Esquerdes en el Procès de Bolonya

El que semblava un mur impenetrable, el procés de Bolonya, està començant a mostrar les primeres fissures.

El 26 de maig el Claustre de la Universitat Complutense de Madrid, la més gran de l'Estat, demanava la retirada del Màster de Formació de Professorat enquadrat dins Bolonya que substituirà al Curs d'Adaptació Pedagògica (indispensable per a ser professor de secundària). El 29 i 30, els estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletresde la UAB impedien en dues vegades successives l'aprovació dels nous graus (els plans d'estudi de Bolonya que substituiran les llicenciatures) per la Junta Permanent, l'òrgan més restringit de la Facultat.

Aquestes dues victòries no surten del no-res. Aquest curs el moviment estudiantil ha començat a créixer, a estendre's més enllà de Barcelona, cap a Sevilla i Madrid principalment, i a consolidar una nova capa d'activistes. Les manifestacions del 6 de març a Barcelona i Sevilla, i els tancaments a les facultats de Madrid a l'abril i maig han obert el debat sobre la mercantilizació de la universitat i han empès a que el professorat comenci a despertar creant els seus propis manifestos de rebuig (important el text 'Per una Universitat Pública al servei de tota la societat' que ja ha aconseguit 300 adhesions del professorat de la UB; es troba a
http://repositori.wordpress.com/).

L'amplitud del moviment és essencial. És la que dóna la possibilitat de mobilitzar al conjunt del estudiantat i d'eixamplar el moviment cap al professorat i treballadors. Però hi ha moments en que la radicalitat es fa imprescindible per a impedir que òrgans restringits de la universitat aprovin, a esquena de la comunitat educativa, els nous graus i la implantació de Bolonya. D'aquí la importància de la mobilització d'un centenar d'estudiants de la UAB que van muntar una protesta el 30 de maig, en la pitjor època de mobilització que és l'última setmana de classes, i van aconseguir superar un cordó de seguretat per impedir que la Junta Permanent de la Facultat, constituïda irregularment el dia interior, aprovés els nous graus. Al seu torn, el Consell de Govern de la UAB que ha d'aprovar diversos dels nous graus (altra vegada de forma irregular, ja que s'estarà saltant les Juntes de Facultat), s'ha hagut d'ajornar a la primera setmana d'exàmens i traslladar del campus al centre de Barcelona pensant que així evitarà les protestes. El mateix rectorat i deganat que ja van enviar els d'Esquadra el 4 de març a la Facultat de Lletres, amb el resultat d'una càrrega policial que va ferir a desenes d'estudiants, ara titlla a les protestes dels últims dies 'de situació d'extrema violència'. La criminalització del moviment estudiantil i la seva repressió serà un intent d'aïllar-lo de la resta dels estudiants i professorat. És per això que la radicalitat mai ha de deixar de costat l'amplitud. I la millor forma és buscar unes demandes i principis que facin el pont. La reivindicació de les Assemblees de la UAB de demanar un referèndum, un debat real de la comunitat educativa, previ a l'aprovació dels graus va en aquesta línia i dóna una gran legitimitat per a l'actuació.

Aquestes dues victòries, el rebuig al Màster de Formació de Professorat per part de la Complutense i la paralització momentània dels graus a la UAB, arriben massa prop dels exàmens perquè insuflin energia immediata al moviment. Però sens dubte han de donar ànims per al curs que ve. I és que unes petites esquerdes poden inspirar més esquerdes, i començar a amenaçar el mur més infranquejable.

Joel Sans