiplicar 60 x 27'5. El resultado será 1650 horas cada curso. Dividido entre los 9 meses que éste dura, tendrá 183 horas al mes; es decir, 45 a la semana, lo que supone 9 horas al día de lunes a viernes.

Mientras los días sigan durando 24 horas, la respuesta a la pregunta 58 es sencillamente contradictoria con las respuestas 24 y 28. Es sencillamente una mentira, atendiendo a la propia definición de la palabra mentira. Además, en el Real Decreto de 2003 sobre crédito europeo, Artículo 4, se decía: “Esta asignación de créditos, y la estimación de su correspondiente número de horas, se entenderá referida a un estudiante dedicado a cursar a tiempo completo estudios universitarios”. Por si fuera poco, la experiencia de quienes ya realizan los planes piloto de estos planes (por ejemplo en la Universidad Autónoma de Barcelona) confirma que los mismos no están pensados para compatibilizar estudios y trabajo, sino que lo impiden, por la gran carga lectiva que, a base de ensayos, imponen.

¿Qué decir de la pregunta número 79? “¿Se privatiza la educación? De ningún modo”.

Cualquier persona que tenga acceso a internet puede consultar por sí misma los documentos de la Comisión Europea. Las directrices básicas en materia de financiación están recogidas en documentos como “Invertir eficazmente en educación y formación: un imperativo para Europa” [COM (2002) 779] o “Eficiencia y equidad en los sistemas europeos de educación y formación” [COM (2006) 481].

Estos documentos establecen que la viabilidad de las reformas pasa por la financiación privada. Para afrontar la reforma universitaria europea es necesario un “enfoque de asociación con las empresas y los particulares”. Además, hay que “concentrar la financiación en los ámbitos que pueden producir mejores resultados”.

Hay quien piensa que privatizar un servicio público implica que el Estado se desprenda totalmente de su responsabilidad, pasando a ser directamente asumido por una empresa. Esto sería un arquetipo de privatización pura o total. Sin embargo, el concepto de privatización designa una amplia gama de instrumentos de gestión y organización del servicio. Según Gomá y Brugué (Algunas Matizaciones en relación a la privatización de los servicios públicos. Cuadernos de Relaciones Laborales, nº 8, UCM, 1996, págs. 15, 16), la privatización puede definirse como la “reducción del rol del Estado y la transferencia de algunas de sus funciones a instituciones privadas”.

En este sentido, podemos señalar tres modos de privatización que están ya ampliamente extendidos en la administración española, supuestamente pública, y de forma especial en la educación universitaria:

1.- La introducción de competitividad en los servicios “públicos” subcontratándolos a empresas privadas (copisterías universitarias, servicios de limpieza, servicios de seguridad) y/o introduciendo técnicas de gestión privada (ranking de universidades, financiación competitiva otorgando más recursos, por ejemplo, a aquellas universidades cuyos graduados monten empresas propias).

2.- La prestación privada del servicio y los convenios de colaboración con empresas, pero manteniendo el control por parte de una autoridad pública. Por ejemplo, las cátedras-empresa (con las que las empresas se ahorran el dinero de formación de sus futuros empleados) o las Becas-préstamo (préstamos que los bancos Santander, Caja Duero o Popular Español conceden a los estudiantes y sobre los cuales ahondaremos más adelante).

3.- Colocar a la administración como un actor más en el mercado. Aquí podríamos incluir la proliferación de universidades y títulos privados (en el Estado español hay 50 universidades públicas y, ya, 27 privadas).

No es que la universidad sea pública y ahora vaya a ser privatizada; es que ya es semi-privada. Se viene produciendo un desmantelamiento gradual y por partes de la universidad pública, tendencia que es legitimada y acelerada por el proceso de Bolonia.

¿No son buenos ejemplos de privatización los Consejos Sociales y la ANECA, ambos introducidos por la LOU?

La ANECA es una fundación estatal cuya creación se recogía en el artículo 32 de la LOU y en las sucesivas “declaraciones de Bolonia” (Sorbona, Bolonia, Praga, Berlín, Bergen y Londres). Según el Real Decreto 13/93, la ANECA tiene importantes funciones relativas a la aprobación de los Planes de Estudio: si un plan no supera su veredicto, pierde su validez legal. Según leemos en la propia página web de la ANECA, su Consejo Asesor está formado por personalidades del mundo “académico, profesional y empresarial”. ¿Cómo es posible?

Los Consejos Sociales, por su parte, son definidos por el artículo 14 de la LOU como “el órgano de participación de la sociedad en la universidad”. Tienen importantísimas funciones, como aprobar los presupuestos de cada universidad. Sin embargo, un Consejo Social está compuesto en su mayor parte por “personalidades de la vida cultura, profesional, económica, laboral y social” designados por la Comunidad Autónoma. En la práctica, la mayoría de estas personalidades son políticos y empresarios. Por ejemplo, el Consejo Social de la Universidad Complutense de Madrid cuenta con empresarios de El Corte Inglés, Fundación Caja Madrid, Telefónica o MAPFRE, entre otras empresas (http://www.ucm.es/info/ucmp/pags.php?tp=Principal&a=directorio&d=0002055.php); y el de la Universidad de Sevilla, además de contar con el Secretario General de la Confederación de Empresarios de Sevilla, tiene representantes de Caja Sur, Inmobiliaria del Sur, Inés Rosales S.A., Fundaciones Caetano S.A, etc (http://www.institucional.us.es/consejosocial/index2.php).

No creo que sea necesario extenderse más sobre la cuestión de la privatización. Hemos aportado datos que la Gaceta Universitaria jamás publicará; ya se encargará la célebre “libertad de expresión” de que nunca aparezcan allí. ¿Acaso los estudiantes no han notado nada raro en la proliferación de Bancos Santander por todas las universidades de la geografía española? ¿Acaso no viene ya el propio carné universitario con el logo del Santander? ¿Por qué ninguna de las 100 preguntas alude a la subida de tasas? Resulta demasiado obvio para cualquiera que pague matrículas, ¿no?

¿Acaso no se nota también algo raro en este artículo gacetero, que estrangula las palabras y hace piruetas con ellas a fin de justificar Bolonia como sea? En la pregunta 4 se nos dice que Bolonia no son “normas obligatorias”, pero en la pregunta 8 leemos lo que ya sabíamos: “Las competencias en Educación Superior corresponden a cada Estado”. Entonces ¿dónde está el mérito? Las Comisiones Europeas no dictan normas obligatorias sencillamente porque no pueden hacerlo, ya que carecen de las competencias legales necesarias. Igualmente esto se contradice con la pregunta 20 (“¿Es posible que se establezca una prórroga?”), a lo que se responde lacónica y autoritariamente “No”. Vaya... ¿ni siquiera aunque ganara las elecciones un partido que así lo deseara? Pero todo esto para luego volver a desdecirse en la pregunta 80: “¿Sería posible una paralización?”, a lo que responden “Es posible, pero sería un error”.

En fin. También llama la atención, frente a las respuestas tajantes que hemos visto, la vaguedad de otras. Por ejemplo: “¿Las prácticas serán remuneradas? Depende de los convenios” (64) o ¿”Se aumentarán las becas? Sería conveniente” (87) o “¿Becas y créditos son excluyentes? Deberían ser opciones distintas de un sistema integrado” (89). ¿Depende? ¿Sería? ¿Deberían? Contrastan con el “no” de antes o con el ofendido “de ningún modo” que tan extensamente hemos rebatido. Estas respuestas no les vinculan a nada, ni tienen apoyatura en un solo punto de uno solo de los decretos o leyes que adaptan Bolonia en España. Más bien parecen un modo de escurrir el bulto, sin quedar del todo mal. Pero Bolonia sería precisamente una buena reforma si estableciera, por ejemplo, la obligatoridad de que las prácticas sean remueradas y la obligatoriedad de aumentar las becas. Sin embargo, lo único obligatorio es privatizar. Lo demás, dios dirá: eso es Bolonia.

Por cierto, en el “Informe Universidad 2000”, de la Conferencia de Rectores, informe tan tristemente famoso como su no tan triste autor Josep M. Bricall, se lee lo siguiente: “Otra solución a este tipo de problema consiste en ofrecer un préstamo con devolución condicionada a la renta (o préstamo-renta). Por ejemplo, a partir del próximo curso, está previsto que el Reino Unido financie a sus estudiantes únicamente a través de préstamos-renta, eliminando totalmente las becas.” (Pág. 271) “Como tendencia general y según la experiencia internacional se recomienda, pues, la utilización prioritaria de las becas (...) en los primeros años. En cambio, en los ciclos posteriores se puede ofrecer ayuda financiera en forma, prioritariamente, de préstamos-renta.” (Pág. 276) Pues mire, señor Bricall, gracias por aclararnos que no es paranoia si de verdad te persiguen.

Siguiente trola. En la pregunta 73 se nos dice que los estudiantes que se manifiestan contra Bolonia “simplemente reaccionan a la sensación de crisis y alarmismo”. ¿Había también crisis en el año 2000 cuando se elabora el Informe Bricall? ¿Y en el 2002, cuando la LOU? Recuerdo manifestaciones multitudinarias. ¿Será que los estudiantes tenían las dotes adivinatorias del mismísimo Rappel y sabían que 7 años después estallaría una crisis? En la misma pregunta 3, a la que ya hemos aludido, reconocían que Bolonia se firmó en 1999. ¿Por qué entonces esta burda manipulación con las fechas? ¿Todo vale para engañarnos? Qué poca decencia, por dios...

Sigamos un poco más con el engaño. Según la pregunta 16, el objetivo de Bolonia es “la movilidad de estudiantes, titulados y profesores”. En la 67, leemos que Bolonia ayudará a los estudiantes Erasmus en el extranjero, ya que “favorece el reconocimiento de los créditos realizados en otra universidad al realizarse bajo el sistema ECTS”. Esto es un despropósito tan grande que mueve a la risa. Vamos a ver, cualquiera que haya estado de Erasmus sabe que eso ya podría hacerse. Bastaría con establecer una tabla de correspondencias, para que se supiera exactamente qué asignaturas españolas se reconocen con otras extranjeras. Por un módico sueldo o bequita, cualquier estudiante Erasmus podría realizar, bajo supervisión, estas tablas. Pero es mucho mejor dejar que la cosa siga funcionando mal para justificar así esta reforma, que esconde una privatización encubierta, pero que solucionará ese solo problema. Nadie dijo que fueran tontos.

¿El objetivo es la movilidad? ¿Un Consejo Social o una ANECA sin empresarios impedirían la movilidad? ¿Una financiación no ligada al número de empresas creadas (ergo no marginadora de las humanidades) impediría la movilidad? ¿Impediría la movilidad que no se produjera la transferencia masiva de fondos públicos a manos privadas que suponen las becas-préstamo? (Si después de 15 años estás tan muerto de hambre que, pese a la carestía de la vida, no cobras aún 22 mil euros anuales, no tienes que devolver la beca ni sus intereses: el Estado asume la deuda y se la paga al banco. Vaya chollo.) ¿Impediría la movilidad que el Estado te prestara directamente ese dinero, sin la divina intermediación de Emilio Botín, casi tan omnisciente como Dios en nuestras universidades?

Podría seguir, punto por punto, rebatiendo con la ley en la mano cada mentira de la Gaceta Universitaria. No me interesa. Ya lo he hecho demasiadas veces, y el artículo se alarga. Creo que ha llegado el momento de cambiar de perspectiva. En esta batalla, son invencibles. Si nosotros llegamos a 500 lectores, ellos sacarán 50 mil de sus manipuladoras gacetas editadas por Pedro J. Por ahí no hay nada que hacer.

En la editorial de este número, leemos que “debería ser obligación de todo universitario informarse previamente, estudiar el tema” y que, si a alguien no le ha quedado claro todavía qué es Bolonia y tiene alguna pregunta, puede escribir a estudiantes@unidadeditorial.es . Yo quiero animar a todos los lectores a que les escriban y les hagan una simple y llana pregunta: “¿Cómo podéis ser tan sinvergüenzas?” Yo al menos pienso hacerlo ahora mismo.

Pero así tampoco conseguiremos nada. Hay que seguir yendo clase por clase, alumno por alumno, informando a nuestros compañeros de lo que se nos viene encima. ¿Sería posible, cuando depositen la pila de nuevas gacetas, introducir en cada una un panfleto que explique por qué son unos mentirosos? ¿O sería mejor secuestrar el cargamento entero y reciclarlo debidamente? ¿Tal vez sacar nosotros una contra-gaceta alternativa?

Si eres estudiante, te animo a que acudas a los grupos de trabajo o asambleas que existan en tu facultad. Allí podremos discutir estas u otras ideas. Necesitamos unirnos y salir a la calle contra las privatizaciones. No hay otro camino.

Manuel Muñoz Navarrete

La veritable cara de la UAB

2009-01-21T20:37:00.000Z

Noticia extreta de kaosenlared;

Aquest assolellat matí, un grup d’artistes han aportat la seva pinzellada autònoma, retocant amb gran destresa el “rostre de la UAB”. Es tracta d’un retrat de grans proporcions (15x10m) fet a ordenador i plasmat en carbonet sobre una de les parets de la plaça cínica de l’Autònoma de Barcelona. Dues persones s’han despenjat d’un edifici per anar modificant subtilment els diferents trets d’aquesta cara, feta per Jorge Rodríguez. Aquest singular personatge va ser l’encarregat de realitzar la cara del nostre recent president electe negre, al territori del Fòrum de la incultura.

D’aquesta manera la nova cara UAB S.A. mostra la realitat actual de la universitat, marcada per la privatització i la repressió al moviment estudiantil, però també per una lluita constant i frontal per una universitat lliure i popular.

COMUNICAT DE PORTAVEUS DEL COMITÉ CONTRA BOLONYA DE LA UAB SOBRE LA INVESTIDURA DE LA NOVA RECTORA ANA RIPOLL

2009-01-14T20:23:00.001Z

Avui, dimecres dia 14 de gener del 2009, hi havia programat a la sala d'actes rectorat de la UAB l'acte d'investidura la rectora electa Ana Ripoll. Des de les assemblees s'havia proposat que les noves representants electes de les estudiants al claustre assistissin a aquest acte amb la finalitat de llegir un comunicat.

Aquest comunicat posa de manifest els resultats de les darreres eleccions al rectorat del passat Desembre. Els resultats deixaren molt clara la postura de les estudiants, del total de la participació de l'estudiantat varen resultar 426 dels vots a favor d'Ana Ripoll, 547 per Lluís Tort, 1178 pel No a Bolonya, candidatura col·lectiva presentada per les assemblees de facultat com a vot nul de protesta, i 426 vots en blanc. Resulta evident la manca de suport explícit i de reconeixement per part de la comunitat de les estudiants a la nova rectora. A més, recordava que existeix unc onflcite obert i que no es solucionarà si no s'entra en una negaociació real i productiva.

Un cop arribades les representants hem trobat un cordó de seguretat que impedia el pas a qualsevol persona que no comptés amb una invitació ratificada per l'equip rectoral, que evidentment no ens havien volgut concedir. Considerem que les investidures deuen transcórrer dintre dels òrgans representatius de la universitat, és a dir, el claustre, en la seva totalitat, i de forma pública i oberta. Aquest model que no ha estat seguit en cap moment la nova rectora i s'ha prescindit de l'òrgan que estatutàriament deu reconèixer el seu càrrec. No obstant, s'ha permès l'entrada d'algunes estudiants, que en cap cas eren membres del claustre. Volem fer palesa la repressió que des del moviment estudiantl s'està patint així com la manca de voluntat de diàleg mostrada amb aquesta actuació.

Comissió de portaveus del Comitè Contra Bolonya UAB

Trimestre a la Bolonyesa

2009-01-08T21:07:00.000Z

En el primer trimestre del curs actual (el darrer abans de la aplicació dels nous plans d’estudi), el moviment estudiantil ha actuat de forma massiva i contundent. Inicià el curs d’una forma vacil•lant, amb poca agitació, nous plans d’estudi (NPE) aprovats amb poca o nula oposició, etc.

Però el moviment estudiantil estava fort degut a les mobilitzacions del segon semestre del curs passat, i havent blindat la oposició estudiantil a la conversió de les llicenciatures en graus. Una prova són els resultats de les consultes no vinculants sobre la implementació del Procés de Bolonya, que s’han dut a terme arreu dels Països Catalans. A la UAB, a més, la ressaca del nou curs arribava amb un Contenciós Administratiu obert contra la aprovació d’uns plans d’estudi (lletres) i 31 expedients disciplinaris contra 33 alumnes.

Si bé el 13 de Novembre serví per encendre els motors, fou el 17 de Novembre a la UAB i el 20 a les altres universitats púbiques catalanes on la mobilització prengué força. L’argumentació: darrer any per aconseguir aturar la reforma acadèmica. Objectiu: la moratòria. Mètode: el Referendum Vinculant. Mesura de pressió: les ocupacions.

La necessitat de combinar massivitat i combativitat amb el no frontal a Bolonya (motiu del trencament de la PMDUP el curs passat degut a l’obstruccionisme i possibilisme de l’AEP, el sindicat d’estudiants d’ICV-EUiA) quedà evident en la setmana de lluita del Novembre.

Començant per la ocupació de la facultat de Polítiques de la UAB i acabant amb la ocupació del Rectorat de la UB, el moviment estudiantil ha fet un salt qualitatiu en coordinació interuniversitària sobretot metropolitana però també nacional. La CAE (Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants) ha estat i és un òrgan imperfecte, però necessari, horitzontal i eficaç per maximitzar la energia del moviment estudiantil metropolità.

També ha traslladat el debat de la reforma universitària al conjunt de la societat, gràcies tan a la vinculació del moviment estudiantil amb altres moviments i col.lectius socials i laborals, com a la difusió feta al carrer, o al gran ressó mediàtic que han tingut les mobilitzacions.

I sobretot ha sapigut contextualitzar la urgència del moment (darrer curs abans NPE) i hi ha hagut una resposta massiva, que ha ampliat enormement les bases, les assemblees de facultat.. S’han implicat estudiants de totes les ideologies (inclús l’ala esquerra de l’AEP) i, sobretot, alumnes que mai havien trepitjat una assemblea i que han assumit unes dinàmiques de conscienciació, difusió i agitació I així han proliferat les ocupacions, a València, Lleida, Girona, UB, etc, i a la UAB on la ocupació física sumava l’element de pressió real d’aturar les classes, esdevenint, de fet, una vaga indefinida encoberta. I s’han tirat endavant altres demostracions de força, com la ocupació del Comissionat d’Universitats o la tallada de carreteres de forma simultània.

No obstant, hi ha hagut varis errors tàctics. La poca implicació del professorat, amb una minoria molt activa tancant files amb l’establishment i l’ordre estamental universitari. Error també la poca coordinació amb l’alumnat de secundària, que serà, de fet, qui rebi els graus i que hagués suposat un salt en la pressió sí haguessin participat de forma activa (vagues, tancades, etc) durant les protestes de novembre i desembre.
A més, em mantingut certa dependència mediàtica, i obsessió amb la imatge de “pacifisme”, caient en un fals debat que dóna ales a la estigmatització, criminalització i repressió a les accions de desobediència, necessàries per l’estat d’indefensió de l’alumnat dins les estructures estamentals universitàries.

D’altra banda, em arrastrat tics de sectarisme i de corporativisme de certs elements obsessionats en la visualització de les seves sigles i no en el conjunt del moviment. A més, ha retornat l’intent de fre de les mobilitzacions, aquest cop en forma de derrotisme contagiós, en la contradicció de mantenir una acció de pressió (la aturada de classes) amb gran part de l’alumnat recorrent a l’absentisme i amb una minoria organitzant la reacció a maneta dels deganats.
De fet, la no assumpció dialèctica de l’espiral de lluita ha provocat dissimetria en les formes de pressió tan entre la UAB i les altres universitats com a la pròpia UAB (aturada de classes o no; desallotjar les facultats o no, etc.), que han provocat la no maximització de la nostra energia, la visualització de certa divisió, la desmoralització i la caiguda en la correlació de forces, amb el resultat de no haver tancat un acord en el moment més àlgid.

En fi, si bé s’han provocat reunions d’urgència entre els rectors i la ministra, si bé el Consell Interuniversitari féu una aposta per les consultes, tot això pot quedar en paper mullat, sinó es manté el ritme de lluita. D’altra banda, 6 dels 31 estudiants de la UAB expedientats han estat expulsats, fet que marca precedent de cara a extirpar l’ús de la desobediència i la acció directa al moviment estudiantil. No els hi pot compensar. I per últim, a hores d’ara sols el rectorat de la UB roman ocupat.

Cal seguir amb força la resta del curs perquè queda camí per recorre. També cal combinar la lluita global per la educació pública amb la demanda específica universitària. L’argumentació: darrer any per aconseguir aturar la reforma acadèmica. Objectiu: la moratòria. Mètode: el Referendum Vinculant, vaga general de la educació, etc. Mesura de pressió: les necessàries.

Carles, estudiant d'historia.

Els companys de la UB donen la campanada

2009-01-04T12:36:00.004Z

Els companys de la UB, van dur a terme la primera acció de l'any contra Bolonya, aquí penjo la noticia del seu blog, si voleu veure al video cliqueu al vincle;

Els estudiants/es que estem lluitant contra l'implantació de l'EEES vam decidir ahir mostrar el nostre missatge de “pau i amor” per aquest nou any a totes les families de Catalunya, per això vam pensar que el millor espai era a les campanades de la TV3 que es retransmetien des del Teatre Nacional.
Segurament que molts de vosaltres vareu veure ahir per la televisió que el nostre objectiu es va complir, milions de famílies van celebrar l’any nou amb una pancarta que posava !No a Bolonya!. Avui ens hem llevat amb una victòria a les mans, una victòria que ens acompanyarà tot el 2009 i que ahir sens va presentar com una nova companya en el nostre camí de lluita.

http://tancadaalacentral.blogspot.com/2009/01/intervenci-campanades-2009.html

Opinions

2008-12-29T15:13:00.002Z

Els drets socials: aquells que no són fruit de la caritat sinó que són garantitzats universalment a tots els ciutadans en resposta exclusiva a la seva qualitat natural d’éssers humans. Aquells que efectivament són, com els econòmics i els culturals, un equivalent dels drets humans de segona generació. Aquells que l’ONU ratificà el 1988 a nivell Internacional i que trasllueixen la possibilitat d’accedir als mitjans necessaris per assolir unes condicions de vida dignes. Aquells que la història feu brollar en la Constitució de la República de Weimar com a superació de l’Estat de Dret Lliberal.

Els drets socials són:

Dret a un treball i a un salari.
Dret a la protecció social en cas de necessitat:
- Jubilació.

- Seguretat Social.

- Baixes laborals per malaltia, maternitat, paternitat o accidents laborals.

Dret a un habitatge.
Dret a l’educació.
Dret a la sanitat.
Dret a un medi ambient saludable.
Dret d’accés a la cultura.
Dret d’accés a tots els àmbits de la vida pública.

Els moviments i les lluites socials comprenen una part fonamental de la Història de la Humanitat precisament perquè l’objecte últim d’aquests processos fou la consecució d’aquests drets; unes garanties d’igualtat i llibertat REALS per a tots els éssers humans.

A tots aquells que amb les vostres ferotges crítiques desvaloritzeu els mecanismes històrics de lluita social com la vaga o l’ocupació, potser, us caldria repassar allò que comprengué el recorregut històric del segle XIX i a voltes copsar les pinzellades més superficials d’allò que Charles Dickens provà de trasmudar en el seu “Tiempos Difíciles”. Dedicar uns segons a valorar les implicacions que revestiren tots aquells conflictes socials, a voltes, us faria percebre les connotacions “violentes” que s’hi desprengueren des una òptica completament diferent. Potser, perquè responien a una causa superior?

La violència que certament no està justificada en cap cas, sempre s’ha de matisar si es prenen en consideració el context o les circumstàncies que motivaren la precipitació dels fets. Especialment perquè les conseqüències materials són patides per un grup d’estudiants que responen al mateix perfil que el vostre. Vosaltres que ara us erigiu en el paper de crítics i jutges d’ètica i raó compartiu l’essència natural amb aquests mateixos estudiants: la condició universal d’éssers humans. I no és a fi que el producte d’aquesta matisació sigui una justificació de qualsevols conductes violentes sinó perquè l’anàlisi del context que les envolta pot explicar amb justícia quins foren els elements reals que motivaren o propiciaren dites conductes i obtenir, així, una repartició equitativa de les “culpes”.

No oblideu vosaltres que banderegeu per la Facultat reclamant el vostre dret a l’Educació digna i de qualitat, que aquests es sacrificaren per tots vosaltres quan la posició formal de la majoria del cos estudiantil de la UAB convenia en oposar-se frontalment a l’aplicació literal del Programa de Bolonya.

Quant a aquest Dret a L’Educació digna i de qualitat que sembla ser el vostre segon argument després de la violència també escau comentar-ne algunes notes. Assimileu el dret a vaga i la llibertat d’expressió a dos mitjans que atempten contra el vostre dret fonamental a rebre classes i en conseqüència una educació de qualitat. Allò que entra en debat quan es critiquen les reformulacions que pretén introduir el Pla Bolonya al plantejament general d’estudis és el fet si aquestes responen precisament al paradigma d’una educació de qualitat.

Qüestioneu-vos, només un instant, si d’entre aquelles exigències que demandeu a una Universitat Pública es troben algunes de les següents:

Formació integral dels alumnes.
Igualtat d’oportunitats.
Representació estudiantil i reconeixement de la mateixa.
Dret a l’associacionisme, a vaga, a reunió i a manifestació.

Pregunteu-vos realment si el nou Pla de Bolonya acompleix aquestes demandes. Els que respongueu afirmativament podeu restar al marge i a l’espera que esdevingui una realitat definitiva. Els que contesteu en negatiu no us dediqueu a desvaloritzar els mecanismes de lluita. Si considereu que l’aplicació d’aquests mecanismes no s’ha dut a terme de manera prou intel·ligent rememoreu quina és la qualitat essencial de tots, la d’humans que com a tals tenim el dret d’errar però també aquells que responen a la possibilitat d’expressar i de protestar. Ningú us demana recolzament incondicional o solidaritat vers una causa superior que definitivament sembla no ser la vostra. Només es demanda respecte, perquè amb les vostres crítiques i els vostres insults perdeu el criteri de la mateixa manera que atesteu el perden aquells que no fan un ús prou adequat o intel·ligent dels seus mitjans de protesta.

Formació integral dels alumnes, la igualtat d’oportunitats, la plena integració per a superar qualssevol causes de marginació (tal i com recull l’article 14 de la Constitució), la representació estudiantil i el reconeixement de la mateixa, l’associacionisme, i els drets a vaga, reunió i manifestació.

Una estudiant d'historia de l'art, 29 de desembre de 2008.

Felicitats als companys de la Universitat de Lleida

2008-12-27T20:36:00.003Z

Els estudiants de la Universitat de Lleida que van ocupar el rectorat, han aconseguit un acord firmat pel rector i vicerector, per tal de plantejar un debat sobre l'implantació del proces del EEES, un gran avanç en la lluita contra Bolonya. Aqui us penjo el document del vicerector als estudiants de la Universitat de Lleida;

ACORD

Aquests dies, la Universitat pública catalana es troba immersa en una situació molt especial. Estudiants d'arreu de la nostra geografia duen a terme un procés extraordinari de participació i debat sobre cap a on camina la Universitat pública catalana.
Aquest debat, com a intens que és, ha tingut moments de tensió propis d'aquesta situació extraordinària, moments que entenem, són difícils de gestionar.

De comú acord, el Rector i els estudiants tancats a la UdL, directament implicats en tot aquest procés, volem expressar la nostra aposta pel diàleg com a via de resolució dels conflictes que hagin pogut esdevenir d'aquesta situació.

Cal obrir debats, i cal que aquests vagin precedits d'un clima d'entesa i predisposició per part de tots els implicats, des d'una posició constructiva i sense que aquesta implicació pugui comportar conseqüències a nivell personal a les persones que hi han participat.
Cal assegurar que els conflictes i les dissidències es resolen mitjançant el diàleg, sense cap tipus de violència i en el marc de la universitat.

És per això que no considerem vies pròpies de la resolució d'aquests conflictes les agressions personals, les implicacions en expedients disciplinaris o la via judicial que només aconsegueixen agreujar el clima de tensió i no permeten la presa de cap tipus de consens en el si de la Universitat.

En aquests moments de reforma del sistema universitari català i de debat sobre cap a on camina el sistema universitari, pensem que s'han d'articular beques i ajuts per als estudiants amb voluntat i capacitat de cursar estudis universitaris de forma que els motius econòmics no siguin un impediment per a la dedicació als estudis universitaris, i garantir un adequat finançament del sistema universitari públic per assegurar la qualitat de la docència, recerca i transferència de coneixement de les universitats públiques.

En el context de les negociacions entre l'equip de govern de la UdL i els representats de l'estudiantat que estan ocupant el Rectorat de la Universitat de Lleida, i d'acord amb l'exposat, ambdues parts acorden:

• Obrir, un procés de diàleg i debat dins de la Universitat de Lleida, buscant la màxima participació i implicació del conjunt de la comunitat universitària i articulat a través de taules de debat, treball, discussió i participació. En aquestes taules s'analitzaran, des dels diferents sectors implicats, els temes bàsics de la conjuntura universitària i del camí cap a una universitat pública i de qualitat.

• Les taules es crearan amb la voluntat de ser representatives de tots els col•lectius universitaris (PDI, PAS i estudiantat), amb la participació de l'equip de govern, tot procurant garantir la pluralitat de les mateixes. En aquest sentit, es prendran mecanismes per tal que aquestes taules siguin àmpliament participatives i obertes a totes aquelles persones que hi vulguin assistir amb dret a intervenir i actitud constructiva.

• Aquestes taules iniciaran la seva tasca a mitjans de febrer i el seu desenvolupament serà fins a l'abril.

• La pressa de decisions, propostes i acords de les taules, serà per consens. Els conjunt de propostes i acords presos en aquests espais de debat seran recollits en un document que serà sotmès a consulta als membres de la comunitat universitària de la UdL i elevats als òrgans de govern i representació de la nostra universitat.

• Mentre es realitzi aquest procés de debat i participació i fins que no es concretin unes conclusions i propostes per part de les taules, s'aplicarà una moratòria pel que fa al desenvolupament dels nous graus que encara no han estan proposats per al curs 2009-2010. Així mateix, les conclusions a les que arribin aquestes taules condicionaran les modificacions dels plans d'estudi dels graus verificats o en vies de verificació.

• Declarar el compromís, per part dels representants dels estudiants, d'iniciar un procés de desocupació immediata de les aules a partir del moment en què es faci públic el present acord. A partir d'aleshores es garanteix la plena normalitat acadèmica.

Comunicat de l'Assemblea d'Estudiants de Filosofia i Lletres

2008-12-23T20:53:00.000Z

Avui dimarts, dia 23 de desembre de 2008, l'Assemblea d'Estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres ha ratificat la decisió presa fa una setmana de desocupar temporalment la nostra facultat. Aquesta decisió s'ha pres per tal d'analitzar aquestes darreres setmanes i formular el futur de les mobilitzacions estudiantils en els propers mesos, i que serà debatut el proper dia 7 de gener en una assemblea d'estudiants que es celebrarà a dos quarts de dotze a l'Auditori de la facultat.

L'ocupació de la nostra facultat va ser decidida en una assemblea amb prop de 300 estudiants celebrada el 18 de novembre, i va començar el dilluns següent, 24 de novembre, tot paralitzant-se l'activitat acadèmica des de llavors. Ha estat un mes on s'han produït un seguit d'assemblees multitudinàries arribant a les més de 600 persones que han anat renovant l'ocupació, també mostrant aquest suport en el referèndum celebrat el proppassat 15 de desembre. Així doncs, un cop més, malgrat els intents del Deganat i el Rectorat per aturar les mobilitzacions intentant criminalitzar el moviment estudiantil i l'assemblea, els estudiants hem plantat cara i hem mantingut aquesta ocupació que avui acaba temporalment.

Aquesta és una petita pausa, però per res és una aturada. Seguim reclamant els quatre punts que s'han exigit des del començament de les ocupacions (recordem: convocatòria d'un referèndum vinculant sobre la paralització de l'aplicació dels nous plans d'estudi tot obrint un període de debat que tingui resultats pràctics, el reconeixement del dèficit públic i com es vol aplicar la nova reforma amb aquest forat econòmic i què implica aquesta aplicació, la retirada dels expedients i les imputacions, i la dimissió de la Degana de la Facultat de Filosofia i Lletres, Helena Estalella). Així mateix, mantenim la voluntat de negociació amb l'equip de govern de la Universitat Autònoma de Barcelona així com amb els agents públics que participen de la Universitat.

Assemblea d'Estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres

Bellaterra, 23 de desembre de 2008

CARTA OBERTA AL PARLAMENT DE CATALUNYA

2008-12-21T15:15:00.002Z

CARTA OBERTA AL PARLAMENT DE CATALUNYA

Des del moviment estudiantil, organitzat en assemblees, i arran de les declaracions en el ple del Parlament del passat dia 17 de desembre, declarem que:

1.Estem en total desacord amb les propostes d'entrada dels mossos d'esquadra a la universitat per tal de reprimir el moviment estudiantil. Caldria plantejar-se què entenem per violència i qui l'aplica. La repressió no és un sistema de mediació per resoldre conflictes.

2.El Sr. Castellà, en representació del grup a l'oposició CiU, menteix quan diu que el moviment estudiantil és una minoria de 200 persones. Les ocupacions s'han promogut des del Comitè Contra Bolonya, membres del qual ocupen prop del 90% dels espais de representació de l'estudiantat en els òrgans de govern de les facultats i de la UAB.

○ El Comitè Contra Bolonya esta format pel conjunt d'assemblees de facultats, les quals són els màxims òrgans de participació dels estudiants. També forma part del Comitè Contra Bolonya el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, el sindicat majoritari d'estudiants al nostre país.

○ També instem al Sr. Castellà a plantejar-se la capacitat d'aquestes persones, sense fer ús de la força i la violència, de poder impedir a 10.000 persones anar a classe.

3.El Sr. Castellà, en representació del grup a l'oposició CiU, menteix quan diu que el conjunt d'estudiants mobilitzats són un grup d'"antisistemes". Les reivindicacions del moviment estudiantil tenen com a objectiu que les polítiques neoliberals promogudes en el sí de l'OMC, articulades a través de l'Acord General de Comerç de Serveis, no destrueixin l'estat del benestar. Estat que des de la democràcia parlamentària tots els partits polítics teòricament defensen. Exigim que abans de fer afirmacions categòriques i criminalitzadores del moviment estudiantil s'aportin les proves que ho corroborin, ja que la seva absència implica falsos testimonis.

4.El Sr. Castellà, en representació del grup a l'oposició CiU, menteix quan diu que el dijous passat, dia 12 de desembre, va haver-hi violència física entre estudiants. Exigim que abans de fer afirmacions categòriques i criminalitzadores del moviment estudiantil s'aportin les proves que ho corroborin, ja que la seva absència implica falsos testimonis.

5.El Sr. Castellà, en representació del grup a l'oposició CiU, menteix quan diu que la situació actual de la docència a la UAB suposa un retorn a l'època franquista, en relació a la mancança de drets. Recordem que el funcionament dels piquets informatius a les diverses facultats ocupades ha facilitat i no ha impedit la docència en altres espais que no fossin les aules ordinàries que romanien ocupades. Un cop més, exigim que abans de fer afirmacions categòriques i criminalitzadores del moviment estudiantil s'aportin les proves que ho corroborin, ja que la seva absència implica falsos testimonis.

6.Ens sembla inacceptable que els càrrecs públics no estiguin mínimament informats sobre les problemàtiques que els toca gestionar. En concret ens sembla inadmissible que el conseller d'Universitats, Sr. Huguet, declari a aquestes alçades que les reivindicacions de les protestes estudiantils no estan relacionades amb el Procés de Bolonya. Des del moviment estudiantil exigim que els nostres representants públics s'informin adequadament per tal de tenir una visió completa que permeti abordar la qüestió amb garanties d'assolir resultats òptims.

7.Considerem una falta greu de manca d'anàlisi la intervenció feta pel conseller Huguet fent referència a un diàleg centrat en una praxis per tal de «no tirar enrere decisions democràtiques presses al Parlament». Recordem que una moratòria no seria més que la garantia necessària perquè el procés de diàleg fos efectiu, per tal de decidir, mitjançant una democràcia realment participativa, l'aplicació d'unes directives establertes des d'òrgans de poder, sense informació i sense consulta a la societat. És a dir, el diàleg sense moratòria no és diàleg: és política de fets consumats i a l'esquena de la societat.

També volem remarcar que és impropi d'un càrrec públic, la manca d'anàlisi que suposa la perspectiva de voler solucionar les externalitzacions de les problemàtiques i no les seves causes, tal i com manifesta el Sr. Castellà i el conseller Huguet.

8.Entenem que els mitjans de comunicació són un canal de difusió d'informació. En cap cas considerem legítima la crida feta pel conseller Huguet a transmetre una visió parcial i partidista. Davant d'un conflicte obert caracteritzat per la manca d'informació i d'implicació ens sembla especialment greu que des del Parlament es faci una crida a la manipulació de la informació per part dels mitjans de comunicació. La manca d'informació a un any de l'aplicació de l'EEES és un fracàs manifest de la Conselleria, o bé és producte d'una voluntat d'obscurantisme, d'ocultar al conjunt de la ciutadania el que amaga Bolonya?

9.Tampoc ens sembla acceptable la manca de crítica per part dels poders públics de les decisions dins de l'autonomia dels òrgans de govern de la universitat per solucionar conflictes que transcendeixen l'àmbit estrictament universitari. La secundació de les decisions de "l'autonomia universitària" sense cap tipus d'anàlisi s'apropa més al model franquista que no pas les mobilitzacions estudiantils. I és que, de fet, franquista és el reglament que s'ha aplicat a 31 estudiants a la UAB per protestar en contra del procés de Bolonya, el mateix que s'usa per expulsar a 6 estudiants. Tot plegat amb el beneplàcit d'un partit suposadament d'esquerres i republicà que fou perseguit, oprimit i represaliat pel règim que va legislar aquest reglament sancionador.

10.Valorem que les possibilitats plantejades pel conseller Huguet entorn a les alternatives a l'EEES responen a una elevada manca de visió i d'anàlisi de la situació actual així com un profund desconeixement de les reivindicacions dels estudiants mobilitzats i de les universitats de les quals és responsable. El moviment estudiantil porta molts anys mantenint una visió crítica en relació al model d'ensenyament superior. El moviment estudiantil d'avui és hereu de les protestes contra la LOU i la LUC per un ensenyament públic de qualitat, popular i en català. La LOMLOU i la LUC (EEES a l'Estat espanyol) segueixen sense solucionar i fins i tot empitjoren els dèficits històrics del sistema universitari en termes d'equitat social, qualitat docent i investigadora al servei del conjunt de la societat. Exigim que el conseller d'universitats, el Sr. Huguet, no divulgui fal·làcies basades en simplificacions del que és una qüestió complexa per tal de promoure l'immobilisme institucional envers als problemes de la universitat. No tolerem la demagògia de comparar la paralització de l'aplicació de l'EEES amb l'autarquia franquista.

11.Denunciem la criminalització oberta i sense treva que estem rebent els estudiants mobilitzats arreu del Principat i especialment a la UAB des del març passat. Com el mateix senyor Huguet, reconeix, l'únic rector que s'ha assegut a negociar ha estat el de l'única universitat que ha aturat docència. Malauradament l'Equip de Govern de la UAB fins ara només havia volgut dialogar amb els estudiants una vegada oberta l'amenaça d'expulsió contra 31 estudiants sense atendre absolutament cap de les reivindicacions estudiantils reclamades des de la vaga del 6 de Març. És lamentable que les assemblees d'estudiants hagin de perdre docència per informar als seus companys del seu futur, és lamentable que hagi estat imprescindible prendre aquesta mesura per ser reconeguts com a interlocutors tot i ser majoria als òrgans de govern, i que aquesta veu estigui reclamant un dret democràtic bàsic i per a tothom, tot i tenir una postura pròpia (derogació de la LOU, derogació de la LUC). El Comitè contra Bolonya s'ha assegut a una taula de negociacions amb el seu rector en un intent d'obrir un diàleg, mentre que la resta de rectors no escolten cap de les inquietuds i preocupacions de les seves estudiants. Es tracta de reivindicar un diàleg públic i si amb ocupacions autoritzades no s'aconsegueix, està clar que la única via que ho possibilita és la paralització de l'activitat acadèmica.

12.Instem a tot el Parlament a reflexionar en relació a la incoherència del paral·lelisme plantejat pel Sr. Castellà, membre del partit a l'oposició CiU, en la qual s'assimilava l'ocupació amb paralització de classes amb una minoria descontenta que ocupés un hospital bloquejant tot el seu funcionament. En primer lloc, volem recordar que ja han existit paralitzacions a hospitals com a forma de protesta, assegurant els serveis mínims i no posant en perill el seu objecte de treball. D'igual forma nosaltres tampoc posem en perill el coneixement i la comprensió, ans al contrari, hem hagut de crear un espai de coneixement i comprensió sobre el futur de l'ensenyament públic universitari i de secundària, de les lluites actuals dels treballadors de TMB, de Nissan, de Telefònica, i de les conseqüències de la crisi sobre el conjunt de la ciutadania. Hem creat un espai per a la formació política, per a l'aprenentatge de l'autogestió i de l'esperit crític, competències, d'altra banda, contemplades als mateixos plans d'estudi que ens volen imposar i orientats, enlloc de cap a la competitivitat, a la cooperació, la solidaritat i el suport mutu.

Per tots aquests motius ens reafirmem en les nostres conviccions i reivindicacions i demanem un acte públic de disculpa al conjunt dels estudiants de les universitats catalanes. També volem recordar al Senyor Conseller i al conjunt de parlamentaris que la seva feina és servir a la societat, i que davant d'una societat mobilitzada en denúncia d'una problemàtica, han de donar una resposta i no ometre la realitat que s'està vivint.

--
Coordiandora d'Assemblees de Facultat UAB (CAF-UAB)

http://especialbolonya.wordpress.com/

L’ocupació es manté fins el dimarts‏

2008-12-20T20:58:00.001Z

El consell de Govern de la UAB va decidir unilateralment aquest dimecres 17 de desembre "el cessament immediat de l'activitat acadèmica" a la Facultat de Lletres. Des de l'Assemblea d'Estudiants valorem molt negativament aquesta decisió que s'ha pres des de fora de qualsevol organisme de la facultat. Aquest cessament de l'activitat va en la línia de desacreditar l'ocupació de la facultat titllant-la de violenta. Últimament el mateix rectorat ha arribat a dir que l'ocupació s'ha imposat amb agressions cosa que és rotundament falsa.

Un cop més, aquesta decisió d'aturar les classes s'ha realitzat des de dalt i sense establir cap contacte amb l'Assemblea d'Estudiants, que és el legítim representant dels estudiants de Lletres segons el propi reglament de la Facultat. Aquesta imposició soscava encara més la imatge que vol donar el rectorat de ser un agent que propugna el diàleg.

Els resultats de la consulta realitzada aquest dilluns (que ha tingut la participació més alta que ha tingut lloc a la facultat) van donar suport a mantenir l'ocupació amb aturada de classes. Per tant, l'Assemblea d'Estudiants fa públic que no cedirà a les pressions que s'estan realitzant des de dalt i que l'ocupació es manté a la facultat fins el dimarts 23 de desembre tal com estava previst, més quan el rectorat ja anunciat l'expulsió immediata de 6 estudiants expedientats (5 d'ells de la facultat de lletres).

Fins dimarts es continuaran realitzant xerrades, debats i tallers de formació sobre el model d'universitat i sobre un model de coneixement crític. Fem una crida a tots els membres de la facultat a participar a aquestes activitats. Amb l'ocupació, l'aprenentatge continua, cosa que sembla molestar a les altes instàncies de la Universitat amb la seva decisió de donar vacances avançades.

La propera assemblea per tal de començar a tractar el futur de l'ocupació després de les vacances es farà aquest dimarts 23 a les 12h.

Assemblea d'Estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres,

Expulsió immediata pels 6 expedientats de la UAB‏

2008-12-19T21:26:00.002Z

Benvolgudes companyes

Feia uns dies s'anunciava la resolució del expedients oberts contra activistes del moviment estudiantil de la Universitat Autònoma de Barcelona, on es decretava sanció pública per a 22 estudiants i 6 expulsions. Avui el rectorat de la UAB ha decidit executar per avui mateix, divendres 19 de desembre, l'expulsió dels 6 companys de la UAB, d'aquesta manera no podran ni acabar el present curs.

Ens trobem amb aquest fet tan lamentable després de la suposada voluntat de dialeg per part del rectorat, en una data com la d'avui amb tot el cap de setmana al mig i amb l'anulació de l'activitat lectiva a la facultat de lletres, un cop més han demostrat el seu grau de cinisme i la seva intransigencia. Des de l'assemblea de lletres seguirem lluitant contra Bolonya i la respressió política de la UAB.

Lluís Ferrer fa pública la resolució dels expedients al Consell de Govern

2008-12-17T21:06:00.000Z

Avui a les 10 del matí és reunia el Consell de Govern de la UAB a l'Aula Magna de l'edifici UAB-Casa de Convalescència on ha fet públic la resolució dels expedients disciplinaris oberts el curs passat.

La resolució ha estat: 22 persones amb una sanció pública, 4 persones amb una expulsió d'un any, una persona amb una expulsió de dos anys i una altra amb una expulsió de tres anys.

Aquesta ha estat la resposta que l'equip de govern de la UAB ha donat als estudiants que des de fa més d'un mes estan reclamant un procés de debat i diàleg a la Universitat Pública. A més a més cal remarcar que dilluns el Comitè contra Bolonya va decidir desocupar gran part de les facultats per afavorir el debat i el diàleg, la resposta ha estat sis persones expulsades.

A mida que ens vagi arribant més informació ús anirem informant.

Comissió de Premsa del Comitè Contra Bolonya de la UAB.

Més info:
http://ocupemlesaulesuab.wordpress.com
http://repressiouab.wordpress.com
http://cafuab.wordpress.com
http://especialbolonya.wordpress.com Apartat 33+15
www.sepc.cat

L'ocupació (amb aturada de classes) de la Facultat de Lletres es manté després d'un referèndum de gran participació

2008-12-15T22:50:00.005Z

Bona nit.

Primer de tot donar les gràcies per la participació en aquesta històrica jornada de democràcia directa a la UAB, on 1077 alumnes de la Facultat de Filosofia i Lletres han decidit, entre 7 opcions, com s'havia de continuar la mobilització a l'hora d'assolir els objectius polítics de les ocupacions de facultats que varen començar fa 4 setmanes:
- la convocatòria d'una consulta vinculant sobre la implantació dels nous plans d'estudi i que inclogui la moratòria d'aquests.
- La retirada dels expedients disciplinaris, i l'arxiu del procés penal.
- El reconeixement del dèficit públic i la confirmació que aquest deute no s'eixugui amb capital privat.

Els resultats de l'escrutini, un cop tancades les urnes a les 20:30, del referèndum "Quina creus que hauria de ser la continuïtat de les mobilitzacions a la Facultat de Filosofia i Lletres?", són:

1. Continuar amb l'Ocupació i l'aturada de classes. 368 vots

2. Ocupació amb classes: reprendre les classes a alguns passadissos. 30 vots

3. Ocupació amb classes: reprendre les classes de dilluns, dimarts i divendres. 155 vots

4. Ocupació amb classes: reprendre les classes amb una menor durada (45 min. de classe). 20 vots

5. Ocupació amb classes: reprendre les classes d'últim curs i les carreres de segon cicle. 15 vots.

6. Continuar amb l'Ocupació i reprendre les classes amb normalitat. 268 vots

7. Aturar l'Ocupació i reprendre les classes amb normalitat. 210 vots

Vots nuls: 8

Vots en blanc: 3

Per tot això demà es renova el compromís amb la facultat per mantenir l'aturada de la activitat acadèmica.

Demà es manté l'Assemblea de Lletres a les 11h a la aula 501.

L'única lluita que es perd és aquella que s'abandona!!

Assemblea de Lletres.

Crida a mantenir l'ocupació amb aturada de classes

2008-12-14T20:44:00.001Z

Les últimes negociacions del dijous passat es van bloquejar.

Tot i els avenços que s'estaven fent sobre la possibilitat de fer un referèndum sobre la implantació de Bolonya, la UAB no vol baixar de l'expulsió de com a mínim 7 dels 28 estudiants expedientats, una actitud gravíssima i que atenta contra el mateix principi de diàleg i mostra la posició del rectorat d'intentar imposar Bolonya a qualsevol preu passant per sobre de l'actitud majoritària dels estudiants.

Dit això, la consulta d'aquest dilluns a la Facultat de Lletres per decidir sobre la continuació de l'ocupació es durà a terme tal i com estava establert i amb les garanties democràtiques que la comissió (formada per estudiants amb diversitat de posicions sobre el futur de l'ocupació) ha establert.

Creiem que ara no és moment de tornar classes. Hem de mantenir aquesta ocupació en la que és l'última setmana abans de les vacances de Nadal. Portem tres setmanes d'ocupació, afluixar a pocs dies vistes de les vacances és aturar la lluita a mitges i deixar de banda tot el que hem aconseguit fins ara, significa deixar de banda tres setmanes en que totes i tots hi hem dedicat molts esforços.

Amb l'ocupació estem mostrant la capacitat de pressió real, de socialitzar el debat, de transcendència política i mediàtica, de proliferacions d'ocupacions arreu (ara mateix hi ha ocupacions a la majoria d'universitats dels Països Catalans, i ja hi ha 3 instituts de Barcelona ocupats), la solidaritat interna (manifest de professorat i PAS, que dobla en signatures el manifest en contra la ocupació), externa (manifestació la setmana passada a Madrid contra els expedients de la UAB, mostres de solidaritat d'arreu de l'estat, i d'altres punts d'Europa i Mèxic, etc)....

Tot això sols ha estat possible gràcies a la convicció de que ens hi estem jugant moltíssim i que tenim la força de fer una pressió real.

Ens estem jugant que varis companys que es van mobilitzar en contra de Bolonya siguin expulsats. Ens estem jugant el futur de l'educació pública superior, la seva mercantilització i la devaluació del que avui són les llicenciatures amb els futurs graus.

Estem en el moment de lluita per defensar una universitat pública més alt en els últims 7 anys, estem començant a aconseguir que se'ns escolti i que les nostres reivindicacions comencin a servir d'alguna cosa. Però només l'aturada de l'activitat acadèmica és garantia de mantenir les posicions.

Aturar les expulsions encara és possible!

Aturar els nous plans d'estudi encara és possible!

Dilluns participa a la consulta!

Dilluns vota mantenir la ocupació i aturada de classes!

Dilluns participa al cercavila i a la concentració a la cívica a les 12:30h!

Funcionament de la mesa electoral

2008-12-12T22:37:00.003Z

- El dia de la consulta serà el dilluns 15 de desembre de 2008.

- L’horari per la votació serà de 9:00 del matí a 20:30 del vespre.

- La mesa electoral estarà situada al vestíbul.

- La mesa electoral estarà formada per dos estudiants voluntaris i un estudiant membre de la Comissió Electoral de l’Assemblea de Lletres.

- Els dos estudiants voluntaris faràn torns d’una hora i els membres de la comissió faràn torns de dues hores.

- Cada estudiant haurà de presentar el DNI o carnet d’estudiant de la UAB abans de votar.

- Aquesta acreditació haurà de ser contrastada amb el cens de la Facultat de Filosofia i Lletres.

- Si qualsevol alumne no apareix en aquest cens, haurà de mostrar una còpia de la seva matrícula a qualsevol integrant de la Comissió Electoral.

- El vot serà secret, i només un integrant de la mesa el podrà introduir a la urna.

- El recompte es farà a partir de les 20:30 del vespre pels membres de la Comissió Electoral, que es comprometen a complimentar acuradament tots els formularis, que després es posaran a disposició del públic.

- Tots els integrants de la mesa electoral hauran de signar el full d’acta inicial en el moment d’incorporar-se a a aquesta.

- Els integrants de la mesa electoral es repartiran tres tasques:
1. Comprovar la presència del votant al cens.
2. Deixar constància de l’ordre d’arribada. En acabar-se el full o el torn, aquest s’haurà de signar.
3. Introduir el vot dins l’urna.

- En obrir l’urna es comprovarà que el nombre de vots coincideix amb el nombre de votants recollit al full de votants.

- Es comptaran els vots de cada opció, se sumaran tots i es compararà el resultat amb el nombre de vots dins l’urna.

- Acabat el recompte, la Comissió Electoral omplirà i signarà el full d’acta final. Aquest full, juntament amb el full de votants i la graella de recompte es custodiaran fins l’endemà.

- L’opció final s’establirà per majoria simple i es farà pública a la següent sessió de l’Assemblea de Lletres, on també es concretaran les seves condicions.

Propostes per a continuar amb les reivindicacions

2008-12-09T22:23:00.003Z

A continuació exposem un extracte de les consideracions elaborades pels integrants de l'Assemblea de Filosofia. Podeu accedir al text complet a l'enllaç amb el blog "Filosofem-ho" [http://filosofem-ho.blogspot.com/]. El text revisat i esmenat per l'assemblea de lletres serà publicat, previsiblement, dijous a la nit.

Volem recordar, per a aquells que accedeixin al blog de filosofia, que el text expressa les opinions dels assemblearis de filosofia i no dels alumnes de lletres en general, i que s'ha de sotmetre a examen el proper dijous.

També recalcar que aquestes propostes seràn les que entraran a votació, tal com s'ha decidit a l'assemblea d'avui a les dues, dilluns vinent. Seria, doncs, convenient, que les sopesèssiu i corrèssiu la veu de que estan aquí publicades. Comunicarem el més aviat possible la mecànica de votació.

MESURES DE PROTESTA

Sembla que hi una forta pressió popular perquè es reprenguin les classes, però això no vol dir que no hi hagi una majoria d’estudiants en contra de l’aplicació del Pla Bolonya, i encara menys que aquests no vulguin protestar de cap altra manera.

Per tant, és important que, si s’acordés finalment la represa de les classes, s’acordessin també prèviament, en la mateixa sessió, les mesures reivindicatives que es duran a terme a partir de llavors.

Algunes de les propostes, alternatives o complementaries, que es van sentir a l’Assemblea de Filosofia són les següents:

Mesures incompatibles

Ocupació tal i com està.
Cessament de l’Ocupació i tornada a les classes amb plena normalitat.
Ocupació amb classes.

3.1. Cessió d’alguns passadissos per a fer classes.

3.2. Represa del 50% de les classes.

(exemple: classe dilluns i dimarts i una classe per assignatura a la setmana)

3.2. Represa de les classes d’últim curs i de les carreres res segón cicle.

3.3. Classes de menor durada diàries amb activitats als interludis. (exemple: 45min. de classe/ 45min. d’activitats reivndicatives)

Mesures complementàries

4. Ocupació del Rectorat.

5. Mnifestació massiva (amb un Manifest).

6. Reprendre movilitzacions després d’exàmens.

7. Classe popular a algun lloc públic (Pça Catalunya, Pça Sant Jaume, etc).

Mesures polèmiques

8. Encadenaments.

9. Vaga de fam.

Gràcies a tots. Ens veiem a l'Assemblea!

Assamblea de Filosofia i Lletres, dimarts 9 de desembre.

2008-12-08T13:23:00.002Z

Com ja s'ha anat comunicant a tota la facultat, el dimarts dia 9 de desembre hi ha convocada una assamblea de tots i totes les estudiants de la facultat de Filosofia i Lletres, a les 14 hores del migdia per tal de que hi puguin participar els alumnes de matí i tarda, aquesta assamblea es celebrarà a l'auditori de lletres, ja que s'espera una alta participació de l'alumnat.

Aquesta assamblea determinarà i marcarà els punts a seguir en l'ocupació de facultats, i el futur de l'ocupació de la facultat de Filosofia i Lletres, on s'intentarà arribar a un consens entre tots els estudiants per tal d'obtenir un resultat que sigui positiu per totes les sensibilitats.

S'espera la participació de tots i totes, vine i participa.

Comunicat de l'Assemblea de Lletres a tota la Facultat Dijous, 4 de desembre de 2008

2008-12-04T12:24:00.001Z

Comunicat de l'Assemblea de Lletres a tota la Facultat Dijous, 4 de desembre de 2008

La Facultat de Lletres continua ocupada amb aturada de classes des de ja fa una setmana i mitja.
El moviment d'ocupacions s'està generalitzant a la UAB més enllà de Lletres. El passat dimecres es va sumar la Facultat de comunicació, aquest dilluns va ser Psicologia, el dimarts Educació i a Polítiques i Ciències s'està començant amb una ocupació simbòlica per acabar aturant la facultat.
A més, el Rectorat del a UB continua ocupat des del passat 20 de novembre i a cada cop més facultats de la mateixa universitat s'hi estan ocupant els espais comuns.

A lletres, l'assemblea de dimarts al vespre va decidir mantenir l'ocupació durant la setmana i dur a terme, responent a les demandes realitzades, una assemblea multitudinària on el màxim de l'alumnat pogués participar el dimarts 9 a les 14h a l'Auditori per decidir el futur de l'ocupació. El factor clau per continuar l'ocupació durant aquesta setmana és esperar al resultat de les negociacions. Unes negociacions en les que el moviment estudiantil estem aconseguint que es posin sobre la taula temes que fins fa poc el Rectorat havia dit que eren inviables.

La setmana passada vam oferir, cada dia i a cada franja horària, múltiples i diverses activitats, com a alternativa a la docència ordinària. Cal dir que cada cop més professorat s'està sumant a realitzar classes alternatives obertes a tothom
Fins i tot professorat de vàries facultats de la UAB està confeccionan un manifest en que es dona suport a les principals reivindicacions del moviment estudiantil.

Hi ha hagut xerrades, debats i video-fòrums sobre el Pla de Bolonya, la crisi econòmica, les fosses de la Guerra Civil, el Maig del 68,els trangènics, etc. així com tallers més lúdics, de música, cinema, art urbà, autodefensa, danses tradicionals, etc. on hi ha participat com ja hem dit professors de la Facultat, estudiants de tota la Universitat i també gent de fora d'aquesta (treballadorsla Nissan, escriptores, periodistes, activistes dels moviments socials...).

Considerem que amb la ocupació de les Facultats de Lletres,Comunicació,Psicologia i Educació estem obrint al conjunt de la societat, per fi, el debat sobre la Universitat, el seu paper social i la agressió neoliberal que està patint en els últims anys (la LOU i el Pla Bolonya). També pensem que, amb la autogestió d'aquests espais, estem donant un exemple de com hauria de ser la universitat pública: que respongui a gran diversitat d'interessos i inquietuds, de funcionament horitzontal i democràtic, oberta a altres sectors socials i sobretot, impulsora de consciències crítiques i compromeses.
Tenim 4 revindicacions per les quals estem fent l'ocupació: Referèndum vinculant sobre la implementació del Pla de Bolonya i els nous plans d'estudi, arxiu dels expedients i les denúncies, reconeixement del dèficit de la UAB i dimissió de la Degana. Volem informar que les negociacions amb l'Equip de Govern, gràcies a la pressió de les ocupacions, estan començant a progressar: les denúncies penals a 15 estudiants de les assemblees sembla que quedaran en punt mort; el Rectorat ha obert postures sobre la possibilitat de fer un referèndum; i ja ha fet arribar el balanç de comptes de la UAB.
Malgrat tot queden moltes qüestions pendents: el Rectorat no es vol comprometre a acatar el resultat del referèndum i, a més, hi ha la proposta absolutament desmesurada d'expulsar de la UAB 27 estudiants. Les expulsions poden durar fins a 11 anys i sumen 82,5 anys. És gravíssim que en un procés d'encetar diàleg amb el Rectorat la resposta siguin 27 expulsions.
Per tot això, és necessari que continuem amb l'ocupació, amb un programa d'activitats encara més ampli i amb majors energies per seguir lluitant per la pública. No us quedeu a casa, no us tanqueu als despatxos, us convidem a participar i a col•laborar per ampliar i millorar aquest programa, en base a les vostres afinitats i capacitats. L'Assemblea hem ocupat la Facultat per a tothom, per reivindicar una millor Universitat alhora, proposar i gaudir de la que si que volem, ara i aquí! LES CLASSES S'ATUREN, L'APRENENTATGE CONTINUA, VINE I PARTICIPA!!

Enviar propostes a: assemblealletresuab@gmail.com
Per més informació: http://www.cgt-uab.net http://asslletres.blogspot.com
http://especialbolonya.wordpress.com http://repressiouab.wordpress.com

5 preguntes i 5 respostes sobre l'ocupació

2008-12-02T21:40:00.000Z

1. És legitima la convocatòria d'ocupació des de l'assemblea de lletres?

Sí. El 18 de novembre una assemblea multitudinària de més de 250 estudiants (la més gran dels últims 3 anys) va decidir per majoria absoluta convocar l'ocupació amb aturada de classes. Aquesta decisió és legítima ja que l'assemblea és l'únic òrgan legítim de decisió i representació de tots els estudiants com diu el propi reglament de la Facultat de Lletres:

"L'Assemblea d'Estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres és l'òrgan de representació, deliberació i decisió en les matèries pròpies del seu àmbit."

És més, l'Assemblea és la representant dels estudiants dins els propis òrgans de la UAB: els 9 seients d'estudiants de la Facultat al Claustre són de l'Assemblea, i 73 dels 75 representants a la Junta de Facultat són també de l'Assemblea.

2. Hi ha motius per fer una ocupació?

Sí. Les demandes de l'ocupació són molt importants: que es faci un referèndum vinculant sobre la implementació dels nous plans d'estudi de Bolonya (graus); que es faci públic l'estat de dèficit de la UAB; que es retirin els 31 expedients sancionadors a companys i companyes que es van mobilitzar contra l'aprovació dels graus a la Facultat; i la dimissió de la Degana (per la càrrega policial al 4 de març i per l'aprovació irregular dels Graus).

Hem de tenir en compte que els nous Graus suposen una enorme devaluació de continguts i atribucions professionals respecte a l'actualitat: una llicenciatura actual són 3.000 hores de classes (300 crèdits per 10 hores lectives) i els graus en són només 1.920 (240 crèdits per 8 hores lectives).

A més, els expedients s'han concretat amb la proposta de 27 expulsions. 27 companys i companyes que possiblement no puguin acabar la carrera, precisament per defensar la universitat pública!

3. Serveix d'alguna cosa aturar les classes?

Sí. L'aturada de classes a les Facultats i la seva autogestió, així com l'aturada del calendari institucional (reunions de Juntes, Consells, Claustre...) és la manera més clara i factible de fer pressió als òrgans de govern universitaris. Estem utilitzant l'aturada per canalitzar les protestes d'una forma pedagògica i constructiva, i per evitar tensions i ambient de confrontació.

El moviment estudiantil portem anys mobilitzant per a què les institucions universitàries i denunciessin també als governs central i autonòmic per tirar endavant la LOU i el Reial Decret de Graus i Màsters (que comporta la reducció de la democràcia interna, el finançament competitiu que obliga a externalitzar serveis i precaritzar llocs de treball, etc.). No només no ho han fet, sinó que castiguen a les persones que protesten contra la implementació de Bolonya.

Amb els tres últims anys de manifestacions i vagues d'un dia poca cosa hem assolit. En canvi, amb les dues setmanes d'ocupacions amb aturades de classes (a la Facultat de Polítiques, Lletres i Comunicació) hem aconseguit que

l'equip de govern obri postures, d'entrada inassolibles, davant de les reivindicacions abans exposades i estigui oferint propostes sobre la realització d'un referèndum, donant informació sobre el finaçament de la UAB, etc.

Si aturem la ocupació, no estarem fent una pressió real per evitar que desapareguin titulacions, com la d'Història de l'Art o Teoria de la Literatura, no estarem fent pressió perquè 27 persones compromeses amb la universitat pública i amb els drets col·lectius de tota la comunitat universitària, no siguin expulsades, fent una suma de 82,5 anys. Davant d'això, què significa perdre alguna setmana de classe, quan, a més a més, les estudiants podeu demanar a cada professor/a que imparteixi continguts sense avançar temari, en un format diferent, obert a la resta?

4. Són legítimes les reunions de titulació fora de la Facultat?

Creiem que no. Les reunions de titulació han estat convocades pel deganat —no pels estudiants— i a l'altra punta del campus.

És especialment greu que el Deganat de la Facultat en cap moment s'hagi posat en contacte amb l'assemblea de lletres per tal de tractar l'ocupació ni tan sols aquestes reunions de la titulació, quan l'assemblea és la representant dels estudiants segons el propi reglament de la facultat i, per tant, la legítima a decidir sobre l'ocupació.

Cal recordar que durant l'ocupació s'han pogut reunir sense problema a la facultat —i obertes a tots els estudiants— assemblees de titulació convocades pels propis estudiants, com les de Filosofia i Geografia.

Convocant, des de dalt, les reunions de titulació lluny de la facultat s'ha aconseguit justament impedir que els estudiants que participaven de les activitats alternatives de la facultat no poguessin participar-hi. Les problemàtiques de titulació cal que es plantegin i discuteixin des de les seves assemblees i no a instàncies d'elements superiors, i en espais on les integrants hi puguin accedir. Conseqüentment, cap de les decisions preses en aquests espais es pot considerar com a vàlida ni representativa de cap debat aglutinador o procés similar.

El resultat de les reunions de titulació ha estat fomentar les divisions dins els estudiants.

5. Què pretén aconseguir el deganat?

L'objectiu del Deganat de Filosofia i Lletres és l'aplicació dels nous Graus al preu que sigui, fins i tot a expenses de la convivència a la Facultat. Les trobades de titulació endegades pel Deganat de lletres estan generant un enfrontament intern entre nosaltres. Al nostre parer, amb aquestes convocatòries, el Deganat està actuant de manera irresponsable i irreflexiva.

Des del deganat s'han fet córrer rumors interessats, ja que a moltes titulacions s'està amenaçant les estudiants de treure la setmana blanca en cas que les mobilitzacions continuïn. Val a dir que durant les mobilitzacions contra la LOU i de la Guerra de l'Iraq, a la Facultat va estar-se mesos sencers sense impartir matèria i mai no es va plantejar la necessitar d'aplicar mesures d'aquesta mena, per tant considerem aquest fet com un estri de xantatge vers les protestes estudiantils.

Assemblea de Lletres, 2 de desembre de 2008

Actes de l'ocupació de la facultat de lletres 1/12/2008

2008-11-30T21:50:00.002Z

10:00 - 11:00

Assamblea Informativa
-aula 501-

Xerrada de Filosofia:
"Nietzche" a càrrec del professor Francisco Bengoetxea.
-aula 108-

11:00 - 12:00

Formació: Què és Bolonya?
-sala de graus-

Vdeoforum amb la professora Almudena Blasco
-aula 202-

12:00 - 14:00

Cicle antirepressiu: passi del documental "silenci, aquí es tortura" i xerrada a càrrec de Ramon Piqué (memorial contra la tortura) i laia alzina (creadora del documental)

14:00 - 16:00

Dinar

16:00 - 17:30

Xerrada: "Els expedients: situació actual"
-vestibul-

17:30 - 19:00

Passi del documental: " El efecto Iguazu" (sobre la lluita dels treballadors de Sintel acampats al paseo de la castellana de Madrid)
-aula 202-

19:00 - 21:00

Assamblea de Lletres
aula 501-

21:00 - 22:00

Sopar

La proposta de sanció per als expedientats arriba fins als 11 anys d’expulsió

2008-11-28T11:43:00.001Z

Penjo la noticia extreta de la web; http://repressiouab.wordpress.com/

Avui els instructors han comunicat a la defensa dels expedientats la proposta de resolució dels 33 expedients disciplinaris que el rector de la UAB va ordenar obrir contra 31 estudiants de la UAB per les protestes al Consell de Govern per demanar respostes per la càrrega policial al pati de lletres de març; i per l’aprovació irregular dels graus de la Facultat de Lletres.

Tres expedients han estat arxivats (sense especificar si temporal o definitivament, un dels quals comptava amb el testimoni d’un docent que estava reunit amb l’estudiant en el moments dels fets) i avui han comunicat la proposta de resolució per la resta, provisional a l’espera de que el Rector (Lluís Ferrer i Caubet) les ratifiqui. Els expedients relatius al Consell de Govern demanen dos anys d’expulsió de la universitat pels estudiants. En el cas de la Junta de Lletres, el “càstig” va d’un any, set, nou, deu i fins a 11 anys d’expulsió.

Els expedients de Lletres no poden ser ratificats pel Rector donat que és testimoni en el procés i aquest ha delegat en Anna Ripoll (candidata a rectora de la UAB) aquesta funció. La resta sí que poden ser ratificats per Ferrer, el qual ha comunicat informalment la intenció d’abandonar el seu lloc sense convocar cap claustre de General d’acomiadament i informació relativa als darrers esdeveniments.

Al procediment d’instrucció s’ha destacat Joan Botella - instructor de la majora dels expedients de Lletres- qui va renunciar a presentar candidatura a rector tot i els rumors que apuntàven a la seva voluntat de liderar el govern de la UAB abans de l’estiu. Segons els expedientats - 15 dels quals s’enfronten a un procés penal provocat per la col·laboració activa i no demanada pel jutjat de l’Equip de Govern de la UAB- ha estat una instrucció clarament parcial i que tot i que es nega el caràcter polític d’aquest procediment en cap moment s’ha respectat la pressumpció d’inocència, la protecció de dades personals, l’existència de fixers polítics a la UAB i el partidisme de la mateixa instrucció a l’hora d’abordar un conflicte que es va desencadenar al març, amb la càrrega dels Mossos d’Esquadra contra els estudiants concentrats en horari lectiu a un espai obert del campus (Pati de Lletres). [video]

En diverses declaracions a premsa, Joan Carbonell, Vicerector d’Estudiants i Cultura de la UAB, ha negat aquest conflicte polític i ha destacat que es tracta d’un “judici” de “conductes violentes” i, pel que fa al procediment penal, que només ha comunicat un fet delictiu. Davant la demanda de investigació del maltractament policial del març però, la UAB no ha fet cap investigació, depuració de responsabilitats ni tan sols de reparació moral als estudiants ferits - demanda feta pels departaments de prehistòria i de psicologia-.

Roda de Premsa a les 12h al Pati de Lletres de la Facultat de Lletres.
Assemblea oberta amb els repressaliats polítics de la UAB.Divendres, 22h Aula 501 Facultat de Lletres.

Actes de l'ocupació de la facultat de lletres. Dijous dia 27

2008-11-27T10:56:00.000Z

8:30 – 10:00

XERRADA: “memòria i història” ( amb el professor Martín Ramos)
- aula 115 -

10:00 – 11:30

XERRADA-DEBAT: “reforma i talls a la universitat italiana en els últims anys” amb la professora ida mauro
- AULA 501 -
XERRADA: “universitat, amor cortés i política a la música del s.XIII”
- AULA 601 -
XERRADA-DEBAT: “l’entrada de les idees anarquistes a l’estat espanyol” al voltant del llibre “de fanelli a angiolillo”.
- AULA 211 -

11:30 – 13:00

XERRADA D’ART a càrrec de l’artista urbà Jorge rodríguez-Gerada
–aula601-
XERRADA: “ la crisi ecònomica actual: la recuperació dels EEUU i la seva influència al món”
- aula 101 -
PASSI DE VIDEO: “Qui compta?Marilyn Waring a sexe, mentides i economia global”
aula 502

13:00 – 14:00

TALLER: forró (ball brasileny)

14:00 – 15:15

DINAR

16:00 – 18:00

VIDEOFÒRUM: “la toma” (fàbrica argentina sota control obrer)
- aula 203-
(15:15) PASSI DE VIDEO: 2a part “caçadors de cançons”
– aula 605-

18:00 – 19:00

TALLER de graffiti
CICLE CINE CUTRE-KINKI: “ Navajeros” i “Bajarse al moro”

19:00 – 21:00

ASSEMBLEA DE LLETRES

21:00 – 22:00

SOPAR

23:00 – 00:30

JOCS DE NIT

Actes de l'ocupació de la facultat de lletres. Dimarts dia 25

2008-11-25T10:17:00.001Z

ACTES DE L’OCUPACIÓ DE LA FACULTAT DE LLETRES
25/11/2008

9:00 – 10:00

FORMACIÓ: implicacions històriques del Pla Bolonya (aula 109)

10:00 – 12:00
XERRADA: “que la crisi la paguin els rics” (amb javier turrillo , treballador nissan on lluiten contra 1680 acomiadaments i óscar simón, membre de la campanya) (aula 501)
FORMACIÓ: debat sobre el futur grau d’història (amb el coordinador de la carrera). (aula 101)

12:00 – 14:00

ACTE CENTRAL PLATAFORMA REVOLUCIONÀRIA ANTIPATRIARCAL PEL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA
VIOLÈNCIA DE GÈNERE (aula 211)

13:00 – 14:00

XERRADA: “l’educació comunitària indígena” a càrrec de l'escriptor Pedro García Olivo

TALLER DE CINEMA amb el professor joan minguet (aula 601)

14:00 – 15:30
DINAR

16:00 – 17:00

TALLER: “tractament dels mitjans de
Comunicació al
moviment estudiantil”
CICLE ANTIREPRESSIU: el cas bemba

17:00 – 18:00

PASSI DE VÍDEO:
“el segrest de patty hearst” i “weatherman underground” (sobre la lluita armada als eua anys 60)

18:00 – 19:00

TALLER: percussió corporal

19:00 – 21:00
ASSEMBLEA DE LLETRES

21:00 – 22:00

SOPAR

22:30 – 00:00

DANSES TRADICIONALS

OCUPACIÓ DE LA FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES!!

2008-11-21T14:37:00.005Z

En el marc de mobilitzacions contra l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior i el Pla de Bolonya a la UAB, la facultat de Filofofia i Lletres serà ocupada de forma pacífica el proper dilluns 24 de Novembre i la de Ciéncies de la Comunicació serà ocupada el proper Dimecres 26 de Novembre. Totes aquestes ocupacions han estat decidides i convocades en assemblees on hi han acudit més de 200 estudiants de cada facultat. També cal tenir present que la facultat de Ciéncies Polítiques ja va ser ocupada el passat dilluns 17 de Novembre. L'ocupació de Polítiques pretenia ser la guspira per encendre les protestes a la resta del campus, i aquest objectiu ja ha estat complert, i probablement es posarà fi a l'ocupació d'aquesta petita facultat, pujant el nivell de les protestes al ocupar-se les facultats més grans de la UAB (Lletres, educació i comunicació). Les ocupacions es produeixen per la reclamació de 3 punts, que els estudiants considerem bàsics respecte el Pla de Bolonya:

- Reconeixement i publicació del dèficit que te la UAB (uns 20 milions d'euros) i que s'eixugarà amb iniciativa privada (privatització)

- Retirada incondicional dels expedients incoats a 31 estudiants i de les imputacions penals sobre 15 estudiants.

- La convocatòria d'un referèndum legal i vinculant sobre l'alicació dels nous plans d'estudi.

A la facultat de lletres, a aquestes 3 reclamacions se'ls hi afegiria una quarta que seria - La dimissió de la degana de la facultat de lletres Helena Estalella per l'aprovació irregular dels nous plans d'estudi i per la seva complicitat en la repressió que hi ha contra el moviment estudiantil (càrregues, expedients, imputacions...)

A la facultat de lletres es va convocar una assemblea on hi van participar 240 estudiants de la facultat. En aquesta assemblea es va decidir ocupar la facultat de forma pacíficaa partir del proper diluns, per una gran majoria dels assistents a l'assemblea. Es va decidir que cada dimarts i cada dijous es convocaria assemblea de l'ocupació de la facultat per valorar com van anant les coses i discutir la conveniéncia de continuar amb les protestes. S'han creat diverses comissions de treball (organització, logística, negociació, portaveus, activitats, difusió...) per poder dur a terma l'ocupació i que ja estan funcionant amb agilitat. Seria convenient que tothom que pogués s'interessés per posar-se en alguna comissió el proper dilluns, ja que mantenir una ocupació no és feina fàcil i es necessiten molts esforços, que si son compartits entre molts braços no son tan difícils de dur a terme.
Per qui encara no tingui clar què és bolonya, durant tota la setmana es faran tallers de formació i de debat al voltant d'aquest pla. Si algú està a favor del pla o coneix algun estudiant o professor que hi estigui a favor, que el convidi a venir i així podrem debatre al voltant dels arguments a favor i en contra. No s'aturen les classes perquè sí, volem que comenci un debat real i amb totes les cartes sobre la taula al voltant del pla, per així poder decidir si ho volem o no en un referèndum.

EL DILLUNS S'HA QUEDAT A LES 8 DEL MATÍ AL VESTÍBUL PER COMENÇAR A OCUPAR LA FACULTAT. CAL QUE TOTHOM VINGUI I QUE NINGU ES QUEDI A CASA NI AL BAR. HI HAURÀ ESMORZAR POPULAR PER TOTHOM. CAL QUE TOTS I TOTES PARTICIPEM EN L'OCUPACIÓ PERQUÈ LES NOSTRES DEMANDES SIGUIN ACCEPTADES EL MÉS AVIAT POSSIBLE. EL PLA BOLONYA AFECTA TOTA LA COMUNITAT UNIVERSITARIA (PROFESSORAT, PAS I ESTUDIANTS) I ÉS UN PLA PER FER DE LA UNIVERSITAT UN ESPAI PER LES ELITS AMB UNA PUJADA DESMESURADA DELS PREUS DE MATRICULA, MASTERS... I UNA DEVALUACIÓ DEL CONTINGUT DE LES CARRERES. ALGUNS SINDICATS DE PROFESSORS I PAS JA ENS HAN DONAT SUPORT. A VALENCIA I ALTRES CIUTATS DE L'ESTAT HI HA UNA MOBILITZACIÓ MAI VISTA, AIXÍ COM A ALTRES PAÏSOS EUROPEUS COM ITALIA I FRANÇA. A GRÈCIA LES PROTESTES ESTUDIANTILS HAN FET TIRAR ENRERE EL PLA. EL RECTORAT DE LA UB, AIXÍ COM ALTRES FACULTATS TAMBÉ ESTAN OCUPADES EN PROTESTA CONTRA BOLONYA
ARA ÉS EL MOMENT!!
ATURAREM BOLONYA!!
LA VICTORIA ES NOSTRA!!

Difoneu el cas!

MIREU TAMBÉ: http://especialbolonya.wordpress.com/
http://repressiouab.wordpress.com/
http://asslletres.blogspot.com/
http://cafuab.wordpress.com/
www.sepc.cat

-------------------------------------------------------------------------------------

Comunicat de CGT al professorat de Lletres de la UAB:

dijous 20 de novembre de 2008
per webcat4
popularitat : 5%

Benvolgut/da company/a professor/a de Lletres

Com ja deus saber, el proper dilluns 24 de novembre és previst que comenci l’ocupació per part dels i les estudiants de Lletres de la facultat. Aquest procés aparentment tindrà les mateixes característiques que l’ocupació actualment encara en curs de la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. Ni nosaltres ni les organitzacions sindicals del PAS hem tingut coneixement de que en aquesta ocupació hi hagi hagut episodis de tensió ni violència i tampoc hi ha hagut cap denúncia en aquest sentit per part del Rectorat o del Deganat d’aquesta facultat. En canvi, diversos companys professors/es d’aquest centre ens han confirmat que l’ocupació ha permès la creació de diversos espais de debat tant entre estudiants com d’aquests amb el professorat, espais que en ocasions s’han generat mitjançant xerrades programades i d’altres de forma espontània dins les aules.

Vista l’experiència, considerem que la situació que viurà la nostra facultat a partir del proper dilluns serà propensa a l’obertura d’espais transversals i participatius de discussió i debat.

És per aquesta raó que t’animem a que hi participis activament, amb independència de la teva opinió sobre les reivindicacions estudiantils, fomentant el debat i aprofitant els espais que es generin per a desenvolupar una continuïtat de la teva tasca docent i formativa.

Ben cordialment

Confederació General del Treball, facultat de Lletres.

Secció Sindical de la CGT.

Universitat Autònoma de Barcelona.

http://www.cgt-uab.net

Milers d'universitaris secunden la vaga contra el pla Bolonya

2008-11-20T21:00:00.002Z

Aqui adjunto la noticia sobre la manifestació a Barcelona contra el pla de bolonya, l'informacio es extreta de vilaweb, m'ha semblat la més ajustada a la realitat:

Enfrontaments entre estudiants i Mossos d'Esquadra a la manifestació de Barcelona · Un fotògraf, ferit
Milers d'universitaris convocats pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i algunes Assemblees han secundat avui la vaga contra l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), el pla Bolonya, i s'han manifestat a migdia a Alacant, Barcelona, Benissa, Castelló de la Plana, Girona, Lleida, Manresa, Olot, Tarragona, València i Vic. A Barcelona, volien baixar per la Rambla, però els mossos els ho han impedit amb un parell de càrregues.

Manifestants i agents antiavalots han protagonitzat enfrontaments a la Rambla, quan els agents els han impedit el pas. Alguns estudiants, i també periodistes, han resultat ferits pels cops. Tot i que encara no es coneixen les dades de participació, la concentració s'estenia de la plaça Universitat a la de Catalunya.

Més tard, cridant consignes com 'Contra Bolonya, aturem les aules', han blocat l'entrada de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona en una ocupació simbòlica que no ha tingut l'oposició ni del rectorat ni de la policia.

Manca de democràcia

Sota el lema 'Als Països Catalans decidim universitat pública. Aturem Bolonya', el SEPC reprotxa a les universitats catalanes que aprovin els nous plans d'estudis adaptats a l'EEES d'una 'manera antidemocràtica' i d'esquena als estudiants. 'Estudiar i treballar alhora esdevé impossible i les titulacions, convertides en graus, són tan devaluades que no toca més remei que cursar post-graus i màsters a preus privatius, cosa que impedeix la formació acadèmica dels estudiants', diu el sindicat estudiantil.

Aquesta tarda s'ha detingut a un dels joves que estava a la manifestació, les noticies que hi han és que està a comissaria.

Assamblea de Lletres del dimarts 18 de novembre

2008-11-19T21:17:00.002Z

Ahir, dimarts 18 de novembre del 2008, es va cel-lebrar una assamblea a la facultat de lletres de la Universitat Autonoma, amb la presencia de 200 alumnes de la facultat on es va decidir per majoria abosluta;

Que el dilluns 24 de novembre es durà a terme l'ocupació indefinida de la facultat de Filosofia i Lletres, aquesta resolució es va aprovar amb una votació, on els resultats varen ser els següents:

164 vots a favor

3 vots en contra

11 abstencions

OCUPACIÓ FACULTAT DE POLITIQUES I SOCIOLOGIA DE LA UAB

2008-11-18T20:56:00.003Z

Unes 200 estudiants han ocupat de manera indefinida la Facultat de Polítiques i Sociologia de la UAB

La setmana de lluita contra Bolonya ha començat el dilluns 17 amb l’ocupació pacífica de les aules.

Les estudiants mobilitzades han entrat a primera hora del matí a la Facultat de Polítiques i Sociologia amb la intenció de convertir les seves aules en un espai de debat sobre l’aplicació del Pla Bolonya. Aquesta ocupació, que ha estat impulsada per la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), s’ha realitzat de manera pacífica i democràtica. D’aquesta manera, s’ha donat l’opció de fer classes alternatives encarades a la problemàtica de la reforma universitària i s’ha respectat la decisió de només dues classes que han optat per seguir amb el temari convencional.

Un cop ocupada la totalitat de la facultat, s’han habilitat les diferents aules que s’han convertit en sala de tallers, sala d’assemblees, sala de comunicació, sala de conferències, menjador i dormitoris. Així s’ha donat un ús obert i plural a aquests espais, oferint alternatives crítiques al procés d’implementació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, EEES. Aquest format d’ocupació pretén diferenciar-se de la tancada de Lletres del passat curs, ja que s’ha anunciat públicament, la facultat té els accessos oberts i es fan activitats per i amb tota la comunitat universitària.

El vicerector d’estudiants de la UAB, Joan Carbonell, ha parlat en un dels debats que s’han obert sobre els tres punts que reclamen els estudiants. El primer punt és el reconeixement per part de la UAB del seu dèficit pressupostari. El segon, la retirada dels 31 expedients i de la denúncia penal contra 15 estudiants arran accions de protesta contra Bolonya . Com a últim punt, es demana que el referèndum sobre l’aplicació del Pla Bolonya que es farà el dimarts 25 sigui legal i vinculant.

Responent els punts anteriors, Carbonell ha reconegut que “l’Autònoma té en aquests moments 20 milions d’euros de dèficit”. El vicerector d’estudiants ha intentat treure importància al fet argumentant que altres universitats acumulen més deute. En referència als 15 imputats, Joan Carbonell ha explicat que l’Autònoma ha retirat la denúncia per danys materials. Tanmateix, la denúncia per desordres públics presentada per Prosegur continua vigent i el procés judicial obert. No s’ha d’oblidar que la UAB va facilitar tot tipus d’informació a l’empresa durant la demanda. Pel que fa als expedientats, la seva situació encara s’està investigant i Carbonell ha reconegut que de moment “ no hi ha intenció de retirar els expedients”. Finalment, pel que fa al referèndum, el vicerector ha ratificat que no serà vinculant i ni tan sols legal, com ho serà, per exemple, a la Universitat de Barcelona. El mateix Joan Carbonell ha manifestat en el debat que ha vingut a informar i no a demanar opinió.

Les estudiants mobilitzades continuaran amb l’ocupació indefinida de la Facultat de Polítiques i Sociologia, esperant que s’obri un diàleg obert i democràtic sobre l’aplicació de l’EEES.

Els estudiants expedientats per la UAB demanen la retirada de les denúncies

2008-10-23T20:30:00.003+01:00

Penjo a continuació la notícia publicada al diari El Punt avui dijous 23 d'octubre, on es parla de la roda de premsa realitzada ahir;

L'assemblea d'expedientats de la UAB per les mobilitzacions contra el procés de Bolonya va demanar ahir que es retirin les quinze denúncies i els 33 expedients oberts contra els estudiants implicats en els incidents que hi va haver el març passat. A més, van tornar a demanar la dimissió dels responsables del rectorat i del deganat de la facultat de Filosofia i Lletres «per ser responsables de la càrrega policial i de l'obertura dels expedients». A través d'un comunicat, l'equip de govern de la UAB va puntualitzar que els expedients es van incoar «per informar o sancionar conductes» i, pel que fa als incidents del 30 de maig, en què una protesta va acabar en aldarulls i diversos ferits, es va limitar a «interposar una denúncia».

PROCEDIMENT OBERT
L'advocada dels estudiants, Pilar Rodríguez, va explicar que el procediment penal s'hauria obert arran de la denúncia d'un membre del cos de seguretat de la universitat. A partir d'aquí, els mossos haurien demanat informació a la UAB, que hauria facilitat una llista amb els noms dels implicats. Gemma Amorós, una de les estudiants expedientades, va recordar que els expedients «podrien implicar expulsions». En el comunicat emès ahir, l'equip de govern va destacar que a l'Autònoma «tothom té dret a expressar les seves opinions, sempre que es respectin els límits de l'estat de dret».

15 estudiants amenaçades de presó per la UAB

2008-10-19T22:19:00.003+01:00

S'ha elaborat un blog per fer-se resó dels darrers fets, entre els quals aquest, podeu visitar-lo punxant ací.

Durant les mobilitzacions estudiantils del maig el Rectorat va impedir l’accès dels estudiants a la planta a on es volia reunir una Junta Permanent de Facultat impugnada amb un fort cordó de seguretat privada. Un dels membres del cos de seguretat va presentar denúncia per lesions (va rebre l’alta al cap d’unes hores). La UAB ha col·laborat activament amb el jutjat aportant un llistat d’estudiants i documentació no requerida a més de reclamar danys materials.

Als 15 estudiants dels quals la UAB ha donat els noms, cognoms, dni i estudis que realitzan se’ls imputen lesions, danys materials i desordre públic. Els desordres públics poden ser castigats amb fins a tres anys de presó. La imputació d’aquests 15 estudiants ha estat possible per la col·laboració activa de l’Equip de Gobern de la UAB el qual demostra una clara voluntat d’ empresonar als seus propis estudiants. Un fet inédit i totalment desproporcionat a l’àmbit universitari, regne teòric de la democràcia, la capacitat de diàleg, llibertat de reunió, expressió i manifestació. Aquesta és la unviersitat del futur. La democràcia de Bolonya.

Antecedents:

Durant el curs 2007/08 el moviment estudiantil de la UAB va denunciar la greu manca de finançament públic de les universitats públiques i el frau de les noves titulacions (Grau). El moviment estudiantil de la UAB va realitzar una jornada de vaga i manifestació el 6M que va aplegar a més de 10.000 persones per Barcelona sota el lema: “Derogació Reial Decret de Graus, no a Bolonya no a la LOU”.

La reacció de l’Equip de Govern de la UAB (liderat per Lluís Ferrer i Caubet, amb Rafael Grasa com a Secretari General i en Joan Carbonell com a Vicerrector d’Estudiants) va ser d’un autoritarisme creixent:

Petició d’invitació del Comité de Vaga (professorat laboral +assemblees d’estudiants) al Consell de Govern per exposar els motius de la vaga. Denegada.

Tancada a la Facultat de Lletres. Els interlocutors de la taula reivindicativa són amenaçats al cap d’una hora de la crida als Mossos d’Esquadra. No hi ha més diàleg.

Entrada dels Mossos d’Esquadra a la Facultat. Càrrega contra la concentració d’estudiants, professors i treballadors en solidaritat. La càrrega es desenvolupa sense avís previ,a fosques i amb resultat de més de 50 ferits. Malgrat la petició del Departament de Prehistòria i del Departament de Psicologia Social: cap fet ha estat investigat, cap estudiant ha estat reparat.

El Secretari General, Rafael Grasa, qualifica de “minoria feixiste” als estudiands que exercien el seu dret a la llibertat d’expressió dins i a fora de la Facultat.

Tres mil persones pujen al Rectorat al dia següent a demanar la dimissió del Rector i l’Equip de Govern, inclosa la Degana de la Facultat de Lletres, Elena Estalella. Cap membre de l’Equip de Govern dona resposta.

Tots els comunicats de les assemblees d’estudiants (majoria electa de representació estudiantil als òrgans de govern) és difós per mitjans oficials de la UAB. El mateix destí pateixen ABSOLUTAMENT TOTS els comunicats crítics amb l'acció de l'èquip de govern.

El rector menteix al Consell de Govern i nega l’existència de ferits.

El Vicerectorat d’Estudiants ha tallat els fons econòmics que per dret pertànyen a les assemblees d’estudiants com a representats als òrgans de govern.

Els òrgans de govern comencen a reunir-se invariablemente amb presència de membres dels Mossos d’Esquadra, de seguretat privada i cada cop més lluny dels estudiants als que afecten les decisions i/o del campus.

Els membres electes a jutna de facultat no són convocats a les reunions dels òrgans als quals pertànyen.

La Junta Permanent de Lletres està ara en contenciós administratiu.

La presència de policia secreta al campus s’ha naturalitzat i fins i tot les assemblees ordinàries compten amb presència de seguretat privada a l’exterior.

L’Edifici del Vicerectorat d’Estudiants fa informes polítics al Vicerector sobre l’activitat de les assemblees.

Els expedients del Consell de Govern:

Com a resultat de la càrrega dels Mossos d’Esquadra el 4 de març cada reunió del Consell de Govern ha comptat amb la presència d’estudians que demanen respostes sobre aquests fets sense cap èxit. Sis persones han rebut un expedient disciplari al qual s’els imputen faltes molt greus segons el reglament franquista de 1954: manifestación contra la institució. Què van fer? Donar cops amb la mà a la porta del Consell de Govern per tal de poder entrar i fer preguntes i rebre respostes.

Els expedients de la Junta de Lletres:

Com a resultat de la manca de respecte total i absoluta per part del Deganat de Lletres cap als representats d’estudiants escollits per Assemblea (contra el plans d’estudi) la junta permanent ha estat impugnada a tots els nivells, s’ha demanat medicació al Síndic de Greuges i ara està al contenciós admninstratiu.

La Degana va enganyar als estudiants i davant la vergonya de la seva gestió no ha tingut més resposta que demanar sang contra els estudiants que van exigir respostes al Deganat allà a on estiguès, qualificant als estudiants més compromesos i actius políticament de la facultat de canívals i alborotadors irracionals i sense arguments. Un mes després els estudiants que van impugnar la junta, tots els portaveus i totes les persones conegudes per la seva activitat política van rebre expedients disciplinaris amb el mateix reglament, amenaçats d’expulsió. Ja són 31 les persones amenaçades a perdre el dret a estudiar a la unvieristat per defensar la universitat pública i accesible a tothom, de qualitat i autònoma.

L’origen de la imputació penal de 15 estudiants

Com a resultat d’una de les moblitzacions un membre del cos de seguretat va patir un desmaï (tractat amb normalitat als serveis d’urgèncias de l’hospital i amb alta al cap d’unes hores sense més tractament adicional). Aquest senyor va interpossar demanda contra les persones que el creu que li van fer patir. La UAB a aportat informació extra i no demanada pels jutjats inclosa una llista negra amb el nom de 15 estudiants. Col·labora ACTIVAMENT PER A L’EMPRESONAMENT DELS SEUS ESTUDIANTS. Un fet inèdit a la història de la UAB i de les universitats ni a la dictadura ni en democràcia.

A aquests 15 estudiants imputats per a iniciativa de la UAB s’els acusa de desordre públic, agresió i danys materials. La pena associada a “desordre públic” és de fins a 3 anys de presó.

2008-10-03T12:58:00.000+01:00

Concentració Dimarts

2008-06-27T16:04:00.001+01:00

Més actuacions del Gran Circ del Deganat!

2008-06-26T15:43:00.003+01:00

Seguint amb el Circ "democràtic" avui el deganat ens ha delectat amb una de les actuacions més absurdes i ridícules que es recorden, havent convocat una reunió a les 9 (9:30) en segona convocatoria, ha començat la reunió a correcuita amb l'excusa que havia prou quorum i abans que arribesin els representants del estudiants (que van arribar a les 9:15) ja s'havien aprovat els graus sense la presència de cap estudiants.

Els estudiants que han arribat a les 9:15 s'han trobat amb llums apagades i sales buides, naturalment la Degana s'ha compadit de nosaltres i ens ha manat com a companyia als seus estimadíssims gossos que han efectuat identificacions als estudiants pressents.

Sens dubte aquesta és una de les millors mostres de comportament democràtic que ens ha prestat el deganat, seguirem informant de la seva democràcia a tots els estudiants.

El rector ataca amb Expedients

2008-06-26T15:27:00.003+01:00

Notícia extreta de http://especialbolonya.wordpress.com/ , en el moment de publicar-la el nombre d'expedients disciplinaris ha pujat a 24.

Aquest matí, set estudiants de l’Assemblea de Lletres han rebut la notificació d’opertura d’expedient disclinari juntament amb els expedients informatius oberts a sis estudiants i que, de cop i volta, han esdevingut disciplinaris. Seguint l'exemple del rector de la Universitat de La Laguna (Canàries), el Rector de la UAB, Lluís Ferrer de la mà del Secretari General, Rafael Grasa ha signat l’expedient disciplinari tot aplicant un reglament de 1954 en els articles 5.a.1. y 5.a.5 que consideren faltes greus “las manifestaciones contra la Religión y moral católicas o contra los principios e instituciones del Estado” i “la falta de probidad y las [conductes] constitutivas de delito”, respectivament.

S’els acusa d’haver impedit el normal funcionament de la institució universitària els díes 29 i 30 de maig, és a dir, obstaculitzar la normal reunió de la Junta Permanent de Facultat la qual va ser impugnada pels estudiants de l’assemblea al no respectar ni el temps ni la forma establerts al Reglament de la Facultat de Lletres. Els estudiants van considerar especialment greu aquesta irregularitat tot tenint en compte que només els estudiants escollits de les candidatures de les assemblees no van rebre aquesta convocatòria a la qual- ves per on- es volien aprovar els plans d’estudi que liquiden les llicenciatures i contra el qual les assemblees s’havien posicionat en contra públicament. L’alternativa proposada pels estudiants va ser la convocatòria d’un referèndum vinculant per al conjunt de la comunitat universitària. Per arribar a aquest referèndum, l’Assemblea d’estudiants de Lletres havia recollit més de 80 signatures de juntaris i juntàries per avalar una junta extraordinària amb aquest punt.

La resposta del Deganat sembla no estar gens ni mica a l’alçada del bon funcionament de l’assemblea. No només va denegar qualsevol canal de comunicació amb la delegació d’estudiants sinó que, a més a més, ha tramitat aquesta convocatòria de Junta extraordinària fora del termini establert al reglament (10 díes) i per al juliol, -la pitjor data per a la participació institucional dels estudiants (molts dels quals encara fan exàmens o treballen per tal de pagar-se els estudis pels quals lluiten).

Tot i aquest cúmul de despropòsits per part del Deganat, s’ha d’afegir l’obertura dels expedients sancionadors i la convocatòria d’una nova Junta Permanent per aprovar el que no va poder ni per reglament vigent ni per l’acció extrainstitucional dels estudiants de la Facultat de Lletres. En cap moment s’ha volgut dialogar, ni tan sols mitjançant l’arbitratge sol·licitat pels estudiants al Síndic de Greuges de la UAB.

El Rector, amb el ferm suport de la Degana - que encara podran dir que la seva és una actitud democràtica i “progressista” com van declarar fa uns mesos alguns membres de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques- han trencat tota via de diàleg imposant la via de la repressió pura i dura i aplicant un doble barem, això sí, sempre en contra dels estudiants. Els estudiants, que malgrat no ser escoltats per la gran majoria del professorat de la UAB, cada cop guanyen més suport dins i fora d’aquesta universitat per defensar el que fan: exercir el seu dret a la llibertat d’expressió, reunió i manifestació per denunciar les constants irregularitats i manques de democràcia real i formal de la institució en l’aplicació de la reforma universitària (LOU) i el desenvolupament del Reial Decret que elimina les actuals diplomatures i llicenciatures. Un atac sense precedents a l’accés i a la qualitat de l’ensenyament superior per al conjunt de la societat, l’escalada definitiva vers la privatització i mercantilització de la universitat a imitació de brillants models tampoc consensuats i també antipopulars, com el de Xile o el dels EUA.

Doble barem repressiu perque encara no s’han aclarit públicament i, menys encara cap als estudiants, les circumstàncies imperioses que van obligar al Rector a cridar als Mossos d’Esquadra a carregar contra les persones assegudes al terra d’un recinte obert del campus (pati de lletres), en horari lectiu, amb el resultat de més de 50 ferits el dia 4 de març. Aquesta circumstància va constituir un abús de poder intolerable, totalment injustificat i sense precedents des de la transició -tret del protagonitzat per l’Aznar al 2002- per part de la institució universitària. Un abús tan greu que fins i tot va aixecar veus crítiques fins dins dels Mossos d’Esquadra.

Sobre aquests fets, sobre les responsabilitats directes en la no-resolució d’aquesta circumstància de la senyora Degana de Lletres, Helena Estalella; el senyor Secretari General, Rafael Grasa; del Vicerector d’Estudiants, Joan Carbonell i del responsable màxim d’aquesta decisió, el senyor Lluís Ferrer. No s’ha depurat cap responsabilitat, cap ni una. I no només això: de forma reiterada i constant els comunicats i escrits dels estudiants i de tots els col·lectius crítics amb l’actitud de l’Equip de Govern han estat silenciades i vetades a l’accés de les llistes de comunicació de la UAB. El senyor Secretari aplica el reglament redactat per ell amb cura, la veu del seu amo. La mort de la democràcia.

Manifest de la CGT sobre el nou model d'Universitat a la UAB

2008-06-20T01:26:00.001+01:00

En els últims temps estem assistint a una sèrie d'esdeveniments i a la concreció en l'entorn quotidià de la UAB d'unes polítiques que estan fent realitat un nou model d'Universitat. La UAB potser només sigui l'avantguarda en la implantació d'aquest nou model. El seu impuls per part del govern de la UAB, sota la direcció de l'actual Rector, compte amb cert consens de membres d'alguns dels estaments, però en general regna el desinterès, la distracció o el càlcul egoista. La "normalitat" que s'està imposant ens mostra que les polítiques que són dutes endavant no es corresponen als discursos, principis proclamats i reglaments. En la pràctica s'està fent de la UAB un lloc on les decisions s'oculten, la desinformació és la regla, la crítica està penalitzada i el diàleg es redueix al monòleg. És un avanç d'una normalitat que s'assenta dia a dia, i creiem que cal començar a denunciar-la.

El govern de la UAB es basa cada vegada més en decisions centralitzades, per sobre d'una desconcertada i desinformada comunitat universitària. El secretisme de certes decisions i les reunions en localitzacions allunyades del Campus de Bellaterra suggereixen que el govern de la UAB no pretén la transparència, ni facilitar explicacions a la comunitat universitària, sinó seguir el llegat d'altres formes de fer política, potser el fosc model de govern europeu (Tractat de Lisboa, Directiva de les 65 hores setmanals, Directiva del retorn, Declaració de Bolonya).

El model d'autonomia universitària està quedant enrere. La UAB està claudicant davant de directrius arribades des d'instàncies governamentals (autonòmiques, estatals o europees), des de partits polítics o des de grups de pressió empresarials, tots ells equiparats, en una equació sui géneris, amb "la societat". I en consonància amb la sintonia, mil vegades repetida, de que no es poden deixar les universitats en mans d'interessos corporatius del professorat o l’alumnat. Però les universitats són governades per un nou MICINN dirigit per una persona de la Junta Executiva de la CEOE o per una Conselleria de "Universitats i Empresa".

L'espai universitari de la UAB és ara un lloc on és normal el recurs a la força dels Cossos Policials i les Empreses de Seguretat. La mediació, el diàleg i les decisions consensuades han estat reemplaçades per l'exercici autoritari del poder. Se'ns diu que la força tan sols s'aplica per tal d’assegurar el funcionament "normal" dels òrgans universitaris, però el seu ús comporta lesions a membres de la comunitat universitària i un estat d'excepció que s'està convertint en permanent.

La nova imatge dels espais universitaris de la UAB està adoptant l'estètica dels recintes protegits per cordons d'agents uniformats. La idea d'universitat com espai de debat, reflexió crítica i pensament obert sembla allunyada de les fotografies que avui podríem prendre en el campus, i els nous temps ens ofereixen escenaris "ordenats", jerarquies inqüestionables i estaments disciplinats.

Els discursos sobre diàleg i bones intencions, i sobre respecte a la legalitat, semblaria un tret de la idiosincràsia de l'actual govern de la UAB. Però el vocabulari és confús ("nova carrera acadèmica" per a parlar de reestructuració de plantilla, "excel·lència" per a parlar d'habilitats de gestió, "mèrits" per a parlar de l’enginy a l'hora d’obtenir finançament). I en la pràctica, la legalitat es canvia o s'obvia a conveniència. I sempre s'afirma que únicament es pot seguir una trajectòria, la de les decisions de govern, en una clar exemple real de fe en un "pensament únic".

La contenció de l'alumnat crític que es mobilitza s'està iniciant amb l'obertura d'expedients, que com és preceptiu, són impulsats pel Rector. I els mitjans de comunicació transmeten l'alarma davant el suggeriment de que existeixen possibles agents subversius o suposades amenaces. Mentrestant, els canals de distribució interna d'informació únicament ofereixen la versió de les autoritats institucionals.

Per tot això, creiem que ja és hora de començar a observar el que succeeix al nostre voltant. I que cal recobrar la lucidesa que se'ns suposa a la comunitat universitària, de no oblidar que l'espai universitari ha de ser un lloc social obert, públic i transparent, on també tingui cabuda la crítica a les autoritats i a les normes. Creiem que cal impedir que el model d'Universitat que s'està gestant sigui definitivament normal. Per això, requerim a la comunitat de la UAB que faci seves i impulsi les següents exigències:

1.Una moratòria per a totes aquelles decisions que no hagin estat suficientment explicades, argumentades, debatudes i consensuades, encara que hagin estat confirmades per certs òrgans de govern.

2.Uns protocols que limitin la discrecionalitat en les decisions de recórrer a la força (policial o privada) contra membres de la comunitat universitària, restringint-la a les situacions de perill real per a la integritat física de persones, i fent transparents, mitjançant expedients informatius públics que deixin constància i proves concloents, les raons que reclamarien la intervenció.

3.Uns mecanismes de comunicació interna a la comunitat universitària que permetin la lliure circulació d'arguments, testimoniatges i crítiques, enfront de l'actual protocol de comunicació, que únicament permet la distribució de versions oficials, decisions governamentals i propaganda institucional.

4.L'anul·lació de tot intent de dur endavant expedients sancionadors contra grups o persones que mantenen un esperit crític i que actuen en conseqüència, perquè si ara poden formar part de l'alumnat, després poden afectar a personal precari, i després a altres estaments, i algun dia potser perilli la llibertat de càtedra, així que esperem no haver de dir “Ara vénen per mi però ja no queda ningú que pugui alçar la veu”.

Esquerdes en el Procès de Bolonya

2008-06-13T00:45:00.003+01:00

El que semblava un mur impenetrable, el procés de Bolonya, està començant a mostrar les primeres fissures.

El 26 de maig el Claustre de la Universitat Complutense de Madrid, la més gran de l'Estat, demanava la retirada del Màster de Formació de Professorat enquadrat dins Bolonya que substituirà al Curs d'Adaptació Pedagògica (indispensable per a ser professor de secundària). El 29 i 30, els estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletresde la UAB impedien en dues vegades successives l'aprovació dels nous graus (els plans d'estudi de Bolonya que substituiran les llicenciatures) per la Junta Permanent, l'òrgan més restringit de la Facultat.

Aquestes dues victòries no surten del no-res. Aquest curs el moviment estudiantil ha començat a créixer, a estendre's més enllà de Barcelona, cap a Sevilla i Madrid principalment, i a consolidar una nova capa d'activistes. Les manifestacions del 6 de març a Barcelona i Sevilla, i els tancaments a les facultats de Madrid a l'abril i maig han obert el debat sobre la mercantilizació de la universitat i han empès a que el professorat comenci a despertar creant els seus propis manifestos de rebuig (important el text 'Per una Universitat Pública al servei de tota la societat' que ja ha aconseguit 300 adhesions del professorat de la UB; es troba a
http://repositori.wordpress.com/).

L'amplitud del moviment és essencial. És la que dóna la possibilitat de mobilitzar al conjunt del estudiantat i d'eixamplar el moviment cap al professorat i treballadors. Però hi ha moments en que la radicalitat es fa imprescindible per a impedir que òrgans restringits de la universitat aprovin, a esquena de la comunitat educativa, els nous graus i la implantació de Bolonya. D'aquí la importància de la mobilització d'un centenar d'estudiants de la UAB que van muntar una protesta el 30 de maig, en la pitjor època de mobilització que és l'última setmana de classes, i van aconseguir superar un cordó de seguretat per impedir que la Junta Permanent de la Facultat, constituïda irregularment el dia interior, aprovés els nous graus. Al seu torn, el Consell de Govern de la UAB que ha d'aprovar diversos dels nous graus (altra vegada de forma irregular, ja que s'estarà saltant les Juntes de Facultat), s'ha hagut d'ajornar a la primera setmana d'exàmens i traslladar del campus al centre de Barcelona pensant que així evitarà les protestes. El mateix rectorat i deganat que ja van enviar els d'Esquadra el 4 de març a la Facultat de Lletres, amb el resultat d'una càrrega policial que va ferir a desenes d'estudiants, ara titlla a les protestes dels últims dies 'de situació d'extrema violència'. La criminalització del moviment estudiantil i la seva repressió serà un intent d'aïllar-lo de la resta dels estudiants i professorat. És per això que la radicalitat mai ha de deixar de costat l'amplitud. I la millor forma és buscar unes demandes i principis que facin el pont. La reivindicació de les Assemblees de la UAB de demanar un referèndum, un debat real de la comunitat educativa, previ a l'aprovació dels graus va en aquesta línia i dóna una gran legitimitat per a l'actuació.

Aquestes dues victòries, el rebuig al Màster de Formació de Professorat per part de la Complutense i la paralització momentània dels graus a la UAB, arriben massa prop dels exàmens perquè insuflin energia immediata al moviment. Però sens dubte han de donar ànims per al curs que ve. I és que unes petites esquerdes poden inspirar més esquerdes, i començar a amenaçar el mur més infranquejable.

Joel Sans

Més mostres de "democràcia" per part del consell de Govern

2008-06-10T11:56:00.006+01:00

Seguint amb els bons costums, el rector ha tornat a manar als gossos d'espanya per evitar que els estudiants ens manifestesim, donant altre cop la imàtge d'universitat progressista, tolerant i oberta que tant es cansen de repetir-nos.

Aquest cop els fets han passat a l'Hospital de Sant Pau, a on en plé periode d'exàmens i ben lluny de la universitat per complicar la vinguda als estudiants de fora de Barcelona s'han volgut aprovar 25 graus que no han estat aprovats encara per les seves respectives juntes de facultat, saltant-se així a la torera la normativa interna de la propia Universitat.

Els estudiants que em acudit a protestar ens em trobat, a dos quarts de tres, per agents de seguretat privada democràtica de l'hospital i gossos de paisà, que al cap d'uns vint minuts han estat substituits per una vintena d'antiavalots democràtics que han expulsat a cops de porres democràtiques i empentes democràtiques als estudiants d'un recinte universitari al quan tenien tot el dret a ser, el resultat han estat dotze estudiants contusionats democràticament. Un grup d'estudiants va aconseguir burlar el cordó de seguretat i accedir al recinte, obtenint com a resultat una bona quantitat de cops i insults democràtics.

Els estudiants membres del consell de govern em pogut accedir al recinte per l'intervenció d'un profesor que en arribar tard es va trobar l'espectacle democràtic i va instar als gossos d'espanya a deixar-nos passar, aquest cop de sort va permetre als estudiants membres del consell de govern ser agredits, insultats i expulsats democràticament pels propis membres del consell de govern quan em intentat evitar que es continuès amb la reunió veient que no se'ns escoltava, davant això de forma totalment ridícula s'ha cridat a votar amb fulles escrites a mà alçada saltant-se un cop més la normativa de la UAB, després de mitja hora d'empentes i insults democràtics per part dels propis membres del consell de govern i d'agents de paisà em sortit del recinte acompanyats pel salut feixista democràtic d'un membre del consell de govern que, probablement, ho considerès molt divertit, en sortir el senyor rector Lluís Ferrer ha donat la seva paraula (democràtica) que dimitirà en breu.

En sortir els estudiants membres del consell de govern s'ha continuat amb la reunió ja sense la molesta representació de les estudiants de la universitat democràtica.

Posteriorment dos estudiants que havien accedit per la porta de darrera han estat retinguts i identificats pels gossos d'espanya durant 30 minuts.

En ser alliberats s'ha format una manifestació espontania fins a la conselleria d'educació on, rodejats de gossos d'espanya que han requisat dos càmares de fotos s'han reunit amb la comisionada d'universitats.

ACÍ podeu veure el video amb els fets.

Davant els Fets

2008-06-07T01:03:00.000+01:00

Els dies 29 i 30 de maig, la lluita dels estudiants de lletres de la UAB passà a la llum pública.

Però la lluita comença abans: el passat octubre de 2007 el Ministeri d’Educació de l´Estat espanyol, va emetre un Reial Decret que regulava les noves titulacions, els graus, que substitueixen a les llicenciatures i diplomatures. Cada universitat ha de fer propostes de graus a aprovar per l’Agència Nacional d’Evaluació de la Qualitat (ANECA, òrgan en que hi ha interessos privats).

Els nous graus suposen una degradació de les titulacions a la baixa, introductoris i generalistes, sotmesos a les demandes mercantils (desaparició de titulacions) i amb la avaluació continua que impossibilita conciliar la vida acadèmica i laboral i amb postgraus d’especialització a preus desorbitats. Es produeix la subordinació de les carreres als interessos de les empreses i la elitització de l’estudiantat.

A la UAB, el ritme institucional es va accelerar exponencialment. Segons els reglaments, les reformes dels plans d’estudi s’han d’aprovar a les Juntes de Facultat o Juntes Permanents abans d’aprovar-se en el Consell de Govern (cosa que no està passant en moltes titulacions).

La composició de les Juntes de Facultat és obertament estamental i no reflexa la composició real de la facultat. L’estudiantat té dret al voltant d’un terç dels representants malgrat representar el 80% de la comunitat universitària. El professorat no funcionari, tot i tenir cada cop més implantació, té una presència simbòlic. És per això que l’Assemblea de Lletres (que hem guanyat el 95% dels representats estudiantils a Junta), davant un tema tan extraodinari com és l’aprovació dels Graus, demanem un referèndum vinculant i el posicionament de la Junta de Facultat. La resposta de la Degana ha estat convocar una Junta Permanent (encara menys representativa i més reduïda que la Junta de Facultat) sense respectar els terminis del reglament de la Facultat: fins a l’últim moment i informalment els representants de l’assemblea no van saber ni lloc ni hora de la reunió, que ni tan sols es va respectar; la Degana va constituir la Junta al vestíbul de la Facultat i va voler continuar la sessió l’endemà al Rectorat.

L’Assemblea ha presentat l’impugnació de la constitució de la Junta Permanent al deganat, rectorat i síndic de greuges. Quan, el divendres 30, es va anar a denunciar la seva irregularitat es va trobar amb un cordó de seguretat dins el Rectorat que va voler identificar als membres de la Junta Permanent (funció que no poden exercir) i impedir el dret al lliure reunió i llibertat d’expressió reconeguts als estatuts de la UAB.

La resposta de l’estudiantat ha combinat l’acció institucional i la mobilització, sent la resposta de l’Equip de Govern invariable: criminalització, violència física, expedients i amenaces quan no el propi incompliment de les seves normatives. Es deprecien els arguments i preguntes dels estudiants tot acusant-los de minoria violenta i antidemocràtica.

Però la intimidació, la criminalització i la repressió no ens aturaran! Seguim creient irregular com s’ha constituït la Junta Permanent i per tant procurarem evitar que aquesta aprovi els nous plans d’estudi.Seguim defensant postulats no-violents, i per això demanem que dimiteixi la degana i el rector, per haver enviat els mossos el passat 4 de març a la Facultat i per intentar bloquejar amb cordons de seguretat la oposició legitima de la Assemblea a l’aprovació dels graus.I seguim defensant postulats democràtics, i creiem que només un referèndum vinculant obert a tota la comunicat educativa pot decidir el futur de la educació pública front tal amenaça.

Assemblea d’Estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres

La Boloña de Brian:

2008-06-07T00:57:00.005+01:00

"L'autor de la broma me l'ha enviat al meu correu personal i prefereix mantenir l'anonimat"

"Mira, a los únicos que odiamos más que a los romanos son a los del maldito Frente Judaico Popular."

No tinc gaire cosa més a dir, espero que al menys algú entengui la broma.

Comunicat de l'AEP sobre els fets a lletres.

2008-06-06T15:56:00.003+01:00

Comunicat de l’AEP-UAB sobre la situació actual a la Universitat Autònoma de Barcelona

Des de la Federació UAB de l’AEP - Associació d’Estudiants Progressistes, respecte als fets que s’han succeït durant la darrera setmana, donant com a resultat un ambient de crispació creixent entre estudiants assembleàries i les institucions de l’Autònoma, volem manifestar:

1) Que la situació actual, en què els òrgans institucionals –Deganats, Rectorat- s’afanyen per a iniciar a tràmit els esborranys de les noves titulacions de Grau, sovint sense haver promogut processos de debat i participació real a totes les instàncies, inclosos els i les estudiants, és fruit de la mala previsió i la precipitació que han caracteritzat, des d’un primer moment, l’intent d’implantació de les directrius del Pla de Bolonya a la nostra universitat.

Al llarg d’aquest curs i dels anys anteriors, des de l’AEP i en general des del moviment estudiantil, s’ha posat molt d’èmfasi en la necessitat d’iniciar un procés preparatori, participatiu i incloent, per a la discussió de les orientacions i els passos a seguir en aquest moment de conjuntura de canvi històric al sistema universitari català, espanyol i europeu. La frenètica fixació del Ministeri i del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, encapçalat per un Conseller Huguet cada dia més retrògrad i contrari al diàleg, d’estar al capdavant de la reforma a Europa s’ha contagiat fins als òrgans i les institucions de l’Autònoma, que obeeixen directrius polítiques sense analitzar-les ni tenir la necessària reflexió crítica entorn als canvis que es proposen per als estudis superiors.

Actualment la definició dels nous plans d’estudi s’està duent a terme de forma unilateral, sense la necessària consulta a la comunitat universitària, sense garantir les mateixes condicions de qualitat que els plans anteriors, i amb una política econòmica que resta en l’obscuritat i que no garanteix ni l’accés universal ni la igualtat d’oportunitats a la universitat.

2) Que la vulneració i incompliment dels reglaments establerts per a l’exercici dels òrgans de govern de les Facultats i de la Universitat, així com els procediments irregulars en la convocatòria o funcionament d’aquests, són inadmissibles i han de comportar les reparacions i les responsabilitats que siguin necessàries.

Condemnem enèrgicament els continus intents del Deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres per impedir deliberadament la participació estudiantil a la Junta Permanent de Facultat, al marge de la situació de malestar i confrontació creada entre l’Assemblea de Lletres i el propi Deganat; així com la disposició del Rectorat de situar, en repetides ocasions, el servei de seguretat de la UAB com a barrera física infranquejable que eviti que les protestes puguin arribar als òrgans i als despatxos als quals es dirigeixen.

3) Que l’ambient que es respira actualment a la Facultat de Filosofia i Lletres en particular, i al conjunt de la UAB en general, resultat dels enfrontaments directes de la setmana passada, és completament contrari a l’enteniment i la conciliació entre els estudiants i la institució, malgrat que les respectives posicions ideològiques de fons puguin ésser irreconciliables en determinats aspectes.

Considerem inacceptables totes les actituds de violència gratuïta o d’intransigència que tinguin com a resultat l’intent de guanyar posicions per via de la força i no de la convicció o la discussió, i rebutgem els mètodes d’agressió o d’intimidació física, tant si és per part dels cossos de seguretat de l’Autònoma com de les forces policials que mai no haurien d’accedir al campus, o per part de determinats comportaments d’alguns estudiants.

4) Compartim amb l’Assemblea de Lletres, en la qual participen militants del nostre sindicat, la preocupació i la voluntat d’aturar les irregularitats viscudes en els darrers dies. La situació actual només pot resoldre’s per mitjà de l’ajornament de la Junta de Facultat que ha de valorar l’aprovació o no dels nous plans d’estudi, en un període durant el qual la participació estudiantil no quedi minvada per la convocatòria d’exàmens. Considerem adient la proposta de celebració d’un referèndum de consulta al conjunt de l’alumnat de la Facultat sobre la conveniència de tirar endavant amb les noves titulacions de Grau i, en cas que el resultat fos afirmatiu, reiterem la necessitat d’establir espais de diàleg i de participació més amplis en què estudiants, professorat i PAS puguin informar-se i decidir per igual sobre el futur de la universitat.

5) Finalment, recolzem la convocatòria de la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) per a una protesta davant la Casa de la Convalescència de Barcelona el proper dilluns dia 9 de juny a les 14h, per a evidenciar el descontentament existent amb la política de negació del diàleg de l’actual Consell de Govern.

Insistim en la necessitat que aquesta protesta es desenvolupi de forma pacífica, sigui quina sigui la provocació que allí puguem trobar-nos, per evitar la criminalització del moviment estudiantil per part dels mitjans de comunicació i per a conservar la legitimitat davant el conjunt de la comunitat universitària que mereixen les assemblees d’estudiants i el conjunt de la lluita estudiantil.

Cerdanyola del Vallès, 4 de juny de 2008
AEP – Associació d’Estudiants Progressistes
Federació UAB
www.aep.cat

APLICAN UNA NORMATIVA FRANQUISTA AL PORTAVOZ DE LA ASAMBLEA DEL MOVIMIENTO ESTUDIANTIL CANARIO (AMEC) EN LA UNIVERSIDAD DE LA LAGUNA.

2008-06-02T00:10:00.003+01:00

Noticia enviada al nostre correu per la Asamblea del Movimiento Estudiantil Canario per a que ens fem ressó des d'ací:

La Universidad de La Laguna (ULL) ha iniciado el expediente al portavoz en el Claustro de la Asamblea del Movimiento Estudiantil Canario (AMEC), Adán GOnzález Navarro. Se da la circunstancia de que la incoación de expediente disciplinario la realiza el propio rector de la ULL, Eduardo Doménech, y AMEC se ha mostrado fervientemente en contra de las "políticas privatizadoras" que tanto él como su equipo están llevando a cabo en la institución, como la pérdida del carácter asistencial de los Colegios Mayores y la Residencia Universitaria o el nuevo calendario, "implantado con la excusa de la privatización de facto que supone la Convergencia Europea".

A González Navarro se le acusa de "ofensa grave de palabra u obra a compañero, funcionario y personal dependiente del centro" y "falta de probidad y las constitutivas de delito". En realidad, se le incoa expediente por haber acudido a una manifestación contra el Rectorado y a favor de las políticas asistenciales en los CC.MM. y las RR.UU. La manifestación, celebrada el 11 de abril, irrumpió en el Rectorado, forzando una puerta, que es lo que se le critica al representante estudiantil.

Se da la circunstancia de que desde AMEC se han recibido amenazas por parte del jefe del gabinete del rector, Antonio Rodríguez Hernández, para que cesaran las manifestaciones contra el nuevo calendario y por unos CC.MM. asistenciales. Además, el decano de Biología Juan Felipe Pérez Francés, intentó elevar una protesta, en una reunión de todos los decanos y directores de centros, en la que se responsabilizaba al portavoz de AMEC de lo acaecido en Derecho el dia en que el Consejo de Gobierno votaba el nuevo calenciario.

Curiosamente, Pérez Francés ha intentado impedir por activa y por pasiva que los miembros de AMEC lleve a cabo campañas en su facultad, llegando a acosarles directamente. Los estudiantes asamblearios se muestran sorprendidos por esta actitud antidemocrática que busca acusar a los alumnos que se muestran combativos contra las políticas del rectorado. Desde AMEC seguirán luchando porque la Universidad sea un lugar más justo, accesible y abierto a los estudiantes de cualquier estrato social y no se dejarán acobardar lo investigaciones que sólo buscan amedrentarlos.

La Laguna, 29 de Mayo de 2008

PER ALS TREBALLADORS DE SEGURETAT DE LA UAB

2008-05-31T14:57:00.000+01:00

[1] Estatatus de la UAB. art.3.4.a. Principis d'actuació:"La llibertat de càtedra, de recerca i d'estudi, així com la llibertat d'expressió i de reunió dins dels recintes i campus de la universitat.").

COMUNICAT DE L'ASSEMBLEA DE LLETRES
PER ALS TREBALLADORS DE SEGURETAT DE LA UAB

Els i les estudiants de l'Assemblea de Lletres volem fer-vos arribar el nostre desig de la ràpida millora del treballador de seguretat que ha estat ferit aquest mati, tal com hem demostrat al moment d'anunciar-se el seu esvaïment i durant l'estona que s'ha trigat en obrir la porta per a la seva evacuació (tot condicionada al pas o no dels estudiants)..

De la mateixa manera, volem denunciar que aquests fets han estat el producte d'una decisió irresponsable dels que han enviat al cos de seguretat a fer un cordó per bloquejar injustificadament el pas dels estudiants i a un lloc molt perillós tant per ells com a treballadors com per a nosaltres: les escales d'entrada a la segona planta.

Ni els treballadors de seguretat (que rebien ordres) ni l'estudiantat (que tenia dret a ser-hi) han tingut cap mediació o responsable d'aquesta situació per tal de resoldre-la sense incidents.

L'actitud del Deganat tot acusant als estudiants de l'estat de salut d'aquest treballador és profundament irresponsable tot i que s'hauria pogut resoldre si la Degana no hagués persistit en una convocatòria irregular i el Deganat/Rectorat no hagués enviat al cos de seguretat sense cap mitjà de mediació, amb l'única ordre de bloquejar l'accés (legítim) dels estudiants a la segona planta del Rectorat.

Considerem per tant, que les víctimes d'aquesta situació hem estat aquest treballador, els estudiants ferits per l'execució de les ordres del Deganat/Rectorat i en tercer lloc, la democràcia i la llibertat d'expressió.

Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), 30 de Maig de 2008

SEGON COMUNICAT DE L'ASSEMBLEA DE LLETRES

2008-05-31T00:11:00.000+01:00

SEGON COMUNICAT DE L'ASSEMBLEA DE LLETRES DAVANT EL SEGON INTENT D'APROVAR IRREGULARMENT ELS GRAUS

Els i les estudiants de l'Assemblea de Lletres hem pujat aquest matí al Rectorat per denunciar la reunió irregular de la Junta Permanent de la Facultat de Filosofia i Lletres que pretenia aprovar els Graus contra l'opinió de l'estudiantat de la facultat.

Ens hem trobat amb un cordó de seguretat que, per ordre del Deganat/Rectorat, ens volia impedir l'accés a un recinte públic com és Rectorat i en concret, a la segona planta.

El bloqueig ha produït una situació de tensió sense que cap membre del Deganat o del Rectorat estigués per resoldre-la dialogadament. Com a resultat del bloqueig diversos estudiants i un treballador de la seguretat privada de la UAB han estat ferits.

La responsabilitat del que ha succeït aquest matí és d'aquells i aquelles que han volgut impedir l'exercici d'un dret legítim i reconegut als Estatuts de la UAB[1] (llibertat d'expressió i reunió) i han enviat als treballadors de seguretat sense tenir en compte ni la perillositat del lloc (escales estretes) ni mediació de cap mena: el Rector i la Degana de la Facultat de Lletres.

Així mateix, comuniquem que ha estat tramitada al Registre General d'impugnació de la Junta Permanent de la Faculta de Lletres "constituïda" irregularment ahir.

NO ALS GRAUS
NO A LA LOU
NO A BOLONYA
PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA

Les reivindicacions de l'Assemblea les podeu consultar al nostres blog. Així com el comunicat que hem adreçat als treballadors de seguretat de la UAB.

2008-05-29T17:00:00.002+01:00

Avui, 29 de maig, a les 11:30 havia convocada la reunió de la Junta Permanent en la que s'havien d'aprovar els nous plans d'estudi.

En resposta a això i per informar d'aquests fets als i les estudiants de la facultat, es va convocar tota una setmana de lluita que va culminar amb una vaga a la facultat el passat dijous i una assemblea oberta, també es va demanar la convocatoria d'una junta de facultat extraordinaria per votar la prorrogació de l'aprovació dels nous grans fins que es faci un referendum obert a tota la facultat que s'hauria de fer pel curs vinent.

Per aquests motius i perquè considerem il·legítima i antidemocràtica la junta permanent avui una multitut ha entrat a la sala de graus on aquesta s'havia de dur a terme abans que entresin tots els juntaris i després que tothom estigues dins ha llegit el seu manifest. Davant això la senyora degana, en una acció més aviat cómica ha constituit la junta al bell mig del vestíbul fent un reconte a dit del profesorat i el Pas i fins i tot de dos estudiants, així, afirmant que hi havia quorum, s'ha constituit la junta de facultat i s'ha aixecat la sesió, convocant-la per demà a les 12 al rectorat a on volen aprovar els graus.

En adonar-se de la situació la gent que es manifestava ha anat al Deganat a on han exigit a la Degana que no es reconegui aquesta junta que s'ha aprovat d'amagat i que dimiteixi, acte seguit han arribat el rector i un parell de vicerrectors que han seguit amb el joc antidemocràtic amparant-se en la normativa de la facultat.

DAVANT AIXÒ DEMÀ DIVENDRES 30 DE MAIG CONVOQUEM UNA CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA CÍVICA A LES 10:30 PER PUJAR AL RECTORAT I DEMOSTRAR-LOS EL NOSTRE REBUIG ALS NOUS GRAUS.

Les nostres reivindicacions són:

EXIGIM al Deganat de la Facultat de Lletres:

1. Que no es convoqui cap Junta Permanent per aprovar els graus aquest curs i que no es reconegui legalment la Junta Permanent constituïda de forma irregular el dijous 29 de maig i que, per tant, aquesta no pugui prendre cap decisió.

2. Que no s'aprovin els graus sense un referèndum previ de tota la facultat. Trobem que una mesura extraordinària com és aprovar uns graus que afectaran milers d'estudiants i centenars de professors en el futur necessiten un debat i posicionament públic del conjunt de la comunitat educativa. Demanem la convocatòria d'un Referèndum i que deganat assumeixi els resultats. Per debatre sobre els graus i la convocatòria d'un Referèndum hem demanat des de l'Assemblea d'Estudiants una Junta Extraodinària, que ja s'està tramitant.

3. La dimissió de la degana. Per tres motius:

- Per intentar aprovar a corre-cuita els nous graus a esquenes de la comunitat educativa i amb l'oposició de tot l'estudiantat.

- Per haver constituït la Junta Permanent de forma irregular, d'amagat dels representants a la Junta Permanent de l'Assemblea d'Estudiants i en el vestíbul, fora del lloc on es convocava la reunió.

- Per la seva responsabilitat directa en la càrrega policial del 4 de març, que va produir desenes de ferits entre els i les estudiants reunides pacíficament al pati de Lletres.

4. Que el Deganat faci públic el seu posicionament sobre els tres punts anteriors.

Assemblea d'Estudiants de la Facultat de Lletres

29 de maig de 2008

Setmana de lluita 20-22 de maig!!!

2008-05-15T20:45:00.002+01:00

El 28 de maig ens volen aprovar els graus!!Setmana de lluita 20 -22 maig.

Dimarts 21
8:30- 14:30h Classes a fora
11-13h Taller: l'aplicació de l'EEES: Bolonya a Europa.
14h Dinar popular (fora del bar)
16:30h Classes a fora
17h Taller: com ens afecten els graus?
19h Assemblea: valoració de la jornada i properes activitats
21:30h Sopar Popular en el pati interior i música.Dormida a la Facultat

Dimecres 22
8:30- 12h Classes a fora
10-12h: Taller:la privatització a la UAB
12-14h: Debat públic: Sí o no a Bolonya, amb estudiants, professorat i deganat.
15h: Dinar popular
17h: Classes a fora
17h: Taller: El Moviment Estudiantil i el Maig del 68
19h: Assemblea preparatòria de la Vaga
21:30h Sopar Popular en el pati interior i música.Dormida a la facultat

Dijous 23
VAGA
9:30-12h: Assemblea General amb Professors, Pas i Estudiants a l'auditori exterior
12h: Acte a la Plaça Cívica de Solidaritat amb en Franki
14h: Dinar Popular de suport a en Franki
17h: Festa clausura de la setmana d'obres: Jocs, Música...

Llibertat Franki

2008-05-08T14:07:00.001+01:00

En Franki, el 28 d’abril, va ser detingut per dos Mossos d’Esquadra de paisà quan sortia de casa seva per anar a treballar.

En Franki va ser detingut inesperadament, ja que havia de rebre encara la citació judicial on se li havia de notificar el dia del seu ingrés a presó. La policia NO va avisar la seva advocada ni a la seva família.

Les estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, on el Franki estudia Història, volem denunciar l’abús d’autoritat, manca de respecte cap als drets fonamentals, com la presumpció d’innocència i el respecte a la llibertat d’expressió i de pensament.

Denunciem la imposició que se’ns fa de tota la simbologia espanyola ja sigui la seva bandera, llengua o la corona, entre d’altres.

El Franki vol prosseguir els seus estudis des de la presó, i així ho va comunicar al seu professorat, preveient l’ingrés pròxim. D’aquesta manera, el nostre company es reafirma en la seva voluntat de seguir lluitant fins i tot en els moments més difícils, des dels llocs més obscurs, per tal de seguir combatent contra un sistema injust que persegueix les idees dissidents.

Per a totes aquelles i aquells que pensen que podran callar-nos amb la repressió, les estudiants cridem que NO els serà tan fàcil.

La Universitat, com institució de debat i pensament, hauria de posicionar-se en contra d’aquestes mesures repressores.

DES DEL CARRER I DES DE LES AULES, LES ESTUDIANTS NO DEIXEM DE DENUNCIAR LA REPRESSIÓ QUE REBEM CONSTANTMENT !!!! LA LLUITA CONTINUA !!!

JUDICI POPULAR A LLUÍS FERRER

2008-04-07T15:19:00.003+01:00

Aquest matí dia 7 d'Abril al pati de la Facultat de Física de la UB s'ha realitzat un Judici Popular al rector de la UAB, el senyor Lluís Ferrer per la brutal agressió rebuda per més d'un centenar d'estudiants de la Universitat a mans dels Gossos de Quadra quan protestaven contra la LOU, la LEC, el reial decret i d'altres mesures que amaguen un procés de privatització de la Universitat Pública tot reclamant que la UAB fes patent la seva precària situació econòmica deguda a la brutal retallada de diners públics destinats a la Universitat.

L'acte ha començat a les 13h amb la lectura dels càrrecs dels quals se l'acusava, tot seguit s'ha fet l'al·legat de la defensa per part d'un advocat pagat pel Banco Santander, patrocinador oficial del Rectorat, posteriorment diversos alumnes presents durant la càrrega policia han donat el seu testimoni explicant els fets i fent una petita introducció sobre el procés de Bolonya, finalment el veredicte del jutjat popular ha estat la declaració del senyor Lluís Ferrer de persona Non Grata a la facultat de Física i se l'ha condemnat a ser graduat, posteriorment, en no poder suportar la pressió de ser graduat i no llicenciat s'ha penjat d'un balcó de la facultat.

En acabar en un acte simbòlic una cinquantena d'estudiants embenats han escrit al terra amb els cossos les sigles UAB en acte de solidaritat amb els companys agredits.

La performance s'ha fet per mostrar la seva solidaritat amb la lluita estudiantil de la UAB que continua en peu a pesar de la seva repressió.

LES SEVES PORRES NO ENS FARÀN CALLAR

CANYA A BOLONYA!

"Recepció oficial" del nou rector de la Universitat de Sevilla

2008-03-31T13:45:00.002+01:00

Hasta 100 alumnos de la hispalense, una delegación numerosa de los más de 2.500 estudiantes que inundamos las calles de Sevilla el pasado 6 marzo hemos intentado hacer llegar las reivindicaciones que se anexan al recién investido Rector Joaquín Luque, elegido por un procedimiento antidemocrático que elude el sufragio universal.
Después de sufrir los empujones del cuerpo de seguridad del citado Luque que pretendían evitar, en la línea de la institución universitaria, que la voz de los alumnos se escuchara y tras ser recibidos por el Vicerrector de Alumnos en funciones que nos informó de la imposibilidad de ser atendidos, hemos asistido atónitos a los motivos de dicha imposibilidad, la celebración de un ágape en que el Sr. Luque no podía ser importunado por voces críticas a sus afirmaciones en pro del Espacio Europeo de Educación Superior, se trataba de maximizar el número de palmaditas en la espalda.
Entre pitos y cacerolas hemos aguado un evento que se prometían rutinario. Los estudiantes exigimos que las instacias universitarias cesen en sus comportamientos autoritarios y alejados de la comunidad universitaria y se reinstaure la democracia en la universidad de Sevilla. La lectura del manifiesto y el corte del tranvía de la calle San Fernando han dado fin a un acto en el que la reclamación más coreada ha sido la de "más democracia en la universidad".

REIVINDICACIONES:
Aprobación de nuevos planes de estudio supeditada a aprobación en Asambleas de Facultad modificando si es preciso el art. 13.d de los Estatutos que atribuye al Consejo Social esta competencia.

Supresión de todas las referencias al EEES, en especial el art. 5 de los Estatutos de la Universidad de Sevilla.

Sufragio universal para la elección de rector.

Finalización de todos los acuerdos con entidades con ánimo de lucro y en especial aquellos que supongan concesiones de usufructo de espacio en la universidad con intereses económicos, empezando con la expulsión de toda sede bancaria de la Universidad de Sevilla.

Prohibición de la externalización de servicios destinados a la comunidad universitaria.
Fotocopias gratuitas de los textos (no protegidos por derechos de autor) de lectura necesarios incluidos en los programas.

Un sistema de correcciones que garantice el anonimato de l@s alumn@s, para evitar de esta manera el favoritismo, o cualquier tipo de discriminación. Anonimato en la corrección de exámenes y la publicación de calificaciones.

Más tablones para estudiantes, colectivos, y prohibición del uso de los espacios con fines publicitarios con ánimo de lucro.

Abaratar el precio de los comedores/cafetería.

Aumentar la cuantía de la parte que abona la Universidad de las Becas Erasmus , Séneca, etc.
Incluir en su Reglamento de funcionamiento y en aras de una mayor democracia interna en los órganos de representación estudiantil la exigencia del mandato asambleario en toda decisión del CADUS.

FORUM SOCIAL PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA (presentació)

2008-03-26T07:31:00.003Z

(podeu consultar el programa definitiu en la noticia publicada sota aquesta)

Entre els dies 26, 27, 28 i 29 de març a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona es celebrarà la Conferència de Primavera de la European University Association (EUA), on es reuniran més de 350 rectors de Universitats europees amb representants de les principals multinacionals europees per continuar implementant les politiques que en l’àmbit universitari han d’assumir els diferents governs europeus per continuar amb el procés de vertebració del Espai Europeu d’Educació Superior encetat l’any 1999 amb la Declaració de Bolonya.

La majoria de la comunitat universitària i de la societat civil no ha estat convidada a participar de tot aquest procés de debat i discussió per decidir quin ha de ser el model universitari del futur. Per aquest motiu la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) amb el suport de diferents col·lectius de la societat civil organitzem el “I FÒRUM SOCIAL PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA”.

El Fòrum Social per la Universitat Pública d’una banda vol ser la resposta per part de totes i tots aquells membres de la comunitat universitària i de la societat civil que hem estat exclosos dels debats sobre com ha de ser la Universitat del futur. Igualment vol ser l’espai de discussió, debat i posada en comú d’idees i conceptes per plantejar a la resta de la ciutadania i la comunitat universitària un model universitari diferent al que es s’està intentar implementar des de la EUA.

Les activitats del Fòrum Social per la Universitat pública comencen el dimecres 26 de març a les 18 hores amb una Conferència inaugural que tindrà lloc la a la Universitat Pompeu Fabra, posteriorment les jornades del Fòrum tindran lloc entre el dijous 27 i el dissabte 29 de març, es centraran en treballar al voltant de quatre eixos temàtics: “Orígens del EEES”, “Aplicació, conseqüències, efectes i resistències al Pla de Bolonya”, “Quin model de Universitat pública i EEES volem?” i “Estratègies per resistir i aturar el procés de Bolonya”. Aquestes jornades de debat i treball es realitzaran a la Facultat de Geografia, Història i Filosofia de la Universitat de Barcelona.

Finalment i com a cloenda del Fòrum el dissabte 29 de març es realitzaran tot un seguit de Tallers participatius, un dinar popular i a les 17 hores una manifestació amb sortida a la Plaça Universitat i finalització davant del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (Passeig de Gràcia, 105), on es llegirà la Declaració de Barcelona, que serà el document resultant de totes les sessions de treball del Fòrum al voltant de les temàtiques anteriorment comentades.

També volem incitar a la ciutadania, a la societat civil i a la resta de la comunitat educativa i universitària a que formin part del debat sobre com i quin ha de ser el model de la Universitat pública del futur, i deixar ben clar que d’aquest debat no només poden participar unes elits minoritàries que no volen tenir en consideració el que la majoria dels membres de la comunitat universitària puguin considerar.

Les i els participants al Fòrum Social per la Universitat Pública volen deixar ben que continuem dient:

NO AL PROCÈS DE BOLONYA

NO A L’ELITITZACIÓ I LA PRIVATITZACIÓ ENCOBERTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA

FORUM SOCIAL PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA (programa)

2008-03-26T07:31:00.001Z

1. INAUGURACIÓ

Dia: dimecres 26 de març
Hora: 18h
Lloc: Aula Magna del Campus Ciutadella de la UPF

Presentació pública del FSUP, orientada a estudiants, professorat, mitjans de comunicació i al conjunt de la xarxa cívica associativa catalana.

A càrrec de:

JOSEP FERRER
Catedràtic de Matemàtiques Aplicades i ex-Rector de la UPC

Estudiants membres de la PMDUP

2. EIX 1: “Els orígens de l’EEES”

Dia: dijous 27 de març
Hora: 11 a 14h
Lloc: Facultat de Geografia i Història de la UB (Raval)

Xerrades entorn a les estratègies neoliberals subjacents als processos actuals de reformes educatives universitàries; motius i motivacions de la creació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i implicació dels actors econòmics –OMC- i polítics en les decisions entorn a la seva implantació.

Ponència i debat amb

ARCADI OLIVERES
Professor de Ciències Econòmiques de la UAB, expert en economia mundial i president de Justícia i Pau

RAMON FRANQUESA
Professor de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial de la UB

MIGUEL URBÁN
Estudiant de Madrid, autor de “Mitos y realidades del proceso de Bolonia”

MONTSERRAT TRESERRA
Professora de Sociologia de la UAB

Estudiant de Berlín

Estudiant de Viena

3. EIX 2: “Efectes i respostes davant Bolonya”

Dia: dijous 27 de març
Hora: 15.30 a 19.30h
Lloc: Facultat de Geografia i Història de la UB (Raval)

Xerrades i grups de treball per a conèixer els detalls de l’aplicació de les proves pilot i dels nous graus acadèmics del Pla de Bolonya; i breu exposició del desenvolupament de les lluites resistencials d’estudiants de diversos llocs de l’Estat espanyol i d’Europa.

Ponències i debats + grups de treball amb estudiants i professors d’aquí, de l’Estat i d’arreu d’Europa.

4. EIX 3: “Construïm el model alternatiu d’Universitat pública”

Dia: divendres 28 de març
Hora: 10 a 14h
Lloc: Facultat de Geografia i Història de la UB (Raval)

Xerrades i grups de treball, amb participació de nombroses persones representatives de la xarxa associativa, entorn a la caracterització d’un model d’Universitat que superi les deficiències actuals i que constitueixi un vertader agent de transformació i canvi social. S’analitzaran com a mínim sis dels eixos fonamentals que hauria de tenir la universitat: laica, pública, de qualitat/crítica, antipatriarcal, sostenible i participativa/democràtica.

Ponències i debats + grups de treball amb

LLUÍS MONERRIS
Sociòleg, Coordinador General de la Lliga per la Laïcitat

ROSA CAÑADELL
Mestra, coordinadora d’USTEC-STEs

RICARD AYMERICH
Mestre, membre de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

ROSA BOFILL
Mestra, Secretària de la Dona de CCOO

MARIONA FERRER
Professora de la UPF especialista en moviment estudiantil

i una altra persona que parlarà entorn a la problemàtica de la sostenibilitat i la política ecològica de la universitat

5. EIX 4: “Estratègies de lluita i d’acció davant Bolonya”

Dia: divendres 28 de març
Hora: 15.30 a 19.30h
Lloc: Facultat de Geografia i Història de la UB (Raval)

Espai per a l’anàlisi i la reflexió, prèvia posada en comú de les conclusions de tots dels debats i grups de treball del Fòrum. Definició dels propers passos a seguir en el conjunt del moviment estudiantil català i en la PMDUP en particular. Inici del redactat de la Declaració final.

6. Tallers participatius i botifarrada popular contra Bolonya

Dia: dissabte 29 de març
Hora: 12 a 17h
Lloc: Plaça Universitat

Activitats diverses a l’espai de la Plaça Universitat durant el matí i celebració d’un dinar popular amb calçots i botifarra.

Posteriorment, concentració en el mateix indret i manifestació estudiantil.

7. Manifestació

Dia: dissabte 29 de març
Hora: 17h
Lloc: Plaça Universitat

Comunicat de la secció sindical CGT-UAB

2008-03-14T12:02:00.002Z

La secció sindical de la CGT-UAB, davant la intervenció policial del passat 4 de març, manifesta:

1-La càrrega dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra fou innecessària i desproporcional i es va dur a terme enmig d'un procés de negociació mentre les i els concentrats i ocupants mantenien una actitud pacífica. Aquesta intervenció trenca amb la tradició de preservar el campus de la universitat de la violència institucionalitzada a no ser per una causa major (que es posi en perill la integritat física d'algú).

2-Aquesta intervenció fou requerida pel Rector, amb el beneplàcit de la Degana de la Facultat de Filosofia i Lletres i la justificació del Degà de la Facultat de Psicologia.

3-El nostre ple suport i consideració, en primer lloc, cap a les persones apallissades i ferides i, segonament, cap a aquelles que han dimitit dels seus càrrecs institucionals per consideracions morals i polítiques.

Així mateix exigim a les autoritats de la Universitat que:

1-Es dugui a terme una declaració pública de rectificació de les decisions referents a la repressió violenta de la protesta del dia 4 de març.

2-S'aturi la criminalització de les veus crítiques individuals i col•lectives.

3-S'assessori i es faciliti el dret a reparació de les víctimes, especialment d'aquelles que van requerir d'assistència mèdica.

4-No es procedeixi a l'obertura d'expedients.

5-Es faciliti als i les estudiants i al Comitè de Vaga poder divulgar la seva versió dels fets en igualtat de condicions que els comunicats oficials.

6-S'estableixi un protocol per a futures situacions similars on la negociació i el diàleg sigui la directriu per a la resolució dels conflictes.

Finalment, i donada la gravetat d'ordenar, permetre o justificar una càrrega policial a l'interior del campus i de recintes tancats, exigim també la dimissió del Rector Lluís Ferrer, del Secretari General Rafael Grasa, i del Vicerector d’Estudiants Joan Carbonell, així com dels degans de les facultats de Filosofia i Lletres i Psicologia.

Els estudiants tornem a la Facultat:

2008-03-14T11:50:00.002Z

Després d'una setmana de grans mobilitzacions acompanyades de grans mentides per part de les personalitats de l'Autònoma els estudiants de la Facultat de Lletres hem organitzat tota una sèrie d'actes a la facultat durant tot el dimecres 12 que han contat amb un gran suport de la població universitaria.

Pel matí s'ha fet una xerrada que amb el títol de "qué va passar dimarts?" ha intentat explicar al centenar d'asistents els fets ocorreguts el dimarts de la tancada i la càrrega policial, també durant el matí s'ha penjat l'exposició fotogràfica de la càrrega policial que ha causat gran impressió als que s'aturaven a mirar-la i s'ha pintat el mural contra els gossos d'espanya i demanant la dimissió del senyor Rector.

Després de la xerrada sobre la guerra d'Iraq a la que han assistit una setantena de personas s'ha fet el dinar popular organitzat pel SEPC al davant del quiosc.

Per la tarda s'ha fet una xerrada més per explicar que és Bolonya i com es pot aturar amb l'assistencia d'un centenar més de persones.

Posteriorment per la nit el sopar amenitzat per Lluís Oliva ha contat amb unes cent cinquanta persones de les quals una cinquantena s'han quedat a dormir a la facultat.

En breu penjarem les fotos.

Més mobilitzacions a Sevilla i carta de suport als estudiants de la UAB:

2008-03-11T11:58:00.002Z

En el día de hoy los estudiantes de la Universidad de Sevilla y Pablo de Olavide, apoyados también por estudiantes de enseñanzas medias, han llevado a cabo una manifestación partiendo del Rectorado, cortando el tráfico en el Paseo Colón y Reyes Católicos y culminando el acto con asambleas estudiantiles espontáneas en la Plaza Nueva.

Alrededor de 2.500 personas hemos coreado consignas como “Fuera los bancos de la universidad”, “Todos a una, Bolonia a la basura”, “LOU no” y otras en contra del Espacio Europeo de Educación Superior. Esta manifestación culmina dos jornadas de paro académico con asamblea permanente, en las que los estudiantes hemos debatido democráticamente qué universidad quieren y las desventajas de este proyecto europeo que pretenden imponernos. Hay que destacar que las universidades sevillanas fueron completamente paralizadas.

Han sido entregadas 4.500 firmas al Vicerrector de Estudiantes Antonio José Valverde Asensio. En la noche de ayer se encerraron 200 personas en el Rectorado, 90 en la facultad de Comunicación y 80 en el Campus de Ramón y Cajal. Estos encierros combinaron actividades lúdicas con debates sobre los Planes de Bolonia, para culminar con la lectura de un manifiesto de repulsa ante la brutal represión que han sufrido los estudiantes de la Universidad Autónoma de Barcelona, que fueron golpeados en la noche del martes.

Los estudiantes hemos salido a la calle porque rechazamos:

1) La imposición de unos Grados generales que le quitan contenido a nuestras actuales licenciaturas

2) La creación de Másteres a precios exorbitantes

3) La creación de becas-préstamo que pretenden hipotecarnos antes de terminar de estudiar

4) La ley de Financiación Andaluza que institucionaliza la competitividad entre universidades, creando entre ellas amplias desigualdades

5) La intervención cada vez mayor de las empresas y bancos en la universidad

6) Una metodología docente que nos condena al trabajo continuo, imposibilitando para muchos combinar estudios y trabajo

7) La creación de un Máster para sustituir al CAP

Por eso pedimos:

1) Que cualquier reforma que se haga emane de un debate en el seno de la comunidad universitaria

2) Derogación de los Reales Decretos 1044/2003, 1125/2003 y1393/2007

3) Derogación de la LOU (promesa electoral incumplida por el PSOE)

4) Que aumenten las becas en número y por encima del IPC

Esta lucha no acaba aquí. Al igual que los compañeros de Grecia que han conseguido parar los Planes de Bolonia, seguiremos alzando nuestras voces en defensa de una universidad pública.

"Comunicado de solidaridad aprobado en la noche de ayer en el encierro central del rectorado de la universidad de Sevilla

Los Grupos de Estudiantes NO A BOLONIA de Sevilla, las delegaciones de alumnos de filología, filosofía, biología, delegados de alumnos de física, los delegados de centro de la facultad de ciencias experimentales de la Universidad Pablo Olavide,

Condenamos la carga policial realizada sobre los estudiantes de la Universidad Autónoma de Barcelona en el día de ayer. Nos solidarizamos con ellos y nos sumamos a su exigencia de dimisión del Rector de esta universidad.

Consideramos que hoy día se cierne sobre la Universidad Pública una verdadera amenaza de muerte, en favor de los intereses del mercado y en perjuicio del conjunto de la sociedad. Por eso reiteramos nuestras reivindicaciones y advertimos que, a pesar de la represión que pueda ejercerse sobre nosotros, seguiremos gritando: NO A BOLONIA."

Carta de Dimissió de Martí Marín Corbera.

2008-03-06T15:42:00.002Z

El meu nom és Martí Marín Corbera i, fins fa poca estona, era Adjunt del Vicerector d’Estudiants i de Cultura per a Estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona. Arran dels esdeveniments que van tenir lloc la tarda-vespre del dimarts dia 4 de març de 2008 he decidit presentar la meva dimissió al Vicerector que va nomenar-me per al càrrec. El motiu és el meu desacord amb la decisió presa pel Rector –amb els suports que fossin- d’encarregar als Mossos d’Esquadra el desallotjament dels espais de l’edifici B de la Facultat de Filosofia i Lletres que estaven ocupats per un grup d’estudiants mobilitzats per la convocatòria de vaga contra el procés de Bolonya, la LOU i el Reial Decret d’Ordenació dels Ensenyaments Universitaris.

El fet que jo no comparteixi bona part dels continguts i de la forma de la protesta dels/de les estudiants –per motius massa llargs i completament improcedents d’explicar aquí- no implica que hagi d’estar d’acord amb el mètode utilitzat per a desactivar-la. Com a testimoni directe dels fets no puc sinó pensar que l’única forma d’evitar les empentes, els cops de porra, els contusionats i tota la resta de situacions que vaig poder contemplar era no demanar l’actuació policial i assumir, si calia, seguir negociant hores i hores: per absurda que pogués semblar la situació a qui fos –inclòs a mi mateix. Ser conseqüent amb aquesta convicció implica necessàriament dimitir.

Tanmateix la tarda del dia 4, quan vaig saber que la decisió de fer intervenir el Mossos d’Esquadra era presa, no vaig dimitir i vaig continuar exercint una de les tasques que del meu càrrec s’esperava: mediar en els conflictes entre estudiants i institució. Com a Adjunt d’Estudiants vaig jugar el paper de pont entre les parts sabent perfectament –negar-ho seria cínic- que jo estava en una d’elles i no al mig. Fent aquest paper creia que podia evitar mals majors. Un cop demostrat que no és així, seguir com si res ha deixat de tenir sentit per mi.

El darrer servei que havia de complir en virtut del meu càrrec de cara a la institució el vaig fer amb escreix: seguir en el lloc dels fets –davant i no darrere del cordó policial- fins a estar segur que ja no passaria res més i empassar-me, a causa de la meva ubicació, tot el que els i les estudiants presents tinguessin a bé dir-me i en el to que ho volguessin fer. En la seva situació potser jo no hauria actuat tan diferent. El darrer que crec que he de complir de cara als i a les estudiants que ahir van ser colpejats és aquesta nota de dimissió, que ja sé que no arregla res però em permetrà mantenir la coherència.

Martí Marín Corbera
Sabadell, 5 de març de 2008

Mossos a la UAB

2008-03-05T07:31:00.002Z

El dimarts 4 de març una seixantena d'estudiants es van tancar a la facultat de filosofia i lletres de la universitat autònoma de Barcelona, acció de protesta contra l'aplicació de la LOU derivada del procés de bolonya. L'acte va començar a la 13h del migdia desallotjant tots els estudiants i treballadors de la facultat, bloquejant els diversos accessos de la facultat. l'Objectiu era parlar amb el rector de la universitat per tal de negociar i que atures l'aplicació del pla de bolonya.

El rector es va negar contínuament a parlar i atendre les demandes dels estudiants, amenaçant amb avisar els mossos d'esquadra, això es va allargar durant tota la tarda, fins que cap a les 21h tres furgons dels mossos d'esquadra van irrompre a la facultat de filosofia i lletres, primer van apagar els llums per tal de que les càmeres no poguessin tenir imatges de la seva actuació, acte seguit van fer fora a cops de porra a tota la gent que es trobava concentrada en mostra de suport als estudiants tancats dins la facultat, després de causar ferits i colpejar la gent que es manifestava pacíficament van entrar dins la facultat i van fer fora els estudiants que s'havien tancat.

Els estudiants tancats van ser identificats per la policia, l'acció ha tingut ressò els mitjans de comunicació, en especial tv3 que en comptes d'explicar el perquè de la protesta s'han limitat a dir que s'ha desallotjat una facultat on uns estudiants s'hi havien tancat. Des d'aquí tot el nostre suport als estudiants ferits i reconeguts per la policia.

Djious 6 de març! vine a la manifestació.

2008-03-03T20:13:00.003Z

Aquest dijous 6 de març esteu tots i totes convocats a les 12h del migdia a la plaça universitat de Barcelona, en motiu de la manifestació contra el procés de Boloña i tots els seus derivats. Durant aquesta setmana hi hauran diverses activitats entorn la manifestació i dia de vaga del proper dijous, aquí us poso de forma resumida els diferents actes que hi hauran:

Dimarts 4 de març; Concentració a la plaça cívica a les 10h, i després al migdia dinar popular.

Dimecres 5 de març; a les 11h xerrada a la plaça cívica amb intervenció d'alumnes de la resta de l'estat com Sevilla i Perpinyà. A les 12h assemblea d'intercampus, on tots esteu convocats per assistir-hi.

Dijous 6 de març; a les 12h manifestació a la plaça universitat de Barcelona, recordeu que es suspenen les classes tot el dia.

Manifest de les mobilitzacions pel 6 de Març

2008-02-27T08:41:00.003Z

SURT AL CARRER I ATURAREM BOLONYA!

DEROGACIÓ DE LA LOU I DEL REIAL DECRET, JA!

Han passat 6 anys des de l’aprovació de la LOU, desenvolupada i retocada al 2007. Com ja es va denunciar unitàriament pels estudiants, professors, rectors i treballadors des de el 2001, molts dels efectes de la seva aplicació es van fent realitat. L’últim pas del Ministeri representa un salt qualitatiu: l’aprovació del Reial Decret sobre l’Ordenació dels Ensenyaments Universitaris que elimina les actuals llicenciatures i diplomatures, i instaura el model de divisió “Grau-Màster-Doctorat”. Aquest RD estableix el Grau com a formació general bàsica amb continguts devaluats, sense gairebé atribucions i especialitzacions, que queden reservats pels Postgraus.
Any rere any, la comunitat estudiantil ha persistit en denunciar l’atac sense precedents a l’ensenyament públic que suposa l’aplicació de les lleis educatives (LOU i LOE), com a eines de la mercantilització de l’ensenyament, es a dir, tractant l’educació com una mercaderia més i no com un dret social. I com una mercaderia qualsevol ha estat negociada en el si de la Organització Mundial del Comerç (OMC), mitjançant l’Acord General de Comerç i Serveis, i la patronal europea.
A la Universitat, la mercantilització s’està portant a terme mitjançant l’aplicació de la LOU (Llei Orgànica d’Universitats) –complementada amb la LUC (Llei d’Universitats de Catalunya)- i el Reial Decret, que pretenen implantar l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). El procés de Bolonya suposa un canvi radical en el model universitari: privatitza, mercantilitza i elititza l’ensenyament superior. Aquesta profunda transformació clarament neoliberal es concreta en:
El finançament públic es substitueix gradualment per la inversió privada.
Les grans empreses entren als organismes de direcció de les universitats.
L’ensenyament crític-científic és reemplaçat per programes d’estudi i d’investigació al servei dels interessos de les multinacionals, concebuts per a ensinistrar treballadors.
Es creen organismes externs a la comunitat universitària que avaluen universitats, titulacions i professorat tot establint rànquings que potencien la competitivitat i la desaparició de les carreres poc “rendibles”.
L’ensenyament superior en català es margina, no es garanteix, i es discrimina a favor de les llengües més rendibles en virtut dels criteris de competitivitat empresarial i no del benefici social.
El segon cicle es mercantilitza, fent màsters amb els mateixos continguts, però triplicant el preu i sense programa de beques (que es substitueixen per beques-préstec –a retornar al finalitzar la carrera), mentre que al Grau manca especialització –tot i la pujada de taxes i matrícules-, i està destinat a un mercat de treball flexible i precari.
Els nous crèdits europeus (ECTS) augmenten considerablement el volum de feina per part de l’estudiant, que a més a més hem de pagar, i exigeixen la dedicació a temps complet. L’establiment dels ECTS condueix a una producció intel·lectual estandarditzada i sense criteris de qualitat, sota la mal anomenada avaluació continuada.
La càrrega docent per al professorat s’incrementa sense que es reflecteixi en la millora de les seves condicions laborals.
La càrrega de tasques pel personal d’administració i serveis s’incrementa sense que es reconegui la categoria laboral.
La precarietat laboral i els contractes irregulars s’institucionalitzen, a causa de la manca de finançament públic i la congelació de l’ampliació del capítol de personal malgrat les necessitats objectives dels servei: mitjançant falses beques que substitueixen contractes; contractes que no reflecteixen la càrrega laboral real; el no reconeixement de categories…
Serveis cabdals de la universitat (publicacions, reprografia, restauració, servei d’informàtica…) s’externalitzen a un preu més car, amb una notable caiguda de la qualitat del servei pels usuaris, en benefici exclusiu de les grans empreses monopolístiques (OCE, Grup Soteras…)
L’aplicació de la LOU i la LUC també requereix el protagonisme i responsabilitat de les universitats per fer realitat aquest desmantellament de la universitat publica, la degradació dels continguts, de la qualitat docent i d’estudi i l’erosió progressiva de les condicions de treball pel conjunt dels seus treballadors. Per tal de situar-se al primer lloc d’una carrera competitiva sense un horitzó clar, les universitats estan desenvolupant a corre-cuita les directrius del Ministeri i de la Generalitat sense cap mena de consideració envers els estudiants i treballadors, sense l’esperit crític que les hauria de caracteritzar.
Entenem que l’abast de la LOU i de la construcció de l’EEES en els termes descrits, no és una reforma que vulgui donar a la universitat un paper responsable envers la societat, ni que vulgui oferir la possibilitat d’aprendre i qualificar-se independentment de l’origen social dels estudiants, ni que vulgui convertir la universitat en un lloc de treball digne. Tot al contrari: és una reforma al servei de la patronal catalana, espanyola i europea; és una reforma que vol fer negoci sobre les esquenes dels treballadors i restringir l’accés dels estudiants de classe treballadora a l’educació superior.
Insistim que el procés de Bolonya no està implantat encara i que per a fer-ho és necessari que cada Estat aprovi lleis per a la seva aplicació, ja que la UE no té competències en matèria educativa (Tractat Constitutiu Comunitat Europea. Art.149.4). Per això lluitem per la derogació de la LOU, la LUC i els Reials Decrets per aturar l’EEES.
Com ja hem dit, el procés de Bolonya limitarà enormement l’accés a la universitat. Per aquest motiu l’ensenyament secundari ha de patir també una important transformació, que es basa en la implantació d’Itineraris destinats a crear mà d’obra barata i que exclouen la possibilitat d’accedir a la universitat. La Llei Orgànica d’Educació (LOE) i la Llei Catalana d’Educació (LEC) augmenta els privilegis i les subvencions a la privada, en perjudici de la pública, i equipara davant la llei als centres públics i concertats, permetent que a l’hora d’implantar els itineraris cada institut pugui escollir la ruta que prefereixi. En la pràctica això equival a la segregació dels estudiants, ja que els centres privats es dedicaran principalment als itineraris que van a la universitat, mentre que els públics tendiran a convertir-se en centres de menor nivell, amb un ensenyament de baixa qualitat dirigit a un mercat laboral precari.
L’ensenyament públic ha degenerat enormement els últims anys i tothom està d’acord que és necessari un canvi. No obstant això, les actuals reformes són el contrari del que necessita un sistema educatiu de qualitat. Per això exigim la paralització del procés de Bolonya, la derogació de les lleis d’educació i que s’obri un procés democràtic i obert de debat on participin paritàriament estudiants, personal docent, investigadors i treballadors d’administració i serveis, i que contempli:
Estudis dignes, en català i gratuïts per a tothom.
Programes de beques que garanteixin condicions òptimes d’estudi (menjador, transport, materials, mobilitat, habitatge…).
Una universitat realment pública i al servei de la transformació social –que introdueixi valors crítico-científics, solidaris, de cooperació, no sexistes, no classistes…- i no com a corretja de transmissió dels interessos i de la socialització dels costos de l’empresa privada.
Un finançament públic solvent que permeti el normal funcionament de la universitat sense haver de cedir al xantatge de la patronal, i sense haver d’obligar a l’endeutament als estudiants.
Unes condicions de treball dignes que permetin desenvolupar serveis i activitat docent i d’investigació de qualitat.
Davant les eleccions espanyoles del proper 9 de març no podem oblidar que els principals responsables d’aprofundir la privatització encoberta de l’ensenyament públic han estat els dos últims governs: el del PP, per aprovar la LOU i el del PSOE per no complir la seva promesa electoral de derogar-la i per continuar aquest camí amb el Reial Decret, correspost pel govern de la Generalitat (PSC, ERC, ICV-EUiA). Tres dies abans de les eleccions estatals, volem denunciar a tots els partits polítics institucionals sense excepció (PSOE, PP, ERC, IU, ICV, CiU, PNB…) per haver votat al parlament espanyol a favor de l’actual procés de privatització, mercantilització i elitització de la universitat pública.
Per tot això, la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) –formada per les Assemblees de Facultats i els sindicats d’estudiants AEP i SEPC-, convoquem unes jornades de lluita estudiantil amb manifestació central a Barcelona pel dia 6 de Març. També fem una crida a professors, becaris, investigadors, personal d’administració i serveis, a la totalitat de la comunitat estudiantil i, en general, a tota la societat a participar i donar suport a aquesta lluita que ens afecta a tots.
PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
PER LA DEROGACIÓ DE LA LOE, LA LOU, LA LUC I ELS SEUS REIALS DECRETS!
FORA EMPRESES DE LA UNIVERSITAT!
NO A LA SEGREGACIÓ A LES ESCOLES!
PER UN ENSENYAMENT EN CATALÀ, PÚBLIC, GRATUÏT, LAIC I DE QUALITAT!

El COnsell de Govern crea una comissió per estudiar la situació de les beques de col·laboració.

2008-02-04T13:34:00.001Z

Notícia extreta de la web de l'Assemblea de Precaris.

El Consell de Govern crea una Comissió per estudiar la situació de les beques de col·laboració i el Rector anuncia que no es descomptarà el salari als estudiants vaguistes.La situació financera de la UAB és molt delicada, encara que el Rector persisteix en el seu “optimisme”.
Resum de la sessió del Consell de Govern, realitzada per l’Assemblea de Becari[es] de col·laboració:
A la sessió ordinària del Consell de Govern celebrada ahir, van assistir quatre estudiants membres del òrgan i com a convidat, un membre de l’Assemblea de Becaris i Becàries de Col·laboració. El desenvolupament de l’ordre del dia va ser força oportú i interessant en relació a les demandes i anàlisi de l’Assemblea de Becaris i dels raonaments del Comité de Vaga pel 6 de Març…
Una de les qüestions centrals va ser quin horitzó financer pot esperar la UAB, desprès de l’anunci de la Generalitat de no assolir els compromisos de finançament signats en al Programa d’Inversions Universitàries, la qual cosa suposa deixar de percebre 11 milions d’euros, a afegir als 22 milions de dèficit acumulat (31/10/2006, Comissió d’Economia) i els 4.6 milions del Pressupost del 2007. [Podeu consultar el resum de la CAF de la Comissió d’Economia].
Segons el Rector, a la darrera reunió amb altes instàncies de la Generalitat, si l’augment pactat no arribarà, la resta es donarà poc a poc durant l’any fins arribar a les 2/3 parts dels diners. Davant aquesta situació, alguns membres del Consell de Govern van manifestar la seva preocupació: quines mesures de restricció pressupostària adoptarà la UAB? amb quins criteris?.
El Rector va dir que ell és optimista, l’any vinent s’arreglarà. ¿S’apareixerà l’esperit Sant en forma de paloma?
El segon tema estrella va ser la discussió d’un pla per a la racionalització dels càrrecs de gestió, donat que en els darrers temps la tendència és que ningú vol posar-hi i que hi ha una sobrecàrrega de feina de gestió sobre el Personal Docent. Davant aquesta situació, el Secretari General, sr. Rafael Grasa, va dir que “el que no pot ser, no pot ser i a més a més és impossible” i com, deien les feministes, “no es pot deixar pel dia de la revolució la revolució, s’ha de començar avui”, i per tant, portava un pla.
Problemes del pla, tal com van senyalar altres membres: tenim un problema estructural. És a dir, la ràtio de Personal d’Administració i Serveis / Personal Docent Investigador és de les més baixes de Catalunya, quasidramàtica. D’altra banda, la Generalitat no permet l’ampliació del Capítol I (personal Funcionari), i la LOU estableix que el 51% del personal de la universitat ha de ser funcionari… A més a més, no hi ha diners.
El Consell de Govern es troba amb una situació complicada: es necessita personal però no es pot ampliar. Algunes solucions esmentades: promocionar via qualificació a part del PAS que ja hi és a la casa perquè assumeixi aquestes tasques; reduir la proporció de PDI al capítol I (idea del Rector), … i poc més.
Després d’aquesta introducció tant il·lustrativa sobre quins efectes té aplicar una reforma de la universitat que congela el seu finançament públic i que a més, requereix més finançament (la coordinació a nivell europeu per investigar val diners, implica un munt de paperassa; implementar la suposada revolució pedagògica de Bolonya requereix més personal docent, més aules, més beques per facilitar la famosa mobilitat tant de professorat com d’estudiants,…). L’aplicació de la LOU, la LUC, és a dir, l’aplicació de Bolonya esta posant a totes les universitats en una situació molt crítica, inclosa la UAB que en teoria partia d’una situació privilegiada per ser una universitat amb prestigi reconegut i molt avantguardista en diverses àrees…
En aquest context va començar el punt informatiu sobre les beques de col·laboració i els PCUE, amb la presentació de rigor del Vicerector d’Estudiants, reiterant la mateixa informació i afegint novetats interessants respecte a la Comissió d’Afers d’Estudiants de feia una setmana. El Vicerector va dir que per fer la proposta de reglament s’havia tingut en compte la jurisprudència creada al voltant d’estes beques (la realitat és que aquesta jurisprudència la van aportar els estudiants a la comissió desprès de veure la proposta de Reglament, encara que s’havien posat en contacte per fer aquestes tasques de documentació amb anterioritat sense que el Vicerectorat considerés oportuna la seva col·laboració). D’altra banda va afegir que s’havia proposat una moratòria amb terminis concrets per a la laboralització de les beques de biblioteques, quan a la realitat aquesta qüestió sempre s’havia deixat en mans del desenvolupament del Pla Estratègic de Biblioteques sense cap data ni res fixat – malgrat la insistència dels estudiants a la Comissió per assabentar-se-.
Desprès, va parlar el Rector demanant a les intervencions “responsabilitat i criteris de veritat científica i rigor” així com gestos que propiciïn la bona entesa per abordar la qüestió.
Al torn de paraules van participar tots els estudiants presents. A les taules tothom tenia el Comunicat de l’Assemblea de Becaris amb tres resolucions per la seva votació, a petició dels estudiants amb representació legítima al Consell de Govern.
Es va fer explícit que els programes de col·laboració universitat-empresa són un frau formatiu i que la situació actual de les beques no és sostenible.
La convidada, amb veu i sense vot, de l’Assemblea de Becaris va començar dient que, efectivament, hi ha gestos que afavoreixen el diàleg i d’altres que no: com per exemple, el comunicat del Vicerector amb data del 30 de Gener on es diu literalment que es descomptarà el salari als estudiants que havien fet vaga (qüestió no regulada ni establerta en la convocatòria de beques, veure art.10). Malgrat la confusió d’alguns membres del Consell al voltant de si a un estudiant se’l pot aplicar mimèticament la regulació laboral sobre el dret a vaga encara que no se’l reconegui el caràcter laboral de la seva tasca, … finalment el Rector va rectificar el comunicat del Vicerector, dient que a cap estudiant se’l descomptarà del salari les jornades de vaga realitzades. Una molt bona notícia.
La discussió, tal com la va plantejar el Vicerector, residia en si el programa de beques de col·laboració continuaria o no l’any vinent. Segons la delegació de l’Assemblea de Becaris és un sense sentit: aquest programa ja està pressupostat i d’altra banda, “qui col·locarà els llibres a la biblioteca d’Humanitats? Al matí, no més hi ha un auxiliar de biblioteca contractat”. Actualment més de 60 beques de col·laboració són a biblioteques.
El Rector va insistir que un programa de beques sense contraprestació de serveis, “a canvi de res” no són possibles. Els estudiants van dir que estudiar és una activitat que mereix una beca, no és res, encara que el Rector digui això. D’altra banda va assenyalar la existència de programes d’aquest tipus a altres universitats de l’Estat, p.e. Universitat de Granada, amb beques de menjador, per material, per transport, … un tercer paraigües a afegir a, ja insuficient, del Ministeri o de la Junta d’Andalusia.
Es va declinar votar cap de les resolucions plantejades però el Rector va proposar la creació d’una Comissió Paritària per l’estudi de la qüestió composada per tots els sectors representats al Consell de Govern i una representació en igualtat de condicions de l’Assemblea de Becaris de Col·laboració, a reunir-se amb caràcter urgent i que havia de produir documents de cara a un proper Consell de Govern, davant la insistència de que als estudiants el temps no li sobra per res.
La discussió d’aquest punt va coincidir com un rellotge amb la concentració convocada per l’Assemblea a la porta del Rectorat, que va pujar fins a la porta de la Sala de Juntes i va aturar els lemes (Cap treballador sense contracte) per tal d’afavorir el parlament dels membres del Consell, alguns dels quals van sortir i van recollir les octavetes repartides per l’Assemblea.
L’Assemblea de Becaris de Col·laboració es mostra esperançada amb aquest resultat, encara que no deixa de mantenir la tensió per tal de que les seves reivindicacions tirin endavant. Continuen treballant de cara a aquesta comissió, per portar documents per escrit concrets, a més d’un dossier de documentació i activitats d’autofinançament per a la Caixa de Resistència i activitats pròpies, especialment de difusió de la notícia: la lluita col·lectiva és productiva i necessària.

Paralitzada l'aprovació del Reglament

2008-01-25T12:34:00.000Z

Notícia extreta de la web de l'assemblea de precaris, podeu veure-la en el seu context original punxant ací

La tercera jornada de vaga dels becaris de col·laboració i estudiants dels convenis de col·laboració universitat-empresa a la UAB va culminar ahir dijous en una concentració davant el Rectorat. Sota els lemes “Cap treballador/a sense contracte.Per unes beques dignes” i “el rectorat explota als estudiants” van participar també treballadors del PAS i Personal Docent Investigador. La concentració ha culminat amb una sessió de la Comissió on el President ha declinat votar i s’ha retirat el Reglament que es pretenia aprovar.

Crònica de la Tercera Jornada de Vaga, facilitada per l’Assemblea de becàri [e]s de col·laboració:

Cap a les 14.30, una representació del col·lectiu de treballadors encoberts com a becaris ha començat la marxa cap al Rectorat, enmig dels estudiants de secundària de les Jornades de Portes Obertes fent parades al bar de la Cívica i la Biblioteca de Comunicació. Amb ànims del personal de biblioteques i amb pitos i gralles, s’ha arribat al Rectorat on s’han trobat amb els treballadors del PAS i PDI que han recolzat les reivindicacions individuals i col·lectivament.

A dia d’avui, la lluita d’aquests estudiants compta amb el suport del Comitè d’Empresa del PDI laboral, de la Junta de Personal Docent Investigador, de CGT-UAB, del CAU, del COS, del Comitè de Vaga pel 6 de Març, de l’Assemblea Contra la Precarietat, de , D-Recerca, Assemblees d’Estudiants, del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), de l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) i de nombrosos membres individuals del col·lectiu estudiantil, professors i treballadors que a títol individual han signat el manifest de l’Assemblea. Les mostres de suport també han arribat més enllà del Principat: la Federación de Jóvenes Investigadores (FJI) s’ha ofert a donar tot l’assessorament jurídic i mobilitzador que estigui al seu abast: “Que la universidad y otras administraciones públicas sigan cubriendo estos puestos de trabajo mediante becas, no tiene nombre y solamente con actos reivindicativos como los que estais llevando a cabo, lograremos acabar con estas prácticas” han estat les paraules signades pel president de la FJI, Davíd González.

Davant la oposició taxativa del Vicerector d’Afers D’Estudiants, Dr. Joan Carbonell, no ha estat possible que tots els interessats hagin pogut presenciar el desenvolupament de la reunió. No més s’ha pogut llegir el manifest i la sala s’ha hagut de desallotjar, excepte els convidats formals a la Comissió.

Després de 50 minuts de monòleg del Vicerector i la intervenció del seu Adjunt, Marti Marin, una de les representants d’estudiants ha passat a argumentar perquè no es pot acceptar aquest reglament: no reconeix la tasca laboral d’aquestes beques. La presentació del reglament ha coincidit amb una notícia d’especial rellevància: la Generalitat no pagarà els diners acordats per aquest exercici, la qual cosa suposa que la UAB té un dèficit al voltant 10 milions d’euros. Aquesta situació econòmica suposa el col·lapse d’aquesta universitat. Segons el vicerector, l’augment salarial que correspon al personal de la UAB cobreix tots els diners dels que disposa la UAB.

Davant d’aquesta situació, els becaris de col·laboració han volgut recalcar la solidaritat amb aquesta situació i la seva voluntat de negociar, abans de interposar una denúncia a Inspecció de Treball i iniciar processos legals (la qual cosa agreujaria encara més l’actual situació econòmica). Aquesta solidaritat s’ha expressat en els següents termes: “Entenem que aquesta situació és conseqüència del congelament del finançament públic de la universitat que imposen la LOU i la LUC. Entenem que la UAB ha d’aturar l’aplicació d’aquestes lleis que desenvolupen l’Espai Europeu d’Educació Superior. I si la UAB vol recolzament, ho tindrà i si vol parlar amb el Comitè de Vaga del 6M, que ho demani. Aquí estem, aquesta és també la nostra universitat”.

La reunió ha estat força tensa fins que es va començar a exigir que no hi hagi cap mena de represàlia als becaris que han fet vaga, exercint un dret reconegut a la seva convocatòria i que s’aturen les accions d’esquirolatge per part del vicerectorat i de qui pertoqui. No s’ha pogut terminar perquè el Vicerector en aquest moment ha interromput i ha deixat sense torn de paraula a la representant d’estudiants, amb tot un gest de democràcia.

La intervenció d’altres becaris de col·laboració ha estat força aclaridora: “estem demanant que es compleixi la legalitat vigent” , o la escenificació del que suposa revisar llibres durant quatre hores sense cap regulació de descansos (derivada del no reconeixement de drets laborals): “quatre hores plegant sense parar les cames, un càstig com a l’ exèrcit, això és el que fem”. La representació ha despertat somriures fins i tot, entre els vicedegans presents a la Comissió.

Malgrat l’intent de trencar la unitat de l’assemblea demanant un posicionament personal, la valoració d’aquesta comissió, les reivindicacions del manifest segueixen endavant i la convocatòria de vaga inicial, fins avui divendres, es manté. Avui a les 14h els becaris i becàries de col·laboració es reuniran en assemblea amb l’objecte de determinar la estratègia d’ara en endavant, tenint com a primer premi la paralització d’aquest reglament en un ambient festiu i alegre.

Més informació:
comité.becaris@gmail.com
www.precarietatuab.net

2008-01-16T08:54:00.001Z

Molinos de Viento

2008-01-14T09:16:00.000Z

Article rebut al mail de l'assemblea, el remitent es disculpa per no poder escriure'l en Català (es veu que és estranger, de Cordova, crec, per cert, els de filologies podeu entretenir-vos buscant les referències a la literatura del segle d'or...)

Hace ya 7 años que empezamos a luchar contra el monstruo...

Con una armadura hecha a mano en nuestra humilde casa y una lanza que probablemente perteneció a nuestro abuelo acometimos contra el monstruo enorme llamado Bolonya y que cruelmente el mago Frestón envió contra nuestra humilde casa, quemando nuestros sueños y aspiraciones y haciendo desaparecer el lugar donde habiamos escondido la esperanza de formarnos, nuestra biblioteca llamada Universidad Pública.

En aquellos tiempos todos dijeron que eramos locos... ciegos, clérigos, escuderos, frailes, bulderos, maestros y alguaciles dijeron, algunos desde la ignorancia, otros sabiendo demasiado, que no nos siguieran, que no eran más que molinos de viento aquello a lo que acometiamos, nada que debieramos temer.

Nosotros seguiamos acometiendo, rechazando cenas y crueles tentaciones de una vida cómoda por nuestra condicion caballeresca soñamos con un mundo donde rectores y ministros dieran cuentas ante el juez de sus crímenes, engordando a la bestia alimentándola de nuestras esperanzas.

Hoy el monstruo ya está aqui, ya le vemos sus fuertes brazos, mas que el gigante briaereos, que no son aspas que se mueven al viento (mas deseariamos), hoy Sancho ya ve la cara del monstruo, demasiado enorme para luchar contra el... curas, alguaciles y frailes huyeron ya, no temian a la bestia, temian la respuesta de los ciegos cuando por fin pudieran ver lo que les acometia...

Ha pasado tiempo ya, y aun seguimos en pie, porque si nos rendimos, ellos ganan, a pesar de sus intentos de destruirnos, de marginarnos acusándonos de locos, hoy los perros siguen ladrando bajo el eco de nuestro cabalgar.

PROPERA ASSEMBLEA

2008-01-07T20:00:00.000Z

Dimecres 9 de Gener, a part de fer bromes sobre la quantitat de carbó que ens han portat els reis parlarem de:

- Vaga del dia 6 De Març ( hi ha una convocatòria a nivell de Catalunya i d'algunes facultats de l'Estat Espanyol també)
- Difusió
- Organització i comitè de vaga
- Discurs

S'aturaràn classes, és molt important que vingueu totes i tots, els temes a parlar son vitals.

UAB (Unitat d'Acumulació de Botí) S.A.

2007-12-19T20:40:00.000Z

Article extret del blog de l'assemblea de comunicació (punxeu ACÍ per veure'l en el seu context original)

Timos varis o el que suposa estudiar a la Universitat Publica, cas a la UAB

Amb alguns apunts informatius sobre la qüestió econòmica de la UAB del darrer mes es veu que el tema està mogudet. I si heu decidit passar d’article vosaltres mateixos perquè aquest promet, té més marro que el filtre de 10 cafeteres seguides.

T’has preguntat mai si administren bé els diners a la universitat? No? Normal, per definició es pensa que ja ho fan bé, clar. Però ara resulta que... el Ministeri d'Hisenda ha sancionat a la UAB per no haver pagat l'IRPF quan tocava amb 380.000 € de multa, 60 milions de les antigues pessetes. Si no us ho podeu creure, consulteu l'acta de la comissió d'economia i organització del Consell de Govern del passat 31 d'octubre.

I no serà perquè no s’estalviïn diners amb el personal... les places dels becaris omplen per majoria una necessitat de personal que es manté curs rere curs, amb unes hores que no garantitzen que es cobrin els crèdits matriculats, sense assegurar un mínim d’ingressos que es revisi amb la pujada del cost de la vida, sense un criteri objectiu segons la situació econòmica del becari i sense mesures per garantir el caràcter formatiu ni la vinculació amb els estudis. Al cap i a la fi resulta que a la UAB hi ha una ganga, els hi sortim a compte llavors.

I a la nostra estimada facultat de comunicació en concret?Entre refregits i pizzes congelades... tant pagar crèdits, ampliacions i multes i... tenim algun dret d’exigir una bona docència, de decidir quin pla d’estudi farem, quins professors no en saben fer de professors, que volem investigar o com hauria de ser la universitat pública?

No sols no entrem als diàlegs sobre els que ens incumbeix sinó que trobem un afany primordial de justificar òrgans de comunicació per consultes de vist-i-plaus. Sort q en tenim llavors de la normativa oficial que ens permeten dir “sí” amb el cap quan toca.

I el més curiós de tot no és això, sinó que després hi ha propostes d’un departament de fer projectes de participació ciutadana... Com a pràctica li recomanaríem aplicar-ho a la participació estudiantil a la seva facultat. Hauria de ser més fàcil, oi? Son menys persones que la població i tenen un tipus de segmentació força homogènia. Estem d’acord llavors! seria fàcil reconèixer una reunió participativa i oberta dels estudiants, oi?

Però tranquis, no us desanimeu companys, que pel que us faci falta (de temps, dedicació i aplicació pels temes que t’afecten, les teves queixes, la teva representació…) s’han inventat 3 crèdits meravellosos i magnífics de lliure elecció per donar-te. No alimenten, no son comestibles ni tan sols mastegables però te’ls repetiran més que del que et torna l’all i oli un diumenge de barbacoa familiar.

Ensenyament universitari deficient

2007-12-17T12:43:00.000Z

Quantes vegades has fet una assignatura on el primer dia de classe l'aforament estava a rebentar, i desprès de la primera i segona classe, aquella aula s'ha anat buidant, o aquelles classes que es fan eternes perquè hi ha el típic professor que sembla que encara estigui al segle passat. Se que et sents identificat amb aquests dos exemples, els has viscut i comprens el que dic, saps perfectament que hi han professors d'universitat que no haurien d'estar donant classe, perquè són dolents i la seva capacitat de docència és lamentable, alguns són doctorats i d'altres catedràtics però això no implica saber ensenyar i transmetre coneixements als seus alumnes, l'únic que s'aconsegueix és que tu tinguis més feina, i en alguns casos una mala formació a causa de gent que no serveix per la feina que fa.

Si tu entres a treballar en algun lloc has de fer be la teva feina, o almenys ho intentes, però hi han casos en que ni una ni l'altra cosa es donen, i encara més quan saben que tenen el lloc assegurat i ningú els pot fer fora de la seva feina. En aquest aspecte la vida de l'alumne és la pitjor de totes, hi ha assignatures que nomes les fan determinats professors, que les tenen monopolitzades i tu no tens alternativa, però anem a l'arrel del problema, anem a la qüestió de fons; se suposa que quan decideixes fer una carrera universitària és per formar-te, i tu pagues una matricula prou cara i elevada a la universitat publica per tal de rebre aquesta formació, però que succeïx? que et trobes un servei dolent, et trobes professors dolents, pagues diners i per si fos poc és com si els tiressis, perquè hi ha gent que no sap fer be la seva feina. Si tu vas a un bar i demanes un cafè, i el cambrer te'l fot per sobre no a tu, sinó a tots els clients, una de dos; o el fan fora o ell mateix per dignitat deixa la feina, en el món universitari això és una utopia, quan els filtres haurien de ser més durs, ja que no és el mateix servir cafès que impartir docència als que se suposa que seran el futur del país.

A la universitat publica existeixen casos de professors incompetents, concretant més, a la UAB hi ha professors dolents, i els alumnes tenim que patir-los. Arriba un moment que abans de mirar l'assignatura que vols fer, has de mirar primer quins professors donen la matèria, a partir d'aquí decidir. Aquest és el nivell que volem per la universitat publica? Si ets un alumne i et sents identificat amb aquestes paraules nomes has de posar-te en contacte amb nosaltres Asslletresuab@gmail.com , seria bo començar a posar fi aquesta situació, i demostrar que som els alumnes els que tenim que decidir.

Qui són aquesta gent?

2007-12-11T11:51:00.000Z

Probablement et preguntis, astut lector, qui són i per a què serveixen els òrgans interns de la UAB, les seves funcions i competències, així com la gent que en forma part. Sens dubte estudiem (i alguns de nosaltres vivim) en una institució plenament democràtica que es preocupa pel bé dels i les estudiants sense posar pel davant cap altre interès que no sigui merament acadèmic, oi?

Sense dubte?

Bé.. quasi segur, al menys...

D'això... probablement?

Benvinguts al meravellós món d'Oz! si seguiu el camí de les rajoles grogues això és el que trobareu, estimats/des amics/es:

Estem en una universitat on la representació estudiantil als òrgans de govern és mínima mentre que la de les empreses i interessos privats puja cada cop més, en vols una prova? tenim una de ben gran, es diu Consell Social.

El Consell Social, segons la informació oficial que podeu trobar a la web de la UAB (que podeu veure punxant ací) és l'òrgan de participació de la societat en la Universitat i, com a tal, col·labora amb la Universitat en la definició dels criteris i de les prioritats de la seva planificació estratègica.

El Consell Social està format per una representació dels interessos socials, d'acord amb la legislació vigent, i una representació de la comunitat universitària. El president del Consell Social és nomenat per acord del Govern de la Generalitat d'entre els membres representants dels interessos socials. El mandat és de quatre anys i renovable per un únic període de la mateixa durada.

La representació de la comunitat universitària al Consell Social està constituïda pel rector, el secretari general i el gerent, com a membres nats. A més, el Consell de Govern designarà, d'entre els seus membres un estudiant, un membre del personal docent i investigador i un membre del personal d'administració i serveis, per un període màxim de quatre anys. (informació textual).

Sona bé, oi? sona molt bé de fet, un òrgan de caràcter consultiu i amb potestat per tirar enrera les decisions preses pel consell de govern que pot encarregar-se d'evitar que, per exemple, els i les estudiants de les classes baixes vegin limitat el seu dret legítim a accedir a estudis superiors o que els i les estudiants, un cop llicenciats, puguem servir per millorar la nostra societat de mil formes...

Però no és or tot el que brilla, amics/es, qui està en aquest consell social? quins són els "interessos de la societat" representats en aquest llop amb pell d'ovella? doncs a la mateixa web els trobareu:

Membres nomenats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
Rosa Cullell i Muniesa, presidenta
Jesús Acebillo i Marín
Joaquim Maria Puyal i Ortiga

Membres nomenats pel Parlament de Catalunya
Antoni Llardén i Carratalà, vicepresident
Moisès Amorós i Perich

Membre escollit pels ens locals
Antoni Morral i Berenguer

Membre escollit per les organitzacions sindicals de treballadors més representatives en l'àmbit de Catalunya
Vicent Tirado i Bausa

Membre escollit per les organitzacions empresarials legalment constituïdes de més implantació en l'àmbit de Catalunya
Pendent de nomenament

Antiga alumna amb titulació de la Universitat Autònoma de Barcelona, nomenada per la presidenta del Consell Social
Mireia Belil i Voladeras

Membres representants del Consell de Govern de la UAB
Membres nats
Lluís Ferrer i Caubet, rector
Rafael Grasa i Hernández, secretari general
Gustau Folch Elosúa, gerent

Representant del personal acadèmic
Francesca Puigpelat i Martí

Representant del personal d'Administració i Serveis
Juan Manuel Gómiz i Rodríguez

Representant dels estudiants
Pendent de nomenament

Bones noticies, no hi ha cap representant de les organitzacions empresarials... això és bo, no? doncs males noves, amic/a meu/a: NO EL NECESSITEN, per què no? perquè els interessos de les organitzacions empresarials JA ESTÀN DEFENSATS, vols proves? analitzem un per un els membres d'aquest consell social:

-Rosa Cullell i Muniesa (presidenta): Rosa Cullell i Muniesa, calificada per the wall street journal com una de les 25 dones més influents d'Europa, ha treballat per RTVE i per la BBC entre d'altres i va ser directora general adjunta executiva i membre del consell de direcció de la Caixa, a part de consellera de telecomunicacions de Telefónica cable, edicions 62 i Panrico entre d'altres (es casual que la bolleria industrial que hi ha als bars sigui de Panrico?) també ha estat guardonada amb el premi montblanc a la dona directiva de l'any.

-Jesus Acebillo i Marín: President executiu de Novartis espanya i chief executive officer de Novartis Emergent Growth Markets, a part també és president de la fundació salud, innovación y sociedad. Per als que no ho sabeu Novartis és una de les empreses farmacèutiques més importants del món (famosa entre d'altres coses per portar el govern indi als tribunals, per fabricar i vendre medicaments genèrics pel tractament de malalties com el càncer o la sida)

-Joaquim Maria Puyal i Ortiga: Per als que no us agradi el futbol o no sigueu culers dir-vos que és el senyor que porta dècades radiant els partits del barça a Catalunya Radio.

-Antoni Llardén i Carratalà: Representant del PSC al Parlament i (sorpresa) director general de recursos de Gas Natural i degà del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya.

-Moisés Amorós i Perich: Representant d'ERC al Parlament.

-Antoni Morral i Berenguer: Alcalde de Cerdanyola del Vallès.

-Vicent Tirado i Bausa: Ningú sap qui és aquest...

-Mireia Belil i Voladeras: Directora de la Fundació Forum Universal de les Cultures.

A part dels membres escollits pel consell de Govern i el Claustre.

Heus ací la realitat, nens i nenes, aquesta és la "societat" a la que ha de servir la universitat, espero que l'aterratge no hagi estat gaire dur, benvinguts de nou al món real.

Mobilitzacions a Sevilla contra la Privatització

2007-12-10T17:39:00.000Z

Manifest de les mobilitzacions que tenen lloc a la ciutat de Sevilla contra la privatització de la universitat:

CONTRA LA MERCANTILIZACIÓN DE LA EDUCACIÓN NO AL DECRETO, LA LOU Y BOLONIA Manifestación el miércoles 12 de diciembre a las 12:00 con salida desde C\ San Fernando (frente al Rectorado de la Universidad de Sevilla).
¿EN QUÉ TE AFECTA "BOLONIA"?
El pasado viernes 26 de octubre el Consejo de Ministros aprobó un Real Decreto que acaba con el modelo universitario de Diplomaturas y Licenciaturas.
El nuevo esquema que establece el Gobierno, según dicen, para responder a las necesidades de la sociedad y economía del conocimiento se compone básicamente de Grado y Master. Pero, ¿qué supone en la práctica esto?:
El Grado
1. Según define el RD en su Art.9: "El grado tiene como finalidad la obtención por parte del estudiante de una formación general orientada al ejercicio de actividades profesionales ".
2. Para alcanzar este objetivo el grado se reduce a 4 años, 240 créditos. ¿Cómo se distribuyen estos?: 60 serán de formación básica, 60 directamente en practicas en empresa (por supuesto no se contempla la remuneración) y entre 6 y 30 para el trabajo de fin de grado (¿no se parece eso a una práctica en empresas?), restarían tan sólo ¡90 créditos (año y medio) de formación relacionada con la titulación en concreto!.
3. Las atribuciones profesionales que actualmente se garantizan con las Licenciaturas y Diplomaturas desaparecen. Arquitectos que no pueden firmar proyectos, filólogos sin idioma, graduados en Derecho ¿con un curso y medio de formación teórica?. Obviamente la posibilidad de acceder al mercado laboral ¡SE REDUCE! Ya que tu título no servirá de nada, serás un mero graduado en generalidades en tanto no te "especialices" con el posgrado.
4. El grado por tanto consiste en una "formación general", básica y poco especializada dirigida a la creación de una bolsa de t rabajadores precarios y dóciles.
El Posgrado
1. Sí quieres obtener atribuciones tendrás que pagarte un Master. Es decir, la educación de calidad - Postgrado - queda reservada para los pocos que puedan pagar precios entre 3 y 6 veces más caros que los actuales.
2. Y he aquí el gran problema: la Educación Superior y el conocimiento provocan gastos. Y la genial idea de nuestros políticos no es otra que promover la inversión privada en el conocimiento. Podremos tener Master en ingeniería mecánica Toyota, en telecomunicaciones Telefónica, en informática Microsoft, en minería REPSOL... pero ¿y el master en lengua antigua?, ¿y en historia medieval?, y en ¿arte precolombino?.... ¿qué empresa financiará este conocimiento tan poco "productivo"?
3. Es la ANECA, un organismo no universitario donde se encuentran representadas las empresas de forma directa, quien evalúa y determina los Planes de Estudio (el contenido) de las distintas titulaciones de Grados, Master, y Doctorado, decidiendo qué debemos y qué no debemos estudiar (Art. 25 del RD) .
4. Al respecto de las altas tasas de matrícula del postgrado, no hay que preocuparse, ya vivimos la paulatina sustitución de las tradicionales y "poco rentables" becas por la beca-préstamo (que ya hoy nos ofrece el BSCH), y que se devuelven a un "módico" TAE del 10%. Ya no hace falta tener vivienda para hipotecar tu futuro, para obligarte a aceptar las condiciones laborales sin chistar por miedo a perder tu casa... ¡pasaremos a salir hipotecados de la Universidad!
5. Finalmente para evitar que la Universidad siga siendo un "gasto" para el Estado la Ley de financiación de Universidades de la Junta de Andalucía resuelve: "Las Universidades deben financiarse más por lo que hacen que por lo que son". Es decir, este nuevo modelo de financiación tendrá en cuenta la participación de profesores en programas internacionales, el bilingüismo de los alumnos, y sobretodo, cuanto tardan los titulados en encontrar trabajo de su especialidad, y cuantos titulados crean empresas propias en los tres años siguientes a su graduación. Por lo tanto, con este modelo no se financia la transmisión y producción de conocimiento, lo cual hace pensar que aquellas titulaciones relacionadas con las Humanidades que no cumplen con los requisitos para financiarse estén destinadas a desaparecer, y aquellas universidades que no estén a la altura del nivel de competitividad se verán condenadas a ver como aumenta la brecha entre universidades "de primera" y "de segunda", con menos recursos.
Conclusiones
1. La universidad se convierte en una fábrica de precarios, el Eurocredito (1 crédito ECTS = 30 horas) clarifica y abunda en esta función, nuestra matricula de 60 créditos supondrá una media de 35 horas semanales (una jornada laboral no remunerada, sino pagada por el alumnado) en la Universidad, de las cuales ¡ solo el 30% serán lectivas!. Por otra parte, a aquellos estudiantes que necesiten trabajar les será imposible compaginar los estudios con el trabajo, al imponerse clases obligatorias y un ritmo de trabajo académico incompatible con otra actividad, como sucede en las experiencias piloto (en Turismo, en la US, y Humanidades en la UPO).
2. Aquellos que cursáis estudios "a la antigua" sufriréis la homologación con las nuevas titulaciones. Vuestro título en la práctica se convertirá en un Grado, al competir con titulaciones más especializadas y más rentables en el mercado laboral.
3. Estas reformas legislativas representan un paso más en la aplicación de la LOU. La misma LOU que aprobó Aznar y contra la que se movilizó toda la comunidad universitaria, con Zapatero en las cabeceras de las manifestaciones prometiendo su derogación si llegaba al gobierno. Sin embargo, Zapatero, una vez en el gobierno, mantuvo y profundizó la LOU ajustándola aún más a la Declaración de Bolonia y al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES).

Frente a todo esto es necesario:

Promover una gran campaña de información y debate abierta a toda la comunidad universitaria (estudiantes, profesores y trabajadores).
Exigir a nuestros representantes de las Delegaciones de Alumnos que nos informen, se posicionen y movilicen contra la LOU y los Reales Decretos que atentan contra la Educación Pública.
Y finalmente
¡EXIGIR LA DEROGACIÓN DE LA LOU, LA LEY DE FINANCIACIÓN DE UNIVERSIDADES Y LOS REALES DECRETO!
Si quieres trabajar activamente contra estas reformas, contacta con el Grupo de Estudiantes No a Bolonia de tu facultad o por el correo noabolonia@gmail.com

CONVOCATORIA D'ASSEMBLEA

2007-12-04T12:56:00.000Z

Propera assemblea el dia 5 de Decembre a les 11:30 a l'aula 503.

Temes a tractar:

- Cita amb el grup Soteres (empresa que gestiona el bar)
- Comissions de Treball
- ültims punts d'organització interna
- Properes mobilitzacions
- Presentació del Blog de L'assemblea

Més de 13.000 persones surten al carrer per la Pública

2007-11-16T12:58:00.000Z

Més de 13.000 persones segons l'organització (8.000 segons la guardia urbana) van sortir ahir al carrer per manifestar-se contra el procés de mercantilització de la universitat convocats per la PMDUP sota el lema "La Universitat Pública NO progressa adequadament".

La manifestació ha estat la culminació de tota una setmana de lluita arreu de les universitats de Barcelona que pretenia sensibilitzar l'estudiantat sobre com li afecta el procés de reforma educativa que estem patint els darrers anys.

Podeu llegir ací el manifest de la PMDUP per les mobilitzacions:

http://http://www.universitatpublica.org/?page_id=5

Festa Major de la UAB

2007-11-08T23:05:00.000Z

Milers d'estudiants han gaudit durant tot el dia de les activitats realitzades a l'espai de la Festa Major Alternativa que enguany, després de molts anys de reivindicacions per part de les assemblees d'estudiants, s'han celebrat a la Plaça Acadèmica oferint als estudiants, a part de bona música i menjar i beure a preus populars un espai d'oci alternatiu per gaudir d'una festa organitzada per i pels estudiants.

L'Assemblea de Lletres, així com els companys de l'Assemblea Autònoma ha participat en esta festa activament a la barra i també fent difusió de la setmana de lluita i la vaga i manifestació del 15 de novembre contra la mercantilització de la universitat.
(Malestar Social, grup de punk hardcore combatiu de Cerdanyola del Vallès, ha estat un dels grups que ha participat en la festa major)

La nota negativa de la festa ha estat la sobtada baixa d'At-Versaris per problemes d'última hora.

Benvinguts, passeu, passeu...

2007-11-07T18:11:00.000Z

L'Assemblea d'Estudiants de Filosofia i Lletres de la UAB dóna la benvinguda al seu nou blog, des del qual publicitarem les nostres accions, convocarem reunions i actes, difondrem actes i publicarem documents per fomentar el debat i la participació dels i les estudiants dins la seva Assemblea.

Per donar el tret de sortida a este blog havia pensat en una cançó d'Ovidi Montllor, total, això després es pot borrar, lliçó de sumes i verbs:

Un moment!
No ens precipitem.
Primer pensem.
Jo pense,
tu penses,
ell pensa,
nosaltres pensem,
vosaltres penseu,
ells pensen.
Tots hem pensat, ja?
Llavors cal que fem,
no estiguem parats.
Jo pense...què fas?
Tu penses...què fots?
Ell pensa...què fot?
Nosaltres pensem...què fotem?
Vosaltres penseu...què feu?
Ells pensen...Bé.
Llavors:Fem, fem, fem i callem,
fem, fem i callem.
Home, jo...
I jo...
I jo...
I jo...
Un més un són dos.
Dos més un són tres.
Tres més un són quatre.
Doncs, xiquets,
no deixem que ho faça un altre.